Joan Carles Salmeron: "Després de l'accident de Gelida, les mesures preses són molt insuficients"

I demà farà mig any de la pitjor crisi de rodalies que ha viscut Catalunya, provocada per l'accident d'un convoy de la línia 4 a dos quarts de nou de la nit a l'altura de Gelida.

Renfe acaba de confirmar que un tren de la R1 ha descarrilat, tren de Tordera i Massanet-Massanes, una roca que s'ha després.

En un xoc que ha hagut en un mur de contenció, a hores d'ara es pot dir que hi ha entre 4 i 6 persones greus.

El primer dels vagons ha impactat de forma important en aquest mur, ha quedat bastant deformat.

Una persona, un maquinista en pràctiques, va morir, efectivament, i 37 van quedar ferides després que el tren embestís un mur de contenció de l'AP-7 que s'havia esllevissat per l'acumulació de pluja del temporal Harry. L'alarma per a l'accident es va sumar a la que havia provocat just dos dies abans el xoc de dos trens d'alta velocitat a Ademuz, a Còrdoba, un xoc que va causar 46 morts. Es va traslladar a la ciutat de Còrdoba,

Bon dia. Bon dia. Senyor Salmerón, en principi, durant aquest mitjà any, Adif assegura que ha reforçat la xarxa i tenint en compte que encara hi ha 135 limitacions temporals de velocitat, vostè creu que s'han fet les millores que calien?

S'han començat a fer les obres. Aquest mateix dilluns venia el director general d'Adif. Aquí a explicar-nos i ens explicava com s'han fet moltes i moltes actuacions, però creiem que no són ni de bon tros suficients i que han de seguir aquest ritme de solucionar problemes, han de seguir durant molts mesos i fins i tot anys per posar la xarxa ferroviària que tenen al dia.

Clar, si el problema és de desgast i de falta de manteniment de la xarxa, també recuperar-la deu ser proporcional a tots els anys sense inversió o sense tanta inversió.

Mai més ben dit. El que reclamem, i hem de reclamar, això sí que hem de dir-ho, hem de reclamar-ho com a tota la societat, igual que seria la sanitat o l'educació, és que després de tants anys sense inversions a la ciència ferroviària, ara li calen molts, no només mesos, li calen molts anys de seguir invertint diners per posar-lo al dia, perquè fa tants i tants anys que no inverteixen gairebé res, que ha sigut un problema que s'ha destapat des de l'accident de Jalil. I sobretot de cara al ciutadà,

la gent que ens escolta, que cada dia agafa el tren. Ara potser són mesos d'estiu i potser redueix una mica tot el trànsit de gent que agafa el tren durant el curs. Però és igual, al setembre hi hem de tornar. Quan trigarem a recuperar el nivell de servei que hi havia abans de l'accident i sobretot el nivell de confiança al punt de dos quarts de deu del matí, que parlem amb el Joan Carles Salmerón? Tenim dues parts.

Tenim per un costat, hem de seguir reclamant com a societat. Creiem que en els últims mesos, com més va passant, per això fins i tot disagraeixo molt l'entrevista d'avui, perquè com més mesos van passant des de gelides, sembla com si s'hagués apagat la pensió informativa. I com a societat hem de seguir reclamant aquestes millores d'un servei estratègic i essencial per a tots, com és la mobilitat i el servei ferroviari. Hem de seguir reclamant que aquestes feines de millora no s'apaguin i no s'acabin en els següents mesos, perquè si no tornarem a tenir els mateixos problemes. I també creiem que si les obres de manteniment segueixen en els propers mesos, els propers anys, conjuntament amb l'altra part, que és la flota de trens, els vehicles, que han de començar a arribar a trens nous a finals d'any i al llarg del 2027 començarà a canviar una bona part de la flota, creiem que aquestes dues actuacions, si les seguim reclamant, poden començar a canviar molt la xarxa ferroviària.

També parlava de coordinació entre administracions, això també és un punt clau, més pensant en altres pasos. Això és una assignatura pendent encara, perquè aquesta crisi també es va destapar, que hi havia algunes disfuncions en la coordinació entre administracions.

Sí, sens dubte. No només s'ha d'avançar en el traspàs, sinó que en les últimes setmanes nosaltres hem vist com la Generalitat per primera vegada ha presentat un bon document tècnic, que és el pla de serveis, un document equivalent al que hi ha a altres països d'Europa, per primera vegada es fa a Catalunya, però la pròpia Generalitat reconeixia que. Simplemente si no hi ha la col·laboració total des de la part de l'Estat i des de la part de DIF. Precisament el que reclamem és que hi hagi aquesta col·laboració entre la part de l'Estat, la part de DIF i la part de la Generalitat perquè aquestes obres que sí que ha planificat bé la Generalitat tirin endavant.

I si vostè hagués d'establir unes prioritats concretes, punts, trams concrets que requereixen més atenció, quina seria la primera?

O de les primeres? En aquests moments hauríem d'actuar en dos fronts molt clars, i no evito la pregunta ni molt menys, però hem d'actuar en dos fronts molt clars. Un, seguir atacant tots aquests 130 limitacions temporals de velocitat, totes aquestes afectacions urgents que han sorgit perquè són problemes greus que hi ha a la xarxa ferroviària després de tants anys i anys de manca d'inversions, però també hem de començar ja. Les obres de futur. Si tenim que fer una línia nova a determinats llocs, si s'han de fer determinades ampliacions, quadruplicacions de vies que són molt i molt necessàries, igual que passa amb les carreteres, les hem de començar ja, perquè si no, quan acabem de resoldre aquests problemes urgents, ens trobarem que a l'exèrcia també fa falta aquestes ampliacions que no les haurem començades. I per això creiem que hem d'actuar amb els dos fronts, a totes les línies, fa dos viatges de Catalunya, i pensant no només en viatgers, sinó també en mercaderies, i hem de fer totes aquestes ampliacions, totes aquestes noves línies, les hem de començar a fer ja, a l'hora que es regalen els problemes urgents.

I el punt més urgent, com li demanava el senyor Salmerón, quin és vostè el punt on creu que cal aquesta actuació més urgent?

Si hagués d'escollir només un, a part de solucionar aquests problemes que s'han trobat, a part d'aquestes 130 limitacions de valoritat que heu comentat, si hagués d'escollir un punt seria el Vallès, a dia d'avui, perquè el Vallès concentra tant tot el tràfic de mercaderies que cada cop s'estan col·lapsant més les autopistes i això hem d'evitar-ho perquè aquestes mercaderies han de viatjar en tren i a la vegada hem de donar resposta als viatgers i per això creiem que entre el Vallès i sobretot també la zona dels voltants de Girona hem d'aplicar solucions per un viatge de solucions. I senyor Salmerón, ja per concloure,

¿creu que hi ha prou garanties de seguretat a tota la xarxa i que la confiança es pot recuperar aviat?

Per parlar amb els usuaris. Sí, sí, sens dubte. I són dues coses molt diferents. I és que al ferrocarril, a dia d'avui, hem de transmetre un missatge de permesa. I és que el ferrocarril és el mitjà més segur, molt més que el transport per carretera, molt més que anar amb cotxe. Però hem de transmetre aquest missatge amb molta permesa. Això sí, hem perdut molt. Arran d'aquests mesos de veure com estava la xarxa ferroviària catalana, hem perdut i molt la confiança als usuaris i ens costarà molta pedagogia per això els agraeixo de nou l'entrevista d'avui i hem de fer moltes més coses semblants també des dels que ens dediquem al món de la divulgació perquè la gent torni a confiar en el ferrocarril. Joan Carles Almerón,

director de Terminus, centre d'estudis del transport i expert en ferrocarrils, moltíssimes gràcies per atendre aquest diumenge al matí el Tot es pot parlar de Catalunya Ràdio.

Gràcies a vosaltres, fins la propera.