Francesc Satorra: "Jo li estic agraït a Mourinho de la seva època al Barça, era molt bon company"

Fa uns minuts hem comentat aquest retorn de Josep Mourinho avui al Camp Nou. El portuguès torna 13 anys després de l'última vegada. L'última visita a Barcelona va ser el 2013, però malauradament tots recordem que va passar el 2011, 17 d'agost del 2011. Amb el portuguès de protagonista vam viure un dels capítols més lamentables de la història de l'Espera.

Sinceramente Mourinho está destrozando el fútbol español,

a veces nos acusan a los catalanes de. De que somos nosotros los culpables, pero creo que el culpable lo tienen allí en Madrid.

És el dia, ara sentia en Piqué, que Mourinho va clavar el dit a l'ull de Tito Vilanova, aleshores segon entrenador de Pep Guardiola. Va ser a la tornada a la final de la Supercopa d'Espanya al Camp Nou. El Barça guanyava 3-2, Marcelo va fer una entrada molt dura a Cesc Fàbregas, l'arbitre el va expulsar, i va començar una forta picabaralla en què Mourinho es va passar de la ratlla amb aquell gest que estem explicant. I qui ho va viure i veure en primera persona va ser en Francesc Satorra. A molts potser ara ja no us sona el nom, però si us dic que aquell dia tothom el va conèixer pel sobrenom de The Observer, segur que us ve al cap. Francesc Satorra, què tal, com estem? Bona tarda. Peral, bona tarda, David. I com va la vida? Perquè tenim ja fa uns anys retirat del món del futbol i del Barça, eh?

Bueno, ja em tocava a mi, perquè vaig estar gairebé tota la vida. Ara heu portat. Doncs des de la barrera s'aquí endurça tots els programes, totes les transmissions i intento estar al dia. I avui esperant el partit de la màxima, el derbi, el que tu li vulguis denominar.

Ho trobes a faltar, allò de ser el Camp Nou i tota aquella feina que feies?

A veure, va ser una època molt maca, jo vaig estar molt content. I m'hi vaig dedicar a tope, però jo crec que em tocava marxar i ho vaig fer amb tota la consciència perquè també em tocava veure els partits correctament. Jo estava al camp, però estava per tot, però menys pel partit. Aleshores, ara disfruto i gairebé us entenc a vosaltres quan feu definicions de bloque alto, bloque bajo i totes aquestes coses que jo. Que no era precisament la meva feina.

Ara disfrutes del Barça i del futbol, perquè en aquella època, recordem, feies moltes coses, eres responsable d'operativa del terreny de joc, que bàsicament era vetllar pel bon funcionament a vestidors,

és una mixta, muntatge de televisió. Muntatge de televisió. Sí, sí. I per tant no podies

estar pel futbol. Escolta'm, ja han passat 15 anys d'aquell famós moment en què Mourinho li clava el dit a l'ull de Tito Vilanova i aquella imatge amb tu just al darrere. Encara t'ho recorda la gent quan et veu pel carrer?

Sí, encara més o menys hem mantingut la imatge relativament semblant, a pesar del paso del tiempo. Però sí, hi ha gent que se'n recorda i m'ho pregunta, i la veritat és que estic sentint molt de carinyo de tothom. Sempre he sentit molt de carinyo de tothom, tot i que al principi no em va agradar, però després, a la volta del temps, s'ha convertit en una anècdota agradable. Què en recordes d'aquella anècdota?

Sé que t'ho hem preguntat moltes vegades, però ja que fa 15 anys i que avui, precisament, torna Mourinho al Camp Nou, què en recordes d'aquell moment? Com ho vas viure?

Bueno, jo estava a baix preparant les copes i les medalles amb els de la Federació Espanyola, vam sentir una pitada que no parava, i com que teòricament tenia que estar al terreny de joc, quan vaig pujar, vaig posar darrere del ditó Vilanova i vaig veure el Maurinho que venia per la dreta, que pensava que ja es despedien de la Tangana, i va i li fot el dit a l'ull. Jo particularment vaig estar en uns moments que no acabava d'entendre que és el que havia fet, però bueno, va ser increïble. I després el Tito Vilanova, ell se'n va anar i el Tito Vilanova va reaccionar amb un calbot que li va fotre, però bueno. Res d'especial. Escolta,

¿és veritat que el mateix Mourinho et va enviar un missatge un temps després? Perquè vosaltres us coneixíeu amb ell de l'etapa que el Mourinho havia sigut membre de l'Estaf, primer amb Robson i després amb Van Gaal. Sí, sí, sí.

La veritat és que quan jo vaig plegar em va enviar un missatge molt agradable, molt bonic, i jo en aquest sentit li estic molt agraït. Perquè ell, quan estava aquí, era molt assequible i, bé, t'ho diria que fins i tot bon company, no?

Tothom en parla bé, d'ell, de la seva època al Barça. Abans ho comentàvem amb en Xavi Ferrer.

Sí, sí, sí, és veritat. Escolta'm, avui seràs al camp per veure el partit? No, avui he cedit les meves entrades, que jo soc soci, amb una neboda meva i ho veuré des de.

Des de la tele. Em sembla que la teva localitat és a prop de la del Ramon Salmurri, company d'aquí de Catalunya Ràdio. Pot ser? Sí, sí, ens vam trobar, sí. Molt bé. Francesc, que disfrutis, que segueixis disfrutant del futbol, que això és un privilegi, perquè has estat tants i tants anys que no ho podies fer, malgrat que eres allà observant-ho tot, doncs ara també ja retirat et pots dedicar a disfrutar d'aquest Barça. Un pronòstic per avui? T'atreveixes?

Home, a veure, jo crec que guanyarem perquè a sobre sembla que el porter no està. Crec que juguem molt millor i el Madrid. De totes maneres, aquests partits poden passar de tot. Durant el partit pot passar de tot, el resultat pot ser qualsevol. Però bueno, nosaltres som del Barça i el que desitgem i esperem que guanyi el Barça.

Francesa Torra, The Observer, una abraçada forta, que vagi molt bé.

Una altra per vosaltres, gràcies.