Incredulitat per un anunci enmig de l'espectacle de drons del comiat de Messi

Marta Montaner, qui t'ha fotut la tarda en l'aire?

Doncs mira, Garriga, els dos futbolistes més famosos del món. I per motius molt diferents. Home, n'ha de ser Cristiano Ronaldo. Ui. Per mi, és la seva banda sonora. Igual que Manristo Mejide. A veure, Garriga, tu digue'm si entens bé el que ha passat, el que ha llegit en el seu compte d'Instagram. Aquest senyor ha publicat un escrit etern, molt llarg, tot en anglès. Explicant una mica la seva versió d'aquesta última crisi que està

vivint amb la selecció portuguesa. Sí, recorda que va marxar abans d'hora de la selecció portuguesa, abans del partit en Dinamarca, perquè el seleccionador el va deixar fora de la llista dels titulars.

Mira, jo tinc una filla de 3 anys, ja ho saps, i em considero una experta en rebequeries. Home, en dius unes. En dic moltes, alguna. Llavors jo puc fer un termòmetre d'això és rebequeria o això no és rebequeria. Jo diria que això sí que ho és. El cas és que Cristiano, ahir, en aquest text etern que publica al seu Instagram, volia explicar la seva veritat. I parla de l'existència d'un breu document que comptava amb el seu vistiplau, vistiplau de Cristiano Ronaldo, i que el seleccionador havia de llegir en una roda de premsa. Un text absolutament delirant, on s'obligava aquest senyor, el pobre Jorge Jesús. Jorge Jesús. Jordi, perdona, Jorge Jesús. Jorge Jesús. Jorge Jesús, a reconèixer que s'havia equivocat en posar a escalfar algú, cito textualment, de la dimensió de Pelé o Maradona, per després no fer-lo jugar.

Cristiano Ronaldo ja es posava a si mateix al nivell de Pelé i Maradona. No? Correcte.

Això ja em sembla d'un ego, d'un narcisisme,

d'un deliri de grandesa absoluta. És tan millor que no parlin els futbolistes entregar-se quan es volen expressar.

Ell sempre serà el més guapo, el més ric, un gran jugador. I en canvi, com sempre ha estat també, a l'altra punta de l'espectre humà i també a l'altra cara de la moneda, el tenim a ell.

Leo Messi, que ahir va jugar el seu últim partit amb la selecció argentina amb un amistós contra la selecció de Benin, que no és un verb, és un país, i que va acabar amb 3-0 amb el tercer de Messi de penal.

I més enllà d'aquesta cosa esportiva, que la deixem a altres programes de la casa, jo em vaig fixar en el seu discurs, Garriga. També va parlar molt.

Leo Messi va parlar moltíssim. Si va parlar una barba molt. Jo crec que no havia parlat mai tant. Jo me'l vaig posar i vaig dir, bueno, ens l'escoltarem una vegada que parla, m'ha digut de ficar por X, saps? Sí, sí. No calla, què li passa?

No callava. I Alba va començar el

seu Parlament així. Bueno, la verdad. Es difícil decir algo hoy. Hay muchas emociones, se me cruzan muchas cosas. Obviamente lo primero que pienso es mi viejo.

Aquí ja està, ja tenim llagrimet una altra vegada. El pare que va morir fa ben poc. Tu vas plorar, Garriga, amb les paraules de Messi? No, plorar no, però em van emocionar, sí. És que era difícil no fer-ho, veient-la realitzar. Fomar part de la nostra vida.

Totalment, i veient també la realització, aquesta cosa que les llàgrimes de vegades es contagien. Jo els fills, a mi em posen els fills. Els fills. I aquell pla de l'Antonela aguantant el tipus, aguantant, i acte seguit, Enzo Fernández, trencat, que dius, com pot ser que el company aquest estigui. Doncs mira, perquè són més sensibles del que ens pensem. És veritat. Perquè l'altra potser està contenta. Tot plegat era un mar de llagrimes. Van ser més de 9 minuts de discurs allà a l'estadi del River, una cosa absolutament inèdita. Jo crec que mai l'havia vist tanta estona parlant, tot i que per ser justos no van ser 9 minuts xerrant tampoc, perquè hi hem de comptar les ovacions que li dedicaven els aficionats cada 15 segons.

Hoy nuevamente acá, seguramente me toca vivir el día más triste de mi carrera, que es donde le digo adiós a la selección, adiós a todos ustedes. Lo voy a extrañar, voy a extrañar defender los colores de la selección, pero ahora voy a estar de ese lado, con todos ustedes, bancando a todos estos chicos y a todos los que vengan. Siempre, siempre unidos.

El último Mundial estuvimos muy cerquita. La realidad es que no pasó nada raro, como se dice. Dimos todo. El partido con Inglaterra fue un desgaste muy grande para nosotros.

Quina manera de tancar totes les polèmiques amb un discurs que Cristiano no crec que hagués fet mai. Jo crec que no.

Potser hauria parlat també més d'ell i no tant dels companys com va acabar fent Messi. I el que és segur és que Cristiano no hauria acabat el discurs com ho va fer ell.

Bueno, no sé, la verdad es que estoy hablando más que nunca.

La verdad es que no me quiero ir a acá. El mateix ho reconeix. No quiero dejar la cancha.

Solo decirle que los quiero, que los voy a extrañar. Y soy agradecido a Dios, como dije, de ser argentino, orgulloso de ser argentino y de haber cumplido el sueño con todos ustedes. Muchas gracias, los quiero.

I després allò tan típic dels comiats dolorosos, tots n'hem viscut, eh? Que fas el que et penses que serà l'última abraçada, no? O l'últim petó, i no pots parar. I torneu, perquè cap dels dos voleu marxar d'allà.

Va ser emotiu, però també t'he de dir que no tot va ser tan bonic en aquest comiat a Messi. No tot. Hi ha coses estranyes i fins i tot complicades. I cutres. Sé per on aneu i teniu raó.

Jo aquest matí, quan encara no havia vist cap vídeo del partit d'ahir, m'he trobat un tuit de Víctor Navarro. Sempre atent. Sempre atent, periodista, amic d'aquest programa i una persona que mai, a part que no dorm, mai té una mala paraula per ningú. Ell és sempre positiu, sempre amable. Doncs en Víctor Navarro criticava durament. I això vol dir que la cosa és grossíssima, durament una escena imperdonable de l'homenatge a Messi. Era el moment de l'espectacle amb drons que també es televisava.

Mira, los drones. En el cielo, no se puede creer. Extraordinario. Extraordinario.

Tothom estava pendent del cel, tothom mirava cap amunt amb un somriure, quan de cop i volta, patapam, galleda d'aigua freda. Mireu el cel que hi havia, mireu, mireu.

Nos acompaña Sancor Seguro que está celebrando 80 años de liderazgo en el mercado asegurador argentino. Respuesta siempre, ayer, hoy y mañana.

Sancor Salud. Es que no, es tan cutre, eh. Això no és que el locutor. No, no feia la típica publi de pernils.

No és el locutor que diu, ara faré una falqueta. No, no, una publicitat feta pels drons que es va endur una gran xiulada per part del públic. Sancor Seguros. Jo aquest nom no l'oblidaré mai. Mai de la vida. Home, ha funcionat.

Home, impactant és. Però t'he de dir que a la contra,

perquè amb l'escriu de Sala, la xiulada.

Si volien guanyar Name Recognition. Notorietat l'han tingut. Sens dubte.

Es van voler, aquests senyors, anunciar el cel amb els drons, creant l'anticlímax en la Déu de Messi. Jo vull pensar que això aquí no ho haurien permès de cap de les maneres. El que passa és que aquí no l'hem pogut acomiadar, Messi. Llavors, a mi, he tingut una mica d'atac de banyes de veure les escenes d'ahir. Jo tinc la tarda en l'aire per tantes coses.

Tant de bo tinguem l'oportunitat de dir-li Déu a Messi aquí. A veure, deixa'm parlar amb el Joan Villosca, que és el nostre corresponsal allà i que ho va viure des de l'Argentina. Joan, bona tarda. Bona tarda, com esteu?

Ets client de Sancor Seguros? Ens vam quedar estorats tots, eh? Jo no sé si ha sigut la millor o la pitjor campanya de publicitat i de màrqueting d'aquesta gent. Sí, sí, tots ens vam quedar bocabadats, a més, amb una quantitat de drons molt gran, les lletres. En fi, no sé com qualificar-ho. Jo crec que van haver de paralitzar els enlairaments i aterratges de l'aeroport de Buenos Aires, que es diu Aeroparque, que està a tocar, fins i tot quan aterres a Buenos Aires i es veu l'estadi de River, i tu veus des de l'estadi de River els avions aterrar, i van haver d'aturar el trànsit aèri per aquest show de drons que va començar d'aquesta manera, però fins i tot n'hi ha un altre, perquè fan a l'escut de la Federació Argentina, la icona de l'Ubalisc, la cara de Messi, entre altres coses, i després una figura d'ell xutant una pilota i ho fan amb la gama dreta, i Messi bàsicament és esquerra, Francesc, tu sabràs millor que jo. Jugaré amb les dues cames, però bàsicament és escarra.

Jo aquesta la podria perdonar. Mira, el dron s'ha equivocat de cama. Però això de la publicitat, ¿ha generat polèmica que es col·les aquesta publicitat aquí? ¿Té alguna explicació? ¿És un patrocinador que havia de sortir sí o sí?

Suposo que és qui ha pagat tot el comiat de Messi, és un dels grans patrocinadors de la Federació Argentina i de fet està en totes les pancartes, les imatges que hi ha de la selecció argentina per tota la ciutat. La televisió, tot el que és a peu de gespa, que hi ha totes les pancartes també que ara són digitals i van girant i van girant, és un dels màxims patrocinadors. És una mútua de salut privada, que aquí a l'Argentina és molt freqüent tenir sanitat privada, en el sentit que tota persona que estem, m'incloc, en blanc, que és a dir, tenim una nòmina, o ets autònom, vas a la sanitat privada. La sanitat pública a l'Argentina és per la gent que no té recursos. O no li dóna la gana de pagar una motua privada o perquè no està en blanc, està en negre, en l'economia submergida, que és gairebé el 50% del sistema financer argentí. Llavors, són molt potents les mútues de salut privades a l'Argentina i aquesta és l'explicació del perquè han volgut treure el màxim suc en aquesta qüestió. Però jo us volia parlar de Marcel d'en Ginou, no sé si sabeu qui és. És el porter de Benin, que se n'està parlant molt, d'ell. Va aturar moltes pilotes, i unes quantes de Messi, que en va fallar dues de claríssimes en Leo, que fins i tot va deixar a molts argentins cridant, no saps si de desesperació o de. En fi, t'ho perdonem. Però el porter d'Abenin, d'aquest país africà, va tenir una. No sé si li arribaran ofertes ara o no, per ser contractat, però va tenir una molt bona actuació, i després a Messi li van fer dues faltes. Què dius? No feia falta, em sembla, en un partit com aquest. Però sí, el porter d'Abenin se n'està parlant molt. Va ser un partit, no diria de costellada, però una mica. Però hi havia molt bon ambient. I sobretot jo destaco molta canalla, molts nens, molta família, molta família, tothom amb la samarreta al vicereste. La que jo tinc no me la vaig posar, i us ho confesso, perquè em va una mica petita, m'he primat, però encara no m'entra. Ja hi arribaràs. I feia fred també, feia molt fred a l'estadi, al costat del rio de la Plata, però una nit especial i tothom va quedar molt content. També s'ha criticat una mica que podria haver sigut una mica més espectacular el xou, va cantar a la prèvia diferents grups argentins, més així de cúmbia i tal, que està bé, i després qui va tancar el xou és una cantant de música folklòrica argentina, la Sole, que és molt bona i té unes cançons molt maques, però a mi em sembla, i ho he escoltat també a altres persones, que no és de la generació ni de Messi ni dels més joves. I llavors ella li va cantar cara a cara una cançó molt maca, però se'ls veia que no s'animaven a massa res.

A veure, començant amb el rival, això es podia haver fet molt millor i haver-ho fet molt més lluït, però mira,

doncs ho han fet així els argentins. Bueno, una oportunitat pel rival, també, perquè si els veuen el Marcel aquest, qui el coneixia, el Marcel? Sí, el Marcel. El Marcel, no?

Joan Biosca, al tot cost entenc que acabarem de fer una repassada d'aquest homenatge.

Disposar pel que necessiteu, ja ho sabeu que aquí

som servidors públics. Carai, quin final més argentí.

Quin final més argentí. Una abraçada, Joan, una abraçada.