En el cas de "La velocidad de la luz", el protagonista és un veterà de la guerra del Vietnam. La història l'explica un narrador que té elements biogràfics molt semblants als de Cercas. L'autor, però, deixa ben clar que, a diferència de "Soldados de Salamina", aquesta no és una crònica o una falsa crònica, sinó una faula. De fet, podríem dir que es tracta d'una novel·la sobre la culpa i l'amistat.

Al llarg de la conversa, l'autor d'"El inquilino" i "El móvil" explica que una novel·la ha de perseguir l'emoció, però sense caure en el sentimentalisme, que és la prostitució del sentiment o de l'emoció, i apunta que, per por de no caure en el sentimentalisme, no buscar emoció és una mutilació absoluta.

Javier Cercas admet que el seus mestres són Borges i Kafka, que eren autors cerebrals però que escrivien amb emoció.
A la novel·la es parla molt de la feina i la vanitat de l'escriptor, i s'hi troben noms tan diversos com Ernest Hemingway o Mercè Rodoreda, una gran escriptora i una novel·lista extraordinària, segons Cercas.

També opina sobre la dificultat de narrar una història en primera o tercera persona, i de quins paranys pot suposar aquesta elecció, encara que Cercas considera que la primera persona té "possibilitats immenses". Igualment, fa observacions sobre el present i el passat, per concloure que el passat no està mai quiet.

En aquesta edició d'"Alexandria", la reportera Txell Bonet ha anat a L'Escala i a Torroella de Montgrí per retre homenatge a Caterina Albert, autora de "Solitud", que es torna a editar amb motiu del centenari de la primera edició. El catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de la UB i crític literari Antonio Vilanova explica quins han estat, al seu parer, els millors autors catalans, arran de l'aparició del recull de les seves crítiques publicades a la premsa en el llibre "Auge y supervivencia de una cultura prohibida".

T2xC28 - Javier Cercas

Capítols