Illa acusa "el gran diner" d'enganyar i voler fer "negoci" amb les pensions

5 minuts seran dos quarts de nou del matí. Vivim un temps en què sembla que el món s'hagi tornat més inestable, més imprevisible, també més difícil d'entendre. Un temporal que hem viscut aquestes últimes hores també a Catalunya ho ha afectat també el País Valencià. N'és una mostra, però també les guerres, la polarització, l'ascens de l'extrema dreta, el malestar, les protestes que estem veient a França, també exteses, per exemple, a Itàlia, amb una crisi de confiança en les institucions i, mentrestant, la gent que continua intentant pagar el lloguer, arribar a final de mes, imaginar-se un futur millor. En aquest context i amb l'escenari també incert d'eleccions a Espanya, ens acompanya avui al Matí de Catalunya Ràdio el president Salvador Illa. President, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Què tal, molt bon dia, un plaer. Quina és la recepta política que fa vostè i que dona a vostè aquesta incertesa global que ara explicàvem?

Doncs treballar des de les institucions democràtiques per transformar la barra habitat. Els països són forts, els països forts no són els que no tenen problemes, sinó els que afronten els problemes. I els afronten des de les institucions democràtiques, donant la veu quan toca als ciutadans perquè escollin el rumb que es vol seguir. Insisteixo, treballant des de les institucions per transformar la barra habitat. El meu model vostè sap quin és. És el de generar prosperitat i compartir aquesta prosperitat socialment i territorialment

i crec que és aquí un raó a la resposta. Anem entrant al fons de diferents incerteses que tenim sobre la taula, per exemple, les incerteses del temps. Ens hem d'acostumar, president, a gestionar unes previsions que són cada vegada més difícils de fer? Hem de traslladar a la ciutadania de que hi haurà decisions com, per exemple, restringir la mobilitat o tancar escoles que a vegades no seran encertades? El primer que hem de fer és acceptar la realitat.

La realitat és que hi ha un canvi climàtic que encara alguns neguen i que alguns no han fet befa. Escoltar la ciència i actuar en polítiques de mitigació, és a dir, d'intentar retardar el màxim possible i mitigar aquest canvi climàtic i d'adaptació, és a dir, d'adaptar-nos a aquesta nova realitat. Per tant, sí, això ha vingut per quedar-se. I afortunadament tenim uns serveis de protecció civil i tenim uns mitjans tècnics i tenim una ciència que ens permet, no 100%, però anticipar en bona part el que pot passar, per exemple, les prediccions que hem tingut aquest cap de setmana pel que fa a Catalunya han sigut encertades, ja ho podem donar per concurs a aquest episodi, i hem pogut avisar la ciutadania i també hem d'anar generant tota una cultura de protecció i d'autoprotecció. Per evitar que en aquests episodis tinguem pèrdues de vides humanes, com hem de lamentar cada vegada que en tenim algun.

Vostè està satisfet de l'ús que se'n fa del sistema d'alertes, de com funciona també aquest sistema pel que fa a protecció civil i per la reacció de la ciutadania? Jo estic content en el sentit que crec que hem

posat en marxa una eina que és útil i ho hem d'anar perfeccionant i ho estem perfeccionant. Estem estudiant com funcionen països que tenen també una cultura de protecció molt avançada, per exemple, el Japó, i ben aviat posarem en marxa una nova modalitat de saber que serà, diguem-ne. Un saber de precaució, d'avís, no com els que fem ara, que són ja per comunicar restriccions o estats d'aberta, sinó de previs. Per tant, hi ha un camí de perfeccionament, d'habituar-nos també el conjunt de la ciutadania a utilitzar aquestes eines, aprendre-les seriosament, però jo estic satisfet, sí, crec que. Que és molt útil i ajuda molt que puguem enviar avisos a la ciutadania i crec que la ciutadania cada vegada va sent més conscient d'aquesta cultura

d'autoprotecció que hem de posar en marxa. Tots així hem de lamentar morts. No sé si en aquest sentit per gent li sorprèn que encara hi hagi gent que no entengui que quan plou, quan hi ha un dit d'aigua, no hem de travessar aquell riu.

La condició humana és la condició humana a vegades tenim una sensació de seguretat perquè és aquell torrent pel qual hi passo cada dia un parell de vegades que jo el conec bé o aquella platja que jo m'he banyat tota la vida i que m'han d'explicar a mi o aquell bosc que jo conec perfectament perquè des de menut. M'hi he passejat i conec tots els racons i a mi no m'ha de passar res si aquest bosc quema o no m'ha de passar res si em banyo en aquesta patxa o no m'ha de passar res si travesso aquest torrent que conec. Aquest sentiment, a vegades, de seguretat ens porta a cometre errors. Crec que cada vegada, si ho teníem, va sent més conscient. També estem fent molta pedagogia, molta formació i ens

hem d'aprendre seriosament aquestes realitats. Parlem del temps com la principal incertesa que hem viscut aquestes últimes hores a Catalunya. Si ampliem una mica més la mirada, mirem a Europa, hem de focalitzar-nos en les protestes a França. Vostè com interpreta, president, aquestes mobilitzacions a França? Hi ha diferents analistes que hi veuen més motius que els principals de la demanda, que veuen un malestar d'una generació en què veu que en termes de feina, en termes d'habitatge o en termes d'oportunitats de prosperar hi ha un fracàs social.

Bueno, és un senyal, no? Aquestes protestes són un senyal d'una part de la població que mostra, i té dret a fer-ho, el seu neguit en com van les coses, no? A França hi ha una cultura de protesta molt aberta, i llavors també hi ha grups radicals de tot signe. Que aprofiten aquestes protestes per generar violència, que jo condeno rotundament. Jo crec que hem de separar, en aquest sentit, el gra de la palla i tot un senyal que enviava la ciutadania, l'envia fent ús d'un dret que tenen, que és el dret de manifestació, i mentre això sigui, diguem-ne, una manifestació correcta, pacífica, de demostrar on malestar, doncs em sembla respectuós i a tenir molt en consideració i insisteixo, condemno, tots els episodis de violència i de pillatge que s'hi barregen lamentablement. Hi ha una instrumentalització que alguns en volen fer, que ja ho veiem també sempre, d'intentar, jo crec que correspon en aquest sentit a la societat francesa i a les autoritats franceses analitzar què significa això i donar-hi sortida des de les institucions. Per mi, l'important és que escanavitzi. Aquest neguit, aquesta manifestació de descontent, amb propostes i amb canvis

des de les pròpies institucions democràtiques. Però quines propostes? Si vol, ho comparem també amb Catalunya, perquè Catalunya tampoc és l'excepció. L'última enquesta del CEU mostrava com, per exemple, Vox pot ser el segon partit a Catalunya a les eleccions generals, Aliança podria ser la segona o tercera força a les enquestes diuen a les eleccions al Parlament. Per tant, hi ha un malestar del qual se n'aprofita l'extrema dreta i el capitalitza. Quina responsabilitat tenen vostès, que estan al govern, de donar aquestes respostes prou àgils perquè la societat segueixi confiant en la institució?

La primera responsabilitat que tenim és d'explicar les coses com són i d'explicar la veritat. Hi ha coses que no se solucionen en un dia ni en una setmana, però se solucionen. I només cal mirar enrere, per veure com els últims anys, les últimes dècades, si mirem un període de temps més ampli, s'han anat subocionant coses i ha avançat la nostra societat. Queden coses per resoldre, i tant que sí, moltes, no? El primer dia, la veritat, a la gent. Miràqueves, no n'hi ha. I segon, tenim clar que la resposta no ve mai des de l'autoritarisme. Hi ha gent que aprofita això per desvegitimar les institucions democràtiques i. I intentar, diguem-ne, defensar posicions o defensar posicions autoritàries que no són mai la solució. Piri, mentre estem fent aquesta entrevista, o d'aquí poques hores aterrarà a Madrid mi vei, no? De qui ens ve la solució? El Piu en Millós i el Santins avui? Amb jornades de 12 hores? Amb un sistema de protecció social que s'ha desmantellat? Per què ha augmentat el cost de la vida? Diu, ha augmentat el cost de la vida, ha augmentat, ha augmentat, ha augmentat. No, ha augmentat perquè hi ha guerres. Un senyor que es diu Putin ha envaït Ucraïna i ha trasversat completament tot el mercat energètic i el subministrament de gas. I un altre senyor que es diu Trump ha bombardejat Irán dient-nos que havia acabat amb tot el risc militar i llavors tornant-hi al cap d'un any, no? I veiem un genocidi a Gaza, no? Això és el que està provocant una disrupció i unes polítiques arancabàries que han trencat tot l'esquema d'economia i de comerç interregional que teníem, no? I qui són aquests senyors que fan això? Són plantejaments que competen autoritaris. I són els referents. Aquí a casa nostra ens diuen que les institucions no funcionen. No, no funcionen, no, els seus referents, Netanyahu, Trump, Mivell, són els que han provocat tot aquest desordre, i això és el que s'ha de combatre, no? I tenen armes molt poderoses, no? Per exemple, empreses tecnològiques molt potents, ho estem veient també a Brasil, no? Lula ha hagut de denunciar. Que personal, persones que treballen per meta, han reconegut que està esbiaixat. És un intent sistemàtic de desvegitimitzar les institucions democràtiques, que són, o que donen veu, justament, a aquestes persones que diuen, escolti'm, vull, doncs no sé, que l'habitatge no sigui un negoci, sigui un dret, no? Vull que prosperitat arribi a tothom, no només es quedi concentrada en unes poques butxagues, no? Per tant, aquest és el discriminant i és el veritable eix. Que tenim, des del meu punt de vista almenys, en aquest cicle electoral que tenim a Europa. Europa és el marc de referència per mi i que comença a Espanya el 29 de novembre.

Però quina és l'alternativa a Meta, president? Perquè Europa, per exemple, no té un model alternatiu a Meta. Si no hi som, no formem part d'aquest món.

L'alternativa és explicar a la ciutadania que les xarxes s'han d'utilitzar amb cap, que hem d'estar aberts en test de manipulació. N'hi ha hagut un de molt recent que posa la pell de gallina, no? A les xarxes socials, s'ha acusat a dues persones, a dos catalans, per cert, d'haver comès un crim a Burgos, i un estava fent de taxista, em sembla que és a Manresa, i l'altre estava aquí a Barcelona fent un curs, no? I la seva foto ha aparegut, i aquí, això, vostè imagini's que vostè en el seu programa digués que aquestes dues persones han comès un assassinat. Vostè és responsable del que diu en el seu programa. Sabem que hi ha darrere, sabem que és el senyor Ustrell, sabem que té una responsabilitat, sabem que hi ha una corporació i hagués tingut vostè problemes judicials. Jo espero que això passi, amb qui ha divulgat això, que ha destrossat. Però no tenen les eines, president, la xarxa. Aquí hi ha hagut plantejaments, ho ha defensat el govern d'Espanya, nosaltres també ho hem defensat, de dir, escolti'm, no pot ser que està anonimat. S'ha de regular. Per descomptat que sí. S'ha d'educar la ciutadania respecte a aquestes eines i s'ha de recobar i s'ha de posar el límit a aquesta gent i crec que Europa ha estat pionera en això i ho ha de seguir fent i per això és important que això no sigui un canvi que hi pugui sinó que hi hagi normes, regles i que la ciutadania en última instància tingui la darrera paraula.

De fet, també lligat al que estava parlant de França i al que està dient vostè d'aquests joves que s'ha confós, diguéssim, que hi ha hagut una voluntat per confondre, diguéssim, a les xarxes i acusar-los d'un assassinat que no havien comès, per exemple, en aquesta guerra per la desinformació, Estats Units, Donald Trump o els mateixos primers ministres de Polònia i Hongria han vinculat els aldarulls de París directament a la immigració.

Sempre hi ha gent que intenta criminalitzar certs colectius. Jo crec que no és el camí. Ja havia dit que quan hi ha aquestes qüestions apareixen de seguida grups de plantejaments autoritaris que intenten portar a l'aigua el seu moviment. Jo penso que s'ha de distingir una cosa d'una altra. Existeix una expressió de neguit i de descontent d'una part de la societat francesa. Les autoritats franceses sabran com han d'atendre. Abert amb això. Les institucions democràtiques són el camí per resoldre les qüestions els països forts no són els que no tenen problemes tothom en té problemes, són els que els afronten de fit a fit de cara, explicant la veritat als ciutadans i dient que hi ha un camí per resoldre's que no és a vegades ni curt ni fàcil però que existeix un camí, el que segur que no és un camí perquè ho estem veient. Existeixo, m'hi veia aterrant aquest matí a Madrid i veient-se amb dirigents de popovari de Vox, o Trump als Estats Units, o Netanyahu a Israel, o Putin a Rússia. Això no és el camí, això és el camí de la negació de la transformació de la societat i de privilegis per uns pocs i de malestar i pitjors condicions materials i de drets per a la majoria de ciutadans d'aquests països.

Entenem la responsabilitat de qui pren aquestes decisions, per exemple, qui provoca la guerra, i això té un efecte directe, per exemple, en l'augment de preu de la gasolina, que està afectant, per cert, directament al sector primari a Catalunya, a altres sectors també importants, o a la vida mateixa de la gent. Però, davant d'això, quines són les solucions? És a dir, vostè, què és el que pot fer? Quin marge té?

Doncs nosaltres el primer que hem de fer és explicar a la ciutadania què està passant, tenir una postura de decència i de coherència en l'escena internacional, que és el que intentem fer, o que també fa el govern d'Espanya, i llavors activar els nostres procediments per ajudar. Com ho fem? Intervenir al mercat. A mi em fa gràcia que he sentit ahir institucions empresarials dient, escolti'm, això s'apuja el preu d'energia. No s'apuja, no. S'apuja, pel que he dit, perquè hi ha guerres. Que han provocat certes persones, i demanen que intervingui un mercat. La llei d'oferta i demanda no funciona aquí. Però quan ho fem també, el mercat d'habitatges escandalitza. I treballen perquè no s'aprovin uns decrets. Que finalment sortiran endavant. Jo el que demano és el metro de 100 centímetres per tot. Si el mercat no funciona en el cas de l'energia i vostè em demana que intervingui i que ajudi empreses, i passa per A.O. que els beneficis de les empreses energètiques han augmentat molt aquests mesos, i que hi ha una transferència de recursos de petites i mitjanes empreses, d'empreses consumides d'energia a empreses que proveixen energia, i això ho passa per A.O. i diu que aquí el mercat, perquè és l'oferta i demanda, no, no, aquí no, ajudin. El mateix amb el tema de l'habitatge, que és el que hem fet nosaltres. Intervenir tant quan es tracta de protegir el teixit productiu. Covid, crisi energètica del 22, a uns nivells del qual encara no hem arribat, quan es va envair Ucraïna per part de Putin, o ara, com també s'han pres algunes mesures a nivell de fiscalitat, i n'hi ha d'altres que estan en estudi, i nosaltres estem al costat del teixit productiu. Com estem al costat de les persones que es veuen afectades per desnonaments d'un mercat immobiliari que no funciona i que s'ha de ser intervingut i regulat. Vostè diria que els empresaris s'allunyen de la gent quan diuen que no volen intervenir al mercat? Alguns sí, alguns sí. No tots. Jo crec que la majoria d'empresaris són gent que fa la seva feina, que genera prosperitat. Un país sense empresaris no és un país viable, però alguns jo crec que s'han reuniat ja fa temps de la realitat dels propis empresaris, que també pateixen, per exemple, el problema de l'habitatge, perquè els seus treballadors necessiten un sostre per viure, per poder treballar, i tenen un plantejament que jo respecto, però que no comparteixo, però que a mi, sobretot, no m'agrada és aquesta incoherència, no? O intervenim tot el mercat o no l'intervenim. Intervenir quan a mi em va bé, això no ho sé. I això sí que és descoratjador per part d'una ciutadania

que ho sent. Troba a faltar empatia? Troba a faltar més gestos dels empresaris?

Troba a faltar que tinguem cap a quin model de societat movem. I que el model de societat no és aquell que a mi em vagi bé només i em pugui abstraure de la resta de la ciutadania. Quin model de societat volem? Quina economia per quina societat? Una societat en què efectivament es generi prosperitat, en què hi hagi empreses, en què es trobin els productes, en què la ciència pugui avançar, però que aquesta prosperitat no quedi reduïda a uns pocs. Amb unes poques capes de la societat i amb uns pocs territoris, sinó que sigui una prosperitat compartida, per tant, amb un mínim de polítiques públiques que assegurin una cohesió mínima de la societat. I això sí que és important que es vegi. Moltes vegades només veiem el meu benefici. No és que jo demà guanyaré més, no és que jo demà I al mig i a llarg termini, la majoria insisteixo. D'empresaris amb els que jo parlo, tenen aquesta consciència, eh? I reconeixen que també han pogut tirar endavant un projecte empresarial perquè hi ha una societat que s'hi proporciona unes infraestructures, que forma talent, que proveeix un entorn de seguretat, i que això s'hi ha permès, i també tenen una voluntat de retornar a aquesta societat. Això que veuen i veuen, aquest model de societat. Per això viuen aquí, no viuen en altres entorns on no hi ha, per començar, llibertats, no? Però alguns, a vegades, queden. Però posi noms, està parlant de foment del treball. No, jo parlo de qui sigui, qui se senti jo dic, no és el primer vegada que ho dic ho vaig dir en el cercle d'economia fa dos anys. El metro ha de fer 100 centímetros per tothom. El metro ha de fer 100 centímetros per tothom. Jo vaig defensar intervenir. I vaig formar part d'un consell de mitjans que va prendre mesures molt dures per intervenir un mercat per evitar, en el moment en què estava l'activitat econòmica aturada, el Covid, prendre mesures per ajudar les empreses. Ho vaig defensar i crec que vam fer el que havíem de fer. També faig el mateix quan es tracta d'un mercat que acabar amorosament no funciona, que és el de l'habitatge, prendre mesures en aquest sentit. I alguns estiren els cabells quan fem això. Bueno, doncs jo no. I els hi dic. El metro fa 100 centímetres per a tothom, i en tots els casos.

Avui també explicàvem al Matí de Catalunya Ràdio que els promotors immobiliaris estan retirant pisos del lloguer del mercat perquè consideren que hi ha inseguretat jurídica amb els decrets.

No és el que jo estic veient, ni això és el que diuen les dades. Aquí trobarem una altra vegada el mateix, que si no funciona l'aplicació de l'habitatge a Catalunya, que si. Doncs les dades, tossudament, manifesten el contrari. Les dades, vinguin d'on vinguin, des d'instituts independents, les dades que jo he vist del colegi de registradors, les dades indiquen que els preus s'han contingut i han baixat, indiquen que no ha disminuït l'oferta d'habitatges que hi ha. Ara, torno a insistir, ningú nega que una persona que hagi estalviat la seva vida i tingui un habitatge pugui treure una rentabilitat. El que estem dient és no als apartaments turístics a Barcelona, per exemple. Que vostè hi permet multiplicar la rentabilitat per mou, però en canvi genera un perjudici a la societat perquè moltes persones que podrien ocupar aquest habitatge 10.000 a Barcelona no ho poden fer això és el que estem dient i crec que a més a més jo com parlo amb la gent molt majoritàriament comparteix aquest punt de vista molt majoritàriament vostè si mira tots els estudis demoscòpics és molt transversal aquesta petició que s'afronti aquesta qüestió com l'estem afrontant des de Catalunya posant al mercat més habitatges fomentant que se'n construeixi més però també regobant un mercat que s'ha embogit s'ha embogit.

Catalunya amb això segueix sent líder de entesonaments. I darrere de les xifres hi ha els casos. Avui, per exemple, també explicàvem el cas previst per la germana de Lluís Gabaldal, cantant dels Pets. És una família que ha pagat religiosament el lloguer cada mes, que segueix pagant, però que ara la trobaran de casa seva, segons expliquen, perquè l'empresa propietària del pis no havia pagat la hipoteca. Què es pot fer, president, davant de casos com aquest? L'informació que tinc és que aquest desnonament

s'ha aturat. I s'ha aturat gràcies al decret. Cada dia comparteixo informació amb la consellera sobre els desnonaments que hi ha i si són casos que estan parats perquè hi hagi una activitat que trenqui la convivència. En aquest cas, la informació que tinc. Amb el contacte que vaig tenir ahir darreror i aquest matrimonio no em puc considerar, és que aquest desnonament, gràcies al decret que alguns no voten, i és una ocasió que tinc per tornar a demanar que els donin suport, s'ha pogut aturar.

Tot això arriba també en uns últims dies que han sigut moguts també dins del seu partit, amb la dimissió de Montse Minguez, fins ara portaveu del PSOE, i que havia de ser cap de llista per Lleida, després de forçar aquest avançament electoral per la crisi de l'habitatge. I haver posat la Diana als fons voltes, era ni que sigui estèticament correcte, president, que la parella de la seva portaveu gestioni desenes de pisos de lloguer i hagi ordenat diversos desnonaments.

Jo vaig demanar a Montse Minguez que continués. I ella es va trencar. Es va trencar. I em va dir que no aguantava. Que no estava en política per això. I m'ho va dir molt emocionada. I vaig veure una persona trencada. Trencada, divendres, poc abans que nosaltres ja vam dir no puc, no puc, no puc, no puc. I no podia pràcticament ni reune, va trencada, va dir jo no m'he posat per això, llavors tinc família, tinc fills, no va poder. Bé, és el que passa en aquests casos. Ella, jo crec que com per, en el meu punt de vista, bé, les encomanes que va tenir ha defensat les polítiques d'habitatge i. Va ser la parella, doncs a mi no em consta que hagi fet res i vegao, i ella ha de resoldre això, però ella va fer la seva feina i s'ha trencat. I la política té vímits. Ho hem vist ara en el cas de Montse Míguez, ho hem vist en anteriors persones d'altres formacions polítiques, però aquest intent d'anar a la caçaria d'una persona i dient coses que no són certes, ella en tot cas ha pres una decisió que jo respecto. Em sap greu perquè era una persona que. En fi, feia una aportació, però entenc perfectament les circumstàncies en què s'ha trobat i la decisió que ha pres, perquè quan el preu no el pagues tu, quan el preu el paguen o el fan pagar en el teu entorn, doncs passen aquest tipus de coses. Però què s'ha publicat que no era cert, president? S'ha publicat que va tenir un tracte de favor de l'Ajuntament de Lleida, quan hi ha hagut una municipació que va aprovar per unanimitat el plenari, i ell encara no era ni parella d'aquesta persona, però és un senyor que té pisos, sí. Mentre tingui pisos i es llogui conforme a la llei, respecti la llei, que s'aplica a Catalunya, no a altres parts. Això és el que volem. El que volem és que la gent que tingui habitatges i pisos es llogui conforme a la llei que marca. En el cas de Lleida, aplicant-se els topalls perquè era una zona de mercat tensionat. No tinc cap notícia que aquest senyor, segur que ha sortit, hagi fet res mal fent. M'ha sigut greu i crec que ens interpega també a tots a fer una reflexió. Això que dèiem, que aquí tots hi van, jo crec que no.

Respecto a la seva decisió, no ho puc dir més. Forma part del soroll política i ara mateix a Madrid també en un clima de campanya?

Una cosa, senyor Ustrell, és soroll. I vehemència i contundència i una altra cosa és falsedats, mentides i atacs de deshumanització. Jo amb això no hi estic d'acord. Intento no fer-ho. A vegades soc vehement, a vegades soc contundent, però intento no traspassar, ho estem veient també en altres casos que són ben notoris, com es va. Alguns diuen, ens hem cobrat una peça. Fixi's vostè quin llenguatge, no? De què va això? Ara, també vi dic, nosaltres som un projecte colectiu i afortunadament tenim altres companys i companyes que poden representar el nostre projecte polític amb solvència, en aquest cas, des de Lleida. Què diria que hi ha en joc, president, el 29 de novembre? Democració o autoritarisme. Aquí, a França quan votin, a Itàlia quan votin, a Polònia quan votin, als Estats Units el 3 de novembre, el 25 d'octubre a Brasil, democràcia o autoritarisme. Creiem que la democràcia que dona veu als ciutadans europeus. I les institucions democràtiques són el camí per transformar la realitat, com ha anat passant a casa nostra, vostè compari com estava Catalunya o Espanya fa 50 anys i com ha anat evolucionant, o diem això no serveix per res, no val la pena, aquí es convé algú que mani i que faci el que hagi de fer, i vinga, és el que ens estan demanant alguns, amb un plantejament no conservador, involucionista, regressiu, vam veure ahir amb el català, Vostè què té a dir del català?

Vostè que ve d'una comunitat autònoma on es parla, què té a dir del català? Si ja sabem que està trucant perquè no pugui ser oficial a Europa. Però per què torna a fer? Si aquí la gent conviu. Si és una riquesa. Pels catalans per descomptat, però per la resta d'espanyols també. I tornem amb això és una regressió, és una involució per tant està en joc això està en joc això tenim un camí de roses no, hi ha problemes i tant que sí i alguns de rellevants però com els podem resoldre amb quin mètode els podem resoldre. Amb el mètode d'unes institucions en què hi tenim veu tots i que representa l'interès general i quan la ciutadania veu que no van ben encaminades, doncs opta per un canvi, o amb sistemes autoritaris que, insisteixo, mirem què ha passat on governen. Mirem Israel, Netanyahu, mirem Trump, Estats Units, mirem Milley, mirem Putin, mirem què ha passat en aquests llocs, mirem quines conseqüències té per a la gent d'aquests països i pel conjunt del sistema geopolític internacional. Per tant, això és el que està en joc. Hi ha dues opcions. Una opció de progrés i de seguir avançant amb dificultats, i una opció regressiva i involucionista, i dues úniques persones que poden, dos àmbits, àmbit progressista, que et sap el Pedro Sánchez, i l'àmbit involucionista, on tenim aquí a Feijo i a Bascau,

i llavors els que diuen que estan al mig, què vol dir estar al mig? Què vau dir, està al mig? Vostè està amb la democràcia o amb l'autoritarisme? I què farà? És un plebiscit, per tant, president. No diria això, és un plebiscit, però és una evacuació molt transcendental. És l'única cosa amb la qual estic d'acord amb Boznar. Que ha dit que és una evacuació molt transcendental, sí. Jo estic en sentit contrari a ell. Aleshores, aquí, jo en aquests casos dic, quan això va tan en sèrio, el penalti que el tiri el veterano. No de votant. Aquí, aquest penalti que ens hi va morir, va de tirar el jugador bregat, el que hi ha portatemps, el que hi ha. El capità segurament. Per tant, vostè apela al vot útil, diguéssim, a aquestes eleccions. Jo apego a que la gent s'ho rumiï molt. Primer demano que votin, demano que exerceixin el dret al vot perquè és important que hi hagi la màxima participació possible i que la gent s'ho pensi molt. Jo, evidentment, vostè ja sap que defenso, crec que és el camí que va i crec que l'altre ens portaria a una situació que no seria bona per ningú. I dic. Mirin què passa on governen. I també dic que no és moment d'estar al mig, que és moment d'estar en un costat o en un altre costat.

Aquest és el president que trobarem? Aquest president Salvador Illa que busca el cos a cos amb Feijó si Feijó acaba guanyant les eleccions?

A mi no m'agrada buscar el cos a cos amb ningú. Jo intento comportar-me, complir les meves obligacions, defensar els interessos de Catalunya, sigui qui sigui el president del govern, i quan entenc que hi ha plantejaments polítics que. Que ho posen en risc, doncs surto amb educació però amb contundència a dir-ho, no? I per tant, en fi, esperem per les properes hores, per exemple, una notícia que serà positiva per Catalunya i per Espanya, no? En matèria de finalment aplicar la llei d'amnistia, no? Amb aquest senyor, no sé on és que és produït. El senyor Feijo i el senyor Bascao, això no és que és produït. Diu, és que és una opció de futur per Catalunya, de assentament de la convivència. Però vostè tampoc la veia, la llei d'amnistia, al principi. Però bé defensada, i ha explicat per què. I he treballat perquè sigui així, i els diputats del meu partit han sigut claus en aquesta qüestió. I he explicat que ho faig no perquè estigui d'acord amb el que van fer algunes persones, però també dic que és una opció de futur i de convivència, i crec que els resultats d'aquests darrers anys avalen, que és una opció bona. Amb aquests senyors això no hauria passat, perquè fins a l'últim moment han estat intentant boicotejar això. Fins a l'últim moment, i ho han dit, a més a més, i s'han manifestat en contra, no? En fi, doncs, per posar un exemple pràctic de què estem dient, no? Què n'espera vostè de Junts quan torni el president Puigdemont? Jo no. En fi, jo vull ser respectuós amb totes les formacions que vulgui diguéssim junts, ells han de prendre les seves decisions, el que espero és que el senyor Puigdemont pugui tornar el més aviat possible.

Però què desitja com a president de la Generalitat que sigui el cap de l'oposició,

el partit de l'oposició, el principal de l'oposició? No em pots respondre si dir-m'ho a mi. Tant decisions que han de prendre ell i qualsevol cosa que jo pugui dir al respecte pot ser mal interpretada i no ho vull. A més, hi soc sincer, tinc molt respecte. Tant pel senyor Puigdemont com per aquesta formació política i ells han de prendre les seves decisions i ells han de decidir què puguin fer. Ara tenien una restricció, que és que Carles Puigdemont no podia estar aquí, ara ja no va a té ni atindrà. Si això va com tot sembla que anirà, jo me n'aveguro que sigui així i que ells puguin prendre les decisions que hagin de prendre,

jo faré el mateix, no? Deixem per anar acabant aquesta entrevista plantejar-li tres temes importants, tres potes centrals també de l'estat del benestar. Un d'ells són les pensions. Sobre això al Partit Popular també l'hem sentit acostar-se directament a Vox o a calcar el que diu Vox qüestionant el sistema de pensions. Vostè com a president de la Generalitat, a qualsevol pensionista que ens estigui escoltant o futur pensionista que d'aquí 10 o 20 anys pugui ser-ho, pot garantir que les pensions les cobraran els catalans i catalanes? Sí, però dic també a la gent

que no badin. És el gran diner. És el gran diner i els seus portaveus. És el gran diner i els seus portaveus. La persona que jo he trobat que sap més de pensions és el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá. Ell va ser el pare d'aquesta reforma. Tots deien que això faria fallida, que no aniria bé, feia enbefa, que Europa no l'autoritzaria. Els números surten. Tenim un pic fins a l'any 2050, perquè les persones nascudes al que s'anomenen el baby boom s'ajudaran, però, miri, això comportarà una despesa adicional d'uns dos o tres punts de PIB de Producte Interior Brut per part dels postvotos generals de l'Estat. I ens situarem al nivell que avui ja hi són, en el pic màxim, al nivell que avui ja són i estan en despesa de PIB altres països europeus. Per tant, és perfectament assumible. Passa que aquí alguns volen fer negoci. El gran diner vau fer negoci. Com el bo habitatge? Vau fer negoci. I aleshores, sistemes privats, de capitalització, amb. Persones que decidiran on s'inverteixen aquests fons i que cobraran la corresponent comissió. És això, és això, és el gran diner.

I és fer por a la gent. Però per què és un èxit el sistema de pensions? És a dir, ara anem més enrere. Un jove que ens estigui escoltant de 18 anys, que veu la pensió encara molt enllà. Perquè és l'expressió

màxima de la solidaritat intergeneracional. Sento algú que diu que és una estafa piramidal. Vostè és una estafa quan diu això. Vostè és una estafa quan diu això. Doncs sí, efectivament, una part de la meva retribució i de la seva serveix per pagar la pensió del meu pare, de la meva mare, de la meva sogra, dels seus pares. Això és una expressió del seu dret intergeneracional. I diu, no, no, el meu m'ho quedi jo. I què faré? Posar-ho sota el rejou de casa? Posar-ho en un banc? En un fons d'inversió? Com ha anat això? Mirin com ha anat als països. Ha fet fallida. Fons de pensions de professors, de policies, que han fet fallida. No ha fet mai fallida que cobrava comissió. A mi m'indigna això. I estem parlant de moltes persones. És el gran diner, és sempre el mateix. És el gran diner i els seus portaveus, que a més a més neguen que són portaveus. Una estafa piramidal, estafes vostè, quan diu això. I llavors jo cada vegada que digui la veritat. Que digui la veritat, perquè no, no, les pensions no es toquen com no es toquen, si esteu fent papers que sí, si està dient Vox que sí, que té el Figueredo dient que sí, enganyant la gent, perquè funciona aquest sistema. I intenten, a més, diguem de dir que la gent jove treu recursos a la gent jove, però què estan dient? Però què estan dient? La pensió mitja a Espanya no és una pensió de 5.000 euros, és una pensió mitja bastant baixa que dona justet, justet per viure. I estem parlant de gent que ha treballat molt durant tota la seva vida, que s'ho mereix, i les pensions no contributives són de gent que en el seu moment no veia reconeguts els seus drets. Per tant, estan garantides per descomptat que sí, és un sistema d'èxit per descomptat que sí, com ho és la sanitat pública, i no vedem. No veiem per què n'hi ha que volen amb això fer negoci.

És una peça clau de l'estat del benestar. Deixi'm parlar també d'escoles, perquè el model de l'escola catalana està en un moment de revisió. Per cert, que el conflicte de les aules el tenim encara sense resoldre. No sé si ens pot explicar si s'han reunit, si hi ha hagut avenços en aquest diàleg amb el que és el sindicat i els representants de mestres. I més enllà d'això, aquests canvis que s'estan estudiant per millorar els resultats acadèmics, m'agradaria saber on creu vostè que cal posar més el focus ara mateix, on hi ha l'urgència per revisar l'educació.

Bueno, jo crec que hem de fer una no tant un diagnòstic com posar-nos d'acord en per on comencem i hem de participar-hi tots, per descomptat els docents, per descomptat els sindicats docents, amb els que has preso tot el meu respecte, però també les famílies, també l'àmbit acadèmic, també les administracions, per veure cap on encaminem això. Perquè, efectivament, hem de fer un replantejament del sistema educatiu. I m'agradaria que fos un pacte àmpli, el més àmpli possible. Jo agraeixo també les formulacions polítiques que han mestrat la seva disponibilitat a fer-ho. Hem encarregat el Maneu del Pozo del Consell d'Educació de Catalunya que articuli aquest debat, però sobretot per recomanar accions. El que em preocupa més és és que encertem ben bé cap on anem penso que els últims anys s'han pres decisions que jo no assenyavo ningú ni molt menys m'encorresponsabilitzo fins i tot si vostè vol però que hem de veure molt bé què fem, les pantalles? Què fem amb la digitalització? L'educació inclusiva, que és un èxit també i un pas endavant, però com? Quins recursos adotem? I si reorientem o, en fi, com repaventegem? L'autonomia de centre fins on la portem? Hi ha una qüestió també referent a l'autoritat del docent, no? Les famílies, tampoc podem abocar tota l'educació a les escoles, hi ha una part rebancant de les famílies, en fi, és el que una mica aquí, i el que estic veient també en moltes altres parts d'Europa, s'està debatent, no? Penso que també s'ha de recuperar la cultura de l'esforç, si vostè em diu, jo penso que l'àpice i llibreta i llibre de text. Va bé. Crec que també s'ha de tornar a plantejar si avauem o no avauem. Jo soc partidari. Meua opinió personal, de que sí. No, jo havia dit aborabona, però també t'ajudaran a educar la gent en que les coses són com són i que a vegades has de fer un esforç suplementari, jo penso. Però el debat ha de ser obert, hem de participar-hi tots i el Govern s'ha compromès a posar-hi els recursos necessaris. I avancen les converses amb els sindicats? Amb els sindicats i amb tothom. Jo no nego ni molt menys el paper rellevant que tenen els sindicats, però no només. I avancen? S'estan produint i s'estan produint perquè hem trobat un mètode de treball que és el correcte i el govern està compromès en fer-ho. Jo el que sí que he deixat acabar és que no resoldrem aquesta qüestió sense afrontar-la. Jo estic decidit d'afrontar-la. I no crec que el comodoro va aturar aquí. O sigui que, per tant, el camí que seguirem

és el que havia expressat. Hem d'anar acabant, però sí que vull preguntar-li per Rodalies, perquè fa dues setmanes vam tornar a viure una jornada de caos a Rodalies, en aquest cas arran d'una aturada dels maquinistes que alguns van qualificar de vaga encoberta. Quines explicacions ha demanat el govern sobre això i quines conseqüències hi haurà si finalment es confirma que no es van complir les obligacions de servei?

No, el govern té una A través del responsable de Rodovies.cat, Òscar Pavellà, té una intervocació amb el sindicat de maquinistes. Vull pensar que tots estem perquè el servei de Rodovies sigui un servei que recuperi l'excedència i que funcioni bé, i per tant estem en diàleg amb ells. Si nosaltres en algun moment veiem que hi ha actituds que no són aquestes, llavors explicarem a Ciutadania.

Però vostè troba normal, president, que si una empresa diu que és segur l'espai de treball, els maquinistes decideixen no anar-hi i no passi res?

La seguretat és una subjectiva, ho vaig dir en el Parlament de Catalunya. I què faran? La seguretat va dir, ara, jo també vull entendre que ells estan preocupats per la seguretat. És veritat que hi ha hagut episodis. Recentment, fa un any, que van provocar la mort d'un maquinista, jo entenc que té un impacte, i per tant preferim explorar la via de treballar constructivament. Ara, i també ho dic, al final tots hem de fer la nostra feina, si veguéssim que això no va per aquí, doncs jo no tinc peus a la llengua, i ho diria amb tota educació i respecte,

però també amb tota caberada. Un dels compromisos del seu govern va ser millorar la informació, i hi ha molts usuaris que denuncien que això no està passant.

Ja ha recorregut acabaríssim de millorar i estem posant i estem posant els màxims esforços també és veritat que hi ha moltes obres en marxa a l'aviativa hi va haver una entrevista que recomano del president de la plataforma de transport públic amb un diari que reconeixia això que em diu vostè la informació de millorar però és veritat que hi ha moltes obres i a vegades tot això dificulta tenir la informació ara el que jo demano als responsables. I aquesta setmana en veurem el ministre Puente, per cert, per tornar-ne a parlar, doncs és això, que la gent s'avidiqui i doni informació perquè pugui prendre les seves decisions.

Li retreurà que el dia del conflicte diguéssim que a veure si amb els maquinistes no va fer cap tuit i va penjar vídeos en contra del

Partit Popular a Twitter? No m'agrada enfocar les coses, m'agrada les reunions que tinc que siguin el més resolutives possibles. Jo diré com veig les coses, estem treballant bé amb ell i hem d'intentar seguir avançant en el camí de resoldre aquesta qüestió.

Presidente, hem d'acabar. Hem parlat d'un món que està transformant-se, d'una Europa que busca respostes d'aquesta crisi de confiança en la política, dels problemes concrets també que condicionen la vida dels catalans. Vostè governa en un moment en què les democràcies estan sota pressió per aquesta extrema dreta que vostè explicava. Què és el que diria per acabar que ha de demostrar la democràcia avui perquè la gent hi torni a confiar?

Que funciona, dient la veritat a la ciutadania, dient que les coses no es resolven de cop i de forma miraculosa, que es resolven amb esforç, amb feina, amb treball, però que l'única possibilitat de transformar la societat en benefici de la majoria, en benefici de l'interès general i del bé comú, és a través de les institucions democràtiques i, si no, mirin l'evolució del nostre país en els darrers 50 anys i mirin què està passant en els llocs on es fa. I, per cert, el 26 d'octubre tots ens podrem vacunar. Deixi'm dir això. I demano també a la gent, ja sé que ho convoco una mica extemporàniament, però ho vull dir-ho, perquè ciència, ciència, ciència, amb el canvi climàtic i també amb aquesta qüestió, el 26 d'octubre, la gent que pugui, jo ho faré el 4 de novembre al Parlament de Catalunya, a vacunar-se contra la Covid i contra la grip. Farà vaga, el dia de la vaga general? El president de la Generalitat no fa vaga. El president de la Generalitat respecta el dret de vaga, treballa perquè tothom que ho vulgui exercir ho pugui exercir, però jo estaré fent front a les meves obligacions.

Una vaga curiosa, perquè es convoca més contra l'oposició que contra el govern. És una cosa inèdita. És un dret que tenen,

en aquest cas, els sindicats que van convocada i que jo respecto i insisteixo, la meva feina és garantir-ho en aquestes circumstàncies i en qualsevol altra circumstància. President Salvador Illa,

gràcies per acompanyar-nos. Gràcies, bon dia a ti.