Iris Triola: "A finals d'any esperem tornar a pescar sonso"

En un poble de pescador, entre el mar i la muntanya, una mare, no el seu fill, l'inculca que fora frara. I allà dalt del monestir, los joven babits de frara, tot contemplant el mar blau, tot contemplant el mar blau.

Us agraden els sonsos? Enferinats, ben fregits i cruixents, són una delícia d'aquelles que no pots parar de menjar, oi? Quant fa que no n'heu menjat de sonsos? I l'últim cop que en vau comprar. A quin preu el vau pagar? Els heu arribat a pagar a preu d'or? Doncs si ara que hi penseu us adoneu que fa molt que no veieu sonsos ni a les cartes dels restaurants ni al taulell de la peixateria, és perquè els pescadors no en troben a la costa catalana. La flota Sonsaire de Catalunya són 26 barques que pesquen des de l'Estartit fins a Arenys de Mar. Aquest any han donat el crit d'alarma per falta de captures i han decidit acabar la temporada sis mesos abans. Des de finals de juny, que no surten, tot i tenir permís per pescar fins al desembre. És un gest radical i ja és el segon any consecutiu d'extrema escassetat d'aquest peix. Què passa amb els sonsos? Per què els pescadors no en troben? És que l'espècie s'està acabant? Hem convidat avui a la nit dels ignorants l'Iris Triola. Ella és pescadora de sonsos al Port de Blanes des de fa tres anys. Abans s'havia dedicat a la pesca d'arrossegament, la gamba, per entendre'ns, i a la d'encerclament, el peix blau. Ella és una dona pionera al Gremi, és la primera dona membre de la junta d'una confraria, la de Blanes, i a més l'Iris és fotoperiodista i divulgadora de la pesca sostenible. Iris Triola, bona nit, benvinguda. Molt bona nit, Marta. Escolta'm, et puc preguntar quant de temps fa que no menges sonsos?

Doncs jo et puc contestar que potser aquest any ni n'he menjat, perquè n'hi havia tan pocs que tots eren per vendre. I quan és l'última vegada que en vas pescar? Doncs la primera quinzena de juny d'aquest any, 2026. Déu n'hi do.

Aquell últim dia, quants quilos en portàveu o quina és la quantitat que recordes que tu has portat, la màxima has portat en el teu barco?

Nosaltres, en els barcos de Sonsera, que estem congestionats amb un pla de congestió, vam decidir aquest any només capturar 30 quilos per barca i dia, anant 3 persones embarcades. I els últims dies no arribàvem ni a aquesta quota mínima de 30 quilos. Per tant, portàvem 20, 15 o algun barco 30, però no arribàvem ni a la mínima quota establerta.

Vosaltres vau acabar, com has dit, la primera quinzena de juny, però podíeu haver pescat fins al desembre. De fet, quina és l'època de l'any en què està permesa pescar sonso?

O sigui, com has bé dit, la veda comença el 15 de desembre fins a l'1 de març. A partir del. De l'1 de març, ja podríem sortir a pescar. Tot i que també la vam atrasar una miqueta, perquè consideràvem que encara no havien arribat els sonsos a la seva maduresa per reproduir-se. Vam atrasar una miqueta a sortir a la mar i, malauradament, tampoc va ser suficient. Perquè hi hagués una població adequada per poder-la pescar, per vendre, per menjar, clar.

Escolta'm, ¿és veritat que Catalunya és l'únic lloc del món on es poden pescar sonsos? Correcte, és l'únic lloc del món, com tu has dit, des de l'Estartit fins a Arenys. O sigui, és una cosa que desconeixia completament, ho he sabut arran d'aquesta conversa amb tu. He pensat, no pot ser, està equivocat, això no, no està equivocat, és l'únic lloc del món.

És l'únic lloc en el món perquè el 2005 la Comunitat Europea va fer un nou reglament de pesca on les xarxes de pescar el sonso, que són molt concretes, van quedar fora del reglament per les mides. Llavors vam presentar un pla de cogestió, o sigui, val a dir que és una pesca super selectiva i molt, molt respectuosa, i vam aconseguir, evidentment, aquesta autorització. Però els únics que teníem el reglament fet i un històric de pesca sostenible eren, com hem dit,

d'arenys fins a l'escala. ¿A quina profunditat viu el sonso? Dius que les xarxes són molt específiques.

Exactament, és entre arrossegament i encerclament. Tenen unes mides en concret, un tamany de la malla en concret, Com sabeu, el sonso és un peixet molt petitó, que té un cicle de vida molt curt, només arriba a l'any, per tant, es mora. Clar. I clar, necessitem una malla, el que és la xarxa, l'obertura de la llum que en diguem, molt petitona. Llavors, havíem de demostrar i assegurar, que és el que vam fer, per això ens van donar permís, que era una pesca molt selectiva i molt respectuosa. Clar, i viu a molta profunditat o no? No. Antigament hi havia moltíssim, moltíssim sonso. Ara, actualment, hi ha molts factors que suposo que m'agradaria que ens preguntessis, que ja els parlarem. Cada vegada s'acosta més a la costa. Li encanta la sorra de la nostra Costa Brava. Ah, sí?

I la gent que hi ha, no?, també, diguéssim. Sí. Hi ha algun altre peix o un altre marisc que viu en el mateix indret, en la mateixa profunditat o en el mateix hàbitat del sonso?

No, no, nosaltres els pescadors de Sonsera anem amb unes sondes a cercar aquest peix i és la destresa de cada patró o patrona d'embarcació identificar aquesta espècie només que viu en moles, com que és tan petitó, ell viu, o sigui, són molta quantitat de peixos que viuen junts per evitar els depredadors. I estan sols, no es barregen amb altres espècies.

I tu dius que cada vegada van més cap a la costa, per tant, vosaltres, alhora, quan sortíeu a pescar-lo, cada vegada anàveu més a prop de la costa,

també, per trobar-los. Exactament, aquest any, bueno, ja l'any passat, també, cada vegada hem anat més a prop. La intuïció i els anys de pescadora i de preguntar als meus companys pescadors, que porten tota la vida pescant, hem arribat a unes conclusions, que és, a veure. Això perquè ens entenguem tots i totes. És un peixet molt petitó. Per tant, si és tan petitó, té tots els depredadors. Tots els peixos més grans se'ls volen menjar. Per tant, què fa? S'apropa cada vegada més a la costa per protegir-se. Clar. I quan arriba l'estiu, tots sabem que posen el balissament, que són aquestes boies grogues, per protegir els banyistes. Llavors, hi afegim. Les boies i els morts més grans, els morts són les boies aquestes vermelles que tenen un pes a sota, que és on s'amarren, que diguem en idioma de mar, que seria aparcar en terra, les motos d'aigua, els llates, el xurro, el parasàling, o sigui, clar, hi ha molta. No és invasió, perquè a veure, el turisme i la Costa Brava, aquesta magnífica costa que tenim. És el que volem, no? Anar-nos-hi a banyar i trobar les aigües netes. Llavors, clar, aquest sonso s'ha aterrat tant que va a terra boies i nosaltres, evidentment, respectant el reglament, per seguretat, o sigui, no podem anar a pescar a dintre de les boies, o sigui, de les boies cap a la platja. I aquest és un dels motius. Per als quals les captures cada vegada s'han sigut menys.

Estan en un lloc on vosaltres no hi podeu arribar, si és que n'hi ha, perquè això de falta de sonso és una mica una constant que ja crec que es manté o està sent una mica sostinguda des dels últims anys, no?,

Sí, passa que teníem molta fe, perquè jo he parlat amb molts pescadors que porten tota la vida pescant sonsos i sempre deien, sí, portem dos anys molt dolents, això és veritat, Marta. Però teníem l'esperança que la cosa canviés, perquè la natura. La natura de terra es mou en cicles. Ja que va ploure tant, que hi hagués hagut més sedimentació aportada pels rius o per les pluges, que hagués tingut més aliment i que n'hi hagués hagut més. Però, malauradament, no ha sigut així.

Abans deies que aquesta falta de sonso, un dels motius, és això que explicaves, que se'n van més cap a la costa, és un lloc on vosaltres no hi podeu arribar. Els pescadors teniu alguna altra explicació a la falta de sonso?

Sí, a veure, pescador juntament amb els científics, eh? Tant d'Incam d'Icatmar com amb els de Flesi, que ens reunim periòdicament per exposar tots els coneixements que tenim i el que se fa. I hi ha unes quantes conclusions que hem arribat tots més o menys a la mateixa, que és, a veure, abans, les depuradores, els emisaris de les depuradores i les desembocadores dels rius eren un fons de nutrients. I una font de peixos de totes classes, on anàvem a pescar durant tot l'any. Ja fa molts anys, fa uns quants anys enrere, que en aquests emisaris de les depuradores i les desembocadores del riu no ens hi podem ni acostar, perquè l'única cosa que pesquem, malauradament, i ho he de dir-ho, són les famoses tovalloletes. Encara? Encara. Encara. I ens embossen totes les xarxes amb l'avaria i econòmicament el que consta per nosaltres. Per tant, seria la falta de nutrients per part de les depuradores i les desembocadores dels rius. Clar, jo ho dic d'una manera perquè s'entengui, a veure si així us ho explico millor. Vivim en una costa brava fantàstica, no? Sí. I tothom, quan arriba l'estiu, ens la volem anar a banyar. I com volem trobar aquestes aigües? Netes i polides, clar. Exactament, i per tenir aquestes aigües tan clares i netes, es paga un preu alt, que és que aquestes depuradores, legalment, a veure, hi posen uns productes químics aptes per al bany, però que no hi ha nutrients per a aquests peixos. Ja. I si. Ja no només el sonso, sinó qualsevol espècie, preguntem-ho, no? Si no tens aliment, ni creixeràs ni et reproduiràs. Aquesta és una. Llavors l'altra serien les dessaladores, cosa que jo anys enrere tampoc m'ho pensava. Jo com deia, ostres, les dessaladores, que bé, no? Al mar l'aigua no s'acabarà, la dessalem i tindrem aigua per al consum, no? Que bé, no? Obrir una oixeta i que no s'acabi. Però clar, aquesta sal extreta on va a parar? Clar, on va a parar? En uns punts, en el mar o en aquest excés de sal, també ho mata tot. Tots ho sabem, que la sal crema en excés. Doncs aquest és un dels

altres motius. Clar. Per tant, si tot això es menja els nutrients d'aquests peixets, suposo que també hi ha altres, a part dels sonsos, hi ha altres espècies que els passa exactament el mateix.

Sí, sí, evidentment. A veure, tots sabem, els que som una miqueta més grans, que anàvem a buscar musclos, petxines, i hi havia barcos de petxina a la nostra costa, i tot això ha desaparegut, i no ho hem pescat. Clar. I aquí també hi entra, evidentment, l'escalfament de l'aigua.

No, no, el canvi climàtic, l'escalfament, clar, clar. Canvia l'ecosistema i llavors aquí trobem A vegades venen peixos que no saps ni que existien perquè eren d'una altra costa i ara els tens aquí. No sé si us ha passat amb alguna altra. No sé, em sembla que hi ha una gamba. Pot ser la gamba de Huelva o la gamba blanca o alguna cosa així?

Sí, la gamba blanca, jo quan estava a l'arrossegament la pescava. És una gamba que fa només uns 13 anys que està aquí. Els científics han dit que no és exactament la mateixa espècie, però que abans no hi era. I aquesta gamba, com la vermella, jo te dic, la vermella la pesquem de 250 metres a 800 metres de profunditat, però per sostenibilitat, perquè a ella encara li agrada viure més profund. Per això, en el Canyó de Blanes i el Canyó de Palamós, tenim aquesta gamba tan excepcional. I la gamba blanca ara ja la pesquem de 30-40 metres de profunditat fins a 250. I gràcies que hi és, perquè clar, aquesta ha crescut en detriment d'altres espècies, com per exemple seria l'escamarlà, perquè també l'escamarlà el agafem en aquestes profunditats. I ens interessa molt promocionar-la. És molt bona, eh? Proveu-la. Evidentment, no busqueu el mateix gust de la gamba vermella de Palamós, no és el mateix, però té un sabor i un ús espectacular. I són espècies nouvingudes, que les hem de provar. Han vingut per quedar-se. Han vingut per quedar-se, clar.

La història és, què hem de fer amb els sonsos? Perquè si des de, no sé si és el mateix Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que hauria de gestionar, no sé què us diuen, perquè quina solució es pot trobar perquè el sonso no s'extingeixi, diguéssim.

Ja, com t'he dit, tenim un pla d'ecogestió molt potent i estic molt orgullosa d'aquest pla d'ecogestió on hi ha l'administració, els científics, que és ICADMAR i CSIC, els ecologistes, que és la WWF, i els pescadors. I ens reunim periòdicament per cada un posar les dades, posar estudis. Als pescadors demanem cada vegada més estudis, perquè a veure, nosaltres sortim cada dia a la mar i nosaltres veiem, deduïm, en parlem, suposem, dic suposem, perquè les dates, les dades que valen són les dels científics. I demanem, i de fet, l'última reunió que vàrem tenir al tancament del sonso, al mes de finals de juny, Ja vam fer unes peticions. Malauradament, encara no hem fet la reunió de setembre, que és on esperem tenir més dades, dades que valguin per poder demostrar, perquè aquesta espècie no desapareixi. I tenim fe encara, eh? Tenim fe. Sí, tenim fe i no voldríem, evidentment, que desapareixi. I una cosa que voldria que quedés clara, que no ha sigut sobrepesca. Perquè cada setmana, cada quinzena. Quan és l'època de pesca ens reunim més vegades. Decidim entre tots, els interessos de tots, quants quilos extraiem. Penseu que havíem pescat tonelades de sonsos. Tonelades de sonsos que anaven a 50 cèntims a un euro el quilo. El sonso fins i tot es havia fet servir per esquer. Fer servir per esquer vol dir posar aquest peixet petit en un am per pescar peixos més grossos. O sigui, hi havia un excedent que no sabíem ni què fer del sonso. Imagina't. La gent que ja té una edat, suposo que gairebé tothom n'ha menjat de sonsos. Clar, sí, sí. I arriba. I ara, com que n'hi ha tan poc, i el preu del peix es fa amb una subhasta que va a la baixa, que és la llei de l'oferta i la demanda, llavors, si voleu, us explicaré el que és això, doncs clar, a l'Averní tampoc el preu va pujant. I també és un dels altres motius perquè vam decidir deixar de pescar. Perquè nosaltres, jo parlo de mi, creiem en la sobirania alimentària. O sigui, nosaltres anem a pescar per alimentar la població. Llavors, si ha arribat a aquests preus tan alts, això no és bo. O sigui, llavors, que hem de menjar-ne quatre? No, no hi estem d'acord. O sigui, millor plegar? O sigui, evidentment, amb la ruïna que suposa per a cada empresa, per a cada barco. Som empreses petites familiars, que ens costa molt aguantar. Però. Vam decidir que no, ni per preu, ni per la cura, per la sostenibilitat d'aquesta espècie.

I ara que us heu hagut de reinventar, perquè clar, si no pots anar a pescar sonso, a què us heu dedicat? Quina altra feina o quin altre peix? Què esteu fent?

Sí, mira, fins ara, fins al 2025, aquestes barques només tenien la llicència per a pescar sonso, no? O sigui, només podíem anar a pescar a Sonso. Si hi havia Sonso, res, no podíem pescar res més. Per sort, l'administració, tot i que no és una cosa fàcil, aquest 2026 ens ha obert a que puguem anar a pescar amb altres arts de pesca. El que passa és que, clar, portem tants anys especialitzats en aquest tipus de pesca i tenim les arts de pesca, les xarxes preparades per això, i portem anys que econòmicament no hem tingut guanys. Clar, fer aquesta inversió per preparar les barques. Per exemple, per anar a la putera. Anar a la putera és anar a pescar el calamar de nit. Que és una persona, un fil, un am I és una cosa molt, molt, molt sostenible, també. Això ho vam fer l'any passat. Aquest any, ara ho estem començant a fer, però costa molt. Costa molt preparar les barques, que han estat molts anys especialitzades en el sonso, passar-les a pescar amb altres arts de pesca i altres peixos.

Acabo, Iris. Quan creus que podreu tornar a pescar el sonso?

Ui, Marta, doncs m'agradaria almenys al final d'any, potser, quan treguin el balissament, si les mostres que s'han recollit, prèviament primer s'hauran hagut de recollir mostres, s'hauran hagut de fer sortides, i valorar la població d'aquest peix. A la que la població d'aquest peix estigui acceptable, podrem anar-la a pescar. I si no, fins a l'abril. Març, abril de l'any que ve, espero poder-hi tornar.

Poder-hi tornar. Tant de bo. Els trobem als mercats i als restaurants. Iris Triola, pescadora de sonsos aulanes, divulgadora de pesca sostenible i fotoperiodista. Gràcies per explicar-nos-ho avui aquí a la nit dels Ignorens i molta sort. Moltes gràcies, Marta. Moltes gràcies. Bona nit. Bona nit.

Amb l'esclop d'un pescador m'he fet una barca xica, d'un llapis al pal major i la vela més bonica, d'un retall de mocador petit. Amb les globes d'un pescador. M'he fet una barca xica d'un llapis al pal major i la vela més bonica d'un retall de mocador.