Jaume Asens: "Gaza és un genocidi d'Europa: hi posa les armes"

I avui també amb Jaume Asens, eurodiputat dels Comuns, que avui ens acompanya. Jaume, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, Ricard, molt bé. I gràcies per acompanyar-nos. Avui, de fet, ens presenta un llibre que es diu Gaza, després d'Auschwitz. És la rebel·lió de la consciència, diu, memòria i resistència en temps de genocidi. Ara ho explicarem, perquè el que expliques en aquest llibre de Gaza és aplicable també a altres situacions que estem vivint o a altres imatges que ens arriben a través de les xarxes de realitats que estan convivint en aquest món que cada vegada és més polaritzat. No sé, Jaume, com estàs vivint també aquestes protestes que s'escampen per tota Europa, aquest malestar creixent que ara protesta, que crida, si creus que són símptomes d'alguna cosa més profunda i d'alguna preocupació més greu que hem de començar a abordar.

Sí, jo crec que hi ha un fil conductor que uneix moltes d'aquestes protestes, que cada cop tenen una dimensió més global i que estan interrelacionades entre elles. No són protestes aïllades, el que passa a Roma, a París o a Madrid té un mateix rerefons i crec que pot inaugurar un nou cicle polític davant d'un moment on sembla que l'avenç. Ultra de l'extrema dreta és imparable. Jo crec que la resposta als carrers de la gent jove que veu les seves vides cada cop més precaritzades i que té un futur cada cop més negre al seu davant, crec que és una esperança, una esperança per aquest nou món que ha de sorgir. Enfront al món que estan construint des de la Internacional Reaccionaria de Tram i de Netanyahu.

És una esperança, però al mateix temps, quan veiem les dificultats que hi ha hagut entre Front Ampli, per exemple, i Podem, per anar conjunts a les eleccions, doncs veiem que estem allà mateix, que a vegades sembla que les guerres més personals o de marques no acaben d'empatitzar amb els problemes reals de la gent.

Sí, efectivament, va ser un moment dolorós, va ser un moment. Que es va donar un espectacle poc estimulant a la ciutadania. Jo crec que ara el nostre esforç, el que tenim per endavant, és tornar a connectar amb tota aquesta gent desilusionada. No és el primer cop que passa. De fet, portem anys amb divisions, baralles d'aquestes característiques, que tenen molt a veure amb Madrid, precisament. Entre els errejonistes i els paulistes, això ve de llavors, i que ha tingut una derivada catalana, que evidentment ha fet molt difícil la unió. La veritat és que a molta gent li va agafar per sorpresa aquest acord al qual es va arribar amb un dels actors estatals per part d'Esquerra Republicana, I això realment va fer pràcticament impossible que es pogués constituir el frontampli com el volíem nosaltres. Però vaja, són 15 formacions les que s'hi han arribat a un acord i m'agradaria posar en valor això. I també m'agradaria posar en valor que les enquestes que acabo de veure avui ja estan pujant. Amb intenció de vot i està retallant també la distància tant el PSOE com nosaltres al Partit Popular.

El que passa és que Jaume, ara sí que ho teniu clar, però en el seu moment, quan s'havia d'investir un alcalde d'Esquerra Republicana, els comuns van optar per arribar a un acord amb Manuel Valls.

Això és un membre que es va generar el seu dia. Nosaltres no vam parlar mai amb Manel Valls. No va arribar a cap acord. És fals. El que passa és que quan tu votes pots coincidir amb altres partits. De fet. Com Junts vota amb el Partit Popular i Vox. Junts coincideix constantment en les seves votacions amb el Partit Popular i Vox, però no arriba a acords amb el Partit Popular i Vox. I crec que és legítim que quan tu vols votar algú mantinguis aquell vot amb independència del que voti l'altre, perquè si no l'altre és el que determina el que votaràs tu. Si resulta que Ciutadans decideix votar el mateix que tu, tu has de votar una altra cosa en contra de les teves conviccions. Jo crec que aquí és un meme, diguem-ne, sobretot del processisme de certs sectors de l'independentisme català que han intentat instal·lar quan nosaltres, amb tota la legislatura, no vam votar res amb el senyor Valls. No, Valls vam coincidir amb un vot, amb un vot que estàvem d'acord que l'alcaldessa que creiem que era millor per Barcelona era la de Colau. Nosaltres vam votar la nostra candidata. Resulta que hi havia un partit que li agradava més la nostra candidata, la va votar i li agradava menys l'altre candidat. Va prioritzar les seves fòbies amb l'altre candidat a les fòbies que també tenia amb l'Ada. Però d'això es va construir el meme que vam arribar a un acord i s'ha instal·lat a l'opinió pública. No vam arribar a parlar mai amb el senyor Valls ni aquell dia ni els dies posteriors.

Però tu que ets una persona de ponts, no, Jaume? Que ho has intentat i ara, de fet, et vull preguntar també

per la I això no treu que hi hagi votacions que estèticament siguin lletges i a què a ningú li agradi. A ningú li agrada concidir en vots. A Junts segur que no li agrada concidir en vots amb el PP i Vox, ni la CUP en el Parlament, quan concideix en vots amb també la dreta o l'extrema dreta. Vull dir que sí que hi ha coses que són estèticament lletges, però d'aquí a construir mentides com s'han construït i s'han instal·lat a la societat, a mi sí que em sap greu.

Deia que tu ets una persona que intentes construir ponts, i per exemple en el cas de l'estratègia de l'exili, de Toni Comín, per exemple, vas tenir un paper clau, perquè tu sempre has tendit a empatitzar també amb persones que potser no compartesses l'ideari polític al 100%, però que sí que pots compartir una empatia. Personal i també al final política. Per exemple, quan Ada Colau diu fa pocs dies que a Carles Puigdemont li costarà caminar a Catalunya després que Junts tombés els decrets, creus que això contribueix a una actitud cívica de la política?

Jo crec que ho va dir en un moment d'indignació, el que havia vist caure als decrets, i ella ve de l'activisme, i està en l'activisme, ara no és una persona que tingui cap càrrec públic, segurament si tingués un càrrec públic no es veia expressat així, ho és fet amb més cautela. Jo crec que és una bona notícia que el president Puigdemont torni a Catalunya i que hi torni en un país on estan en vigor uns decrets que impedeixen que hi hagi noves Mari Carmens com la que va haver-hi a Madrid. Però evidentment per mi és motiu de celebració que tant ell com Toni Comín puguin tornar i és un èxit que en part me'l sento personal també. O sigui que no puc estar més content, perquè ens han posat moltes dificultats en aquella llei que vam redactar, que vaig tenir un paper en la redacció, que es pugui aplicar. Diumenge aniràs a rebre Toni Comín? Doncs intentaré, tinc agenda complicada perquè el diumenge haig d'estar a Madrid per unes jornades al Sàhara, però si és compatible sí, jo vaig ser aquell que va agafar un cotxe i el va acompanyar a la frontera pensant que em podrien detenir, perquè en aquell moment tot era molt boig i no sabíem com els jutges podien interpretar el delicte de rebel·lió, que era el que estava sobre la taula, I això va ser un dels motius pels quals, evidentment,

sempre he separat molt dels vetos, però a mi em van vetar en aquell govern que es va constituir. Jo era el portaveu dels comuns i en bona mesura em van vetar pel meu compromís antirrepressiu amb els independentistes. I segurament per coses com aquesta, com jo siguin tinent d'alcalde, agafar un cotxe i acompanyar un amic a la frontera, perquè creia que ho havia de fer per amistat i per compromís antirepressiu. Ell ara torna, i ell sí que m'ha demanat que, com que vaig ser jo el que el va acompanyar i el que va ajudar a marxar a l'exili, que l'acompanyés també en aquest moment simbòlic de tornada. Per tant, en principi, si la gent no t'ho permet, si serà. Si la agenda m'ho permet, que és molt boja la meva agenda últimament, intentaré anar-hi, que sigui una estona, sí. Tu saps, Jaume, com serà el retorn de Carles Puigdemont? N'has parlat amb ell? No, he parlat del retorn de Toni Comín. Sé, el mateix que sabeu vosaltres, que no vol interferir la campanya electoral, i crec que també és una bona notícia. A mi m'agradaria que fos el més institucional i menys partidista possible, perquè quan ell va marxar, ho va fer en la condició de president de la Generalitat i a mi m'ha sigut greu i això sí que algun cop l'he comentat que a poc a poc hagi anat perdent aquesta dimensió simbòlica que crec que un expresident ha de conservar i ara

jo fa molt temps diria que anys que el veig més com a líder d'un partit més que com a un expresident del meu país. I li agradaria que recuperés aquesta institucionalitat en el retorn. A mi m'agradaria que tots els presidents que ho han sigut del meu país tinguin una dimensió institucional.

Quan va començar aquesta aventura, tu t'esperaves que això podia durar nou anys?

La veritat és que no. Ells sí que s'esperaven que podia durar molt temps, però jo m'esperava que podria durar menys, la veritat. Tot i que hi havia mals auguris, sobretot quan van començar a saber quines eren les peticions fiscals i quan s'estava parlant de rebel·lió. Tenies moments de dissonància cognitiva, tenies moments de sensació molt estranya. Jo recordo un dia que Marta Rovira es va reunir amb mi per explicar-me que tenien un informe jurídic que els deia que res del que havien fet era delictiu, que tenien catedràtics, que els signaven, i jo li vaig dir "Marta, no va d'això". Suposo que per la meva dimensió d'advocat, que està en lluita constant amb l'Estat, amb les lluites antirepressives, em feia tenir molta més consciència que molts d'ells del que s'estaven enfrontant. I un Estat. Qualsevol estat, i particularment l'estat espanyol, quan ha sent amenaçat, no actua seguint les regles del joc normal. Per tant, jo li vaig dir, aquest informe és correcte, però és que I recordo que em deien, bueno, i què faran? No ho sé, però algú us trauran de la màniga i retorceran per intentar detenir-vos i empresonar-vos. Per tant, no comptis amb que aquest informe és paper mullat.

Presidente, sobre això, en el llibre que publiques, Gaza, després d'Auschwitz, parles de com actua un estat, per exemple, parles de la flotilla, quan aquella flotilla en Badacolau, entre d'altres, va anar cap a Israel, com van tractar algunes de les persones que van detenir, per cert, ilegalment, en aigües internacionals, i expliques com un estat, en aquest cas Israel, es defensava del que considerava. Un atac, considerava, perquè al final era una flotilla que era alimentària i humanitària, el que volia portar a Medicina i Aliments, en aquest cas, a Gaza. ¿És això un estat, també, Israel?

Israel és un estat, evidentment, i segurament un dels estats més. Que hi ha ara mateix al món i que està cometent l'extermini o el genocidi més espantós que estem veient a més en directe i del qual en som també nosaltres responsables. Jo parlo molt del que succeeix a Gaza, però parlo molt també de nosaltres, perquè per començar Israel és un projecte colonial europeu. De fet, un projecte colonial europeu dels antisemites europeus. I, per tant, ens interpel·la especialment perquè les bombes que cauen a Gaza són bombes europees, la meitat. Nosaltres mantenim un acord comercial amb Israel, nosaltres tenim Eurovisión a Israel, que no forma part d'Europa, que això és una prova que és un projecte colonial europeu. Quin altre país del món participa a Eurovisión? Vam expulsar Rússia, I, en canvi, mantenim Israel. Per sort, el govern espanyol, la ràdio i televisió espanyola, va sortir d'aquest concurs musical. Però és evident que el que succeeix allà té a veure amb el món, però té molt a veure amb nosaltres.

En aquest moment que et deia de la detenció de la fotolla, parles també d'una declaració que fan a la Fiscal de Memoria Històrica d'Espanya, en la qual, quan ho expliquen, l'experiència viscuda per aquestes persones que van ser detingudes per Israel, tots s'emocionen d'alguna manera, no?

És a dir, malgrat aquest món horrorós que expliques. És que van sofrir tortures. Jo com a advocat, com llegia les denúncies, després mirava el codi penal i veia, això són tortures. O sigui, era tractes degradants amb la intenció de doblegar-los, de trencar-los, per sobretot enviar-los un missatge a ells i als altres. No torneu a venir mai més. I moltes de les lesions psicològiques, inclús físiques, de molts dels participants encara perduren. L'altre dia, a la presentació del llibre que vaig fer a Brussel·les, em va venir un noi. Que li havien donat l'alta feia dos dies emocionat i em deia, és que encara no he superat les presons israelianes i sentir-te avui a tu parlar d'esperança i tot el que has dit a mi em reconforta i em va explicar per això, que li havien trencat vuit costelles i que l'havien torturat psicològicament, físicament.

I aquesta comparació amb Auschwitz és a dir, realment creus que el que està passant a gas és comparable amb el

que vam viure a Auschwitz? No, no, jo no comparo comparar no és equiparar es pot comparar perquè comparar és buscar analogies de diferents fenòmens i sí que hi ha moltes diferències però hi ha el mateix patró un patró que es repeteix en molts escenaris de la història quan tu a una població la deshumanitzes i després la tanques. Entre murs, practiques l'apartheid, com l'apartheid que hi ha ara mateix a Palestina, a Cisjordània, i després els vas traient les seves coses, els vas expulsant i exterminant. Aquesta mateixa lògica, amb diferents mètodes, opera en molts escenaris en el món. Per tant, sí que hi ha possibles elements de comparació, salvant les distàncies, evidentment, però jo el que faig és pensar Gaza des d'Auschwitz, perquè a Auschwitz. Neix un món, un món de regles. L'Europa que sorgeix d'Auschwitz és una Europa que es promet a si mateixa no repetir mai més l'horror, i jo penso des d'aquesta Europa el que està succeint a Gaza, perquè realment Gaza inaugura una nova era, l'era del neofeixisme, obre la porta a que succeeixin moltes de les coses que estan succeint ara, amb Trump i. Internacional reaccionària dirigida per Trump i per tant Gaza és una advertència però hi ha una advertència hi ha una diferència per mi important entre Gaza i el que va passar a Auschwitz ara. Ho deia la Francesca Albanese, la relatora de Nacions Unides. Deia, nosaltres no som millors que els europeus que

venien a passar els trens amb jueus rumb a Auschwitz. I jo en realitat dic en el llibre, nosaltres som pitjors. Som pitjors. Per què ara no podem dir que no sabíem? I ni tan sols podem dir que no participàvem no podem dir que no sabíem perquè ho veiem en directe cada dia la solució final de Hitler estava oculta, ningú la coneixia i tots recordeu la cara d'estupefacció d'horror de la gent quan va veure el que passava als camps de concentració ara ho veiem perfectament ara ho veiem perfectament a més, els que ho fan ho exhibeixen fa poc vam veure com s'estava construint un corredor de mort en punts d'observació. Veiem com els israelians van a les muntanyes per veure, com si fossin focs d'artifici, les bombes que cauen sobre Gaza o els punts de tir en què es van convertir els punts de distribució d'aliments. I a la vegada hi participem. A mi a vegades em diuen, no, és que Europa no fa prou per parar el genocidi. No és que no faci prou, és que Europa participa, és un genocidi europeu. Posa les armes, posa els diners, perquè es pugui realitzar. Per tant, d'aquí sorgeixen les flotilles, perquè això està succeint, i aquesta és una altra diferència, fa 80 anys, mentre tenim un dret internacional molt exigent i uns tribunals que l'apliquen. L'acord penal internacional, diu el que diu, té.

En ordre de res contra Netanyahu, però és quasi impossible el compriment, per tant. Hauria de sortir. No sé quina utilitat té també això,

no? I els països. Hauria de sortir del seu país, i si anés a un altre país, el país al que anés, l'haurien d'aplicar, evidentment. I la Corte Internacional, que està investigant per genocidi, i que diu. Que aquests estats han de fer tot el possible per frenar el genocidi, i estem fent el contrari. Llavors, això genera un buit, i quan els governs no fan el que haurien de fer, el que els exigeix la justícia internacional, són els propis ciutadans que diuen, sortim nosaltres a fer complir el dret internacional.

Bueno, jo aquí li volia preguntar al Jaume, quan parla del que Europa és qui facilita les armes, no hauria de dir Alemanya és qui facilita les armes? Entenc que la sinècdoca és lògica, agafar el rave per les fulles, però aquí és bàsicament Alemanya i no Europa.

És sobretot Alemanya i sobretot Inglaterra, però són altres països també. És veritat que I de fet, fins i tot Espanya. És veritat que Alemanya. Jo tinc un capítol dedicat a la complicitat alemana, perquè. Realment, lo d'Alemanya, ara costaria molt explicar-ho, però és fort, és el principal aliat d'Israel a Europa, i el que impedeix que es pugui fer res, com per exemple, fer complir l'article 2 de l'acord comercial, que diu que si es vulneren drets humans a Israel, doncs aquell acord es queda en suspens. O es deixa d'aplicar. Alemanya i altres països, com la Itàlia de Meloni, s'oposen a trencar aquest acord, malgrat que és un acord il·legal, però on estem instalats en la il·legalitat, si ara mateix el que està en joc precisament és això, el món en regles que sorgeixi després d'Auschwitz, perquè després d'Auschwitz. Van sorgir una sèrie de conquistes civilitzatòries com les constitucions democràtiques, com els tractats, els acords internacionals contra la tortura, la ONU, els tribunals internacionals, i ara mateix veiem com tot això s'està enfonsant. La pròpia Von der Leyen el seu dia va dir que havíem d'acceptar aquest món sense regles, que és el món sense regles del neofascisme de Trump i de Netanyahu, que és on l'ús de la força és el que regula la relació entre els països. Per tant, és això el que ens estem jugant, i això ens ho estem jugant també a les eleccions, en molts camps de batalla, evidentment, perquè aquesta internacional reaccionària veiem com avança, ha ressat amb tots els governs d'esquerres a Llatinoamèrica, que es presentaven en eleccions, i ho ha fet amb campanyes amb una màquina de propaganda, de desinformació increïble, tenint Meta i Twitter darrere, ara és el moment on són més importants els mitjans públics, perquè la gent està absolutament desinformada i no tenim mecanismes per controlar. M'estic desviant, eh? No, no, no, però. Tot això té a veure amb Israel, també. Té a veure amb Israel, que hi posa milions i milions de dòlars, igual que el de Ceuta, que parlàvem abans. O sigui, la Ceuta té a veure amb Israel. Ho va dir el propi expresident del govern espanyol, Aznar, quan va dir que si hi hagués una millor relació amb Israel, això de Ceuta no hauria passat. I ho va dir al costat de la representant d'Israel a l'estat espanyol, que era encargada de negocis perquè no tenim ambaixador. I ho ha dit també el president Sánchez. Vull dir que sembla que hi ha coses que no estan relacionades, però estan molt relacionades. Laura.

Sí, que m'agrada molt que el Jaume situi la qüestió del govern espanyol perquè cal recordar que el govern espanyol va dir que trencaria vincles amb la indústria militar d'Israel i que el govern espanyol, on hi ha el partit socialista, però també sumar des de l'inici del genocidi, segons els estudis del Centre de l'As, ha impulsat més d'una quarantena de contractes amb indústries d'armament d'Israel. És a dir, que aquí és important situar que ho ha fet el propi govern espanyol, que no cal anar a Alemanya, el propi govern espanyol no ha trencat vincles comercials amb la indústria armamentística d'Israel i que també en aquest govern hi ha sumar, no només el Partit Socialista. Però jo volia anar a la qüestió de la unitat de les esquerres, que no ha estat possible. Tu ara explicaves que hi ha hagut un espectacle molt poc encoratjador, que s'han parlat molt més de cicles i de noms que de projecte. En el cas de Catalunya, la paradoxa aquí és que tant Rufián des d'Esquerra Republicana com Colau des de Front Ampli, els dos han explicat que volien fer un pacte per anar conjuntament. Per tant, si aquest pacte, tenint en compte que els dos líders dels dos espais volien que es rubriqués i no s'ha rubricat, què ho ha fet impossible? Les cúpules dels partits, què ho ha impossibilitat?

No, aquest missatge que va dir Rufián de què eren les cúpules és fals. La nostra cúpula, la nostra direcció, a mi més que cúpules m'agrada parlar de la direcció, a més jo formo part de la direcció, nosaltres hem intentat parlar amb la direcció d'Esquerra i ens han dit que no volien ni asseure's amb nosaltres. I jo agraeixo Esquerra, jo agraeixo Esquerra perquè a més. Em consta que és un debat que vam tenir i ho vam descartar fa temps i ens ho han dit clar. Així com el senyor Rufián ens ha marejat constantment i ens ha dit una cosa i ens ha dit una altra i podríem analitzar per què i per què no, no sé si val la pena, però Esquerra Republicana no s'ha volgut asseure amb nosaltres i per mi. Per mi que jo soc sobiranista jo ho he viscut molt malament perquè jo soc d'aquells que penso ara que estàvem celebrant, bueno celebrant, commemorant més aviat el 86 aniversari de l'assassinat de Jus Companys crec que hauríem d'haver estat a l'alçada del seu llegat ell defensava fronts amplis per frenar el feixisme a l'estat però també a Catalunya i jo crec que necessitàvem un front ampli català i amb això. El Xai Domènech i el Tardà també ho havien defensat, però quan un no vol, perquè fa càlculs electorals i pensa que segurament li surt més a compte o pel que sigui, o perquè pensa que ja està perduda la batalla i que per tant està pensant en el dia de després O perquè protegeix les seves cicles. Les cicles es poden protegir igual, perquè nosaltres estem plantejant que ningú reconegués les cicles. Estàveu disposats a anar a la llista d'Esquerra Popular? No, estàvem disposats a anar en coalició. Esquerra Comuns. I ha estat Esquerra que no ha volgut, o sigui, Comuns. Sí, exacte. Una cosa ha sigut tardar, i en el seu moment. Això ho va dir la direcció d'Esquerra,

que Esquerra no volia parlar d'això. Sí, però Rufián va donar a entendre que havia estat un problema de les direccions dels dos espais polítics, no només d'Esquerra.

Falta la veritat, perquè només fa falta escoltar el que ha dit la direcció d'Esquerra per desmentir les paraules de Rufián. No falta que em creguis a mi quan et dic que els hem trucat molts cops i fins i tot fins a l'últim moment i no s'han volgut asseure amb nosaltres. I ho han dit públicament i tampoc ho han desmentit. És que ells mateixos ho han dit. Fa molt temps que ho han dit. Potser és nosaltres que hem sigut massa insistents, perquè jo pensava que era una possibilitat que no es donaria. Igual que també pensava que no es donaria a lo de Gabriel Rufián. Hi ha molta gent que se la va creure i per això estava molt decepcionada. Jo, personalment, que el conec molt i de fa molts anys, tenia molt clar que ell no lideraria un front estatal d'esquerres.

Bravatat, sisplau, Jordi. Doncs dues coses molt ràpides.

Bravatat, sisplau, Jordi. Doncs dues coses molt ràpides. La primera, un matís sobre el tema de la investidura de Manuel Valls i amb el PP de Colau a l'Ajuntament, perquè no és ben bé un meme. És a dir, si tu no ets la força més votada, si tu no quedes primer, tu has d'arribar a una majoria absoluta. I els comuns van sotmetre a una consulta a les bases si donaven suport a un govern de Colau amb el PSC. Pel qual, per arribar a la suma dels 21 necessaris, era indispensable comptar amb els vots de Montenegro Valls. Per tant, sí que es va votar. Sí que es va votar comptant que agafaves els vots. I el mateix va passar per evitar que l'alcalde fos Xavier Trias. Era indispensable que en la votació es contés amb els vots del PP. Per tant, sí que se sabia, però.

No, però el meme que jo desmonto, això que dius tu, no t'ho desmenteixo. No, però no pots parlar d'acord. No, pots parlar d'acord. La Corel va fer. Jaume, la Corel va fer PSC. Se ho sap tothom.

No és una coincidència. No és una coincidència.

No, és que parlava d'un acord. Collboni va admetre que va negociar amb Valls per la investidura de la Colau.

Un moment, perquè en Jaume és una persona molt intel·ligent. Quan tu sotmets a votació les teves bases, que tens l'opció de ser escollida amb els vots i fer un govern amb el PSC, però et falten tres vots i que saps que només te'ls pots donar avall i les bases voten això, s'entén que tu això ho tens lligat. Ho has fet tu directament o ho ha fet un altre partit?

No, no s'entén que ho tens lligat. Tu votes el teu candidat, encara que vagi a perdre. Què havíem de fer?

Havíem de retirar la candidatura? El teu candidat es presenta o no es presenta. A l'investidor de l'Ajuntament, el teu candidat es presenta o no es presenta. Ah, vale, llavors nosaltres no presentàvem candidat. Si el presentàveu era perquè comptàvem els vots del Valls. No, presentàvem el 23.

Quatre anys després va guanyar les eleccions. Tu dius que no haurien de presentar el candidat perquè hi havia un partit que ens volia votar. No, no, no, no, no tinc ni idea del que havia de fer. Un partit que no ens agrada, que va decidir que ens volia votar, i per tant I deixem que governi un partit que vol destruir la nostra obra de govern. Clar, és que també era Esquerra Republicana. Sí, s'havia presentat en les eleccions amb aquesta intenció, ho va dir públicament.

Jo crec que el matís que volia fer queda clar, jo crec que s'entén perfectament

que hi havia un acord. A mi em sopta molt, Jaume, de debò, no sé què havíeu de fer, no tinc ni idea, i el que vau fer segurament era el més correcte per a les posicions polítiques del partit. A mi el que em sopta molt, Jaume, és la idea aquesta que el 2019 havies d'anar en contra d'Esquerra Republicana. L'any 24, no sé quan és, els comuns li toman els pressupostos a Aragonès perquè consideraven que la seva obra de govern no era correcta i un any després o dos anys després, que tampoc no ha passat tant, has de fer una coalició amb ells. A mi això, les dues, una cosa o una altra, em sembla tot raonable. Les dues és el que em somta. Jo no acabo d'entendre perquè ara Esquerra Republicana, després de la història que té, i també a l'inrevés, eh? Vull dir que les travetes d'Esquerra Republicana cap als comuns també

tenen bona història. No, bueno, jo crec que del que estàvem parlant abans, a mi particularment, a mi sempre m'ha sapigut molt greu la capacitat que nosaltres hem tingut d'entendre'ns amb el PSC, la capacitat que ha tingut Esquerra per entendre'ns en junts, i la incapacitat que hem tingut d'entendre'ns Esquerra Republicana i Comuns. Què ha passat, això? Perquè ens assemblem massa suposo i aquí hi ha una competència per l'espai amb l'eix nacional no tant amb l'eix nacional ara més o és que Esquerra Republicana està plantejant un procés què està dient? ho que diem de nosaltres sempre si han vingut a la nostra pantalla. Quan nosaltres dèiem, ei, gent, és que no podem passar de pantalla, Esquerra Republicana ens deia de tot. No, no, què dieu? Hem d'anar cap al procés, la independència, 18 mesos. Van entrar en una dimensió d'engany a la ciutadania i d'autoengany, ells mateixos, i ara han tornat a la pantalla que ens van menysprear a nosaltres durant tants anys. El que passa és que ho han aconseguit capitalitzar electoralment, però el que ha passat és el que ha passat. La història del país és la història del país. Nacionalment estem més a prop que mai. I fins i tot estan fent una cosa com que fan una aliança amb un partit de l'estat espanyol que està en contra de l'acord de financiació per Catalunya, que el va votar en contra, que està en contra de delegar les competències en migració a Catalunya i que els dirigents d'Esquerra Republicana han titllat de la roxista. I no tenen cap problema en arribar a aquest acord amb aquest partit i presentar-se junts, un partit que diu que és independentista i en canvi no vol arribar a un acord amb un partit que és sobiranista d'implantació territorial de Catalunya, perquè Podemos, i tu saps perfectament, implantació territorial de Catalunya. No, gens, ni mica. Clar, estem parlant d'això.

Estàs d'acord que sobte. Li han donat una pista central a Junts en aquestes eleccions. Si algú va entrar en coma l'any 2020 i de sobte s'aixeca ara i veu que està intentant pactar diu, no entenc res. Aquest partit no estava embaralladíssim.

Si mirem el programa, de moment, tampoc sabem de què va tot plegat. Aquesta seria l'altra història, perquè aquí també s'haurà

de diferenciar l'esquerra del PSOE. No sé com ho viuran els electors independentistes d'Esquerra Republicana, aquest acord, però és un acord molt sorprenent. Quan fa poc estàvem immersos en un procés d'independència. No sé.

Són les 10 i 17. Jaume Asens, gràcies per acompanyar-nos. Eurodiputat dels Comuns. Ha escrit aquest llibre a casa després d'Auschwitz. Us el recomanem perquè és molt interessant i, com sempre, amb molts detalls que expliquen el punt en què ens trobem. Gràcies, Jaume.