Iris Tió: "No sé on és el meu sostre"

Molt bé, bona tarda. Avui heu tornat a Barcelona.

Com ha estat la rebuda a l'aeroport? Doncs molt bé.

Bueno, vam tornar ahir a la nit, a la una de la nit, molt cansats, però superguai. Bueno, vam venir alguns mitjans i molt bé, molt contenta que vinguin tant ara a la nit, molt agraïda també.

Escolta, al teu Instagram hem vist que has pogut entrar a la cabina de l'avió i t'has col·locat al costat del pilot durant el vol.

Com ha anat això? Va ser. Va ser espectacular, mira, o sigui, vaig arribar, només seurem a l'avió, allà a París, va venir una safata i em va dir, que vols anar a la cabina amb el pilot? I jo, hòstia, però sí! I superemocionant, va ser, o sigui, l'enlairament va ser espectacular, la millor muntanya russa de la meva vida.

Ets aficionada als avions o què, Iris? O has estat una més a més, diguem-ne?

No, o sigui, normal, inclús a vegades em fa una mica de cosa, o sigui, no em fa volar, però és allò que dona una mica de respecte, perquè et poses allà i ja. Deixes la teva vida en mans de l'avió i del pilot, no? Però superinteressant, perquè molt simpàtics em van explicar tots els botons i tot el que anàvem fent i com s'ubicaven i tot. I va ser molt interessant, la veritat, molt xulo.

Escolta, has estat la gran estrella de l'Europeu de París, amb sis medalles, un or, quatre plates i un bronze. L'hora el vas guanyar en solo tècnic. Ets la primera catalana o espanyola que ho fa en un europeu. Això és molt gros, Iris.

Ja, doncs sí, sí, estic supercontent.

Escolta, vas nedar amb la cançó Amio Cristo Piange Diamanti de la Rosalía. Per què vas triar aquesta cançó? Per què l'has triat?

Doncs perquè m'agradava molt. Quan vaig sentir això, el nou àlbum de la Rosalía, aquesta cançó em va agradar molt i vaig pensar que quedaria bé per un solo. I també estava buscant com. Perquè últimament els solos tècnics, com que notava que eren tots molt energètics, amb una música com bastant així bèstia, saps? I com bastant ràpids. I vaig dir, va, i per què no provo de fer un solo més lent, més plàstic, saps? Como una amiga como más. Com anys enrere, a l'època de la Gemma i tal. I vaig dir, seria com per trencar una mica amb tot el que està fent tothom ara, no? I intentar que sigui com maco, ben enllaçat i com així. I llavors posar aquesta cançó vaig trobar que quedava bé, i és això, vam començar a muntar el solo amb la Gemma Mangual, i després amb l'Andrea, i la Judit m'ha ajudat també, i l'Andreu amb els elements tècnics. O sigui, ha sigut un treball de tots aquests entrenadors.

Els teus pares són músics, si no m'equivoco, la mare és violinista, el pare clarinatista. Suposo que aquesta influència musical, Iris, t'ha influït d'alguna manera per escollir la música de les teves actuacions.

Suposo, sobretot els meus pares es dediquen a la música clàssica i quan era petita era el que escoltava, sobretot. Però a mi m'ha agradat qualsevol tipus de música, o sigui, tot el tipus de música i mira, suposo que sí que he de tenir aquesta sensibilitat musical més elevada que alguna altra.

El dia que guanyes l'or, quan acabes de nedar, dius ho tinc, ho he fet gairebé perfecte o t'has d'esperar a la puntuació?

Doncs m'he d'esperar a la puntuació perquè, aviam. Estava molt contenta i molt orgullosa de com ho havia fet i havia fet el màxim que havia pogut. També les entrenadores es van emocionar i va ser molt guai. Jo vaig notar que ho havia fet bé, però sí que és cert que fins que no surt la puntuació i també no surt la puntuació de la Bielorrusa, que era la meva màxima rival, doncs no podia estar tranquil·la.

Ahir també amb una cançó de la Rosalia, amb Albert Gein, l'equip espanyol, vau fer plata en la prova de rutina acrobàtica, vau guanyar Rússia. Què us queda per guanyar les russes?

Doncs ens queda poc, bueno poc, poc i molt alhora, perquè realment Rússia ho fa molt bé, sobretot tècnicament, i són molt netes a l'hora d'executar, però nosaltres també tenim una part molt bona que és aquesta capacitat també d'improvisació, fer coses diferents d'innovació i d'artísticament són molt millors i llavors també estem treballant molt en l'execució i en la tècnica perquè no només siguem artístiques sinó que també tinguem aquesta part tècnica i siguem bones en tots els àmbits i llavors crec que estem creixent molt, que estem evolucionant molt i ens estem apropant bastant ja. En la rutina per equips,

Rússia també us va guanyar, però vau alertar que us havien copiat. Suposo que això també vol dir que esteu cada cop més a prop de les russes. Ja més en fred, com valorar aquesta situació d'aquesta copiada, podríem dir?

Ja, doncs a veure, no és maco per per seva i també perquè nosaltres admiràvem molt la Rússia, no? I que ens copin és com dir, és que ens esteu posant a nosaltres per davant, saps? I a més ens van copiar una cosa que havíem inventat nosaltres, que era originalment nostra i molt com trencador, no? Que cap país feia, per tant es va veure molt clarament que ens havien copiat. Però això és com que, òbviament, si és la final dels Jocs Olímpics no els ensenyarem abans, però que ens copin vol dir que realment no sabien què fer. Llavors ens van haver de copiar per guanyar. Això diu molt de com estem millorant nosaltres.

L'equip espanyol ha aconseguit vuit medalles. Ho heu celebrat o ho celebrareu d'alguna manera especial? Hi ha hagut festa o hi haurà festa?

Doncs no va haver-hi festa perquè vam haver de marxar ahir a la nit, no?

I a l'avió no hi va haver-hi festa, Iris. No m'ho crec que a l'avió no hi hagués festa. No m'ho crec.

Bueno, vam anar a veure el pilot i tot això i a la cabina. Això ja va ser bastanta festa, la veritat.

A preguntar-te pel factor Andrea Fuentes, vosaltres esteu creixent com a nedadores i ella està creixent com a entrenadora. Esteu veient també l'evolució de l'Andrea com a preparadora vostra?

Sí, cada cop ens coneix més a nosaltres, nosaltres també la coneixem més a ella i estem provant. L'any passat va ser d'una manera, aquest any ha sigut molt diferent i a poc a poc anem ajustant tot per aconseguir ser el millor equip.

Tornem a tu, repassem el teu palmarès a Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. Tens 31 medalles, l'Andrea Fuentes en té 33, l'Ona Carbonell en té 34 i la Gemma Mangual en té 36. Què et diuen aquestes xifres? Això? Això de medalles de què? De Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. Ala, en sèrio? Xoma, no ho sabies, això? No. Doncs mira, estàs a prop a prop de les que segur que han estat les teves referents.

Sí, doncs sí, sí, que bé. No, doncs a tope, vinga. Escolta, on està?

Tens 23 anys, ets molt jove, on està el sostre de la gestió?

No ho sabem, encara. No se sap. Doncs jo, molt motivada de seguir entrenant, de seguir millorant, perquè encara em queda molt per aprendre i, doncs això, soc conscient i llavors, doncs això, moltes ganes de seguir aprenent i millorant i també molt agraïda de tenir. Aquest equip i aquestes entrenadores perquè sento que cada any em fan créixer més.

Els propers objectius, el Mundial de Budapest l'any que ve i els Jocs Olímpics d'aquí a dos anys, seràs una de les grans favorites. Com comportes la pressió de ser-ho?

Doncs mira, aquest any m'ha anat molt bé com per gestionar-ho i per aprendre-ho a fer. Des que vaig guanyar el Mundial de Singapur i encara ho he de seguir aprenent, però crec que al final jo faig sincro perquè m'agrada, perquè m'ho passo bé i si jo entreno a tope pensant en l'objectiu, ja està. O sigui, he de fer tot el que estigui a les meves mans i ja està, saps? I oblidar-me de la resta i dels resultats i de tot. I llavors, això.

Ara comença l'estiu, estem de ple a l'estiu. Tens vacances, Iris, o què? Sí, ara, just avui, primer dia de vacances. En una entrevista, ara fa uns mesos, t'hem llegit que volies anar a Islàndia a veure aurores boreals i a Nova York, sobretot quan estigués nevat, ara no seria la millor època de l'any. I ja hi has anat, a Islàndia i a

Nova York, o encara no? No, no, no, encara no, encara no. I no serà el viatge d'aquest estiu, eh? No, no tenia planejat això, la veritat. Tenia altres plans.

Molt bé. I per últim, Iris, com va la carrera de comunicació? L'estem acabant o què?

No, encara O sigui, anem per la meitat, justament. Però perquè, clar, vaig molt més lenta perquè no faig totes les assignatures. Però bé, bé, anem bé. Quan acabis la carrera

ens robaràs la feina, vindràs aquí a intentar presentar programes de ràdio o què? O vols tirar cap a un altre món? Doncs no ho sé encara, no ho sé. Molt bé. La Iris Tió, ex-medallista en aquests europeus de París. Iris, gràcies per atendre'ns, molta sort i que tinguis unes bones vacances.

Moltes gràcies a tu, una abraçada.