Hi haurà sanció al PSG per la pancarta contra el Barça?

Marta Montaner, qui t'ha fotut la tarda en l'aire? Doncs mira, Garriga, la gent que celebra el Halloween.

No. i que a sobre, com si no fos prou greu la cosa, ho fa abans d'hora.

A veure. Ui, que favor que estic d'això. Jo soc molt de Halloween, però. Tu estàs en contra de Halloween?

Jo estic en contra de Halloween, però com que tu has viscut als Estats Units.

Ho hem d'anar recordant cada cinc minuts. És una festa molt bonica allà. Visca la castanyada. La recomano allà. Anar-hi un any allà a viure-ho.

T'agrada el Halloween, ningú és perfecte. Però, i si et parlo de la gent que fa la broma aquesta del tricor trit, crit o confit en català? No, això no. Amb el Barça com a objecte de broma macabra?

Què me'n dius, aquesta gent? Llavors ens posem seriosos. Estem parlant de l'escena que es va viure ahir al partit de Champions PSG-Barça, potser? Efectivament,

parlo d'aquella macrolona, un llençol gegant que ocupava dues graderies que l'afició més radical del París Saint-Germain va desplegar a l'estadi del Parc dels Prínceps. I així ens ho van explicar els companys de la TDT de Catalunya Ràdio.

Una pancarta, una lona, amb una il·lustració força explícita i violenta. Tallant l'escut del Barça, del qual en surt gairebé sang, perquè és una imatge de terror. Ara que ve Halloween. Massacre. La pel·lícula es titula? Massacre à la parisienne. Massacre à la parisienne.

Massacre a la Parisienne, que feia una mica de referència a la pel·lícula La Matança de Texas.

Una imatge on l'escut del Barça, com deia en Bernat Soler, quedava ensangonat, quedava trinxat per aquesta motoserra que duia un suposat leather face d'aquesta pel·lícula de terror, que era de dibuixos, vestit amb la samarreta del PSG. Cal dir per això que en Bernat Soler i en Ricard Torcamada, que és bona gent, s'ho van prendre amb humor, al contrari que jo.

Fa por Ricard i alhora fa riure. Fa riure una mica. S'agarra el PSG de mental, tancat de sang. Moltes eines, un martell, una clau anglesa. Aquesta gent pretén, amb aquesta lona, intimidar i demostrar que són molt agressius i que avui el Barça patirà. I és una cosa de nens.

Home, cosa de nens.

Estem parlant d'un equip que és el Madrid de França. Absolutament. O d'Europa. O d'Europa. A partir d'aquí, un equip que té una afició radical que és bastant merdosa. Va una mica en la línia.

Violenta. Mira, en Bernat i en Torquell. Sí, sí, són bona gent, eh? Mira, fins i tot fa riure, no? Bueno, perdona, els tenien a 200 metres. Ah, no, clar, millor que diguessin això. Sí, sí, sí. Però jo, en canvi. Jo, en canvi, des de la tranquil·litat de l'estudi de Catalunya Ràdio Barcelona, a l'Avinguda Diagonal, puc dir que sóc una rabiosa. I encara més perquè el Barça va perdre 4-2 i la derrota a molts ens va caure com una galleda d'aigua freda. I sí, ara si algú em diu es ve plorat de casa, ja ho sé. Però a mi cada dia em donen una secció que es diu la tarda en l'aire i me la donen Francesc Garriga. I entenc que també aquest espai és per fer teràpia i parlar de què fem amb aquests missatges d'odi.

El Barça d'entrada ho va reportar el delegat de la UEFA.

Ja. Però és que, molt bé. Perfecte. Primer pas fet. Però no només va ser aquesta escena de la pel·lícula massacre a Texas, matant-se a Texas. Que el club parisenc entenc que ja va autoritzar, o sigui que allò no era gaire improvisat, implicava una logística grossa. Clar, no només va ser això, també va ser un cartell on es llegia clarament Puta Barça, reportat pel club, per cert, però un insult escrit que després, durant el partit, es va convertir en uns càntics que se sentien perfectament. I per no parlar ja de les bengales, que s'han convertit en un clàssic, i que si entenc que si en un dia es van prohibir, és perquè eren perilloses i era per una qüestió de seguretat. I on han après aquests càntics? Ah, perquè em pensava que els francesos no parlaven altres idiomes.

A la seva embaixada espanyola. Al Bernabéu i al Wanda. Ara, també et diré que si

portes una estelada. Ui, delicte! Multa! Multa! O segons com no les pots ni entrar. En fi, si m'ho permets, ja que allà ens van fer una proposta cinematogràfica, Francesc, jo ara els en faré una altra.

Ah, mira, que vols fer una mica la finestra indiscreta.

Mira, jo recomano una pel·lícula de Pixar. Léa. Jo a aquesta gent els dedico la pel·lícula ratatouille. Sobretot per l'animal que la protagonitza. Petit homenatge. Una rata.

Mira, hem volgut posar-hi un to legal a la qüestió perquè això té una derivada també legal, que és que no sé si té implicacions o no. I hem anat a buscar algú que ha estat directiu del Barça i que a més a més és advocat i que ha remenat qüestions esportives. Toni Freixa, bona tarda. Sí.

Bueno, és que ho heu esmentat ara mateix. El normatiu impedeix entrar als estadis banderes i agendes que puguin incitar l'odi o que, en definitiva, t'apartin de l'esperit purament esportiu d'un esdeveniment com és un partit. Si això pot incitar a la violència, a l'odi, doncs aparta de la normativa. I l'organització d'una competició tan important com és la Champions. O sigui que el Barça fa ben fet de reportar-li al de l'edat de UEFA que ja tindrà les atribucions necessàries per poder donar-li curs a aquesta qüestió. Segur que farà un informe, segur que arribarà als òrgans disciplinaris de UEFA i de la mateixa manera que van obrir un expedient per exhibir una bandera tan legítima com és l'estelada, Doncs amb més motius haurà d'obrir un expedient al París Sant Germà per aquest motiu. Però vaja, un expedient, això.

Vaja, si no acaba amb multa, parlar de massacre i una motocerra trencant un escut i surtsang, què més han de fer?

Sí, o com a mínim un advertiment, com a mínim donar a conèixer que això no s'ha de permetre, i a més a més els responsables de seguretat de l'estadi han permès que aquesta pancarta, que no era precisament petita, s'arribi a entrar a l'estadi i s'arribi a exhibir. Jo faig alguna lectura més d'això, que és que li tenen por al Barça, que el Barça és l'equip de referència que pot posar en perill la seva hegemonia, i que també a nosaltres ens afecta en la mesura que el resultat d'ahir tampoc ens va agradar. Si haguéssim guanyat també. Ens ho prendríem amb més sentit de l'humor.

Home, això segur, però en tot cas sí que és una cosa molt desagradable i que, vaja, si el Barça ha estat multat per estelades, la gent també deu dir, hòstia, doncs això també ha de ser multa. Tu creus que el club això ho sabia? És a dir, que la direcció del club, més enllà de la gent de seguretat, això havien de tenir-ne algun coneixement?

O haurien hagut de tenir-ne? No, no, no. No ho crec. Sí que és veritat que abans de cada partit hi ha una reunió amb els responsables de seguretat per com són els accessos, on s'ubiquen les aficions, quines mesures hi ha perquè es garantitzi la seguretat de les persones. Però fins al punt de conèixer quines pancartes s'exhibiran en la zona dels aficionats locals, el Barça no en té cap coneixement.

Sí, però com tu deies, aquesta pancarta no la portes a la butxaca plegada. És una pancarta enorme. Tu t'ho agradaries, eh? Que per entrar es veu que portes alguna cosa sota el braç. I després hi ha el tema de les bengales, Toni, que és. És una conya això de les bengales, perquè les bengales sempre surten del mateix lloc. No és que un dia surtin a la tribuna, l'altre al lateral, l'altre darrere la porteria, sempre surten del mateix lloc. I per tant això és una negligència del club que les deixa passar, perquè si no.

Sí, però el tema de les bengales jo crec que és més una qüestió de competència de la policia del país, perquè podem veure sovint partits a. A Turquia, Grècia, a les repúbliques bàltiques, on el tema de les bengales està bastant descontrolat. En canvi aquí això es controla moltíssim. Per tant, jo crec que UEFA en això. Contra la seguretat de les persones segurament no intervé però en una qüestió com aquesta que és confondre i pervertir la llibertat d'expressió, que està molt bé que la tinguem, però fins a amb certs límits, no? Jo crec que amb aquesta pancarta l'afició del País Sant Germen el que va fer fonamentalment és fer una expressió d'odi i això s'ha d'evitar

i s'ha d'extensionar Tu que el coneixes bé, Luis Enrique, no creus que una pancarta així a Luis Enrique l'incomoda o fins i tot no li desagrada?

Sí, segur que sí, segur que sí. Vull pensar que internament haurà fet algun comentari o haurà volgut saber com s'ha arribat a gestar això. Estic segur que sí.

Ara, el PSG, Toni, els últims anys s'ha convertit en el Madrid d'Europa, eh? Perquè hi ha l'Uxenrique, i mira, a l'Uxenrique el barcelonista li cau bé, però fan molta ràbia en tots els sentits. Sí,

tenen l'origen financer que tenen. Hi ha unes normes de fair play econòmic que s'haurien d'aplicar a tothom. Ells arriben fins que molts clubs no poden arribar, com li ha pogut passar segurament també al Manchester City a la Premier, que estem pendents de quina és la resolució del seu cas. I això fa que. D'altra banda, també hem de reconèixer que és un grandíssim equip que està molt ben entrenat, que tenen les idees molt clares i que són campions d'Europa des del punt de vista futbolístic, em refereixo, amb absolut mereixement.

Ja per tancar, per diumenge, la derrota d'ahir et fa canviar una mica el pronòstic o com ho veus aquest clàssic?

El veig molt desigualat a favor del Barça. Moltes ganes per part nostra d'anar a jugar aquest partit. Jo crec que ells ho passaran molt malament i nosaltres ens divertirem molt. I el que espero és que no tinguem miraments. Que no aixequem el peu, eh? No, no, que no aixequem el peu, exacte. Que anem a totes, però no pel partit d'ahir, sinó per com ens ho estan fent passar des de Madrid en els últims temps, amb invents, amb infàmies, amb atacs constants, mediàtics, amb personatges. Que teòricament haurien de fer d'entrenadors i el que fan és de portaveu. I tot això, jo crec que al barcelonisme tenim una gran oportunitat diumenge per demostrar-los que ells guanyaran la guerra mediàtica i la guerra de les difamacions, però que al terrat de joc nosaltres som somiosos. Tu, Queco, com ho veus?

No, jo, home A mi em fa por aquest optimisme col·lect, que a vegades dius, quan millor arribem. Sí, però ara per ara, és objectivament parlant, arriba millor el Barça que el Madrid. Això és evident. Ara, en un partit pot passar de tot, ja ho sé, però ara per ara ho arriba millor, i això s'hauria de. Em preocupa que no jugui Vinicius, és l'únic que em preocupa. Ens ha fet una mala passada el comitè de competició. Ens ha fet una mala passada, sí, sí. Hauríem d'estar en contra d'aquestes accions. Tu, Marta,

que estàs una mica ennubolada avui pel que va passar ahir, per diumenge. No, jo pronostico una massacra de gols, però de gols. Sense pancartes d'aquestes. Sense sang, eh? No, sense sang. O amb sang figurada. Exacte. Bé, doncs veurem què passa. En tot cas, hem volgut posar-hi també la visió d'algú que ens digui això. Doncs que el PSG se li obrirà segurament un expedient i a partir d'aquí ja veurem què passa amb aquesta pancarta de la massaca. Toni Freixa, moltes gràcies, com sempre. Una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres.

No passarà res. No, perquè és que sempre els hi posen multes. No passarà res. Sempre els hi posen multes. El 2025, 148.000 euros. La paguen i ja està.

Home, no hi ha com tenir diners i poder anar pagant multes. Ara l'esquizofrènia que ens provoca la presència de Luis Enrique allà és tremenda. I en Ferran, com si no hagués passat res, eh? En Ferran? Ah, no, però el Ferran no sé de què parles.

Mira, ai, Ferran. És com quan hi havia el Messi.

Que dius, hòstia, Messi, mira que hi ha llocs per anar. Heu oblidat lo de Messi. Tu no ho has oblidat, ja? El què? Que ell va anar allà. Sí, sí, sí.

Però, clar, ara ens hi queda Luis Enrique. Sí, però Luis Enrique, que, a més a més, no s'està de fer declaracions de mort i cap al Barça i cap al nostre país i tal i tal. Hòstia.

Hauria de muntar un bon pollastre per lo que

va passar amb això del cartell. I a part, que és un entrenador top. Massa. Top. Massa. Molt top.