Hereu a Junts: "Van votar la investidura, però després he de dir que han estat bastant inútils"

Volem saludar a aquesta hora el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Areu, en la seva, no sé si és la primera entrevista com a candidat ja del PSC a les eleccions del 29 de novembre. Jordi Areu, bon dia, com estàs? Hola, bon dia. Sí, m'estreno amb tu, eh? Això està bé. Doncs gràcies per fer-nos confiança. De fet, just d'aquí una setmana arrenca aquesta campanya electoral. De què creu vostè que van aquestes eleccions? Què està en joc?

Doncs en aquestes eleccions està en joc més coses de les que normalment estaven en joc, perquè jo crec que contraposarem dos models i per tant serà unes eleccions on haurem de decidir quin model seguim. Si seguim avançant en el model social, que a mi m'agrada dir que és el model social europeu, O una alternativa que per primera vegada, jo parlo dels PP-Vox, perquè PP-Vox ja governen a molts llocs junts, ja cedeixen els vots i els senats, i per tant em diuen que un proper debat, inclús el Partit Popular, delegarà en Vox la defensa de la seva posició. Bueno, doncs el PP i Vox representen per primera vegada una alternativa absoluta. El model social, econòmic, territorial, que hem anat construint entre tots. I per això li dona un paper molt diferent en aquestes eleccions. I per tant, caldrà decidir si seguim amb Pedro Sánchez desenvolupant aquest model o hi ha una alternativa que és el senyor Feijó amb Abascal de vicepresident.

Creu que només és una qüestió de model o també de forma, d'estil? Per exemple, aquest matí hem conegut uns àudios de Coldo García, ho dèiem avui, aquest matí a les 8 del matí, que publicava la SER, on assegurava que l'advocat del Partit Popular, Alberto Durán, va oferir-li l'any passat un milió d'euros per parlar malament de Pedro Sánchez encara que fossin mentides. Creu que també va d'això, aquestes eleccions, d'aquest estil?

És que forma part del nou model. I per tant, en aquest sentit, fa tres anys, quan jo vaig començar de ministre, un antic president del govern va dir, qui en pot fer que faci? Doncs això forma part d'aquesta nova concepció que afecta el debat. Polític, que allà no jo a Madrid no he viscut debat polític, el que he vist és un intent de destrucció de l'adversari és molt diferent del que jo havia viscut en altres etapes polítiques on hi havia deliberació democràtica ara no, hi ha un intent de destrucció i evidentment aquest últim episodi que avui s'ha conegut, doncs és un episodi més d'una manera d'entendre la política democràtica. Que, per cert, jo crec que està sofrint últimament, les últimes setmanes, grans derrotes, perquè la gent ha provat l'altre model, la gent l'ha provat i ara està dient democràticament que no el vol. Ho diu per Estats Units. Sí, Estats Units. També jo crec que a Brasil ha estat molt clar, no? Mai s'havia vist, no?, que un candidat perd les eleccions, agafa un avió i se'n va a un altre país. Són coses inèdites. He de dir que jo crec que mai havien viscut. Bueno, això és el que haurem de decidir. I en això, clarament, jo el que dic és Catalunya s'ha de pronunciar clarament, perquè crec que s'hi juga especialment moltes coses en aquesta deliberació, en aquesta disjuntiva, i evidentment nosaltres ens oferim,

jo m'ofereixo, ens oferim la nostra candidatura per ser allò que aplegui tot l'esforç. Perquè de manera crítica en el futur puguem seguir desenvolupant un projecte de llibertats, de progrés econòmic, de defensa de l'estat del benestar i també d'una concepció de Catalunya dintre d'una Espanya diversa, plural. I per tant, això és el que nosaltres hem de confrontar, perquè malauradament davant, per primera vegada, la irrupció de Vox, fa que tot això estigui en qüestió, però no d'un punt més o menys de l'impost de societats o de l'IRPF, que era el que abans ens jugàvem. És que ara són les bases del model els que estan en qüestió. I, per tant, jo apel·laré a que hem d'agrupar l'esforç de moltíssima gent, dels socialistes, dels progressistes, de tot el catalanisme a Catalunya, perquè aquesta vegada és cert que ens hi juguem elements que són quasi existencials. I per tant, jo crec que són unes eleccions molt especials sobre la qual haurem de decidir d'una manera molt responsable, perquè el que tenim davant no posa en qüestió la típica alternança. Sinó que el que posa en qüestió és el model en el que hem estat treballant els últims 40 anys, de construcció de l'estat del benestar, d'allò que jo també vull dir que està molt a la Constitució, l'estat social i democràtic de dret, i per tant també el projecte europeu, els valors de l'humanisme europeu.

Això és el que està en qüestió. El catalanisme deia que està també en joc. Home, jo crec que és evident que davant tenim una gent que en el seu ideari tenen acabar amb l'autogovern. Ara diuen, tàcticament, que no ho tenen en el programa, però sí que ho tenen en l'ideari. És evident que jo ho he viscut. Escolti, jo vaig a la Comissió Europea. Parlo en català i defenso temes de política industrial en català i sé que hi ha un bloc que fa tot el possible perquè jo això no ho pugui fer a la Comissió Europea. Per tant, hi ha molts elements que tenen a veure, evidentment, i que és comú en tot l'estat, les polítiques dels drets socials, dels drets cívics, també les polítiques de l'estat del benestar. S'està posant en qüestió, s'està dubtant del sistema que hem construït sobre les pensions. Això és inèdit. Perquè ells plantegen altres models. És molt diferent dels debats que teníem fa 20 anys d'un petit ajust tècnic. No, no, és que diuen que hauríem de replantejar els models.

El que passa és que, senyor Areu, molta gent veu com la seva situació és molt complexa i que aquest model no acaba de satisfer tampoc les seves vides. Per exemple, segons dades de l'IDESCAT, Una de cada quatre persones a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social i gairebé la meitat dels catalans té problemes per arribar a final de mes. No sé si també en això el seu govern ha pres nota i creu que ha de ser molt més contundent pel que fa a les polítiques.

Miri, si nosaltres ens presentem és perquè hem de seguir afrontant reptes que la societat té. I per tant, jo li he de dir, perquè jo defenso que Espanya i també Catalunya estem logrant grans èxits en la macroeconomia. I jo també li he de dir, no podem mai menysprear la macroeconomia, perquè jo vaig viure com a alcalde, quan la macroeconomia s'enfonsa, serà molt difícil defensar el cos de la vida, la microeconomia que viuen les famílies. Ara bé, nosaltres tenim èxit en la macroeconomia i tenim un gran repte en el cos de vida i en el que les famílies puguin arribar a final de mes. I com ho faran? Home, jo crec que nosaltres, per exemple, aquests mesos, que a causa d'una guerra que hem condemnat, que combatem, alguns organitzen guerres i són els socis dels que hi tenim davant. Perquè Vox, de manera clara, i evidentment el Partit Popular de manera avergonyant, ells tenen relació amb tota aquesta gent que han canviat la geopolítica en el món. Però a nosaltres ens toca administrar els efectes de la guerra. Jo li he de dir que com a govern nosaltres ja portem 10.000 milions. 10.000 milions per intentar minimitzar els efectes de les conseqüències de la guerra en forma d'inflació, en forma que la benzina, l'electricitat, el gas costin menys. Per tant, nosaltres hem de seguir fent polítiques per a minorar el cost de la vida? Nosaltres hem de seguir, per això és tan important,

totes les polítiques socials que alguns denigren en forma de dir-li la pagueta. Miri, la meva dona és mestra de primària en el districte de les Corts. Quan algú se n'enfum de les paguetes, les paguetes és el que ajuda a molts nens i nenes a poder també menjar a l'escola, a tenir el material escolar. Per tant, hi ha tota una defensa de l'estat del benestar. Que jo crec que és imprescindible defensar-lo més que mai, en aquest moment on és evident que tenim contradiccions des del punt de vista geopolític, on nosaltres hem d'integrar moltíssima gent a la nostra societat, home, i davant tenim gent. Que venen a dividir, a dividir els barris, les ciutats, els països, que venen a afablir l'estat del benestar. I jo el que dic és que nosaltres estarem davant de tot això, perquè nosaltres creiem que la unitat dels barris, les ciutats, els pobles. Són el que li donen fortalesa per encarar tots els reptes que tenim. També li he de dir, és cert això que ha dit, també és veritat que amb altres indicadors sobre desigualtat estem millorant. I per tant, l'índex de Gini, per exemple, està millorant a Espanya i a Catalunya. Per tant, la lluita contra la desigualtat és una lluita absolutament estratègica. I jo li he de dir que nosaltres si ens presentem. És perquè nosaltres tenim nous reptes que afrontar.

I en tot cas jo també li he de dir, nosaltres necessitem més força per després en el Congrés, en el Senat, poder aplegar una majoria progressista per tirar endavant les coses. I per això jo demano no només guanyar, sinó demano més força per poder seguir servint des de la política, que la política democràtica, també els que tenim davant, intenten denigrar-la cada dia. Perquè la política que és una cosa meravellosa de poder exercir, ho vaig viure jo en la meva etapa municipal, ho visc ara com a ministre d'Indústria i Turisme, però hi ha gent que l'intenta convertir en alguna cosa invivible, en alguna cosa que no és una cosa neta. Per què? Perquè en els sectors més poderosos, ells la política democràtica creuen que no la necessiten. I en canvi nosaltres, els sectors, la majoria progressista de la societat, necessita la política democràtica per transformar la realitat i per generar les polítiques de benestar. De progrés econòmic i també d'un tema que per mi és fonamental, que és la convivència. La convivència. Volen anar contra la convivència. I crec que aquest és el valor més preuat que tenim a Catalunya i que tenim a Espanya. I per tant, nosaltres som els defensors i els protectors de l'estat del benestar com a la millor manera de defensar la convivència.

Vostè en parla de desigualtat. Em veia i posava l'element sobre la taula que són símptomes positius que hi ha correccions d'aquesta desigualtat. Però és una desigualtat molt profunda que segurament també hem de parlar de model aquí. Fins a quin punt, fins on vol arribar el seu partit, la seva proposta? Per exemple, en el cas dels lloguers, hem vist com el president de la Generalitat, en aquest cas, Salvador Illa, sí que té clar que vol anar fins al fons, i que cal regular els preus dels lloguers, com ho estem veient, que vol fer polítiques més d'esquerres, clarament d'esquerres en l'habitatge. Després aquí cadascú hi posarà el seu matís i dirà si són prou o no prou d'esquerres. Però en tot cas, aquí sembla ser que es vol intervenir en el mercat. Pel que fa als impostos, vostè creu que els rics han de pagar més?

Bé, jo crec que amb una política tributària que sigui, evidentment, proporcional i que sigui una política que ens ajudi a preservar l'estat del benestar. I, per tant, en aquest sentit, crec que nosaltres tenim una política fiscal que és responsable i que, a la vegada que impulsem política social, nosaltres també la complim amb els paràmetres que la Unió Europea ens demana. Per tant, política fiscal responsable. No té res a veure amb la subhasta de promeses de baixar sempre els impostos com l'única solució que veig en el bloc del davant. Ara, jo li he d'expressar sobre la vivenda. Mira, jo tinc dos fills, també amb edat d'emancipació, i per tant jo crec que el que necessitem és. En la vivenda necessitem, primer, protegir des de l'urgència els sectors més vulnerables. Després, regular un mercat que, evidentment, sol en la dinàmica del mercat ja es veu que no dona les solucions que ha de donar. I després, un tercer gran pilar és construir, perquè necessitem més oferta. Nosaltres ho necessitem tot. Necessitem construir molt més. Necessitem regular el mercat, perquè, si no, el mercat es gira en contra seu. I evidentment necessitem protegir, les tres coses, protegir, regular i construir. I això és una política integral, que també li he de dir, l'hem de fer des de l'Estat, amb les comunitats autònomes que són les competents, i evidentment qui proveeix el sol? El sol ho proveeix els ajuntaments.

Per tant, només des d'un gran acord. I una de les coses que falla a Espanya és que així com a Catalunya el govern de la Generalitat, com per exemple l'Ajuntament de Barcelona, estan clarament compromesos i per això sumem efectes que multipliquen els resultats. A la resta, si no tenim governs autonòmics que vulguin coinvertir en la construcció, aleshores és més difícil sortir-ne. Jo li he de recordar, Nosaltres hem triplicat des del govern d'Espanya l'aportació per construir habitatge públic protegit, que a més a més ara és de lloguer i ho serà per sempre, perquè el que necessitem és un estoc d'habitatge protegit de lloguer. Per tant, jo també li he de dir, això en absolut en contra del petit propietari, que també forma part de la solució. El que passa és que la regulació per què ens ha de servir? Perquè la gent mantingui estabilitat, estabilitat en els preus, i per tant aquesta relació que molta gent té, que és constructiva, i que no té res a veure amb l'especulació, que de sobte vol dir que un pis, un pensa que ja no té una funció social, sinó un altre actiu financer, que de sobte poguessis doblar el preu del lloguer. La regulació està per evitar l'especulació. Que també li he de dir que és un altre principi constitucional, que ens mana a construir habitatge protegit i ens mana a lluitar contra l'especulació.

Això és el que diu el text i és el que hem de desenvolupar.

La candidata de Frontamplia de Colau proposa crear un impost que dissuadeixi d'acumular habitatges. A la pràctica seria gravar amb un 10% el valor dels habitatges a partir de tenir-ne 4. Vostè com ho veu, això?

Bueno, jo crec que és una proposta sobre la qual hauríem de parlar-ne. Nosaltres hem impulsat, i per això serà tan important, els reals decrets que es puguin aprovar. I li he de dir que aquests reals decrets comencin a tenir efectes en el futur. És de les primeres mesures que hauríem de lograr en un Congrés ja amb majoria progressista. Perquè lluny de les etiquetes nosaltres parlem de tot. És a dir, nosaltres hem de lluitar contra l'especulació. Ara, per exemple, hi ha entitats socials que tenen més de quatre habitatges. Amb aquests també els haurem de gravar. Per tant, jo el que dic és, en podem parlar, ho hem de delimitar sempre bé des del punt de vista del rigor tècnic, les propostes. Perquè s'ha de regular bé. S'ha de regular pensant quins seran els efectes. Jo, en habitatge, sempre crec. Que nosaltres necessitem l'aportació de molts sectors diferents. Perquè per construir necessitem el sol, necessitem finançament i necessitem el sector empresarial que construeixi. Jo soc ministre d'Indústria i crec cada vegada més en la. Industrialitzada que ens ha d'ajudar a construir més eficientment. Bé, per tant, jo crec que nosaltres necessitem incentivar el propietari que és responsable a l'hora de no pujar els preus i que per això li donem incentius fiscals. Necessitem tirar endavant el tirar mesures perquè les parelles joves puguin tenir la primera entrada per comprar un pis. Per tant, hi ha tot un ventall. Que necessitem totes i cada una de les seves mesures. Però vull recordar els tres conceptes. Protegir, evitar episodis com la Mari Carmen, regular el mercat i construir. És el que haurem de fer en el proper mandat. Jo li dic amb més força. I amb més aliances, perquè aquest és un gran repte social. Jo crec que quan parlem de desigualtat, a part del cost de la vida, el que tenim com a gran repte és l'habitatge. L'habitatge és un repte transversal. L'habitatge i la mobilitat.

Vostè parlava, com a ministre d'Indústria, de polítiques més eficients. Li preocupa el transport de mercaderies? Ho dic perquè alguns experts avisen que només un 3% de les mercaderies ara mateix es transporten en tren.

Sí, és evident que nosaltres venim, històricament, que el percentatge de transport de mercaderia en ferrocarril a tota Espanya ha estat molt baix. Jo crec que per això és tan important el que estem fent en el corredor del Mediterrani, que és un tema que quan jo treballava en el 91 en el port de Barcelona ja se'n parlava. Però ara he de dir que ara sí que és un projecte que s'està tirant endavant, perquè són els mils de milions que s'estan invertint. Si tenim una estació a la Llagosta, si tenim noves connectivitats del port de Barcelona, del port de Tarragona, aquesta és la manera amb la qual, per exemple, Seat-Volkswagen pugui començar a fer molta més logística ferroviària. Per tant, és cert que venim d'un percentatge que és menor que la resta d'Europa, però també és veritat que en aquest tema, com en moltes altres coses, I jo és de les coses que intentaré explicar, perquè jo soc molt conscient de tots els reptes que tenim, del transport del ferrocarril, de les rodalies. Però també és veritat, ho dic també per explicar i fer pedagogia, que s'estan invertint ara molts recursos en donar-li la volta a aquests reptes. I que són realitats que algunes, els propers anys, però també li he de dir que algunes, els propers mesos, els podrem veure i tocar. Perquè, per exemple, els nous trens de Rodalies estan a punt d'arribar. I crec que serà una fita per també animar-nos entre tots, eh? Perquè és cert que estem davant de reptes que cada dia es veuen i són greus problemes. I jo no els nego mai, perquè això és impossible de negar. Però, en canvi, sí que li dic que estem afrontant processos d'inversió, perquè no són declaracions, són inversions sobre les quals haurem de fer pedagogia, perquè això està venint, i per tant en som conscients. I per això li dic que estic segur que millorarem el percentatge de mercaderies transportades en ferrocarril els propers mesos i els propers anys.

No sé quan se va assabentar vostè com a ministre de la dimissió d'Òscar Puente, perquè estem coneixent els detalls, avui coneixem que el mateix president del govern espanyol s'assabentarà minuts abans que ho anuncies. En el seu cas, com va ser?

No, jo me'n vaig enterar quan Òscar Puente ho va expressar a la comissió del Congrés i, per tant, em vaig enterar com la resta dels ciutadans. Ara, jo, si em permet, crec que ara el que hem de posar èmfasi és que hi ha un nou responsable, Carles Cuerpo, el conec bé, I és una persona que, sens dubte, ara amb la nova responsabilitat, té el gran repte de tirar endavant allò que també tenim com a gran repte, que és tornar la confiança a una xarxa, la d'alta velocitat, que ens vertebra i ens ha vertebrat des de la qualitat. I aquesta qualitat, la confiança, és en què ara estem centrats i hem de treballar. Des del rigor per recuperar, perquè és important l'alta velocitat, és important les rodalies, és fonamental les rodalies, perquè és el millor instrument de cohesió social i territorial que tenim, i per tant hi hem de posar esforços. És cert, vull dir, me'n vaig enterar com tots els ciutadans.

Creu que ha estat adequat pel que fa, d'un punt de vista més electoral, per la campanya socialista?

Mira, és que jo barrejar. Crec que ell ho va expressar. Ho va expressar en el seu últim Parlament. Jo vaig sentir orgull de l'Òscar Puente. Crec que és una persona que ha servit amb molta tenacitat a un projecte i crec que quan ell va creure que ho havia de deixar. Nosaltres venim d'una cultura on les persones estem al servei d'un projecte. I crec que ell va considerar que servia aquest projecte. En aquests moments, un cop ha perfilat les línies de solució als problemes que tenim, I un cop passat els primers dies on ell havia de donar la cara, i va creure que havia de donar la cara, ell ha fet un pas que jo crec que l'honora. I en aquest sentit jo he de dir que expressa el que és el nostre projecte. Algú que dimiteix després del que ell considerava que ja no podia aguantar més com a ministre. Ho va dir ell, i són les seves paraules, i jo és el que dono per bo. Com veu junts vostè? Com un partit de dretes o de centre? Bueno, és que ha expressat. Jo, de Junts, he de dir. Va votar la investidura i, per tant, ens va ajudar. Jo soc ministre i formem part d'un ministre perquè hi va haver una majoria d'investidura. I, en canvi, després, li he de dir, i no és cap insult que se m'agafi, han estat bastant inútils, en el sentit que moltes de les iniciatives que

podíem tirar endavant i que ells haguessin pogut negociar. Van partir moltes vegades d'un priorisme. Jo li passaria, per exemple, l'exemple, la llei d'indústria, bona per la indústria, recolzada per tota la indústria, ells es van negar, per altres consideracions, a recolzar-la. I jo, una vegada, ho vaig dir al Congrés, a vegades trobo a faltar l'antiga minoria catalana, que entrava en la transacció, en el diàleg, i amb el qual, a través de l'acord, podíem tirar coses endavant. Doncs jo ho trobo a faltar. És veritat que ara ells diuen, estan en el mig, crec que moltes vegades estan en el no res, i per tant en aquest sentit, sincerament, jo crec que hi ha diversos junts, jo hi ha junts que em recorden, i sobretot quan vaig a veure alcaldes pel territori, em trobo el sentit comú de la gent. De Junts que enllaçava amb l'esperit de l'antiga Convergència, ves per on jo trobant a faltar l'esperit de l'antiga Convergència, i en canvi trobo uns altres Junts que miren en el retrovisor. Estan mirant Aliança Catalana pel retrovisor i els condiciona molt la seva acció. I ves per on estan competint en aquestes properes eleccions amb Vox, que això per mi és inaudit. És a dir, gent que ha treballat i venen del personalisme cristià, que venen de l'humanisme europeu i de sobte estan fent elements que jo dic estan apretats. Perquè estan competint amb Vox.

I per mi això és també de les coses inèdites. I per tant jo diria que facin cas més de la gent d'experiència que des de sempre van liderar aquest moviment i que els diu. No compreu la bandera de la divisió. No compreu mai la divisió. I sigueu i estigueu a l'altura del millor catalanisme, que des de sempre va creure que tothom que arribava aquí, al nostre país, tenia el dret a construir el seu projecte en aquest país. Un país que li exigirà deures, però que també li ha d'oferir drets. I per tant, jo els veig, sincerament, molt descol·locats després del procés i crec que s'han de resituar. Jo els demano que siguin més el que havien estat i que no vulguin agafar i abraçar les noves tendències que porten al no res, al desastre, tal com es veu, perquè jo crec que ara, jo ara, aquests dies també ho vull dir. Escolti, Hi ha gent que ha provat l'extrema dreta als Estats Units, que ho han provat a altres països, i no els dura res l'experiència. Llavors jo dic, home, doncs podríem ja estalviar el tenir aquesta mala experiència? O és que hi ha gent que. Tot el que diu Vox, no? És que la gent començarà a expulsar gent? És que, què vol dir? No afrontarem amb confiança el repte de la diversitat? ¿No farem l'esforç d'enllaçar la catalanitat i la seva

defensa amb la nova diversitat que tenim a la nostra societat?

¿A què li diu a aquells que diuen que Salvador Illa té més gent convergent que Junts ara mateix?

Bueno, nosaltres intentem, perquè això s'ha reconfigurat, i és evident que jo també demano l'esforç i el recolzament de gent liberal, però de liberal de veritat, no els neoliberals, aquests que van amb la motosserra. Jo demano el recolzament de demòcrates cristians, de la gent que ve de l'humanisme cristià. És evident que tot això, ara, com que estan orfes, doncs és evident que amb un partit socialista de tradició socialdemòcrata, catalanista i europeista, ara és el seu espai. Potser en el futur no ho seran, però ara i aquí, aquestes setmanes, nosaltres som el vehicle més directe, més eficaç, per defensar aquesta concepció del país que crec que, com que és molt majoritària, Jo voldré fer una apel·lació amb tot el respecte, eh? Perquè tothom farà la seva reflexió a casa. Però jo vull fer l'apel·lació que necessitem un gran reforçament. Primer, perquè si Catalunya es decideix de manera clara, l'Espanya progressista guanyarà. I a més a més he de dir i a més a més davant del bloc que tenim davant que és aquest bloc de la motosserra que vol acabar amb la convivència que vol acabar amb l'estat del benestar ens tindrà a nosaltres i com més força tinguem més clar serà el missatge que hi haurà una Catalunya progressista des de sempre davant d'aquest nou paradigma que intenta. Apropiar-se del que és el nostre país. I que, a més a més, he de dir que té grans connexions internacionals.

Sempre porten la bandereta a la polsera, però és la cosa menys patriòtica que jo mai he vist. Perquè és evident la ingerència internacional en aquest debat. I el que estic explicant s'aplica a Catalunya i a Espanya com es veu que s'aplica a tota Europa. Els que tenim davant tenen el recolzament. De la doctrina de seguretat dels Estats Units, que el que va expressar és que hem de debilitar Europa. Per tant, jo vull apel·lar des de la força dels nostres barris i ciutats al catalanisme que s'expressa a Catalunya des de sempre integrador. A una Espanya progressista liderada, jo crec que pel líder progressista més valent que en aquests moments hi ha en el món i a Europa, i evidentment jo vull apel·lar a l'europaïsme, perquè aquest és un debat que incideix molt clarament en si sortirem enfortits o no de les properes eleccions, i em refereixo al projecte europeu. Aquesta gent, l'Europa que vol Vox, és una Europa més feble. Perquè està al servei dels grans poders econòmics. I nosaltres davant d'això necessitem una Europa política més forta. També això estarà en qüestió el 29 de novembre.

Senoreu, veig que continuo mantenint el to elevat. Per tant, suposo que aquesta campanya electoral també el sentirem. No sé si ballarà, farà algun crit especial, ho té pensat o no?

Jo només ballo a les meves festes amb els amics. I he de dir que m'agrada molt i sé ballar. Però, evidentment, jo en el debat social, en el debat polític, jo sempre expreso, diguem-ne, el que jo crec, amb tota la humilitat. Amb una certa passió, és cert, perquè crec que el debat que tenim davant és apassionant. I jo el que vull és que, des de la reflexió, Aquesta vegada no va a la bada. I aquesta vegada ens hi juguem coses molt profundes. Li podria parlar de tantes coses que jo he viscut, és que la cohesió dels barris que jo he viscut està en qüestió. Perquè davant tenim gent que ho volen trinxar tot. Ara amaguen la motosserra, però tenen la motosserra al cap i al cor. I nosaltres els hem de derrotar democràticament.

Jordi Areu, candidat al PSC a les eleccions del 29 de novembre, ministre d'Indústria i Turisme. Moltes gràcies i molta sort. Per cert, ens veiem l'últim dia de la campanya en el debat electoral decisiu que farem a Catalunya Ràdio. Que vagi molt bé. Molt bé. Serà un plaer. Gràcies.