Illa, sobre l'inici de curs: "Demano que es respecti el dret a l'educació"

Senyores i senyors, bon dia. Benvinguts a l'entrevista institucional tradicional ja al president de la Generalitat, Salvador Illa. President, que tal, bon dia. Que tal, molt bon dia. Com està? Molt bé. Acaba de tornar d'un viatge a Ucraïna. Expliqui'ns què és el que ha vist a Ucraïna, president.

Doncs he vist un país en guerra, que batalla per la seva llibertat, pels seus drets. La seva batalla, la seva lluita, és la nostra lluita, la lluita dels europeus, i a més un país que vol viure en normalitat, una ciutat, Kiev, que vol viure en normalitat. Ha estat un viatge molt important per mi, molt lliçonador, no? I hem firmat acords importants amb tres regions ucraïneses per ajudar-vos des d'aquí, no? Per què era important

pel president de la Generalitat en Ucraïna? Quin és el sentit real d'aquest viatge?

Perquè la lluita dels ucraïnesos és la nostra lluita. Ells es rebeuen contra una invasió, contra una agressió de Putin, defensen la seva llibertat, defensen el dret que tenen a escollir el seu futur i ens ha de fer conscienciar que la seva lluita és la nostra lluita. I crec que a nivell de territoris, a nivell de. De comunitats autònomes hem d'ajudar les regions ucranianes a tirar endavant i sortir endavant. Existeix un viatge allisonador important per mi, no? I ens queda, em sembla que ens queda molt lluny, però és que una mica ja es veu el món que pot venir si no tenim les idees molt clares i no sabem. Quines vinyes vermelles hem de posar i on les hem de plantar, no?

És una lluita per la supervivència, la lluita d'Ucraïna. Vostè creu que Catalunya també lluita per la supervivència?

No, Catalunya el que ha de lluitar és per una Europa que pugui defensar, seguir defensant el seu model de prosperitat compartida, d'economia de mercat, amb règims democràtics, amb un estat del benestar, una Europa que s'ha de federalitzar, que s'ha d'unir més i que en aquest moment juga, els seus valors estan en joc a Ucraïna, per això és important, per això és important. Això és important, el que està passant a Ucraïna, no?

Vostè, de fet, va ser el primer president d'una regió europea que es reuneix amb Zelensky, amb el president ucraïnès. Fins ara havien fet caps d'estat, algun president d'algun país. Què li va traslladar Zelensky a vostè, com a president de la Generalitat? Va agrair-m'ho que hi anéssim,

va agrair-m'ho que aquesta setmana, que ha estat una setmana complicada per ells, no suspenguéssim el viatge, hi fóssim, i ens va demanar ajuda per preparar un hivern que anticipa molt complicat, no? És una persona que a mi em va impressionar molt positivament, el president Sabensky, una persona amb idees molt clares, que en moments complicats en què li oferien, ell va saber quin era el seu paper, quin era el seu lloc, que és estar a Ucraïna com a president i activar tots els ressorts per defensar que el seu poble, que el poble ucranès, pugui triar quin camí vol seguir, que és el camí d'Europa.

Si li sembla, entrem a la sala dels diputats per començar aquesta entrevista, precisament, davant, president. Precisament, començant per Europa, perquè Europa, com sap vostè, ara mateix està amenaçada per moltes coses. Acabem de conèixer aquesta matinada els resultats de les eleccions a una regió molt important d'Alemanya, on l'extrema dreta ha arrasat amb un 44% dels vots. Vostè, president, com de preocupat està amb el món que ve? Doncs preocupat,

però també esperançat. És a dir. Jo no crec que hem de llançar ni tinc una visió pessimista. Passarà el que vulguem que passi. Passarà el que decidim que passi. Decidim cometre els mateixos errors que vam cometre els nostres avis, que vam haver de lluitar contra discursos totalitaris i d'odi que vam portar, on tots sabem que vam portar, al desastre, a la transparació. O decidim seguir apostant per un món que vol viure d'acord amb unes normes acordades, en pau, generant prosperitat, fent que aquesta prosperitat sigui compartida, aprofitant les noves tecnologies per expandir les possibilitats de creixement econòmic i de beneficiar tothom. El futur no està escrit. No hi ha una inevitabilitat del que ha de passar. Ho decidim nosaltres, ho decidirem nosaltres. El camí que han apuntat aquests de l'Anda, l'Emman, de Saxony i en Hau és un camí, des del meu punt de vista, equivocat des de moltes perspectives. I d'aquest sentit ens hem de preocupar, però també hem de seguir treballant amb esperança i amb optimisme cap al futur. Però és el que vota la gent.

És a dir, vostè té una altra manera de fer política. Per un moment en què la política més agressiva, més de tirar el conflicte, funciona. Què li fa pensar que vostè, la seva capacitat o la seva manera de fer política,

portarà a mobilitzar més la gent? Jo confio en la ciutadania. Confio en la ciutadania catalana en particular, però també en la ciutadania europea. Receptes que han fracassat en el passat jo crec que la gent és prou madura per veure que no són el camí i receptes que estan fracassant quan es porten a pràctica a altres països, en particular als Estats Units crec que no són el camí, ara a partir d'aquí hem de treballar, hem de abordar les coses, hem de parlar amb clara data la gent, no hem de generar falses expectatives però crec que són camins completament equivocats i amb tota la confiança i amb tota la convicció que la majoria la immensa majoria del poble de Catalunya no està aquí.

Vostè governa una Catalunya de 8,2 milions d'habitants, amb una economia que creix, però també on creixen molt les desigualtats. Tenim problemes amb l'habitatge, els serveis públics estan molt tensionats i una societat que cada vegada és més diversa. Vostè creu que el creixement fa perdre qualitat de vida a una societat? No, el creixement si es reparteix

adequadament, si és compartit, si la prosperitat, el creixement que genera és una prosperitat, un creixement compartit, millora les nostres condicions de vida. El que hem de fer són les dues coses. Fer que hi hagi prosperitat, fer que l'economia funcioni, però també regobar aquesta economia perquè aquesta prosperitat no quedi en mans d'uns pocs, sinó que arribi al conjunt de la societat. I en això estem. Això és el cor del meu projecte polític, no? Generar prosperitat, però fer que aquesta prosperitat sigui compartida. I per això estem reforçant les polítiques públiques i per això estem reforçant els serveis públics que hem heredat en un estat, efectivament, no desitjable, i el punt de partida ja sabia quin era, per això vaig comprometre'm a fer això, i ho estem fent el més ràpidament possible, però també explicant a la ciutadania el punt de partida del que sortíem i els problemes que ens estem trobant i els ritmes als quals podem anar. I jo crec que la ciutadania, si se li explica unes coses, i si veu els esforços que estan fent, entén aquest plantejament.

Però aquest creixement que vostè m'explica és un creixement sense límit? Es pot créixer sense límit?

Econòmicament, des d'un punt de vista que es refereix a un creixement econòmic, estem en tasses de creixement molt importants, al voltant del 3%, jo el creixement econòmic, la prosperitat que genera l'economia la veig bé, i com més n'hi hagi millor. Però poso un mateix èmfasi en aquesta prosperitat, en aquest creixement, en que sigui un creixement i una prosperitat que arribi a tothom. Per exemple en matèria d'habitatge, per exemple en matèria de serveis públics, per exemple en matèria d'infraestructures, i no que quedi concentrada, com estem veient en moltes parts del món, en poques persones i en pocs territoris, sinó que arribi al conjunt de Catalunya i al conjunt

de la societat catalana. Avui a Catalunya conviuen moltes identitats. Què diria vostè que les uneix? És a dir, què vol dir per vostè ser català avui en dia?

Jo quan em parlen per vostè que és català penso en els meus avis. Materns i paterns, no? I penso en el bagatge que m'han trasladat persones treballadores, un de pagesia, l'altre més de bosc, de la zona del Montseny, amb una llengua, amb una cultura, amb una manera de ser oberta. Inclusiva, que acollia, que ha acollit moltes persones. Penso en això, com penso en Catalunya, en aquesta manera de ser oberta, inclusiva, que s'expressa en una llengua, en una manera d'entendre el món, que és Catalunya. I penso també, si vol vostè, més racional en el conjunt de drets que significa ser català, en els drets i deures que tens quan vius aquí. Garantia d'igualtat. Garantia d'accedir a uns serveis públics de cohabitat, però també el deure de respectar unes normes de convivència, d'igualtat home-dona, de participació política, penso en això.

Vostè parla d'una Catalunya oberta, acollidora, però veiem com les forces polítiques que no volen acollir estan agafant cada vegada més adeptes a Catalunya. Parlava de la llengua. La llengua, quan mirem les dades, està retrocedint. L'ús dels joves, l'ús social de la llengua, està retrocedint a marxes forçades.

Per això hem posat més recursos que mai en matèria de reforçament de la llengua catalana. Per això hem impulsat un pacte pel català. Jo agraeixo a totes aquelles persones que s'hi han sumat i per això seguirem treballant. També hi ha cada dia més persones que parlen el català. També hi ha cada dia més persones que han vingut a Catalunya que s'han apuntat a cursos de català. També hi ha avanços que ens fan ser, en aquest sentit, optimistes en quant al progrés de la llengua catalana. Ara, efectivament, vivim en un món d'exercicis socials, de fons mòbils, amb un seguit de tendències que justament requereixen més esforços que mai, que s'està posant el govern per reforçar la llengua catalana com un factor d'integració i d'equació de dones a la societat, no?

I no seria més útil que, per exemple, un president com vostè parlés només en català, que fes tuits només en català?

Jo parlo en català, com a president de Catalunya, però parlar en català no significa que no renunciï a utilitzar altres llengües per fer-me entendre a llocs on no parlen en català. Però les meves intervencions i el meu capteniment com a president de Catalunya deixa clar a tothom que vulgui veure amb objectivitat que la llengua de Catalunya és el català.

Un jove, per exemple, que estudia en català, però que quan surt utilitza el castellà. Vostè què li diria com a president? Que utilitzi el català.

Que el català no només és una llengua per quan està a bau a l'escoba o per quan ha de fer un exercici escobar, sinó que és una llengua per relacionar-se i per viure amb ella, no? I l'animaria a fer-ho i animaria a tots, a més a més, a que ajudem aquest jove a fer-ho, d'alçar-nos amb ell en català. Sempre tenim clar que la llengua és un mitjà de comunicació i d'entesa, no mai una barrera ni una frontera.

Anem a parlar de seguretat, president. Vostès insisteixen que Catalunya és un país segur, per les dades que expliquen, però molta gent no té aquesta percepció. Què està fallant?

No és que ho expliqui amb les dades, és que si vostè viatja i surt i va a altres interessos del món, apreciarà els índex de seguretat que tenim a Catalunya. I les dades ho diuen i hem fet esforços importants. Què passa? Que encara s'ha de seguir treballant en aquesta direcció. Per això anem a 25.000 Mossos d'Esquadra, per això hem reforçat amb un 20% el nombre de jutjats. Tot això no s'havia fet els darrers anys. No hi havia prou jutges per escatir si les persones que la policia de Catalunya posa a la seva disposició en comès de victes, i aquests de victes són sancionables penalment, ni hi havia prou policies per detenir la gent. Hem avançat en això i nosaltres estem començant a avançar, a demostrar que aquí anem en el camí correcte. S'ha fet prou? No. S'ha de fer més? Sí. Estem fent més? Sí. Som contundents? Totalment. La seguretat és un requisit per poder exercir la llibertat que tota persona té dret, no? I per tant, en aquest sentit, doncs, estem actuant amb tota la contundència del món. Qui va fa, va pa, que és el meu frase en aquest sentit, el meu plantejament en aquest sentit,

i així seguirem, no? La setmana passada, per exemple, vam lamentar l'assassinat d'una persona, després de les festes majors de Manresa, després van començar a circular diferents informacions falses. Com es combat una mentida que pot arribar a milions de catalans, que arriba més ràpid fins i tot que una roda de premsa que pugui fer un govern com el seu?

La mentida sempre es combatre amb la veritat i explicar les coses com són. Ha d'haver-hi un assassinat, s'ha d'arribar a fons i s'arribarà a fons, s'ha de detenir les persones que ja estan detingudes que ho van cometre, s'han de posar a disposició judicial i s'ha de ser contundent amb això. Ara, no difonent informacions falses que no fan cap servei ni a la seguretat ni a la convivència del país. Per tant, la mentida sempre es combat en veritat, i és el que farà el govern de Catalunya i el que seguirà fent el govern de Catalunya. Però no es combat evitant que passi aquesta mentida, reaccionant? És el que hem de fer. És el que vam fer per mi i la discriminatòria per nosaltres és qui respecta la convivència, qui trenca la convivència, vol anar a les nostres normes bàsiques de convivència. Per tant, qui comet un delicte, sigui qui sigui, parli qui parli, vingui d'on vingui, se serà contundent amb ell, s'és contundent amb ell, se'l persegueix, se'l deté, se'l posa davant de la disposició de la justícia i si els jutges ho estimen oportú, compleix condemna. Aquesta és la norma de capteniment del govern de Catalunya.

Però també ens hem de preguntar per què passa. Estem parlant d'uns menors que ja havien estat identificats anteriorment, un dels quals ja estava en llibertat vigilada. Què és el que fa que passi això? De quina responsabilitat, president?

En aquest cas, de les autoritats que van prendre les decisions que van prendre, jo tampoc no vull entrar a valorar-ho sense tenir un coneixement aprofundit, però també vi dic, si aquí s'han de revisar coses, el govern estarà a bucar i ha d'estar per revisar-les. A nosaltres el que ens correspon és tenir una publicitat eficaç que la tenim, Va allà perquè els jutges, que són un poder, porten un servei públic, tinguen els mitjans que han de tenir, per això augmentava la seva disposició i a partir d'aquí fer complir sense matisos la llei. I és el que estem fent

i el que seguirem fent. Però ho enmarca en un cas puntual. No hi veu, per exemple, que cal afrontar un problema més profund pel que fa a la protecció de menors, pel que fa a l'exclusió social, la seguretat.

Hi ha decisions que no s'han de prendre tan poc en cabent. Jo dic, escolti, hem d'anar veient com evoluciona les coses. Jo no em tanco a una revisió, diria que fins i tot permanent, d'algunes polítiques que s'han de veure, que s'han de han de respondre a les realitats que té el país. Ara vi dic, decisions a cop que ven tan poc. El que ens correspon a nosaltres és, insisteixo, assegurar-nos que tant la policia com el que depengui de nosaltres, el Poder Judicial, tenen tots els recursos per fer la seva feina, que és vetllar perquè es respecti la llei. I aquell que ho infringeix, detenir-lo, posar-lo a disposició judicial, i si ho cometen de victa, que pagui amb totes les conseqüències. ¿Portaran a la Fiscalia, com a delicte d'odi, els tuits de Silvio Riols? Sempre que s'observa que hi ha comportaments que vulneren el marc de Barragau, i que tien l'odi, vulneraran el marc de Barragau, el govern actuarà. Ho estem veurant, i si és el cas, en aquest cas, i en tots actuarem igual. Un país, vostè ho deia abans,

també s'explica per la seva solidaritat. Ara estem vivint també les seqüeles d'una crisi que hem viscut a l'estiu, la crisi que hi ha hagut humanitària a Ceuta. Catalunya ha d'acollir aquests menors no acompanyats que ara són a Ceuta?

Catalunya és solidària, ho ha sigut sempre i ho seguirà sent. Avui mateix, la responsable de vacunes del govern de Catalunya, del Departament de Seguritat, es desplaça a Ceuta. És el segon viatge que fa. Ja va estar ahir, la setmana passada, no, l'anterior. Una setmana. Ajudant amb tota la logística de vacunació, trasladant tota la nostra experiència. Això és estar on has d'estar. No donar-se tants cops de pit i fer el que s'ha de fer. En matèria d'acolliment de menors, Catalunya ha estat sempre solidària i a partir d'aquí el repartiment que s'hagi de fer eventualment haurà de veure de quin punt de partida sortim i quin esforç o quina acollida han fet les comunitats autònomes i fixar a qui correspon acollir perquè no ha fet uns esforços fins ara suficients. Catalunya està a vanguarda d'això. I és de les comunitats autònomes que més solidàries mostren aquesta qüestió, sense predicar-ho tant i practicant-ho més.

Però quan diu que està al capdavant de la capacitat d'acollir, vol dir que Catalunya té capacitat per acollir, per integrar, per donar futur digne a aquestes persones? Jo dic que això s'ha de discutir amb els òrgans pertinents, que convoca el Ministeri,

ja hi ha anat el conseller en una reunió que hi ha hagut, i hem de veure a partir d'aquí què planteja el Govern d'Espanya i Catalunya es moure com s'ha mogut fins ara sempre en els paràmetres de la llibertat institucional i del compliment de la llibertat. Espero que tothom ho faci. Tampoc anirem amb el llirio a mà ni serem ingenuos, però ens mourem, com hem fet fins ara, amb criteris de solidaritat i de respecte a la legalitat i de la lealtat institucional.

Si m'entra una mica més al fons en aquesta qüestió, la solidaritat que vostè predica té límits? És a dir, hi ha un límit. Per decidir quantes persones poden arribar a entrar o no al país?

Que no perjudiqui a la nostra generació de prosperitat, és a dir, serem solidaris no fins al punt d'empobrir-nos més que aquell que és objecte de la nostra solidaritat. Això en matèria de finançament, per exemple, es diu ordinabilitat, escolti'm, ajuda que puguem donar és també una manera de ser dels catalans, de ser solidaris o pensar en aquells que estan en situacions pitjors que nosaltres. Ara, ajuda fins al punt de no quedar-te en pitjor condició que aquell que rep la teva ajuda, no?

En aquesta crisi, quina opinió en té vostè de la gestió que ha fet el govern espanyol?

Jo crec que el govern no donava les explicacions, el govern d'Espanya no donava les explicacions que havia de donar. Crec que una situació d'aquest tipus, en fi, d'emergència que hi ha hagut i que encara continua a vent i a ceuta, efectivament posa davant del mirall a tothom. El govern d'Espanya, per descomptat, però també a l'oposició. I veig també comportaments que intenten més tirar allà el foc i treure ràdio d'això. I no tenen un comportament adequat a la situació d'emergència que està vivint la ceuta. Això, a més a més, és una qüestió que transcendeix l'àmbit d'Espanya. Ceuta és frontera d'Espanya i d'Europa. I, per tant, també aquí hi ha hagut una reacció europea molt desafortunada des del meu punt de vista, almenys en un primer estadi, de no entendre què estava en joc aquí.

Però vostè, president, hagués estat un mes sense compareixer, sense donar explicacions? És tan fàcil, el dilluns, dir què haguessis fet,

com va acabar el partit de futbol el diumenge, no m'agrada entrar en aquests exercicis, jo el conec bé. El president Sánchez va justificar que tenia dret a fer vacances. El president Sánchez va estar en tot moment connectat, i va estar en tot moment a sobre, i va estar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana pendent d'això, va fer-ho des de Lanzarote. Per tant, jo sobre això, en fi, crec que el que es rellevant ara és posar tots els recursos de l'Estat per resoldre aquesta situació d'emergència i ramar tots a la mateixa direcció i no intentar treure profit de situacions que tant de bo no s'haguessin produït, però que són les que tenim demà i les que hem d'afrontar.

Com ho veu per això el president Pedro Sánchez? Vostè creu que acabarà aquesta legislatura?

Sí, ho ha dit, i ho farà, i veig un president que ha sigut bevent, que ha sigut decent en plantejaments geopolítics internacionals, que té les idees clares, i per descomptat, des del meu punt de vista, és un president i un govern que li convé a Catalunya, i en aquest sentit m'he expressat sempre i em segueixo expressant.

Creu per això que les eleccions generals han de ser abans o després de les municipals?

Això és una decisió que correspon al president Sánchez. Jo crec que això, i soc sincer, té menys transcendència del que pensem. A vegades es pensa que en funció de què facis, i penso que té menys transcendència, la ciutadania sap perfectament distingir entre diferents convocatòries electorals i no crec que sigui tan transcendent com mos hi volguin donar. Per tant, quan ell estima i oportú, ell ha dit que es votava a la sisbatura, i si això és així, serien després de les eleccions municipals i autonòmiques, no?

Té descendència si hi ha canvis, perquè hi ha molta gent que apunta que vostè podria ser el successor de Pedro Sánchez. No sé si n'ha parlat mai, d'això amb el president espanyol.

No, ni n'he parlat ni fa el cas. Jo estic honorat de ser president de Catalunya i aquest és el meu present i el meu futur. I sobre la successió de Pedro Sánchez crec que molt s'apresuren a parlar d'això. Crec que, jo dic amb sinceritat, és més feble, molt més feble, terriblement més feble el lideratge de Feijóo i qui que comença a venir, diguem, de plantejaments sobre qui ha de què passarà amb Feijóo que no amb Sánchez. Jo, en fi, crec que conec bastant bé la realitat del socialisme espanyol i el seu lideratge és un lideratge amb una àmplia base. No diré que no hi hagi gent que tots coneixem, que no abogui per altres plantejaments, però convidarà el xam un suport molt ampli en el conjunt del socialisme espanyol i sobretot en el conjunt de la militancia

i dels votants progressistes a Espanya. Som a les portes de la Diada Nacional de Catalunya, una diada que tradicionalment també se celebrava en aquest cas a Madrid, però aquest any vostès han decidit que canviaran Madrid per Extremadura. Expliqui'm per què han decidit marxar de Madrid.

Bueno, no és que tant marxar dematí com anar a Extremadura. Per què? Doncs perquè hi ha una realitat de molts catalans d'origen extremany i perquè ens ha semblat que posar això en valor en un dia dels més assenyalats a Catalunya, a la Festa Nacional de Catalunya, i allí voler compartir també aquesta festa amb vosaltres, anant a la vostra terra, a la vostra terra d'origen, era un gest que en si mateix diu molt, no? Explica la voluntat inclusiva i d'obertura dels catalans, explica la voluntat de compartir. La nostra festa nacional amb tots ells i també és un reconeixement de l'aportació que ells han fet al progrés, a la prosperitat de Catalunya. I no és tant marxar a Madrid, perquè hi hem anat molts anys, bueno, ja d'acord, ja hi fem coses a Madrid, fem els Premis Bonquerna, però aquí, diguem-ne, ens ha semblat que era bonic fer això a Extremadura i crec que està tenint una bona acollida. Però vol dir aquests valors que em diu vostè d'Extremadura no hi són a Madrid, per exemple? També hi són, per això hi hem anat tants anys, no? Però no és només Madrid. Hi ha molta més comunitat de persones provenients de catalans d'origen extremany que no catalans d'origen de Madrid, no?

Si parlem del model polític, Madrid vostè diria que és l'antimodel polític de Salvador Illa?

Madrid ha defensat sempre, i ho dic amb tot el respecte, perquè correspon als ciutadans i ciutadanes de Madrid decidir què volen, però la política que estan desenvolupant és una política que jo codifico de conmovació solidària. Generar, generar, generar, generar molta prosperitat, però que queda molt reduïda, molt concentrada en poques mans. Nosaltres volem generar prosperitat i en generem, però som més d'una prosperitat compartida. Això pot vostè veure en molts àmbits, en l'àmbit universitari, en l'àmbit sanitari, en l'àmbit d'habitatge. Nosaltres volem impulsar polítiques que facin que aquesta prosperitat arribi a tothom, amb una fiscalitat justa, però que posin molt d'accent en que això ha d'arribar a tot el conjunt de la societat. I allà, a mi em sembla que tenen una política més de com ho va, com ho va, com ho va. Però el que no pugui arribar, doncs que s'espavivi.

Jo aquest model no el comparteixo. Això és el que fa la política, però no sé si quan vostè parla amb empresaris, per exemple, i els trasllada aquesta idea més oberta d'una espatlla més federal, on Catalunya hi pugui jugar un paper també més essencial, hi troba receptivitat o hi troba també aquestes reticències habituals de quedar-se a Madrid? Hi ha una oposició.

Per a alguns d'ells molt centralitzadora, però jo crec que el model d'una Espanya plural i diversa, d'una Espanya, si ho gustem, més federal, és un model que és el que és. L'Espanya és això. I tothom que vagi contra això, topa amb que els seus plantejaments, en parts on això està molt interioritzat, com pot ser Catalunya, com pot ser el País Basc, com pot ser Vasilles, doncs no entra en aquest model de centralitzar, a part que és poc eficaç, és menys eficaç, de fet, que un model que permeti nivells d'autogovern molt amplis i reconegui aquesta realitat oral i diversa d'Espanya que enriqueix el conjunt d'Espanya, no només no la perjudica, sinó que l'enriqueix.

Deixem que escolti el que ha dit Isabel Díaz Ayuso a les últimes hores.

Los madrileños no pueden más. Todas las mañanas trabajando, pagando impuestos, levantando persianas para pagar la fiesta nacionalista a cuatro mindundis para que Illa pueda mantenerse y Sánchez después. Esta es la realidad que estamos viviendo. Es indignante porque se juega con el dinero de la gente. No es nuestro dinero. No es nuestra España, es la de las nuevas generaciones. ¿Qué vamos a heredar? Si tienen ellos los sueldos vitalicios, si son ellos los de las residencias oficiales, son ellos. Miren los sueldos, miren cómo viven en Cataluña, con embajadas, todo tipo de chiringuitos. ¿Que lo vamos a pagar desde Madrid? No. Y desde luego, si pretenden que lo hagamos con una sonrisa, menos todavía. El dinero de los madrileños no se toca. Y el que lo toque, lo va a pagar. Eso lo juro.

Parlava del model de finançament. Què li respon, president? Primer, un consell.

Jo d'ella no parlaria massa de residències oficials. Segon, una advertència. No es posi en Catalunya. I no es posi en els catalans. Aquí no hi ha ni mintundis, ni hi ha cap festa. Aquí hi ha gent que treballa, que és emprenedora, que aixeca la persiana, que no es queixi que va per feina. I tercer. M'ha estesa el conjunt de bons madribenys i madribenyes que hi ha. Això és el que havia de dir.

Hem entrat en algunes matèries més directes que afecten la vida dels ciutadans de Catalunya. Per exemple, parlem de l'habitatge, que és una de les preocupacions màximes que té la societat. El govern ha anunciat 50.000 habitatges en els propers anys, però diferents estudis apunten que caldran molts més. Què respon vostè, president, o què li diu vostè a una persona que treballa, que es guanya un sou i que no pot pagar el lloguer final de mes?

Doncs que l'entenc perfectament i que la prioritat del meu govern és resoldre això. I que hem posat en marxa les polítiques més ambicioses que pugui trobar el conjunt d'Espanya i el conjunt d'Europa en aquesta matèria. I que per això estem construint 50.000 habitatges protegits, que són mous, ni hi ha cap comunitat autònoma que hagi marcat aquesta xifra. Aquest objectiu fins al 2030. Però no n'hi ha prou, president. I per això estem desenvolupant a continuació un pla per generar 214.000 habitatges, transformant-se-ho per poder generar 214.000 habitatges a Catalunya. I per això estem treballant en matèria de densificació i per això estem treballant per escurçar els terminis per construir habitatge i, a més a més, que hi ha ajuts del govern de Catalunya per adquirir un habitatge si tens menys de 40 anys, si necessites ajut per pagar la teva entrada, que es poden consultar al web del departament de territori i per això li diria també que estem fent ajuts del lloguer i per això li diria que estem treballant en tots els fronts analitzant totes les polítiques que es fan arreu del món per poder resoldre aquesta qüestió. I li diria també que malgradament, tot i que podem anar el més ràpid possible, no ho podem resoldre ni en una setmana ni en un mes,

però que ho resoldrem això. Però hem d'acceptar com a societat que sigui normal treballar i que això no sigui suficient per poder viure, per exemple, a la ciutat on tu treballes? No, que no hem d'acceptar-ho.

Evidentment que no, per això estem treballant per col·lisió, per això hi dic jo, prosperitat sí, però compartida. A mi uns empresaris em diuen, escolti'm, baixi impostos. I els dic sempre el mateix, i com ho explico jo a una persona que treballa que no pot pagar-se un habitatge? I com això afecta el seu negoci, la seva empresa? Si aquesta persona que vostè té contractada i que li paga un sou correcte, amb aquest sou no pot pagar un habitatge. No, no, aquest és el quint de la qüestió. Aquest és el quint de la qüestió. Gent que treballa, que ha fet uns estudis, que s'ha format, que està tenint salaris correctes, però que no pot pagar-se un habitatge digne. Digne. Aquest és el kit. Això és el que jo li responc a la gent que em diu baixin vostè els impostos. I és que no I digui com ho fem. I es planteja pujar impostos ara que treu el tema? No, em plantejo treballar perquè aquesta prosperitat arribi a tothom. Amb una fiscalitat justa, millorant els recursos de l'autogovern de Catalunya, treballant per agilitzar. Tampoc podem, i això hem de ser tots molt realistes, tots, administracions municipals, tota la gent del sector de la construcció. No podem tardar 10 anys en transformar un sol i començar-hi a posar habitatge, hem de reduir-ho. Si diem realment, i jo ho crec, que hi ha una emergència en matèria d'habitatge, doncs el que hem de fer és construir tant habitatge com sigui possible des d'un punt de vista de sostenibilitat en els terrenys adequats per poder-ho fer, que són terrenys que estiguin amb transport públic, amb bons serveis, i evidentment també lluitar contra aquells que volen fer negoci. Sempre que hi ha aquestes qüestions hi ha algú que diu espera't que jo faré negoci. Per això també hem impulsat unes mesures contra la compra especulativa. Què és això? No és aquella persona que amb estalvis ha tingut un segon habitatge, és aquelles persones que volen fer negoci amb això, i per això també hem dit, hem donat possibilitats a molts ajuntaments, i alguns d'ells ho han utilitzat, per exemple a Barcelona, però també a Euspitabet, Cornellà o recentment a Badabona, per acabar amb els habitatges turístics. Què és dir? La prioritat és per la gent d'aquí, que treballi, que necessita un habitatge per viure en aquestes ciutats i no per gent que ve a passar-hi i ens agrada que vingui a passar-hi un cap de setmana o una setmana, però té altres recursos, com és el noteo o com són altres tipus d'establiments, no un habitatge que pot ser utilitzat per persones d'aquí per viure-hi.

Clar, però com diu vostè sempre hi ha escletxes. Per exemple, ara un escletxa són les habitacions compartides. Està pujant moltíssim el preu de les habitacions compartides. És a dir, d'alguna manera sembla que sempre el problema de l'habitatge es cronifica perquè s'escapa per alguna banda.

Quantsos escabetxes detectem, intentarem resoldre i contrarrestar. I aquest és un missatge que envio a tothom. Si vostè vol fer negoci i busca escabetxes, taparem aquestes escabetxes. I ho farem, a més a més, tan ràpid com puguem. L'habitatge és una prioritat, és una missió de país, és una prioritat de país. I no hi ha una societat que pugui viure amb un mínim de cohesió i amb un mínim d'esperança futur si, com diu vostè, una persona que té una feina, que treballa, que no pot pagar-se, no pot accedir a un habitatge per poder desenvolupar el seu projecte de vida. Això és clau pel país. Jo crec que la majoria de la gent de Catalunya ho entén i crec que el govern, en fi, desplega, insisteixo, totes les polítiques. Jo estic oberta a totes les iniciatives que puguin venir en aquest sentit, sempre que siguin verificables i que puguin tenir una vera similitud de poder funcionar.

Tan ràpid com sigui possible, em diu. Però la llei, per exemple, per limitar la compra especulativa, encara està pendent d'aprovació. Quan l'aprovaran?

La llei s'ha tramitat, s'ha acordat, tenim un informe, un dictamen del Consell de Grandes Estatutàries que posa reserves sobre algunes qüestions i nosaltres el que volem fer és coses amb subides jurídiques, i això sempre ho he dit. Per tant, estem analitzant aquest dictamen i l'adequarem a les advertences jurídiques que ens fan per tirar-lo endavant. Quan serà això, president? En els propers setmanes, mesos. Estem treballant en això el més aviat possible. Però el que tampoc podem fer és. Aquest decret contra la compra especulativa, alguns pensaven que era un brindis al sol. No, no és un brindis al sol. Per això ho podem fer amb solidesa jurídica i amb solvència jurídica. I per això aquest dictamen. Ens ho prenem seriosament i ho adequarem a donar-li la base jurídica sòlida que tingui justament per garantir que l'habitatge s'hi ve a fer un servei, s'hi ve a guanyar-se la vida a la gent. Jo no sé, no tinc cap incògnit, però no s'hi ve a especular

ni a fer-se ric. Tot això demà comença un curs escolar i de nou fa molta calor. El seu govern acabarà amb la calor a les aules? Sí. Miri, a Catalunya hi ha 2.500

centres escobars, una quarta part, una de cada quatre, són anteriors a 1965. Això és el que jo m'he trobat. Això és el que jo m'he trobat. Hem posat ja un primer quantitat de recursos, 100 milions d'euros, per poder resoldre, per poder climatitzar les escobes. Alguns ajuntaments han tingut pioners amb això, molt en particular l'Ajuntament de Barcelona, que ho ha fet amb les seves escobes, un programa. Nosaltres hem fet aquest paquet de. Aquest ajut, aquest programa d'ajut, el que s'ha acollit amb els ajuntaments, però estem treballant per resoldre, abordar el conjunt d'aquest problema en col·laboració amb els ajuntaments i també en col·laboració, estem estudiant possibilitats de col·laboració amb el sector privat per fer això amb rapidesa i amb convivència. I no només en l'àmbit d'Escobar, sinó també en un àmbit que ens preocupa molt, que és el de les residències, per exemple, on els efectes del canvi climàtic, que encara alguns neguen, hem vist aquest estiu, que s'han d'abordar amb el que es diu polítiques d'adaptació, és a dir, adaptant les nostres infraestructures, adaptant el país, adaptant la nostra manera de viure a aquesta realitat que ja tenim aquí.

Tornem a la pregunta d'abans, quan, per això? Vostè, el mes de maig de l'any vinent, vostè pot garantir als ciutadans de Catalunya que els seus fills que porten a l'escola no estaran en unes aules amb una temperatura infernal? Jo hi puc garantir que el govern, les properes setmanes, presentarà un programa

complet per resoldre això. I en aquest programa. Però el mes de maig, president? Intentarem el més aviat possible. Jo tampoc vendré d'un o dos o quatre pessetes. Perquè estiguis. Evitem que ens hem trobat. Un de cada quatre dels 2.500 centres d'escola són anteriors a 1965. És el punt de partida. Per tant, jo explicaré a la ciutadania com ens trobem, què fem per resoldre això. Sí que vull dir que aquesta qüestió, i no només a Màpita Escobar, sinó a les residències, és una prioritat i el país ha de fer un esforç i crec que té recursos i capacitat per poder-ho fer, per adaptar aquestes infraestructures, començant per aquelles que són on hi ha les persones més vulnerables, que són els nens, els nois de Catalunya i la gent gran. ¿Qué ha fet malament,

per exemple, el Govern perquè demà comenciï un curs escolar amb una nova vaga educativa?

Segur que podríem fer les coses en algun moment millor, jo no dic que no, però algú ha posat mai més recursos que aquest Govern per afrontar la qüestió que tenim a les escoles? En matèria de retribució dels professors, en matèria d'augment de recursos, en matèria de disminució de ratios, en matèria de millora de la infraestructura, heu obviat un paquet de 2.600 milions d'euros de recursos. Ho hem acordat amb alguns sindicats, amb d'altres no ha estat possible. El govern seguirà en aquesta línia i, tal com ha dit la consellera, el propòsit del govern és obrir un debat sobre quina educació necessita el país. Un debat al qual estem convocats tots, administracions, pares, professors per descomptat, representants de BUMNES, tothom que té alguna cosa a dir en educació perquè és el futur del país. Jo, el govern té mà estesa i dedica recursos i seguirà dedicant recursos i jo també m'adreço a tothom, a tota la comunitat educativa, per dir que respecto moltíssim el dret de vaga però també em demano respecte pel dret a l'educació. Els nois de Catalunya, les noies de Catalunya, els infants de Catalunya tenen dret a l'educació. Els que millor saben són els propis professors. Les famílies de Catalunya tenen dret a que els seus fills siguin educats i demanen en aquest sentit que se respecti aquest dret, també de la mobilitat, però sobretot el dret a l'educació. Però creu que hi ha un abús del dret a pagar? No, és que jo no plantejaré mai que hi hagi abús del dret de vaga. El dret de vaga és un dret bàsic. Els treballadors tenen dret a manifestar-se i tenen dret a vaga. Crec que és compatible això amb el dret a l'educació i amb el dret a la mobilitat. Crec que és compatible. I demano en aquest sentit, un parèntesi, demano, la consellera s'ha reunit amb tots els representants dels diferents colectius aquesta setmana passada. Ha demanat un parèntesi, que jo també demano, és que anem a començar el curs, respectem el dret a l'educació de les ciutadans, dels nois de Catalunya, i anem a reunir-nos i anem a veure quin horitzó, quina educació necessita Catalunya els propers anys, de quins recursos fan falta per poder arribar a aquest objectiu que marquem entre tots plegats, i el govern farà els esforços i tindrà la feina de posar aquests recursos a disposició. Penso que aquest és el camí que hem de seguir, i també tenir acabat a punt la partida, No ens hem trobat. Si jo, escolti'm, quan vaig arribar a president de la Generalitat, els professors de Catalunya, els mestres de Catalunya, eren els tercers pitjors pagats d'Espanya. Amb els canvis, amb les millores que hem fet, passen a ser els tercers millors pagats d'Espanya. Hem augmentat les aules d'acollida, hem augmentat els centres d'educació especial, hem augmentat el personal que s'ha posat a disposició d'aquest curs. Hem destinat un conjunt de recursos que crec que una mirada objectiva que tothom vulgui fer sobre aquesta qüestió, en fi, posa de manifest que no s'havien dedicat mai tant recursos com fins ara estem fent i si n'hem de dedicar més farem els esforços per poder-ho fer.

Sí, per exemple, vostè el que demana als mestres és que sostinguin amb recursos insuficients una transformació que políticament ja estan d'acord, però que no tenim prou ara finançament per fer-la.

No, jo no demano això. Jo demano, anem a seure i anem a parlar del model educatiu de Catalunya, anem a veure què hem de fer amb l'educació inclusiva, jo la defenso, però possiblement s'hagin de fer alguns ajustos, anem a veure què hem de fer amb les infraestructures, anem a veure què hem de fer amb l'autoritat del docent Abaua, anem a veure què hem de fer amb l'autonomia de centres, anem a discutir què hem de fer amb això. Anem a posar-hi els recursos, anem a acordar quins recursos fan falta, anem també a veure com avouem els resultats, perquè les polítiques públiques han de ser avouades, anem a decidir què ha de passar si un noi arriba a tercer de primària i no sap llegir, què hem de fer, si ha de continuar o no. Anem a fer un debat seriós. No hauria d'arribar a tercer de primària sense llegir, per exemple. I si arriba, què fem? Llavors, anem a veure què fem amb tot això. I anem a discutir-ho. A fons, jo no tinc cap inconvenient. I, a més a més, hi ha diferents visions al respecte. Els hi dic que anem a fer això. Els hi dic que el govern està posant més recursos que mai. Aquest curs comença amb més recursos que el curs anterior i el govern estarà al costat de marcar també l'educació com una prioritat de país. I això, mentre ho fem, respectem també el dret a l'educació dels infants, perquè no guanyem res. I és compatible amb el dret de vaga i el dret de manifestació per descomptat. Anem a parlar de trens, president.

Com sap, també és un dels altres problemes que tenen molts ciutadans en el seu dia a dia. Quan tindrà Catalunya un sistema ferroviari que funcioni com els ciutadans esperen d'un país europeu?

La millora és una millora progressiva i jo crec que properament tindrem una millora, un sistema ferroviari en nivells d'excedència que són els que Catalunya necessita. En aquest moment hi ha 151 obres a Rodovies. 151 obres. I s'estan abordant qüestions que no s'havien abordat mai. S'ha abordat, arran dels incidents que hem tingut al gener d'aquest any, el tuneo de Garraf, el tuneo de Rubí, però moltes altres. S'estan soterrant vinyes d'aquelles reclamacions històriques, s'estan modificant les dues estacions més importants de Barcelona, Sants i la Sagrera, s'estan avançant. Ara això té el seu ritme. I s'estan actuant en els tres fons que hem dit que actuaríem. Infraestructura viària, material rodant. Començarem a posar en marxa a principis de l'any que ve els nous trens. També serà un procés gradual, perquè hi ha d'haver una formació dels maquinistes i un rodatge d'aquest nou material rodant, però es notarà un canvi substancial a la confortabilitat i a l'assolvència del viatge i també estem, com vostè sap, avançant en matèria de governança amb Rodovies.cat i el traspàs a aquesta propera tardor de la R1.

Això pel que fa a mig llarg termini, però en el dia a dia, per exemple, el que va passar aquest estiu amb l'eclipsi, un govern com el seu es pot permetre errors de previsió com els que vam viure? Escolti'm, en fi,

jo crec que se'n donava les explicacions, va ser un fet molt puntual, la anada als llocs on millor es visualitzava l'eclipsi va ser una anada gradual, va ser una tornada sobtada, va haver-hi una, efectivament, com vostè diu, un error de previsió, va haver-hi un excés d'oferta de trens a les Terres de l'Ebre i un defecte d'oferta de trens a Tarragona. Bueno. En fi, he demanat que es prengui nota d'això i que es revisi com es van fer les previsions, però crec que tampoc d'aquest fet puntual se'n pot treure una conclusió. Era un exemple com li

podria posar a d'altres en megafonia, per exemple,

o en altres àmbits del dia a dia. Escolti, no tenim el servei de Rodovies. Que Catalunya necessita això, jo ho he dit, ho he reconegut, m'he excusat moltes vegades per dir-ho així, però la meva feina no és ni diagnosticar ni excusar, la meva feina és solucionar, i estic dient què estem fent per solucionar-ho. 151 obres en marxa en aquest moment a Rodovies, material rodant que arribarà ara, governança diferent, i això té un procés que és el que estem seguint, i jo crec que es van veient i se seguiran veient resultats positius.

Més enllà de Rodavies, president, vostè creu que el país s'ha de repensar pel que fa a la mobilitat? Per exemple, penso en l'AP-7. Sí, i ho estem repensant, i ho hem de repensar,

i ho heu obert d'aquests agats. El país, en àmbit d'infraestructures, ha de ser ambiciós, i ha de pensar i dibuixar les infraestructures del segle XXI. En matèria de mobilitat, vostè ha parlat de les vies d'alta capacitat, ha parlat abans de Rodavies, però jo també he dit que en matèria d'infraestructura energètica, en matèria d'aigua, i ho estem fent, i estem plantejant instruments de planejament i de planificació, d'abordar les solucions, les mancances que hi ha avui en el dia a dia, però també de dibuixar les infraestructures que necessita el país en aquest segle XXI, i tenir-les pensades i executar-les el més aviat possible, i tant que sí, pensant amb ambició i amb gran, no? I en aquesta amb això hi ha la B40, per exemple, o l'ampliació de l'aeroport? Bueno, aquí hem acordat amb l'ampliació de l'aeroport, jo crec que és clau pel futur de Catalunya, amb el futur de la generació de prosperitat a Catalunya. Això és un procés que està en marxa, que no és un procés d'un dia ni de dos, ja ho hem explicat, i hem marcat uns calendaris, s'estan seguint els terminis, i en matèria de la B40 hem arribat a un acord d'investidura, fer un tram. Aquesta V40 jo he defensat sempre que s'ha de fer tota sencera, però he acordat aquest tram i respectaré aquest acord. I seguiré pensant i seguiré defensant que, que tinguem suport suficient, doncs haurem de fer el tram següent. Però la V40 ha arribat on hem arribat i s'ha de fer. I crec que el tram que està allà en funcionament és un tram que tothom que hi passa pot veure que és respectuós amb el torn i que ha donat una solució bona de movilitat. Això és el que hem de seguir fent. Però són decisions que no són populars, president. Sí, però jo no vinc a buscar popularitat, jo vinc a resoldre problemes i explicar a la gent. Jo penso que la gent, si se li expliquen els problemes, si li explica les qüestions, la gent, la ciutadania ho entén. Sempre hi ha grups, i tenen dret, que plantegen situacions, en fi, que no volen, eh? Sempre hi ha el no a tot, que diem, no? Però el Govern el que ha de fer és escoltar. Jo a més mano els meus equips que escoltin, que atenguin la gent que té opinions diferents, que escoltin, perquè moltes vegades també hi ha plantejaments que ajuden a millorar la infraestructura o que et fan, en fi, ajustar coses, no? Però que un cop ha escoltat tothom, doncs es prengui les decisions que han de prendre. El país no pot quedar encallat ni aturat, no?

Ara que parlem de vehicles, una pregunta sobre la indústria. En concret, de SEAT. Què farà el govern per garantir que els plans de Volkswagen no afecten la plantilla que hi ha ara mateix a Martorell?

Tot el que pugui. Ja ho estem fent. El Govern ha tingut un paper rellevant en que molta part dels fons Next Generation, en matèria del perte d'automoció, doncs, anessin destinats al grup Volkswagen i, en particular, a les instal·lacions que aquest grup té aquí a Catalunya, a Martorell, apostant per una mobilitat elèctrica de la Consolpionés, el primer cotxe elèctric enterament dissenyat a Europa i fabricat a Europa, es fa a les plantes de Martorell, no?, i estem en contacte amb la direcció de Volkswagen aquí, amb els representants sindicals, en particular amb el Matías Cortés, que forma part del comitè de vigilància de Volkswagen. El nostre prioritat és, primer, mantenir la capacitat productiva i de disseny aquí a Catalunya i mantenir els llocs de treball i, en segon lloc, també defensar el manteniment de la marca. Per tant, estem fent tot el que podem i seguirem fent tot el que podem perquè és un element clau per a l'economia catalana.

Vostè en aquesta entrevista no ho ha dit explícitament, o potser en algun moment sí, però sí que reclama confiança al final a la ciutadania en la feina del que estan fent. Per exemple, la justícia. Estem en un mes en què veurem què és el que acaba passant amb la llei d'amnistia, una llei que va ser aprovada al Congrés dels Diputats, que hauria d'haver-se aplicat pels jutges, però fins ara hi ha hagut obstacles judicials. Com podem confiar en aquest sistema, president, quan falla? És a dir, quan la justícia, per exemple, no aplica una llei que aprova un Parlament.

Demano confiança al nou país, nosaltres mateixos, al nou govern també, però jo sé què és governar, sabíeu que em trobaria, prenc decisions i jo, quan arribi un moment, explicaré a la ciutadania de Catalunya què he fet i per què ho he fet. Demano confiança al nou país. Hi ha molta gent que vol que perdem la confiança en nosaltres mateixos, que dibuixa un horitzó inevitable de. Horitzó bèbic, de replagament, de retallada de llibertats, jo dic que això no. Confiança en nosaltres mateixos, confiança en el país. I el futur serà aquell que decidim nosaltres, el Catalunya, Espanya i el conjunt d'Europa. I el que dic és, quan hi ha decisions que no ens agraden o manquen des del meu punt de vista, respecte a una decisió del poder legislatiu, en aquest cas dels diputats, el que s'ha de fer és perseverar. Perseverar. I acabarà sortint, el que ha de sortir, que és que l'amnistia, en aquest cas, doncs, serà aplicada amb dirigència i efectivitat, cosa que jo demano des del primer dia de la meva tasca o de la meva responsabilitat com a president de Catalunya. I acabarà passant, acabarà sortint, com estem veient les coses. M'hauria agradat que això fos abans, sí. I ja m'agraden els posicionaments d'algunes instàncies del poder judicial. No, ja ho he dit, respectuosament, però ho he dit, no? Ara. També vull respectar un equilibri de poders i no entropar un frot gros, però hi ha comportaments que efectivament no m'agraden a mi, és que molta part de la ciutadania no ho entén. I vostè confia que el

president Puigdemont tornarà abans de Nadal a Catalunya?

Sí, m'agradaria que ja fos aquí i confio que ell torni abans de Nadal el més aviat possible i que la resta de persones afectades i beneficiàries d'aquesta llei d'amnistia puguin veure reconeguts sota els seus drets el més aviat possible. Això és el que jo vull i el que demano. Crec que és bo pel futur de Catalunya i crec que és bo pel futur d'Espanya. I el rebrà aquí a Palau? No n'hem parlat d'això amb ell. Jo he rebut a tots els expresidents aquí. Amb ell m'he vist a la seu del govern de Catalunya a Groseves i no tinc cap inconvenient o contrari en donar-li el tracte que mereix com a expresident i com a líder del principal partit d'oposició a Catalunya.

Acabarem de l'independentisme i parlarem de la confiança. Deixi'm preguntar-li també per la confiança en la policia. Com vostè li diu a la ciutadania també que confiï en un òrgan com la policia quan ahir, per exemple, a l'Europa va denunciar una agressió policial també a un aficionat

que portava una estelada? Doncs perquè que hi hagi comportaments puntuals i inadequats per part d'agents de diferents cossos policials, també s'ha pogut passar alguna vegada a la policia de Catalunya, no ens ha de fer perdre la confiança de la policia perquè hi ha mecanismes interns per esbrinar què ha passat i eventualment depurar les responsabilitats que pugui haver-hi.

Aquesta entrevista es produeix en l'Equador del seu mandat, a dos anys d'acabar el mandat. En aquests dos anys que venen, president, vostè contempla fer canvis al seu govern?

No, jo crec que el govern el que ha de fer és treballar i la gent vol canvis i canvis. El que s'ha de fer és també un punt d'assossegament i donar temps a les responsables, en aquest cas del govern, per poder desplegar la seva feina. Jo ja he fet uns encàrrecs determinats, a cada membre del govern estic content amb com està fent la feina i per tant jo no estic en canviar ni a vegades la gent es juga amb aquestes coses tàctiques i ara farem això i canviarem i donarem. A mi això no m'interessa. A mi que m'interessa és les polítiques de fons i m'interessa que les coses es facin i necessiten estabilitat els òrgans de decisió per poder desplegar aquestes polítiques i és el que intento generar aquest entorn d'estabilitat també en el meu govern. A vegades hi ha canvis que s'han de fer puntuals però no estic pensant en grans remodelacions ni estic pensant en res d'això, estic pensant en feina. Que passaran a fer la feina, que els diferents responsables de govern facin la seva tasca, però és que jo hauria confiat, diguem-ne, a formar part del govern de Catalunya. Deixi'm posar-hi un nom

sobre la taula, Silvia Paneque. Continuarà sent portaveu del govern?

Silvia Paneque el que està fent ara és abordar els temes d'habitatge i de mobilitat. I quan arribi un moment, prendrem la decisió que hem de prendre. I que estigui tothom tan pendent de si la consellera Panequi serà o no serà candidata de Girona, més aviat demostra una manca de confiança en qui està en aquest moment desenvolupant les tasques d'un partit de Girona. I jo, escolti'm, si la consellera Panequi està fent, la consellera. Amb unes maneres que té confiades molt rellevants. Jo estic content amb la seva tasca i quan arribi un moment ja prendrem les decisions que hem de prendre.

Vostè va arribar a Palau amb la idea de governar, de recuperar aquesta estabilitat. D'aquí dos anys, quan s'acabi aquest mandat, què li agradaria a vostè, president, que hagi canviat, que fos irreversible per Catalunya?

Doncs que vostè em pugui fer una entrevista i em pugui dir si m'agafar. Escolti'm, ja hi ha joves que comencen a veure que poden accedir a un habitatge més fàcilment que no podien fer-ho. Això és el que m'agradaria, per exemple. Habitatge. Habitatge. I que em pogués dir que en l'àmbit de la cura, per exemple, que és passar de 400 dies per esperar una dependència a 60 dies, ja s'ha pogut fer. I que seguim reformant la sanitat, que en aquest moment tenim 25 caps que estem construint. O que estem treballant amb Hospital Clínic, que ha seguit avançant, o el Truet, o el Joan XXIII, o la Greixa de la Cinta, que el postem pugui discutir amb Rodovies, Rodovies.cat ja té traspassada la R1, ja hi ha estrencs no funcionant, això m'agradaria. I també m'agradaria una altra cosa, que és que Catalunya segueixi sent avantguarda de la defensa dels valors de la democràcia. I que no caiguem i no ens deixem arrossegar per aquestes tendències d'odi, de por, de desesperança, d'angoixa, balicistes, de resoldre-ho tot a cop de força, que no ens deixem arrossegar. Perquè que siguem sent un beu guard, un beu guard de defensa, amb totes les dificultats que això té, que sé que són moltes, un beu guard de defensa dels valors democràtics, de generar prosperitat, que aquí vingui gent de tot el món, com està venint, treballar amb noves tecnologies, amb intel·ligència oficial, però que això també sigui així perquè tots visquem que això surti per tothom de més per uns quants.

President Salvador Illa, gràcies per acompanyar-nos i gràcies també als espectadors per la confiança en l'entrevista institucional al president de la Generalitat.

Gràcies. Sí, moltes gràcies. Un poder com sempre.