Joan Esculies: "L'extrema esquerra està confrontada a l'extrema dreta i anirà a més"

El Catalunya Nit ens agrada també posar-hi context històric i avui serà interessant escoltar també el que ens pugui dir ara mateix el periodista i historiador Joan Alonso. Escolies. Joan, bona nit. Bona nit. Ara fèiem el relat de la diada d'aquest any. Tu com la qualificaries amb el que hem explicat? Com la valoraries?

Sí, jo veig bastant com a què podeu explicar ara mateix. La gent ha sortit una mica més al carrer. Sí que s'han vist aquests dos blocs, és a dir, per una banda, l'aliança, en aquest sentit, el que representa l'anti-immigració, xenofòbia, etcètera, i la resta, que no estan conjuntament, no comparteixen una mateixa idea, però sí que comparteixen aquesta idea de convivència amb aquest missatge de. De la Generalitat i del seu president buscant aquest consens i anant una mica al passat per buscar aquests elements que poden marcar o dirigir el futur.

Els periodistes ens agrada i en general a la societat buscar aquelles xifres rodones. Aquest any tenim aquesta coincidència amb els 50 anys de la gran manifestació de Sant Boi. Si ens poséssim en aquell punt i anem cap aquí, no sé si podries marcar allò, fites d'evolucions clares de la diada de l'11 de setembre.

Clar, la diada de Sant Boi va ser molt important al ser la primera commemoració pública autoritzada després del franquisme, que cal tenir present que, sobretot, el que no volia aleshores el govern Suárez era que es fes a Barcelona, però tampoc que es digués nacional. És a dir, aquesta denominació els molestava moltíssim. I precisament la persona que va ser l'encarregada de negociar, de passar-la a Sant Boi, que va ser el Salvador Sánchez Terán, el govern negociador de Barcelona, seria després qui va negociar el restabliment de la Generalitat. Després tenim, evidentment, el del 77, la gran diada de la transició, podríem dir. Després hi ha. L'any 80, quan ja la diada queda declarada legalment l'11 de setembre com a festa nacional, perquè això va ser la primera llei que es va aprovar al Parlament. Fins aleshores es donava per entès, però legalment no era així. Després la resta de diades, jo diria que van anar succeint, segons el context polític, fins a l'arribada del 2012, que és la gran diada del punt d'inflexió, quan les banderes catalanes estan substituïdes per les estelades, de manera claríssima. I la repetició successiva d'aquestes grans diades fins a l'any que ve se celebrarà als 10 anys de l'1 d'octubre, la primera diada després de l'1 d'octubre encara amb una mobilització marcada per les qüestions de l'empresonament i l'exili de dirigents polítics, etc. I en aquests últims anys hem estat una mica. És a dir, els elements de l'independentisme s'han estat resituant. Jo crec que encara ho estan. Avui, per fer una anàlisi més concreta, el que et diria, per exemple, és que hi ha un partit que és Aliança, que el que fa és, bàsicament viure amb por el present i idealitzar el passat per confrontar aquest present i després hi ha hagut tota aquesta altra part de l'independentisme que el que intenta projectar a través d'OMNI o a través de l'assemblea és una mirada al futur on hi cap tothom o hi cap més gent que és el que demanen sobretot que l'any que ve això es transformi en un revulsiu això veurem si es pot canalitzar així o no. Clar, avui ha sigut molt interessant

llegir un article que recomanem, que publiques avui a La Vanguardia, el títol ja es fa notar, ja es fa llegir, El fossar de les hòsties, i la gent pot pensar que has fet un article basat només en el que va passar ahir al fossar de les Moreres, però això de les pugnes, el fossar de les Moreres, i en general al voltant de la Diada, tu deixes clar que això ve de lluny, eh? Sí, ve de lluny.

És a dir, el fossar de les Moreres comença a guanyar un relleu. Fa més d'un segle, el 1913, després el 1913 es posa la placa aquella, amb els versos de Pitarra, però després, en aquests primers anys, l'independentisme, primer el catalanisme ho guanya com a lloc de commemoració, després, a partir dels anys 30, sobretot, el separatisme que es deia aleshores, ho guanya com un lloc propi, I ja quan s'arriba a la fase després de la transició, el propi independentisme es comença a barallar entre ell per ocupar l'espai, per veure qui és el que realment és el guardià de l'essència. En una primera fase es barallen. A dintre del propi independentisme, del moviment de la defensa de la terra, i després, el que estem veient en aquests últims anys, passat la crida contra la jerga que els deien botiflers quan van fer el govern tripartit, doncs és aquesta altra pugna que estem veient en els tres últims anys, de l'extrema esquerra confrontada a l'extrema dreta. I això continuarà, això continuarà. Continuarà així en endavant i si Alianza treu bons resultats a les eleccions del Parlament o com marquen les enquestes, doncs encara continuarà amb més força.

És el periodista i historiador Joan Escolies. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui. Una abraçada. Gràcies a vosaltres.