Humanistes, filòsofs i sociòlegs: els perfils més buscats en temps d'IA

Revolucionats, amb Ricard Castellet i Jordi Pi.

Benvinguts, Revolucionat, Jordi P i Ricard Castellet, ja esteu a punt de vacances amb aquesta calor fantàstica, sí?

Bueno, el Ricard està tot l'any de vacances.

Els dos estem sempre tot l'any de vacances. Visca el Pineti i visca el Castellet,

de vacances. Escolta, una cosa, que sou de ciències o de lletres?

Jo de lletres. De lletres pura, sociòleg, amb ànima d'antropòleg. I som tots de lletres.

Per això avui estic tan content. Avui fem una secció.

Estic, estic, eufòric, eufòric.

Xantal, va. A veure, en aquest programa s'ha parlat molt oients, com sabeu, d'intel·ligència artificial i sempre semblava que el futur era dels enginyers i programadors, però això està canviant i no és casualitat, oi, Pinetti?

Bueno, poder sí, potser és una moda només. Necessitem humanistes o és només una operació per rentar-se la imatge de la IA després de les seves aberracions ètiques? Jo vull pensar que realment el conflicte ètic planteja la necessitat d'incorporar els humanistes, sobretot com a control, perquè la tecnologia, en principi, encara no té valors. De moment encara no té valors.

Ha sigut notícia a molts mitjans de comunicació molt importants, que a part fi, els grans laboratoris tecnològics, els que desenvolupen de debò l'AIA, els laboritmes, estan contractant cada vegada més perfils com filòsofs, sociòlegs, antropòlegs, experts en humanitats. Perfecte, quin gran pas endavant. Twitter no, eh? No, no, excepte Twitter, que es va fer fora. Que es va fer fora. Molt bé. Perquè, a més a més, el que hem de pensar és que els grans reptes ja no són només tecnològics, són també ètics, socials i culturals. El gran repte de la IA és humanitzar la tecnologia.

Per tant, expliquem als oients, comencem pel principi. Ricard Jordi, què està canviant perquè la tecnologia miri cap a les humanitats, vulgui aquests sociòlegs, aquests filòsofs, aquests experts en humanitats? Doncs el canvi, Chantal, ve.

Com encararem també la revolució la propera temporada, no? I és com la tecnologia, com l'AI en aquest cas, impacta en el dia a dia de les persones en tots els seus àmbits. O sigui, al final, això influeix en el com pensem, en el com votem, com ens relacionem, com treballem, on treballem, com creixem, en definitiva. Per tant, la IA, en aquests moments, a part d'una tecnologia i un algoritme, és un fet social molt rellevant. Tot això no s'entén des d'un codi, simplement. Exacte, exacte.

És que el motiu, t'ho diré una cosa, el motiu no és només filosòfic, tampoc hem de pensar aquí que les grans tecnològiques, escolta, s'han tornat boges, no, és també pràctics. El gran repte actual de la IA ja no és només tècnic. L'objectiu fins ara s'ha centrat en poder construir, en poder construir, en fer, ara ja ho hem fet. Ara el que ens hem de centrar és com hauríem de construir, cap a on hem d'anar.

Per tant, tecnologia, humanitat, i ja no és tan important una paraula, que és l'algoritme, perquè l'algoritme també a vegades crea dicció, no, Jordi?

Sí, el que passa és que tu pots desenvolupar un algoritme perfecte, però al final, si no entens el comportament humà, pots acabar fent que aquest algoritme faci el que no ha de fer, o sigui, amplificar coses com la desinformació, com els viatges, com els conflictes socials. Al final, és un reflex de la societat, i tot i que a alguns això ens sembla que. Que ja va bé, està passant. De fet, no tenim molt clar què hi ha darrere humanísticament d'aquestes guies.

La famosa caixa negra. I aquí és precisament on entren les humanitats. Un sociòleg pot analitzar com el contingut impacta en una comunitat. Un filòsof pot qüestionar decisions ètiques. Què ha de prioritzar una IA i per què no i per què sí? En definitiva, una cosa és la millora tecnològica perfecta i l'altra és decisions sobre valors, viaixos, autonomia, responsabilitat, impacte social, cultura, societat.

Per tant, en definitiva, oients del que sempre defensem al Revolució 4.0. I la IA suma, però sobretot si la gestiones, el que no podem fer, Jordi, és com si no existís, no?

Exactament. Al final té coses, ja ho hem parlat en molts programes, en moltes accions, positives i negatives. El que està molt clar és que els algoritmes al final aprenen de dades i aquestes dades han de ser un reflex de la societat, amb totes les seves desigualtats, amb totes les seves problemàtiques, etc. Tot això sense una mirada crítica. I sense una ètica, la tecnologia l'únic que pot fer és perpetuar discriminacions, diferències, racialització, bé, mil històries que no volem.

I en tots els respectes, aquí un programador sol, és que està clar que no pot arribar. L'enginyer continua sent imprescindible, sí, i defensem els enginyers, però ja no és suficient. La innovació necessita d'equips multidisciplinars. Ja no es tracta d'optimitzar un sistema per dir-ho així, sinó que el problema és estructurar. Per tant, els dos, les humanitats,

com la filosofia, la sociologia, l'antropologia, la psicologia, deixen de ser observadores de la tecnologia i passen a formar part del disseny. És a dir, ara, a vegades, quan deia a mi, la meva filla ha d'estudiar humanitats, doncs ara, evidentment, tota la gent que va estudiar humanitats s'està buscant, perquè és la que ha de treballar juntament amb la tecnologia.

Molt bé. És que és molt important, perquè la tecnologia no té context. O sigui, la tecnologia recull, acumula dades, però al final qui és capaç de portar el context social, el context històric, són les humanístiques. I per tant, són les que. Influeixen amb la tecnologia que simplement el que fa és acumular dades i prou. I prou, exacte.

Per tant, no es tracta que estigui més simpàtica o més emocional o que estigui més usable, per dir-ho d'una manera. No, no, no. El que volem és assegurar que reflecteixi els valors que volem preservar com a societat. Això és el que ara està en lluita i és on les humanitats tenen un pes molt important.

Per tant, a tots els emprenedors i directius que ens escolten i a tots els treballadors, ara podem dir que el gran maló de la IA és una paraula que posem majúscules que es diu ètica.

Bé, ja n'hem parlat 3 o 4 vegades en aquesta secció d'això. Cada decisió tecnològica és també una decisió moral. Per exemple, fins a quin punt la IA pot prendre decisions sobre persones? Qui ho controla, això? Com més important és la tecnologia, més necessitem les humanitats per dissenyar-la sense perdre els valors que sempre hem volgut preservar.

És que ara la tecnologia pren decisions. Fins ara no, eren processos, però és que ara prenen decisions. I hem d'ensenyar la tecnologia a prendre les decisions. I aquí, repeteixo, és on entren les normalitats. I hi ha un altre factor també important, és que finalment també les empreses tecnològiques, després dels desastres dels últims mesos, han entès que si no entren en l'ètica des del principi, poden acabar amb crisis de reputacions i fins i tot legals. I amb això, evidentment, no volen entrar.

Que no.

Això igual que va passar Ricard i Jordi en internet, no passa per entendre les persones, o sigui, entendre l'usuari, Jordi.

Mira, posem un exemple. Dues persones poden utilitzar la mateixa aplicació de manera completament diferent. Per exemple, imagineu una aplicació per buscar parella, sí? Sí. Hi ha el que busca parella o hi ha el que busca assajar. Per tant, l'aplicació és la mateixa, però el que no és el mateix és l'ús de l'aplicació. I depèn de com treballem i els valors que li donem a l'algoritme, l'algoritme estarà potenciant i ensenyant més una cosa o una altra. És un exemple meravellós.

Un algoritme perfecte és perfecte, però el que està afavorint és la visibilitat d'un assajador, que no detecta, diguéssim el que fa en el seu context. Aquí és on els perfils humanistes, si controlen l'algoritme, li donaran el context necessari per humanitzar aquestes decisions. Molt bé,

és com tenir un cotxe molt potent, oients, però sense direcció. Pots avançar molt ràpid, però no saps cap on vas i segur que acabes amb un accident,

Jordi. Com quan bevíem. Fa molts anys. Érem humanistes, però bevíem. Les humanitats han de deixar de ser perifèriques, per convertir-se en centrals, en cor, dins del desenvolupament tecnològic. De fet, això no passa ara només amb la IA. Això ha passat també amb internet i hem tingut molts accidents. Això. A més, tu ho has dit, eh?

Tot això passa, excepte X, que el que X busca precisament és la polèmica, pluralitzar el vídeo viral violent, etcètera, etcètera. Sí,

però veurem com afecta això el model, com està afectant el model de negoci d'X. Jo crec que aquí està la clau, eh? O sigui, quan comences a tenir demandes i els inversors es comencen a retirar per la teva falta d'ètica,

anem a veure què passa. Per acabar, avui una secció molt filosòfica, us he vist molts filòsofs avui. Sobretot, això portarà també noves professions, segur?

Jordi? Sí, sí, sense dubte. Un clar exemple de professions que fins ara semblava que no servien més que per donar classes, anava a dir una altra cosa, però freno. Doncs ara, mira, en l'àmbit tecnològic comencen a ser molt rellevants.

Canvi de paradigma, menys programadors, més sociòlegs, més antropòlegs, més filosòfics.

Més humanitats, sobretot, i com deia Gaudí, que això ho hem repetit moltes vegades, que al final és primer l'amor i després la tècnica, per tant, la humanitat i després la tecnologia. Gràcies, Ricard Castellet. Gràcies, Jordi Pim. Bon estiu. Som-hi!