Iaia Angeleta: "Treballava molt i estudiava molt. No en feia cap, de festa!"

Bon dia, família. Mira, estic arribant a Roda de Ter d'aquí 10 minuts. Hem quedat amb la iaia Angeleta i el seu net, que és en Jordi Crous, per esmorzar plegats. La iaia Angeleta s'ha convertit en una autèntica celebritat d'Instagram, no sé si en un parell, tres d'anys, que el Saunet va començar a penjar alguns vídeos seus, i ara tenen un Instagram que acumula, jo diria que pràcticament 200.000 seguidors. Esmorzarem i que m'expliquin una mica com viuen el fenomen, i també per saber una mica més de les seves vides més enllà del compte d'Instagram. Mira, ara m'han avisat que venen del CAP. I que els han fet esperar molta estona i que per tant hem de redreçar una mica l'entrevista. Bueno, cap problema, ens esperarem fent un cafè i quan arribin, doncs ens hi posarem.

Iai Angeleta, bon dia. Bon dia. Jordi Cross, bon dia. Bon dia. El net. El net. On m'heu citat? On som ara mateix?

Bueno, som en un forn de pa aquí a 100 metres de casa de la iaia. Perquè veig que anem tots tard. Els metges no anaven a l'hora. Tu, Roger, has de tornar. T'has de tornar. Què us ha passat?

Que heu anat al cap i ha anat tot una mica més tard.

He anat al cap del metge perquè havia de parlar amb el metge i tenia hora a les 9 i 9 minuts. Sí. Anàvem cridant a no tothom, i de mi no. Per què això? Per què, a diferència dels altres, m'he emprenyat i he marxat?

I aquí som, estem esmorzats. I aquí estem. Què t'has demanat tu, iaia, per beure? Un estic de llimona. Un estic de llimona. Cada dia en fas un, no? Sí, perquè m'agrada molt. I potser prendrà un cafè.

Un cafè no m'agrada, no m'està entenent bé. Fa passar un mica nerviós. Ja, ben cert.

Quants anys tens, iaia? 95, i pico. I pico. I tu, Jordi? 51, i pico, també. I tu, iaia, recordes quan va néixer el teu net?

I tant. Sí.

Ves que això és indolomia, eh? Poder, devies treballar a la fàbrica, no?, en aquella època, aquí a la Blava Roda, fa 50 anys, tu en tenies 46 anys. No? 45.

Sí. 45. Treballaves a la. En la fàbrica aquí a Rodes, sí. Sí. I va néixer aquest bailet. Va néixer aquest bailet a la clínica de Vic, a l'Aliança. Jo també vaig néixer allà. Què fue? Molta gent de la comarca d'Osona anava així a

l'Aliança de Vic. Que li va. Va fer néixer de cesària i li va fer de cesària al doctor. Vinyoles.

I tu, Jordi, el primer record que tens de la iaia?

Tinc records de la iaia de veure-la tornar caminant de la fàbrica. Ella feia el torn de tarda i potser els primers records són de veure-la tornar caminant de la fàbrica. Què hi feies a la fàbrica?

Treballava amb els humilladors. Tu no saps què és les villes, eh? Jo tampoc. Són unes cases molt grans de villes, i d'aquelles villes nosaltres tenim unes màquines, i hem de fer uns rodets així grossos, molt grossos. Treballàvem, que en dèiem a preu fet, que si treballaves molt et pagaven pel que treballaves, però ens emprenyàvem perquè si un dia el fil ens anava malament, Aquell dia no cobraven tant. I no teníem cap culpa, era culpa del fill, però bueno.

Bueno, iaia, ara també hi vas a Preu Fet, eh? Amb 95 anys encara vas a Preu Fet tot el dia. El teu net et fa anar a

Preu Fet o què? I els seus fills també, eh?

Els seus fills, quan són a casa, que no van a col·legi, cap a casa de la iaia a dinar. I els fas el dinar? Sí. Els besnets? I amb molt de gust. Sí? Et segueixen a Instagram, els besnets? Sí, sí, sí, tots dos.

Jordi, el primer dia que li obres l'Instagram és inimaginable que acabareu sent els creadors de contingut amb més seguidors d'aquest país. Com és que li obres? I li expliques què és Instagram en aquell moment?

Sí, bé, li costa d'entendre bastant. Però li obro per una casualitat, perquè jo tenia un Instagram que no em seguia pràcticament ningú, però sí que és cert que quan penjava vídeos amb la meva àvia, doncs tenien molt més èxit que els meus. I llavors una persona del mundillo aquest em diu, hòstia, has de fer un Instagram de la iaia, perquè la iaia. A tothom li recorda, a la mare, a la iaia, que ja no hi és i tindrà molt èxit. A més a més, una dona, en aquell moment tenia 92 o 93 anys, que condueix, que està clara de cap, que diu les coses a ratx i tot això serà un èxit segur. I llavors els meus fills em van animar a fer-ho. Em va passar com quan regales un gos a un nen, no? Que. Papa, el gos em fa molta il·lusió, però qui acaba cuidant el gos ets tu. Doncs l'Instagram el vam crear i qui el va acabar portant vaig ser jo, perquè els meus fills, cada un fa la seva i s'han fet grans i ja no són a casa. Hi ha dies que li dius que això no ho vols gravar?

Sí, però l'últim he d'acabar fent-ho, perquè ell va insistint, insistint, insistint fins que ho faig.

Parles d'una manera que un dia vindran els seifs de iaies. I em fotran a la presó. Se t'emportaran el net.

Però us ho passeu molt bé, rieu molt. Jo us veig a les entrevistes, als vídeos, i crec que rieu molt a casa vostra. Molt, molt. Si hi ha vídeos que riem molt. Com els expliques a les teves amigues això que feu amb el teu net? Ho saben? Sí, ho saben totes. Com els hi expliques? Els hi explico tal com ho fem. Dius que graveu uns vídeos, que us pengeu a internet. Sí, sí, em segueixen, ja molts em segueixen, sí. I com ho portes, això, que la gent pel carrer et saludi, i que potser no els coneguis?

Ai, ara ja m'hi he acostumat. De primer els deia d'on sou, però ara ja no els ho dic pas. Puc fer una foto amb tu? Ah, sí, sí, res, que vulgueu. Ara jo porto bé. El primer estiu que estàvem a Torredembarra. Us deia qui sou?

Clar, hi ha un primer dia, no? A la platja de Torredembarra, no sé si teníem 8 o 10.000 seguidors, o 15.000, i passava la gent per allà i li deien, ostres, iai, Angeleta, ens podem fer una foto amb tu, quina il·lusió. I ella els deia, d'on sou? I la gent deia, no ho sé, poso un exemple, de Montblanc. No em podeu pas conèixer perquè a Montblanc no hi he estat mai. Ha, ha, ha!

Clar, ha de ser sorprenent arribar als 90 anys sent una persona que ha fet la seva sempre, amb la seva intimitat, i de sobte convertir-te en una persona força famosa.

Això ha de ser culpa del meu nen.

Però, de fet, tu, iaia, les coses clares. Vull dir, no has canviat en res. T'importa una merda ser con. Ah, sí, no, no.

No se me'n va a pujar tots els fons del cap, no. Soc la mateixa d'abans. El que és blanc, blanc, i el que és negre, negre. A vegades podria parlar-ho massa clar. Però jo soc del temps d'abans. I el que és blanc, blanc, i el que és negre, negre. Tota la vida has estat així? Tota la vida. Com la descriuries?

Bueno, és una dona. Molt vital, molt treballadora, i que té una força brutal, i llavors que té la gran sort d'estar O sigui, fotre's bé és una merda, però l'alternativa a fer-se vell és morir-se. Llavors, ja que ens hem de fotre vells, almenys passem-s'ho bé i riem, no? És que vull dir, no hi ha més, és que la decadència és una puta merda, vull dir que acabes portant, jo li dic, el matí quan vas tot equipada, ha passat una hora, perquè clar, entre que porta audífons, s'han de tirar unes gotes als ulls, porta bolquers, bueno, clar, és que vull dir, és una puta merda fer-se bé. Llavors, l'única cosa que pots parir és agafar-t'ho bé. I fer-ne una festa d'això, i a més a més demostrar a la societat que els avis, una persona quan es jubila l'hem d'amagar, ni l'hem d'abandonar enlloc, al contrari. La meva iaia fa 35 anys que és jubilada, i en fa 40 que és viuda, i encara condueix, i aporta moltes coses, i dona moltes lliçons.

Escolta'm, ara que parlàvem del cotxe i del carnet de conduir, a mi m'encanten els vídeos on veig la iaia agafada al volant, conduint als 95 anys, i vaig sentir una entrevista que vau fer amb l'Escapa, que li vau explicar que el mes de juliol era un mes important per saber si es renovava o no renovava el carnet. Doncs el vaig anar a renovar. I què han dit? Cap a un any més. Enhorabona, doncs. Et feia patir que no el renovessin?

No, em feia patir més a mi. Sí, no? Perquè es vol comprar una moto. I amb una moto sí que el dia que volqui es matarà, saps?

Aquells quatre. Allò que van quatre rodes.

Corres gaire amb el cotxe? No. No?

Això no. Això no, això vagi l'humor. Moltíssim. Alguna multa? Una multa me n'han passat una a la vida. I per què va ser? Un malparit, eh? Sí, un malparit de. La Guàrdia Urbana. La Guàrdia Urbana, que hi havia aquí a Roda. I saps per què? Per què era? Aquest departament que hi ha aquí dalt, que només és carga i descarga, jo vaig deixar el cotxe, que les rodes de darrere, de darrere, eh? Em tocaven una mica a mica el pas de peatons. I vaig anar amb una botiga, amb una carnisteria, 10 minuts. I aquests 10 minuts em van fotre 200 euros de multa. Perquè les rodes darrere em tocaven una mica del pas de peatons. Sí senyor, ara que l'hi vaig dir tot, eh? Vaig anar a trobar-me i saps què em va dir? Senyora, les normes són les normes.

Jordi, tu de què treballes?

A part de portar l'Instagram de la iaia, pensar idees. Jo tota la vida m'he dedicat a vendre coses per ajuntaments. He tingut diferents empreses, primer treballava per altra gent, llavors tenia empreses pròpies, i la veritat és que estic distret, perquè tenim molta feina en aquest sector. Tinc empreses i em dedico a això, a vendre coses per ajuntaments, tinc una petita immobiliària. Toco moltes tecles i cap de bé, Roger. L'Instagram el portes molt bé? Sí. Estàs tu sol? No, perquè perdria aquesta naturalitat que. No ens ho podria portar ningú, perquè quan fas una cosa i no saps per què et surt bé, no cal canviar res. Feu reunions, a vegades? De dins toquen aquí,

de dins toquen allà. Abans vos deia. Més coses, però ara espera a dir-m'ho als darrers dies perquè no em facis tan nerviosa.

Que venies tu has sabut allà quan fèiem qualque.

Que venies tu has sabut allà quan fèiem qualque. Sí. Saps qui li feien això també? Em van explicar una vegada en Llongueres, el perruquer. Sí. Anava amb una agenda molt, molt, molt plena i la seva secretària li deia les coses al mateix dia. Ella es llevava al matí i li deien, mira, avui tens això, això i això. I veig que és el que fa el net amb la iaia.

Sí. Bueno. Aquesta setmana portem una setmana una mica ajetreada, la veritat, perquè vam tornar dilluns de Torredembarra i dilluns ja no sé què vam parir, ja no me'n recordo ni jo.

Amb el davantal blau que mai em vas regalar pels matins endreço la casa. I obrint les finestres de la seleta d'estat.

Diuen que com més gran et fas, el temps passa més ràpid. Sí. Quan era jove,

del dilluns vam arribar el dissabte, allò era una eternitat. I ara, tan aviat som el dilluns com el dissabte. Ara em passa molt bé.

Jo ara faré 40 anys i hi ha gent que em diu, és la millor època. Sí. Sí? Consideres que són els 40? Sí.

Per què? Són els 40, sí.

Però a mi em vas dir una vegada, jo suposo que això també és diferent dels homes i les dones, perquè els homes ens morim abans. Fixa't quina quantitat

de viudes hi ha pel món. Això és mentida. Ah, sí? S'estan dient. És una excepció. Quants anys fa que ets viuda? Molts anys, mar de Déu. Ella fa 40 anys que és viuda.

I sempre deies a les entrevistes que la millor edat era als 65, quan deixaves de treballar.

Bueno, és que jo, de joveneta, quan m'havia casat amb un pagès, havia treballat molt a pagès, però molt, molt, una bestiesa. Vaques i porcs i de tota. T'agradava? Havia munyit moltes vaques, jo havia treballat molt, eh, molt. I les munyes a mà? I tant, perquè llavors no hi havia màquina de munyir. Ara s'ho passen més bé els pagesos, però llavors no, eh. I bueno, esclar, quan vaig anar a la fàbrica, jo vaig agradar més, perquè almenys el dissabte i el diumenge tenia festa, que pagès no n'hi ha de festa, sense ser de matí, matí i vespre.

I el dia que et va jubilar, se't va fer estrany despertar-te i no anar a treballar?

Sí, ho vaig trobar molt, perquè jo, quan em vaig jubilar, jo era viuda. I llavors, esclar, quedar-me sola a casa. Al no anar a treballar, allò ja m'aceptava una mica, sí. I vas trobar alguns hobbies o algunes coses per fer? Sí, mare de Déu. Que hi ha gent que té por d'avorrir-se. Aquest es va casar i va tenir la nena, al cap de tres mesos la nena cap a casa i ells cap a treballar. Jo la nena, quan la nena va tenir tres anys que anava a col·legi, ja va néixer el nen. La nena a col·legi i el nen a la guarderia. De feina no me n'ha faltat mai. I de criatures per casa tampoc. No, perquè ara tenen 20 anys i encara vénen. O hi porten els nòvios i tot, ara en tens 4. Exacte, exacte.

Et cauen bé els nòvios i les nòvies dels besnets?

Sí, jo ho sento tot. Com que siguin bones persones, els dic, mireu que siguin bones persones.

Que això a vegades t'enamores i no ho veus, eh? Que l'amor és sec, diuen. És ben veritat, això és ben veritat, eh? Qui va ser que es va enamorar d'un porc? Sant Antoni. Ah, mira. Escolta'm, et demanen molt si feu gaires diners amb la iaia, perquè és que sou el compte amb més seguidors de contingut en català.

Però és que saps què passa? Gràcies a Déu no ho necessitem. Vull dir, no, ni vam muntar el compte per tenir 200.000 seguidors, ni vam muntar el compte per fer diners. Gràcies a Déu no ho necessitem. Jo em guanyo molt més bé la vida treballant amb el que em dedico que amb l'Instagram de la iaia. El que sí és cert és que quan tens tants seguidors has de muntar les coses d'una manera que has de ser equitatiu i les coses valen diners. Per exemple, si has d'anar a gravar a 200 quilòmetres de casa, moure una persona de 95 anys no és tan fàcil com moure'n una de 40. Tenim aquesta sort. Tant ens fot guanyar-ne més que menys.

Quan tens tant seguidor se t'acosta molta gent. A vegades que volen fer coses, que volen fer col·laboracions. La cosa com més surrealista que us han proposat i que hagueu dit això no ho farem?

Televisions espanyoles que ens han proposat fer xous posant-nos gent en contra del poble perquè la iaia condueix. El més surrealista. Aquests de Telecinco. Ens vam engegar la merda al minut zero. Una altra cosa que vam fer que va estar molt bé va ser un amic meu, que es diu David Forcada, que és un tio que dona consells de com invertir diners i tot això, ens va demanar de fer una col·laboració. I jo li vaig dir, dic, però ha de ser algo natural, perquè no podem posar la iaia a parlar de criptomonedes, perquè quedarà fatal. I la iaia va, bueno, i crec que és una de les millors col·laboracions que hem fet, perquè la iaia també invertia de jove, el que passa que invertia comprant vaques. Sí?

Clar. Compraves una vaca i la idea que era? Que criés la vaca i vendrà més vaques. I la llet, i.

Bueno, i llavors ens vam casar amb el meu marit. Que ens van plantar de pagès, perquè el meu marit ja era pagès, i va voler anar a una casa de pagès. Vam començar que no teníem ni cinc, eh? Quan vam dir quatre duros, vinga una vaca, quan vam dir més, una altra vaca, i vam arribar que quan vam plegar ja en teníem 29 o 30. Així va anar bé el negoci. Oh, perquè treballàvem molt i estudiàvem molt, no fèiem mai cap festa, treballàvem diumenge i dissabte i sempre.

Doncs això, com que vam fer aquest post i va ser molt natural perquè la iaia deia, bueno, nosaltres també invertíem, però invertíem en vaques, no? I va haver tota aquesta gent que el segueix, gent del món de l'economia, que van dir, hòstia, diu, el crossover que no sabíem que necessitàvem, no? I jo crec que tot el que fem, si té un sentit i és natural. Queda de puta mare, i a vegades que hem volgut fer coses que no en tenim ni idea, no queda tan bé.

Jo espero que seguiu fent contingut molt més temps, perquè m'agrada molt, hi ha molta gent que ho segueix i que els agrada molt el que feu, i jo ja veig la iaia que té un compromís ara a les 11, i ho deixarem aquí. Molt bé. Jo haig de marxar a tal hora. Jo també. Queden 10 minuts i ho deixarem aquí. Iaia, moltes gràcies i molt bon estiu.

Gràcies a vosaltres, molt amables.

Jordi, bon estiu i ens veiem aviat. Gràcies, Roger. Records als amics que tenim en comú. En tenim uns quants, eh?