"Hem normalitzat massa aviat que els infants tinguin mòbil"

You're beautiful. El govern acaba d'aprovar les primeres 67 mesures del model català de benestar digital de la infància i l'adolescència, un paquet que inclou des de l'elaboració d'una futura llei de benestar digital fins al cribatge dels hàbits digitals a les consultes de pediatria. Les mesures també contemplen formació a les famílies, mesures als centres educatius i un nou model d'atenció a les addiccions vinculades als entorns digitals. És un tema que preocupa molta gent, també ens preocupa com a programa, sobretot els pares i mares de nens i nenes menors d'edat. I avui volem parlar-ne amb l'Adriana Margarit, coordinadora del programa Benestar Digital per la Infància i l'Adolescència de la Direcció General de Societat Digital. Què tal? Molt bé. I també la Luisa Conejos, subdirectora general d'Addiccions de la Secretaria de Salut Pública. Què tal? Bona nit. A veure, estem preocupats, Adriana. Començo amb tu, no? Què aproveu aquestes 67 mesures? Vol dir que des del govern considereu que tenim un problema pel benestar digital dels menors, com ho veieu vosaltres? Sí. Sí, exacte.

Estem en una situació en què ja no deixem de posar la mirada només en els infants i els adolescents, que tenen aquesta relació amb les tecnologies digitals que els podrien afectar, sinó que també hem de mirar, potser, en la població en general, no només els pares, les famílies, els professionals, sinó com a comunitat, com a societat, com ho estem fent, I ara és aquest moment que estem de reflexió col·lectiva per poder una mica endreçar i reorganitzar-nos perquè això no impacti negativament. És a dir, sí que és veritat que els infants i adolescents, si mirem les dades de l'enquesta de Salut de Catalunya, veiem que quasi el 40% passen més de dues hores a les pantalles pel que s'accedeix el temps. Però també hauríem de mirar la dinàmica familiar que tenen, en quina comunitat i quina societat tenen per poder revertir-ho. Clar, quan parlem de dinastia digital, parlem d'addicció, també parlem de més coses. Parlem al final de l'equilibri, de l'equilibri que podem tenir amb aquestes tecnologies digitals i en el nostre dia a dia. Com afecta, per exemple, amb els hàbits saludables? M'està afectant? L'ús de la tecnologia digital fa que descansem menys? Que descansem pitjor? Estem deixant de fer activitat física? Estem deixant de fer, o sí, que no sigui pantalles? O m'està afectant amb el benestar emocional? Doncs aquest equilibri es desequilibra i perdem aquest benestar digital.

Luisa, com a subdirectora general d'addiccions de l'UALDEU, quin grau estan els menors catalans enganxats al mòbil? Un és poc i deu és molt, eh?

Depèn. És una pregunta una miqueta complexa. Sembla que és fàcil, però és complexa de contestar. Perquè, com ara estava comentant la meva companya, no només és el temps o l'ús específic pertinent en aquest cas d'un mòbil, sinó que té a veure amb el moment evolutiu de la persona, amb les característiques de personalitat de la persona. Amb el seu acompanyament, com és el seu entorn familiar, educatiu, contextual, etc. Sí que és veritat que el que hem detectat hi ha un ús molt generalitzat del mòbil. És un ús que a primària, pràcticament més de la meitat dels joves tenen mòbil. I a secundària, la ESO, pràcticament la totalitat, un 90 i pico percent d'adolescents ja tenen mòbil. I per tant és un ús molt generalitzat i un ús que comporta una porta molt oberta si no tenim les suficients capacitats digitals que tenen a veure amb capacitat crítica, amb capacitat de discernir en quins continguts són bons per mi, els que no, capacitat de gestió d'aquesta regulació que suposa moltes vegades l'accés a uns continguts que comporten un ús molt intensiu de xarxes socials, etc. Per tant, La resposta no és fàcil, depèn del moment evolutiu. Nosaltres, en la guia que hem editat ara recentment, la guia de recomanacions per una digitalització en salut més conscient, el que proposem és retardar al màxim, entre les edats d'11 a 15 anys, retrasar al màxim l'ús de telèfons intel·ligents, en aquest cas.

A partir de quin moment podem començar a parlar d'un problema d'ús problemàtic pel mòbil a part d'un menor? Com ho podem detectar, els pares i mares?

Ho podem detectar a partir que veiem que hi ha tota una sèrie de comportaments en què la persona, si tu li treus el mòbil, la persona està més ansiosa, més nerviosa, està molt focalitzada en l'ús d'aquest mòbil, en deixar de fer coses que són del seu interès o de la seva responsabilitat, com els estudis o quedar amb amics, etcètera.

Clar, hem normalitzat massa aviat que un nen o una nena tingui un telèfon, un smartphone, què en penseu?

Sí, segurament sí. Segurament sí hem normalitzat molt i per això el que comentava ara recentment. L'Adriana, hem de posar en qüestió tota una sèrie d'hàbits que tenen a veure amb el conjunt de la societat i els adults també ens hem de qüestionar aquest ús que estem fent de les tecnologies digitals, entre elles, evidentment, el mòbil. En la guia parlen molt de com podem. Constituir-nos com a adults de referència digital per als nostres fills i filles i per les persones que estem acompanyant en el seu procés educatiu. I seria molt important que els adults i en conjunt de la societat ens planteéssim aquest ús que estem fent generalitzat i veure quina relació mantenim per aquest benestar digital. Jo m'agradaria també subratllar que aquest benestat digital és un balanç entre l'oportunitat que significa aquestes tecnologies i els riscos, els riscos amb els que d'alguna manera afrontem en aquest ús si ho fem de manera temprana, sense una capacitat per fer-ho, sense l'acompanyament necessari, etc.

Luisa, el govern preveu implantar entre el 27 i el 28 un cribatge dels hàbits digitals de 0 a 15 anys en pediatria que permetria explorar usos i riscos d'addicció, possibles senyals d'alarma. Què li preguntarà el pediatra a un nen, exactament?

Sí, en aquest moment ja tenim el protocol CreixenSalut en pediatria i hi ha diferents preguntes que es fan a la família o a l'infant, a l'adolescent, en diferents moments de la seva etapa evolutiva, perquè no és el mateix el que pots explorar als dos anys o als tres anys que el que pots explorar quan tens ja 14, que seria l'última etapa. Edad en la que estàs en seguiment del pediatra i en aquest moment hi ha una sèrie de preguntes que tenen a veure amb el temps, amb el temps que dediques a ús de diferents pantalles, amb la relació que tens, si és una relació en la que te ves abocat, a estar allí com a molt subjecte i deixes de fer altres coses que són importants en el teu moment. Té a veure amb aquest tipus de preguntes. I sí que és veritat que a partir d'ara el que estem treballant és en la construcció d'unes proves específiques per poder detectar aquestes situacions que tenen a veure ja més amb aquests usos problemàtics o usos addictius. I amb aquest sí que se farà un cribatge específicament per detectar aquestes addiccions.

I Adriana, molt important aquest document que planteja el govern, mesures per reforçar alternatives a les pantalles, no? Activitat esportiva, lectura. La política del benestar digital ofereix una vida atractiva fora de les pantalles, no?

Exacte. Quan parlem del benestar digital vol dir, en part, no deixar de fer les altres coses que necessitem per viure i tenir uns bons avis cel·lules en el nostre dia a dia. L'activitat física, de fet, en aquesta etapa de 3 a 14 anys, també les enquestes ens diuen que només el 33% de la població fa l'hora recomanada diària d'activitat física. Per tant, sabem que si el que volem és cuidar aquest benestar digital, que disminueixin el temps d'usar les noves tecnologies, hem de donar alternatives, com per exemple l'activitat esportiva. I de fet, és una de les mesures que proposa el Departament d'Esports d'oferir activitats esportives en els centres escolars per cicle. Per tant, sí, és un punt a treballar. I l'altra, que les famílies donem

exemple als pares i les mares, no, Luisa? Perquè a vegades també els pares. És veritat que els pares treballem amb el mòbil. I a veure, no estem amb el mòbil a la xarxa, sinó que contestem mails, però clar, els fills ens veuen. Hi ha famílies que arriben massa tard, no, a Salut, quan el problema és molt greu.

Sí, jo per d'endavant el que vull dir és que les famílies fan i fem tot el que puguem i més. Vull dir que des d'aquí el meu reconeixement, però sí que és veritat, que també s'ha parlat molt, però de manera molt diversa, i jo crec que amb aquest treball que estem fent, el que hem aconseguit és tenir unes referències clares, unes recomanacions clares, també per a les famílies, segons, evidentment, el moment en què estan transitant amb el seu fill, les seves diferències d'edat, moment evolutiu, situació, etc. Tenim tot un consens a través de la societat pediàtrica catalana, espanyola i americana, i hem arribat a tota una sèrie de conclusions que podem trajar a les famílies perquè puguin fer la seva feina d'una manera amb més suport. Ja previst també dintre d'aquestes mesures unes formacions específiques per famílies, un acompanyament a famílies, formació també pel que són el context educatiu, de professorat, també de persones que estan monitors, que estan en el temps de lleure. I també volia destacar una dada, una informació de suport, també, que les famílies tenen la línia verda, que poden trucar en qualsevol moment I si n'ha de fer-se un truc? Sí, podem fer-ho. Les urnes del govern, si n'ha de fer-se un truc, és una altra campanya, eh? La línia verda està específicament perquè si alguna família té dubtes en relació al meu fill, no sé si passa massa temps, està molt enganxat, no surt de l'habitació, no vol dinar. Jo què sé, li estic dient coses, que se m'ocorren de coses que ens han arribat per part de les famílies. La trobo molt angoixada si li trec el mòbil o li apago l'ordinador, etcètera, etcètera. Si volen fer consultes per poder ser orientades envers la situació que està plantejant la seva filosofia, pot trucar a la Línea Verda al 900 900 540, és gratuït, totalment gratuït, i allà la poden orientar específicament en aquest tipus de situació.

Línea Verda, jo crec que s'ha donat més a conèixer aquest telèfon, perquè la gent, i també una campanya, fes un truc. Una xarxa. Qui me l'explica?

Aquesta campanya surt d'aquesta necessitat que moltes vegades les famílies tenen la percepció d'inseguretat o en aquest moment que el seu fill o filla pot estar incomunicat en algun dels trajectes. És una percepció, però aquesta percepció fa que entreguin el mòbil segurament a unes edats més aviat del que tocaria. Una de les mesures que proposa és fer-se un truc, que és que l'infant o l'adolescent pugui fer una trucada des d'un establiment de la seva comunitat. Imagina que des que surts de l'escola i que te'n vas a fer l'estat escolar o l'activitat que tens aquella tarda, i necessites contactar amb la teva família, doncs podries entrar en un d'aquests establiments que s'ha anat derivant en aquesta campanya i pots contactar. Per tant, ajudaríem a que hi hagués un motiu menys per tenir el mòbil.

Molt bé. Per tant, menors, adolescents, el president de la Generalitat ha plantejat que cap plataforma digital ni multinacional tecnològica estigui per damunt de cap infant. És veritat que ens preocupa i és un tema que amb la IA encara ens preocuparà. Què li hauríem d'ensenyar a un adolescent perquè pugui utilitzar una IA sense convertir-la en una crossa per pensar, em diries, no?, també?

Al final arriba l'ús d'aquesta tecnologia quan ets un adolescent, t'ha d'arribar ja en una etapa en què has pogut anar madurant i has anat adquirint la competència digital, que al final és saber fer un ús segur, saludable, sostenible, crític i ser conscient de com el fas servir. Per tant, ha d'arribar quan ja hem acompanyat en aquest procés com altres coses de la tecnologia digital.

Molt bé, doncs titular final, que diríem que sobretot hem de vigilar una mica més, no? Famílies, escoles, menors, tothom ha de vigilar i les pantalles una mica de pausa,

no? Sí, per mi la paraula seria prudència. Prudència. Prudència de la població adulta respecte als menors en el sentit en què a veure què deleguem a les tecnologies digitals, a com s'utilitzen. És a dir, no en aspecte negatiu, sinó tecnologies digitals sí. Però ha d'haver-hi un acompanyament perquè ho sàpiguen fer servir amb uns límits clars.

Sí, frase final en aquesta mateixa línia, més consciència de la nostra relació com a adults també de les tecnologies, per ser realment uns bons referents digitals, i davant de qualsevol senyal d'alerta, sisplau, que contactin amb la línia verda, com he comentat abans, o amb qualsevol servei de salut, al seu metge o metgessa de família, pediatra, sense cap mena de dubte.

Molt bé. Doncs gràcies per venir al Revolució Explicar. Una abraçada. Gràcies. Gràcies a vosaltres.