Hem vist el primer episodi de "La travessa vip" en exclusiva

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Has sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passa un minut d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.

Saps que no és fàcil la feina de xiulador? Hi ha concursos internacionals

per tot el món. És dificilíssim. I m'indigna que hi ha grups que quan han com de xiular tiren d'un filtre o del que sigui i no xiulen directament des de l'escenari. I l'altre dia vaig anar a un concert que vaig veure que sí que xiulaven

en directe i afinant i em va agradar molt. Però és que tu, Roger, tens molt bon xiulet, perquè tu saps xiular així, amb els llavis, diguéssim. Però després, amb els dits.

Amb els quatre dits. Allò de pastor. I amb el cercle, saps? Amb el dit gros i el dit índex.

Molt de partit de futbol. I molt de concert. De voler aplaudir fort i dir, va, anem a animar, que la resta de gent hem de cridar. Saps? I fer.

Els que sabem xiular ens sentim amb aquesta obligació moral de xiular si ningú ho està fent en un concert bé, està sonant aquesta cançó que ens interpreta en Carles sempre que hi ha un aniversari perquè avui la Rosalia fa 34 anys per tant, per molts anys un aniversari que arriba només 6 dies després del de la seva nòvia la model francesa Lori Bahía i atenció perquè gràcies a un oient del que no surti us podem dir que està passant el dia del seu aniversari a París amb la nòvia.

És un missatge que hem rebut a dos quarts de quatre de la tarda amb una sirena. Diu, info Rosalía de primera mà. Surto del metro i me la trobo de cara amb la Loli. Això significa que passarà el seu aniversari amb ella aquí a París. Un petó a totes. Molt ben fet.

Em fa una enveja espectacular poder passar el teu aniversari a París amb un dia més a més que he vist que ja els fa un sol espectacular. I alliberada d'una cosa que potser l'esclavitzava una mica, que és una gira mundial. 100% ella devia muntar la gira dient això d'acabar abans del nou aniversari. I ja no només per tenir el dia del seu aniversari lliure, que jo crec que en el seu cas és el de menys, perquè és que ella és una obsessionada de la feina i és molt disciplinada, sinó també gairebé per alguna qüestió espiritual. S'ha de deixar el cercle tancat de luxe abans de ja passar d'edat.

Pensava més en aquesta cosa de càrrega mental, però ella ja ha dit que està a la nova era, que el luxe ha acabat. Ho has llegit, això, i que ja està en la següent. Està en Otres, que dirien. Que ja veurem quina serà.

De moment, a l'era del relax i la felicitat,

tinc la sensació O no ho veurem, perquè no passa res, però la nina ja fumarà pitis quan surti el disc de la Rosalia, m'entens?

Home, 3-4 anys passaran segur, si no 5. Si no 5. Bé, anem al 677-27-1058 perquè ens comencen a arribar les primeres crítiques de la nova pel·lícula d'Ester Expósito. Hola, és la primera vegada que us escric i us escrivia per informar sobre la pel·lícula que vau comentar fa uns dies, Enfrentados, marfil de l'Ester Expósito. Su padre me ha contratado para protegerla. No eres consciente de la gravedad de todo esto. I més que comentar-la, recordo que la vam destrossar, aquesta pel·lícula, abans de veure-la.

Bé, perdona, i quan en vam parlar, una gran oient nostra, molt amiga d'aquest programa, que desvelaré la seva identitat, em va escriure dient-me que era una pel·lícula que no me la recomanava gens perquè era tan dolenta que ni tan sols la podies veure per fer hate-watching. O sigui, no fa allò del cercle de la bellesa. No, és tan dolenta que no la gaudeixes ni com a obra pèssima. No aconsegueix ni això. Això em va dir ella, que és molt cinéfila, i jo me la crec molt.

Doncs hi ha un oient que no opina el mateix. Opina el contrari, i d'aquí la riquesa d'aquest

programa. I tant, nena, està ple d'opinions contràries. És que és així, constantment. A mi em pot parar, la hippie més hippie més perroflauta que jo ja li veig als anys darrant militant a l'esquena. I la pija més pija parlant-me en castellà amb la seva

copa balón i laicos, eh, pel carrer. Sí, sí, coincideixen aquí cada tarda. Diu, bé, doncs la pel·lícula està bé, però al principi és una mica massa romàntic. Diu, ara, quan comencen els girs de guió, entenc que s'anima. Us la recomano per veure. Jo crec que li posaria un 8 sobre 10 i està feta clarament amb projecció internacional, com dèieu vosaltres. Moltes felicitats pel programa. Una llàstima que s'acabi. Sí, rei. Avui s'ha estrenat La bola negra i dimarts en parlarem perquè dilluns tenim entrades per anar-la a veure i la comentarem aquí al programa. Passen cinc minuts d'un quart. Hem de parlar de la Aitana, que entenc que la tenim més reivindicativa que mai, Juli.

Sí, tot arran del que ha passat aquesta setmana amb la Mari Carmen, que és aquesta veïna de Madrid de 87 anys que va ser desallotjada dimecres, després que el 2020 comprés el pis on viu, des de fa dècades, el grup voltor Urba Gestión.

Me llamo Mari Carmen, tengo 87 años y el próximo día 29 de octubre me quieren desahuciar. Vivo en esta casa del barrio del Reguero desde el año 1956.

És una situació que no ha deixat indiferent a ningú. De fet, ens heu escrit moltes perfectes comentant que fins i tot perfils com les Pombos s'havien posicionat, havien compartit imatges del cas. No totes, eh, per això. Però la Marta Pombo, per exemple, perquè a més era la quarta vegada que intentaven desallotjar la Mari Carmen, ja ho havien intentat en altres ocasions, mai amb èxit, i també jo crec que molta gent s'ha posicionat perquè al final de Mari Carmen n'hi ha moltes i tal com està la situació de l'habitatge amb els presos disparadíssims, cada vegada n'hi haurà més. I és per això que ara aquesta dona ja gran madrilenya és un símbol reivindicatiu a favor de l'habitatge digne. Clar, per mi aquí cal tenir en compte també que la història de la Mari Carmen no només està servint per alimentar, depèn de quins discursos de l'esquerra, sinó que també ho està fent la dreta, d'aprofitar-se d'aquesta història. De fet, la mateixa Jéssica Goycochea també compartia imatges sobre el cas pels seus Instastories o feia repost a un vídeo d'Instagram on unes noies feien aquest joc discursiu tan trampós de primers de casa.

A Mari Carmen le tiene que ayudar el Estado con nuestros impuestos, que para algo los pagamos. Esta misma semana nos hemos gastado 88 millones de euros para ayudar con la acogida en Ceuta. Pero a Mari Carmen se queda en la calle.

El que vull dir és que quan es comparteixen aquestes imatges del cas de la Mari Carmen no sempre és amb una reivindicació des de la perspectiva de les esquerres, sinó que la dreta també s'ha apropiat d'aquesta història. Perquè al final és una història tan bèstia, el fet que una senyora de 87 anys s'hagi de trobar vivint al carrer després de dècades vivint al mateix pis, que tothom ho agafa pel cantó que vol per reivindicar lo seu, al final, no? Per tant, és una qüestió que tothom s'ha fet seva i són molts els perfils que han compartit informació sobre el cas de la Mari Carmen o les convocatòries de manifestacions. I és un contingut que també s'ha compartit moltíssim en el format de la conversa que van tenir la Mari Carmen amb la comunicadora Inés Hernán.

Estos años me han pasado factura a mi salud. Me encuentro como una persona inútil. Yo jamás he sido inútil.

I una de les persones que va compartir aquest vídeo de la Inés, que ja és viralíssim, és la Itana, que després, a més a més, ha seguit compartint informació sobre el cas de la Mari Carmen. En principi, doncs, nosaltres estaríem a favor que la Itana fes aquest repòs, aquesta republicació, perquè, a més, és veritat que la Inés Hernán té, justament, uns colors polítics molt clars tirant cap a l'esquerra. Però la cosa no és tan senzilla. Perquè, clar, jo estic del tot segura que la Itana s'ha solidaritzat de tot cor amb la Mari Carmen, com no pot ser d'una altra manera, si tens els sentiments mínims en funcionament. Però clar, compartint aquest vídeo, ha sortit molta gent recordant-li que ella també fa negoci amb l'habitatge, com va explicar el febrer del 2025 quan va visitar la revuelta.

Tengo cuatro casas. Cuatro casas, eh. Bueno. Cuatro. De las cuales en una vivo, en la otra también vivo, que es en Miami, y las otras dos las tengo alquiladas.

Vale. A buen precio. Las que tengas alquiladas, ponlas a buen precio. No especules con las casas, eh.

Ponlas baratas para la gente. Están bien.

Amb en Bronca no fan broma sobre tenir els pisos a bon preu. I quan fan aquests comentaris no es ten compte que no és només que la Aitana sigui propietària de quatre habitatges, sinó que des del 2022 té una empresa al sector immobiliari, d'aquí n'hem parlat molt, anomenada Sob i Oli, S.A.L., en honor a les seves mascotes, aquell parell de gossos gegants que l'altre dia justament la Marta reclamava on eren, que no hem acabat de rebre respostes. Així doncs, com us podeu imaginar, la Itana no ha pogut esquivar les crítiques que la assenyaren com a part del problema que ella pretén denunciar amb el que comparteix. Tot i que jo estic segura que ho fa amb bona intenció, la veritat. Sí, com sigui, jo també penso que podem assenyalar l'Aitana i se la pot criticar per això, però també un de vegades s'ha de mirar ell mateix. Llavors, des d'aquí el que proposo és que si el tema de l'habitatge us preocupa tant com a l'Aitana, doncs que seguiu el sindicat de llogateres a totes les xarxes socials, que seguiu les convocatòries que fan, que les expliquen sempre des d'allà, o fins i tot que us hi afilieu, perquè fan moltíssima feina des del sindicat.

L'altra és que ella arran d'això comenci a prendre consciència a partir d'ara i decideixi canviar algunes coses, que ho dubto, però bé, que podria ser.

Com a mínim suposo que no ho explicarà amb tanta lleugeresa, que és el que a mi em sorprèn més d'aquest cas, que l'Aitana se senti amb la tranquil·litat de poder anar a la revolta i explicar que té aquestes propietats, per exemple.

El tema aquí, però també és un tema que podem veure en els nostres amics, en la gent aquí, nosaltres seguim, és que de vegades hi ha històries que colpeixen tant que et veus obligat a compartir aquella història, aquella publicació, però després te'n vas a dormir tan tranquil a casa teva. Ho fas perquè toca, perquè saps que queda bé i després tu potser estàs tan tranquil amb

la teva consciència. Però una cosa és si comparteixes això i diguéssim que a nivell de valors està tot bastant coordinat, que tu te'n vas a dormir en el teu pis d'estudiants amb els teus companys que esteu pagant, com podeu, 500 euros per cap per una habitació sense llum a Barcelona perquè us toca estudiar aquí, perquè sou de ves a saber on, I per tant ja entenc que ho fas des d'una perspectiva molt diferent, perquè et sents molt més part del problema, que no pas l'Aitana, que entengui aquesta contradicció que la gent li assenyala, clar. Que ho fa des d'una perspectiva molt diferent.

Que també et trobes coneguts teus, que potser a casa tenen 10 pisos, que també ho comparteixen.

No acabo de conèixer tanta gent que tingui tants pisos, però sí que està ple d'hipòcrites. Sí, clar. Amb això i tants altres temes. Amb molts temes. Absolutament, absolutament. I també és veritat que ara. Bé, és el que deia que tothom se n'ha. Però és aquest debat de posicionar-se, de si has de compartir alguna cosa o no, i si comparteixes això, ara t'has posicionat, i llavors ja potser et veus esclau d'haver de posicionar-te sempre, per molt que després diguis, i a mi me la pela. Això passa amb famosos.

Bueno, és allò que diuen que el silenci posiciona, no?

Però també és aquí, per mi no es tracta ni

Però també és aquí, per mi no es tracta ni de posicionar-se ni no posicionar-se. Però per mi tot no deixa de ser una lluita de la seva. Reputació, però de tots els famosos, eh? És a dir, que jo crec que això és objecte de converses de WhatsApp amb els seus equips de PR, de veure si això ho haig de comunicar. Aitana, creemos que esto deberías compartirlo. O sigui, jo crec que aquí hi ha una estratègia calculadíssima, però d'ella i de tants altres famosos. Estic molt d'acord i

el que a mi em sembla també és que justament en aquest cas és molt fàcil de compartir, perquè és el que dic qualsevol persona que tingui una mica de sentiments i d'empatia, li posen els pèls de punta a veure el cas d'aquesta senyora de 87 anys fora de la casa on ha estat vivint durant dècades. Vull dir que és impossible que això no t'arribi, fins i tot encara que siguis de dretes. El que passa que és el que comentàvem amb la Goico, la dreta s'ho agafa des d'una altra banda i també es fa seva aquesta història. Però és tan tràgica la història i és tan tremenda que tothom. És que és de molt fàcil compartir, per desgràcia.

Bé, dos minuts i arribem a dos quarts. Toca parlar de la Dolceida.

No sortim de la sintonia de tensió, no? Home, però ara tot és un atretó, eh? Ara tot molt més pericol, eh, amics?

Sí, no, ara parlarem de la seva agència, que és Inmanagement, que sembla que està en crisi. I abans de res recordem que el seu web continua amb aquell comptador zero.

Des de fa mesos. Amb aquesta model, amb una americana. No, és la Sofia Suez Kun. Què és aquesta? La Sofia Suez Kun. Jo no sé qui és. No! Va guanyar Gran Hermano, és la filla de la Maite Galdeano. Home, però tu les coneixes, aquestes? Jo conec les que s'han fet influencers de posteriori. Sí, aquesta s'ha fet influencer, sí. És de les poques que li queden ara a la Dolceida. No te n'aniràs a dormir sense descobrir més coses.

Gràcies a Déu. Doncs Marta, sobre aquesta agència.

Sempre està com jo avui en aquest moment. Mai no he entès mai qui era.

Gràcies a Déu que véns un dia al meu equip. A veure, hi ha novetats,

Marta, sobre aquest tema? Sí, i no són bones. Ja ens ho ensumàvem, que la crisi era galopant. I ara resulta que en només un mes fins a quatre influencers han deixat l'agència de representació de la Dulceida. I com sabem que les han deixat elles i no al revés? Jo no sé res, Juliana, jo tot el que sé m'ho ha explicat l'Anna Gorgui a un programa i de seguida

ho explicarem. La meva cosina segona i vas neta de la rodoreda, no s'ha d'oblidar mai això.

I això és informació real, eh? Per la gent que es pensi que la Juliana diu coses que. No, no, no, l'està tocant millor que mai. Doncs bé, una de les baixes, la més coneguda, és la de Susana Bicho, que és amiga de la Dulceida i aquella que ja hem explicat moltes vegades que va reconciliar almenys públicament Maria Pombo i Dulceida en un podcast. Doncs ara, com va explicant Exclusiva fa un parell de dies la cosina segona de la Juliana, l'Anna Gorgui, al programa El Sotano, hi ha una nova baixa.

Os puedo decir aquí en El Sotano, en Exclusiva, que hay otra talent que se ha pirado. ¿Pero quiénes les quedan, ya? Areste Shidó ha dejado la agencia de Dulceida.

S'han deixat la porta oberta i. Ja no en té de res.

S'escapa tothom, menja algú i després explicarem qui queda. Ara és teixidor, que suposo que la teniu controlada. Ella és catalana, habitual del món de la comunicació, des que va concursar també a un gran hermano, que ja no recordo si era el Vip o quin era. I també és l'exnòvia d'una de les millors amigues de l'Alba Paul, la dona de la Dolceida. El cas es que la periodista Nagurgui té molta més informació d'aquesta crisi que hi ha a Canin Management, perquè resulta que ha trobat l'origen d'aquesta fuga de talents.

Esta fuente me dice que están pasando cosas muy graves, que la directora, no Ana Pascual, sino como la coordinadora que llevaba ocho años se ha ido, que era la que manejaba el cotarro, porque Ana Pascual sí, es la imagen, igual que Dulceida, pero al final la que estaba ahí. Era la que llevaba ocho años, que los talents se quedaron bastante como desamparados ante esta ida de esta coordinadora.

Que això és un tema, també, eh? Quan en una empresa marxa una peça clau, això té un impacte claríssim en la resta de treballadors.

I, a més, en aquest tipus d'empresa, que tu tens confiança en aquella persona, perquè l'empresa no és res en si mateixa.

I que és veritat que ens pensàvem aquí que només hi havia l'Anna Pasqual i prou, diguéssim. Jo m'ho imaginava així, una mica paquita sales, però una mica més pujat, i és veritat que hi ha. Un equip, sí, i que l'Anna Pasqual moltes vegades és la cara o qui decideix les coses, però la feina del dia a dia la fa altra gent. Bé, ja sabeu,

petita història personal, anècdota, que a mi em van intentar reclutar l'equip in management. Correcte. És veritat. És veritat. Amb totes les noies veig que totes són perfils que han sortit de Gran Hermano, Gran Hermano VIP. Sí. L'Alex Tows també hi havia allà. L'Alex Tows que no sabem ara ben bé. L'Alex Tows està a punt de treure nova música. Ah, vale. Atenti, eh?

Però ell sí que va dir que sí, no? A Inmanagement? Sí, va acceptar.

Ara no sé si segueixo. Perdona, les Marc Andreu

Ara no sé si segueixo. Perdona, les Marc Andreu que les estaven a Inmanagement. Marc Andreu, si estàs per aquí, m'has dit que li havies enviat un WhatsApp a l'Alex Tows. Digue'm si t'ha contestat. Em sento, les canputades també estaven O són encara ara. És que inmanagement, clar, no són tontes. Van inventar com obrir Catalunya en una part de negoci. Va haver-hi un moment que les agències se'n van adonar que es podia fer negoci en català i que hi havia gent guanyant pasta fent contingut en català. Sí, però just va coincidir que molta gent es va passar el castellà d'aquests catalans. No, les canputades no. L'Alexous, però l'Alexous. Per ser justos, ja ho feia. És d'aquests que ja sempre havia jugat a aquest joc bilingüe. Què va respondre, tu? Jo vaig dir que no, però no em va trucar mai l'Anna Pasqual. Jo parlava amb una noia que es deia Raquel, maquíssima, fantàstica, que fins i tot vaig arribar a conèixer després, a posteriori, en alguna d'aquestes festes.

Que no fos aquesta la coordinadora. Ara hauríem de mirar el LinkedIn, ja ho miraré després.

Entenc que la coordinadora no era la repre, diguéssim, de cada una.

No. Qui fa de directora en el dia a dia, a la pràctica. Doncs bé, hi ha malestar a Inmanagement també perquè hi ha dos grans talents dins de l'agència de la Dolceida que s'ho mengen tot i que facturen moltíssim. Són dos noms que coneixem molt bé i que ara l'Anna Corguia ens revelarà i amb una situació que contrasta molt amb la de les treballadores d'Inmanagement, diu ella. Es una agencia donde

ahora mismo hay dos personas, talents, que están ofreciéndoles todo, que una es Belén Esteban y la otra es Inés García. Que las trabajadoras, algunas están hasta aquí, porque claro. Hacen dos el trabajo de cuatro. Están facturando todo lo que facturan, pero ellas tienen un sueldo bastante bajo, con lo cual hay una inestabilidad importante en la agencia. Y otra cosa que llama mucho la atención es que Dulceida, que tiene una representante de hace muchos años, que la podemos ver en el documental, no pertenece a la agencia de Dulceida.

Que és una mica contradictori, també. Sí, la Dulceida no és a l'agència. La seva repre no es considera inmanagement. Ella té inmanagement com un negoci, però va a banda, el seu. O sigui, els seus contractes i totes gestionen a banda d'inmanagement. Això és el que jo he entès que explica l'Anna Gorgé. I llavors, per anar refrescant la situació, ara mateix a l'agència de la Dulceida hi quedarien, com deia l'Anna, Belén Esteban. Que avui crec que va a la tele. Això he vist el meu algoritme d'Instagram i de Twitter que no sempre funciona bé. A la tele? Vols dir a la nostra tele? No, a la nostra no. A la sequina. A una espanyola. Ja ho trobareu. El de viernes o una cosa així. Llavors, també hi quedaria Inés García, que és la parella de la Minya Mal, que és veritat que amb un creixement exponencial de seguidors a les xarxes des que estan junts, o sigui que és un molt bon fitxatge de la Dolce i de qui se li ha de reconèixer.

Que perdona, Creus que, jo ja estic jugant a que inventem perquè no ho sabem, entenc, però creus que la va fitxar abans? Perquè m'estranya molt Inés García que la fitxessin després, perquè és veritat que en management tot i ser una bona gent. Clar,

no és de les més ben posicionades. No, clar, abans va un vertical de Marc Márquez amb la Maria Pombo i la fitxa. Doncs un molt bon scout aquí qui la va fitxar, perquè ella en tenia 40 o 50.000. A veure, ella ha tingut bon ull, històricament, la Dolce& Day Penalty, i Dolor, que són els premis d'influencers que ella organitza, o sigui que ella sí que ha obert molt camí. Ara que després la gent es vulgui quedar amb ella, això és una altra cosa. Llavors, a l'agència encara hi quedaria Melissa Pinto. Bon nom. Sofía Suez, com que la Juliana no la coneixia. Imagina't com anem. I t'anava a dir, para de comptar. Alguns més, però com que el web està inactiu, no pots consultar la cartera de talents. Però l'Instagram sí, que el tenen en funcionament, i sí que vaig veient reposts, historis i tal. Però, en fi. Llavors, l'Anna Corquí apunta una altra de les queixes dels influencers que han estat representats per Inmanagement.

¿Cuántos quedan? Cada vez menos. Cada vez menos, y como te digo, pues es una agencia que aparte los ídolos abarcan mucho espacio, porque es verdad que es un trabajazo, y la gente que cuando se dedica a los ídolos, a representantes, si es tu representante, ya dicen entre los talents, bueno, pues nada, en cuatro meses no nos va a llegar absolutamente nada.

Clar. De fet, és com que els ídolos són el nen mimat d'aquesta agència. I tots els esforços van cap allà. Tots van a organitzar aquests premis.

Que poder les representants o la gent que porten els negocis de les influencers no haurien d'estar ficades, però entenc que és una empresa que no és tan grossa i que, per tant, tothom fa una mica de tot que és el que passa en aquesta manera. Té seua a Madrid i Barcelona, eh?

I l'altre és que t'hagin baixat en general les campanyes, perquè la pública ha baixat.

Bueno, en lloc de la caiguda dels influencers, que es deia que petava la bombolla. El destines a mantenir

els grans noms, i els més petits, doncs, marxen, clar.

Per mi el més interessant, perdón, avui Marta t'estem tallant. No, no, ja m'agrada perquè és un tema que nosaltres fa temps que volíem tractar-lo, l'únic que no teníem tanta info. A mi el que sí que em sembla molt interessant és el paper que tenen totes les persones que es dediquen al sector influencer des de l'altra banda, que són les que estan tancant contractes de moltíssims diners, mentre segurament tenen un sou en bé miliorista. Sí, que crec que aquí sí que t'ha de pujar molt la mosca al nas quan veus, perquè a més moltes vegades segurament has de fer guions a les noies que després fan els vídeos, bueno, jo ho penso. Les has d'acompanyar.

Ha de ser una mica com aquella escena de la pel·lícula Parasite, de paràsitos, que el tio està conduint mentre té al darrere la persona milionària que l'està explotant, en fi. Doncs aquesta és la informació que tenim ara i que remena l'Anna Corguí. I jo he tirat de Maruteca i he recordat que en aquest 2026 la Dolceida ja havia tingut més baixes a l'agència. De perfils molt espanyols i que aquí al programa no ens sonen, però que per ella devien ser un delta baix econòmic i una pèrdua d'ingressos, com quan, per exemple, la va deixar Anabel Pantoja al maig i la Dulceida

va haver de donar la cara. Nada, ayer lo hablamos las dos, porque ella tenía un evento y yo otro. Al final, nosotras nos llevamos muy bien. Estoy súper orgullosa del trabajo y ella también. Yo lo sé. ¿Qué hemos hecho con ella? ¿Qué ha hecho el equipo durante estos seis años? Porque relativamente empezó con nosotros. ¿Sabes lo que pasa? Que luego hay rachas y a lo mejor ahora en el punto que está Anabel, pues en Keepers que hacen más cosas de humor, podcast y tal y no tanto lifestyle, pues le va mejor y yo lo espero, la verdad. O sea, en realidad cada agencia está para lo que está, ¿no? Claro que sí. Y no ha pasado nada raro ni nada.

Doncs això per una banda, però clar, també coincideix amb el que va destapar una ex representada d'Inmanagement fa uns mesos en un podcast. Estem parlant d'una senyora que es diu Fanny Carvajal. Jo, perdó per aquests noms, perquè primera vegada que surten a la història del que no surti d'aquí. Però aquesta senyora va pertànyer a l'agència de la Dulceida i explicava que va deixar de guanyar molts calés per com treballaven a Inmanagement. Cada vez que me meto

en el correo y veía que había correos que no se abrían o que había correos que contestaban pidiendo una barbaridad de dinero y no llegaban a un acuerdo, digo, chicos, que me estoy quedando sin esa publicidad, sin poder cobrar porque a ti no te cuadra, porque no me paguen lo que tú pides. És a dir,

ella considerava que, home, no, hem de posar-nos a negociar per un contracte de 2.000 euros o de 10.000 si els acabo perdent. És millor quedar-me amb la xifra baixa i treballar i que m'arribin campanyes que no encallar-nos en aquesta negociació perquè nosaltres aspirem a més, no com a agència. Bé, sigui com sigui, la situació d'inmanagement no crec que sigui fàcil de gestionar ara per l'adulte i de la seva mare, sumat a tot de coses que li han anat passant en aquest inici de curs, com l'adulte wedding 3, de fa dues setmanes, ahir l'aniversari de l'Alba Paul per molts anys, que va ser el seu aniversari, ser mare d'una nena de dos anys, gairebé.

I amb ganes de ser-hi una altra vegada. Imagina't. Més en el seu cas, que també és una mica més complicat, encara.

Bueno, que és tot molt més clar, implica més temps, etcètera. Llavors. Roda-t'ho ara, La Gran Cita 2. Clar, la tele, pel mig. I ara, el diumenge, planta't a presentar el piromusical de la Mercè. Senyor Trescat, no ens distreguis a la dolceïda. Ella et dirà que per ella també és una gran oportunitat i que està en el seu pic laboral, que també I cobra tot això. Pel que fa a la seva trajectòria personal, personal individual, li va molt bé. El que és ella com a empresària no el sé dir. Creieu que m'unava a un projecte com el Piro Musical? Jo vull. Espera, deixa'm posar la dada, d'acord? Perdoneu que sóc plató. Només llenço preguntes. Sí, però recordem que la Dulceda presentarà aquest acte de clausura de les festes de la Mercè a TV3, diumenge, a les 10, que no serà a les fonts de Montjuïc, sinó que serà a la platja de Nova Icària. I banda sonora escollida per Josep Montero de Ocasgrases. Això és la informació.

La pregunta que tinc jo és, sí, que no la sabreu respondre, però en podem discutir. Vinga. Vosaltres creieu que en un cas com aquest, igual que s'havia sabut en altres moments que, per exemple, a les campanades hi havia, diguéssim, un catxé bastant estàndard per a tota mena de presentador que ho fes, i tu t'adaptaves, diguéssim, perquè també és una. És un somni tan gros i és una projecció laboral tan bèstia que diguéssim que encara que siguis la Laura Escanes i estiguis acostumada a moure més pela, acceptes, no? Tot i que després, per culpa nostra, ja van aconseguir petar els preus ja per dintre. Però el cas és, creieu que quan li presenten a la Dulceida el projecte del Piru Musical ja va amb un pressupost de X o la Dulceida pot dir, jo vull tot això?

Jo crec que hi ha dos contractes aquí. Tinc la sensació, no ho sé segur, un, que ella s'adapta a l'import que li diu la tele, d'aquesta presentació es paga expreu, però per altra banda, on crec que pot negociar ella és si fa promo a les seves xarxes de que presentarà això. La banda, el pack digital, diguéssim. El pack digital crec que és una negociació a banda i jo crec que això és el que va fer també

Laura Escanes amb la travessa. Podria ben ser. Un pack digital molt ben invertit, perquè, per exemple, l'anunci que van penjar a Instagram en prospost amb la Dolce Ida ha fet 5.000 likes. 5.000 likes? 5.000 likes. Està bé, eh? Marta, 5.000 likes, tenint en compte que la Dolce Ida té 3.000.000 de seguidors i 3K tanté, deixa'm-ho consultar, 700.000. Home, home, en quina era estaves tu la lover, no? Tenen sort que jo estic zen, perquè m'arriben a enxampar amb ganes, m'arriben a enxampar darrere, però vaja, que jo crec que s'ha entès perfectament. Sí, qui ho vol entendre ja ho ha entès. Clar que també de sobte publicaron un perfil de 3 milions, on tothom deu ser gent que no parla català, perquè són 3 milions de persones que consumeixen el contingut en castellà que publica l'adulta i de les seves xarxes, com a estratègia posa una canpotada a presentar que et farà més m'agrada, si penses allò del piromusical. Tu acceptaries presentar el piromusical? Marta, aquesta pregunta no té cap sentit perquè ells. No, sí que té sentit. No, contesta'm-la. Depèn de quan paguéssim. Vale, doncs per 3.000 euros. Ho presentaries? Podríem entrar en matisos, però sí. Per 1.000? Home, per 1.000. Va, ni tu ni jo, dos. Per 2.000 poder ja sí. Home, 1.000 euros, perdona. Per presentar el Piro Musical, que és una de les coses més vistes, havíem de fer tot de públic per les teves xarxes. Va molt més enllà d'un tema de preu. És justet, eh? Però aquí jo crec que és la P de prestigi, eh? Totalment. No oblidis aquí, per això, la R de rabieta. Jo necessitaria també de sentir-me estimada. Això és com quan un nòvio vol tornar. Tu ja pots estar molt enamorada d'aquell nòvio i pots haver estat molt il·lusionada. Però depèn del que t'hagi fet abans, m'entens? Tu poder ja no tens ganes d'humiliar-te d'aquesta manera. També hi ha l'orgull, la O d'orgull aquí també hi ha. Tu ho faries, Marta?

Jo mai de la vida. No menteixis. Quins nervis. No, sola. Ni de broma. Marta, ho faries perfecte. Anem molt malament així. No, anem malament de temps avui. No, jo ja em guardo una cosa que tinc aquí. Passarà per un altre dia o ho fotré a la Navarra. Això estaria bé, però crec que no som, no? I jo crec que són moltes persones per. No som el perfil de presentar el piro musical.

No, però campanades. Mira, jo campanades, em faré il·lusió veure-us a vosaltres dues. Jo entenc que tres fent campanades, hi ha massa gent per tant poques campanes.

Perdona, s'ha fet moltes vegades. Tres? I tant, l'any de la Melero. Ah, la Melero és veritat. La Lídia Heredia i la Cris Puig, era? Jo posats a somiar, escolta. Fem una pausa, us sembla bé? Va, sembla, perquè està l'ambient calent, calent. I tens a punt el teu Marc Andreu. El Marc Andreu el que té és 15 nòvios,

vull dir, que dona-li marca. 15 nòvios i una samarreta, vull que diu, ens morregem. I encaixa amb el seu moment vital. Sí, sí, sí. Una pausa i i sentirem uns documents en exclusiva, ara. Sí. Som-hi.

No surti d'aquí. El millor moment de la

tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Activia Kèfir.

Un minut i tres quarts de set de la tarda. Abans de res, Marc Andreu, jo crec que hem de comentar una tarda. Un detall que hem de compartir amb els oients, perquè ells van ser partícips de la primera part de la història.

Estan sentint una història d'amor i ni ho saben. La Gran Cita 2 ja comença. Exacte. Ja els agradaria la Gran Cita

2, aquesta història. Sí que és veritat. Fa uns quants dies la Marta va rebre un WhatsApp, en el WhatsApp del programa, d'un noi que deia ser charcuter d'un bon preu d'un barri de Barcelona, que resulta que és on tu compres habitualment, que et tenia vist i que et volia tallar el pernil ben finet el dia que passessis per allà. És el que va dir. Ben enamorat d'en Marc Andreu, dient que cada dia el veia més guapo. Correcte. Doncs avui ha arribat un paquet a la ràdio.

Bé, jo he anat a demanar, com cada dia, als conserges si hi havia paqueteria per mi, i primer de tot m'han donat unes infusions que m'han fet molta il·lusió, que m'han enviat des de l'Empordà, d'un noi de les Olives que es diu Guillem, que m'ha encantat que m'ho enviés. Molt maco, i a més m'ha donat el seu telèfon, que sempre fa d'agrair. I després se'm veia que m'han dit si hi ha en Marc Andreu, avisa'l. Ells ja han vist que alhora era greu. Perquè hi havia una capsa, Marc Andreu, plena d'embotits, i una carta de bon preu esclat.

Una carta que en diu. Vinga, Marc. Hola, Marc. No sabem com acabarà la teva història amb el nostre xarcuter, però amb aquests embotits segur que tindràs una nova excusa per visitar-nos. Esperem que els gaudiu tant com fem nosaltres del vostre programa. Una abraçada. Aquí hi ha algú que es

mereix un 10 en màrqueting. Quina meravella. Però jo.

Una cosa, vull que guanyi l'amor. I tant. No el marketing. Totalment.

Has de marir Marc Andreu avui a la tarda i declarar-t'hi. Però no sabem quina jornada fa. És igual, Marc, el que farem nosaltres serà jornada completa davant d'allà. 24 hores de guàrdia davant del bon preu.

El que tingui és la seva foto de perfil aquí davant, perquè acabo d'entrar a la conversa. Ah, doncs així ho farem. Vam saber qui és. A veure, no, el nom no el diré. No, no diguis el nom. Comença per la lletra F.

Bueno, és que només hi ha un nom. T'agrada, Marc, el nom? El nom n'hi ha molts. Només n'hi ha un. Què va? Ferrani, prou.

I Francesc. Has dit Francesc, oi, Marta?

I Feliu. I Frederic. No, Felip, Frederic. Feliu. Feliu, que l'he dit. Feliu, que és diferent que Felip. No ho diries, que és diferent. Fran, ara ho has dit, Fran. Que és el mateix que Francesc.

O no, o no. A veure quan et coles, eh, Marta, perquè de moment. És que no arribarem a 10, que no passa. Felix. Felix. Felix.

Ferriol. Ferriol.

Ferriol. Deu i deixa de comptar, eh? Home. Fèlix, no sé.

Ja l'hem dit, ja l'hem dit.

Bé, doncs, escolta'm. Noi, que gaudeixi d'aquestes de Ferran.

Ferran és un nom preciós, eh?

Formatge, pernil. Ferri Ferri, eh?

Molt complicat, eh, Ferri? Ferri pot ser molt guapo o no ser-ho. Bueno, sí.

Faustos, gràcies. Fausto Murillo.

Que no és un lloc, això, no?

Fito i Fitipaldi. Fito i Fitipaldi?

En Fito de què ve el nom de Fito? Ah, mira, Frank. Franc Perea. Francesc. Voleu que us parli una

mica del que he vingut a parlar? Tens tema? Val, sí. I és que només falten quatre dies per l'estrena de Travessa VIP. I avui ja ens han fet una mica d'avançament amb aquesta video-reacció de la Laura Escanes del trailer del programa.

Quins nervis. Primera vegada que veig això. Épica. Com no s'havien de posar nerviosos, mare meva?

La Laura s'emociona moltíssim en aquest vídeo, veient només el tràiler. Imagina't quan vegi tots els episodis.

La Laura, que per cert, es vol canviar tota la sala d'estar,

La Laura, que per cert, es vol canviar tota la sala d'estar, eh? Ja ho ha dit per Stories avui al seu Instagram. Ella té un menjador molt icònic, tot molt colorit, molt rosa, molts tons pastel, i ha dit que vol canviar, però vaja, de vibra absoluta.

Exacte. Quan fas una casa tota basada en tendències, clar, tu si et poses un top que és tendència, no passa res perquè això ho canvies ràpid, però clar, el sofà, els mobles, les moquetes. És fàcil afartar-se'n.

Doncs això, fins dimarts no serà l'estrena dels dos primers episodis de la plataforma 3CAT, però. No, no, avui he trobat el primer episodio de la travessa VIP.

Què vol dir, he trobat? On l'has trobat, el calaix?

No, no, a dins del que és tota. El Digition. Estaves buscant el Digition. Home, evidentment, jo sempre estic mirant allà. El Digition fa els moments. És l'armari de Trescat. No, no diria il·legalitat, està allà posat.

El senyor Trescat te l'ha passat? No. Clar que l'hi ha passat,

l'hi ha passat l'Aïd Lapina, que és una de les senyores Trescat que és fantàstica

per el llas. No, no. Bueno, si no tenim el permís, Marc Andreu, explícitament jo no tinc el permís, però entenc que si no us dic, si no veiem el final del primer capítol, que us he fragmentat el primer episodi bastantes coses que passen i així els mirem per primera vegada entre tots, si us sembla, abans que s'estrani aquest dimarts. Tot comença amb la presentació dels diferents concursants. Que siguem parella és una cosa bona, penso. Crec que ens coneixem molt bé. Sí. Per seguir la travessa,

o ens hem unit més que mai o separem el grup.

Als dos ens encanta jugar a esports. És a dir, no som bons en res, però ens atrevim en tot.

Hem sentit en Jaira Neus, que són parella, l'Oriol i el Xavi, companys de feina, bueno, hostiets, en Miki i la Raquel, presentadors de 3Cat, i ara sentirem la resta, que és la Jéssica i la Natalia, que són amigues, la Sheila i el Cristian, germans, la Nere i la Carolina, amigues, que també, llavors hi ha la Gador i la Carlota, activistes ambientals.

El que m'agrada molt de les presentacions és això, que no està molt clar si defineixen per la feina o la relació que teniu. Amigues, parella, i de sobte. Activistes ambientals. Activistes ambientals, diu la Vale, aquest és el vincle que tenen elles. No poden ser amigues, només són activistes.

I els esportistes Laia i Víctor, i així us presenten.

M'encanta l'adrenalina a mi. A mi no.

Penso l'altra vez y penso, a mi res pot sortir malament. Aixeiva. Jo crec que l'objectiu és guanyar, però també és gaudir. Sí. Ella pren bones decisions, jo no ho tinc tan clar. Hem sigut atletes, però a la muntanya estem fora de la nostra zona de confort.

Amb aquesta sintonia que ens han fotut aquí els de la productora, els de Guacate, que s'han encantat. Compte amb la Gádor i la Carlota, eh? Compte, que se les veu valioses.

Hi ha una actitud important, de fet, d'aquestes vuit parelles, n'hi ha una de la qual tocaran d'ell, no hi tens gaire confiança, que puguin arribar molt lluny. De fet, des d'un primer moment vas dir això dels tiets.

Els veig els més bruixets. Els veig els més bruixets.

Els més bruixets, per què? Home, és que la Neus i el Jair estan pujant muntanyes

escalant cada dia. No pots competir contra els glutis de la Neus i en Jair.

I és veritat, però has d'omplir amb molta més gent el concurs. Clar, 10 o 12 parelles les has de tenir. No, però a més l'artista té molt mala vida, Marta, normalment, perquè ells. No, no, no, però es deuen estar entrenant, també. Sí, però vull dir que fan molts abolos, que estan tot el dia amunt i avall, i que és una vida una mica així difícil. Sí. Tant faltons sou. No hi confies gens. Vam ser molt educats i vam dir el que pensàvem.

Ens van dir que una setmana abans estaven al Decathlon comprant material. I tots molt ben fets. Gent preparada. No, que no tenien res, vol dir. No, i què? Que si et comences a preparar una setmana abans.

La Neus ho té des dels 15 anys. Tu quan fas el guió dels teatres del que no ha sortit aquí? Sí, dos dies abans. Veus? Si el Marc Andreu diu que dilluns és l'edat límit, dimarts.

Ells estan molt focalitzats en la competició. De fet, en aquest primer episodi es pot veure que poden arribar molt lluny gràcies a la seva gran química.

Quan ja portem moltes hores junts, comencem a delirar. Sí, deberíem, deberíem. Les nostres parelles es diuen que som nòvios. Al final portem 10 anys passant tot el dia junts. Tenim 3.000 moters, 3.000 sobrenoms. Sí, jo amb ell li dic Uri, Duri, Dupi, Dufi, Dupo, Ramon, Derruca. Durinal. Durinal. Hoyas. Hoyas. Ell és el Jose, en Jotes, en Reis Jotes, en Coca, Xavi, per la gent que m'agrada. Per la gent que no ho coneix.

La amistat és això. La amistat és això.

La amistat és això. La amistat és això. Són preciosos. Sí que són parella. Sí, oi? Que els veurem un capítol i cap a casa.

Una cosa és que arriben a la final.

Una cosa és que arriben a la final. Com pretens menjar-te les teves paraules, Roger? Una mica de manideta o de patates? Bueno, ja ho veurem.

Doncs abans de començar la competició, en aquest primer episodi, la Laura Escanés ha de deixar molt clara una cosa a algun dels concursants.

Aventureres, aventurers, com esteu? Estan nerviosos, eh?

Però bueno, els nervis són bons, no? Al final vol dir que estàs fent algo emocionant. Quan hem vist a l'Aura per primera vegada, ha sigut com.

Això no ho ha vist ni en comens.

Ja està. Esteu preparats? Heu vingut a jugar? Sí. I fins on esteu disposats a arribar? Fins al final. Aquesta és l'actitud. Molt bé, Raquel. Abans de començar, vull deixar una cosa clara. Miki, Jéssica,

quan t'has mentat directament a tu, t'has quedat. Jo també, perquè he dit una cosa que a veure si pagaria les conseqüències.

Aquí no som amics. No seré més tova amb vosaltres, de fet, tot el contrari. Així que ja us podeu espavilar. Gràcies.

He intentat treure la informació, però la Laura no ha dit res de res. Ai, jo no ho puc evitar, l'adoro. És que és una merda, ho he dit de veredores, a la Jéssica. Tinc síndrome d'Estocolm, és que l'adoro. És que és molt difícil, s'hauríem estat molt lligats. I poc es parla dels tancaments d'amistat. No, és que és un tema, eh?

Bueno, tu estàs en ple dol. Estic en dol. Has passat de la ràbia a la tristesa perquè

són les fases del dol. Tinc una pena dins. I que és normal, també sentir enyorament. I que em fa pena, sobretot, o sigui, com haver descobert aquesta part d'ella que no m'esperava, saps?

Clar, perquè aquí la travessa la veuràs bastant divertida. De fet, el primer episodi, passen aquelles coses que sabem de necessitar luxe quan, bueno, ja ho gaudireu dimarts, però. Promete, el primer episodi. T'ha agradat, Nino. A mi m'ha agradat molt, enganxa. I de fet, molta gent s'ha entrenat abans de les gravacions i ho havia practicat molt al nivell d'escalada. Molta gent, què vols dir? Molts concursants. Ah, vale. I això es nota moments abans de començar. He vist que molts heu

estat entrenant abans d'arribar, com van les agulletes.

I la gent s'entrenen molt i nosaltres. La gent s'entrenen molt

i nosaltres no hem tingut temps. Si no ho haguéssim fet.

Sí, sí, sí. Jo m'he cagat un poc. Jo dic, a veurem ara què passa, què mos fan fer, estàvem en un fart.

Prepareu-vos, perquè aventureres, aventurers, la travessa Expedició Tramuntana comença d'aquí. 3, 2, 1. Temps! Que em va el caramel!

Ai, que es foten a córrer a tots, a les narroques. Va, aquesta gent. Tots superamics. Ei, nois, ens ajudarem.

Qui són els que van primers? La Laia i en Víctor, em penso. M'encanten la Carolina i la Nerea. Tenen molt bona actitud. Seran la parella simpàtica, ja es veu. Són molt divertides, a més, les dues, perquè es dediquen també bastant a l'humor.

Doncs això serà el primer episodi de la travessa VIP. Dimarts ja estarà. Qui creus que guanyarà?

Tu que l'has vist sense el primer capítol, dic. No has vist la temporada, has vist el primer capítol. Qui et dona vibra de guanyador? O sigui, tenen molt bona actitud el Jair i la Neus. Els vostres guanyadors. Permís. No. Ui.

L'arma. Hem de marxar. Mira, escolta'm, Fran, tira la cinta. Ah, perdona, jo dic que guanyen.

Jo també. No, els germans cases. Què dius? Tu dius aquest. Tu, Roger. Jair i Neus.

Jo dic tiets. I tu?

Jo he dit ja el Jair i la Neus. No m'ha sentit quan acabo de dir-li la Marta.

És divendres, Marc Andreu, jo he sentit moltes coses ja. Ah, i et queda molt bé la polsereta per ser, eh? Sí, me l'ha portat mi mare de Nova York. Que maca! Llàstima que tu et posi calent. A mi m'agrada, sí. No vas ben servit.

No vas ben servit. Et posa calent una polsera. No sexualitzis el teu company, t'ha fet el teu cap.

Per d'una polsera. Aniré a l'enllaç que tenim de. Escolta'm, ho deixem aquí. Va, compartim el mil. Fem una pausa, tanquem la tarda, bon cap de setmana, dilluns més.