Independentisme i selecció espanyola: és possible?

Volem analitzar-ho davant de vosaltres amb el politòleg Jordi Muñoz. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquest seguiment més o menys massiu de la selecció espanyola de futbol ha sorprès alguns catalans. Això vol dir que la societat catalana s'ha espanyolitzat de cop? Sempre hi han estat però no ho exterioritzaven tant? És que no hi ha tant espanyolització sinó que hi ha simpatia per uns jugadors? Es pot fer una tesi d'això o no?

Podríem fer moltes, necessitaríem una mica més de dades, però en general jo crec que aquí coincideixen diversos factors. El primer és que el significat d'aquesta selecció és una mica més polisèmico matisat que el que havien tingut altres seleccions tot i que ja havia passat en algun Eurocopa i en algun Mundial previs que està farcida de jugadors catalans, de jugadors del Barça, etc. El segon és que. Efectivament, hi ha una tendència a un repunt d'identitats espanyoles, sobretot entre la gent jove, no tan gran com el que els discursos aquests dies suggeririen, però sí que hi ha una mica de canvi generacional i al final és la gent jove la que més exterioritza aquestes coses, la que surt al carrer a celebrar els partits o que va a veure'ls en pantalles cegues.

També influeix que, a banda que hi ha molts jugadors del Barça, per exemple, no n'hi havia cap del Madrid, Cucurella, que han fitxat durant el Mundial, però abans no, i que tampoc no hi ha cap jugador que representi aquella espanyolitat que a vegades a una part de la societat catalana la pot ofendre?

Sí, tot això jo crec que té el seu paper. Al final, crec que la selecció espanyola és una mica, com deia aquell, un significante vacío, en el sentit que és un símbol que diferents persones o diferents sectors el farseixen del que volen. Per a alguns, reflexa la diversitat i la plurinacionalitat de l'Estat. Per a altres, reflexa una espanyolitat més tradicional. Per a alguns, reflexa una manera específica d'entendre el futbol, que està molt vinculada a la de la Masia i la del Barça, etc. Diferents sectors projecten coses diferents sobre la selecció espanyola i això és un dels punts forts que té com a fenomen de masses.

També pot haver una desmobilització de ser independentisme i en canvi una pèrdua de vergonya d'algun espanyolisme que no té ara manies per sortir amb la samarreta d'Espanya, que potser fa uns anys sí que l'entenia.

Sí, això és una hipòtesi interessant. O sigui, que l'independentisme està menys mobilitzat ara del que ho estava en els anteriors moments en què Espanya ha guanyat mundials o Eurocopes és una evidència. Que l'espanyolisme o que els sectors més espanyolistes. Tenen menys manies en expressar la seva ideologia en public o exposar els seus símbols, és una hipòtesi interessant. És veritat que en algun moment, sobretot cap al final del procés, es va produir algunes mobilitzacions importants de l'espanyolisme. Jo, de tota manera, no sobreinterpretaria en aquest sentit la connexió entre la efusivitat per la selecció espanyola i l'espanyolisme polític, diguem-ho, una cosa més política, perquè és veritat que n'hi ha sectors que clarament fan el link entre una cosa i l'altra i per als quals és una oportunitat de construir nació espanyola i de construir identitat espanyola, etc. I n'hi ha altres per als quals això no té aquesta connotació. I, com deia també, la bandera espanyola. Ensenyada en el context d'una final d'un Mundial no té el mateix significat, encara que sigui formalment el mateix símbol, però no té el mateix significat que la bandera espanyola brandada un 12 d'octubre, per dir alguna cosa.

I això fa que veiem gent que digui cobertament que és independentista, però que en canvi en aquest Mundial ha donat suport a la selecció espanyola perquè hi ha jugadors del Barça, perquè hi ha jugadors catalans, perquè pel que sigui.

Sí, perquè és un fenomen de masses que és molt atractiu i en molts processos socials es donen l'efecte del carro guanyador. Quan hi ha una opció guanyadora arrossega gent perquè és una cosa que provoca. Benestar i un cert plaer anar amb qui guanya i apuntar-te al carro guanyador. Això passa en política, passa en les amistats, passa en els esports molt clarament i passa en molts àmbits de la vida.

Però insisteixes que no s'han de treure conclusions polítiques del que ha passat aquests dies amb la selecció espanyola.

Bueno, jo he mirat enrere les victòries del Mundial del 2010 i de les Eurocopes del 2012 i 24 i no hem vist en cap d'aquests episodis anteriors en els quals també hi va haver celebracions i molt de seguiment a la televisió i molta alegria social, diguem. I en cap d'aquests casos vam veure un creixement de les identitats espanyoles a Catalunya. No pot ser, és més un reflex d'una identitat espanyola que existeix i és molt consistent a Catalunya, que no pas un motor que generi noves identitats, si més no, en el curt termini, o si més no, fins ara, no sé, en el futur, què passarà, si l'any que ve es fa un estudi de l'any 2026, serà interessant de veure.

Doncs ho analitzarem, quan es faci aquest estudi. Jordi Muñoz, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres.