
Joan Jubany, germà d'Helena Jubany: "Potser ara sabrem qui coi i per què va matar la meva germana"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Ara fa ni una hora o una hora aproximadament us hem explicat que avui s'havia fet la vista per decretar si hi havia o no judici. A Sant i la Iglesia pel cas de l'Helena Jubany. I us hem dit, en principi, tot apunta que serà entre dilluns, dimarts i dimecres. Doncs no, ja tenim resolució. Ja tenim resolució, acaba de sortir. Hi haurà judici contra Sant i la Iglesia pel presumpte assassinat d'Helena Jubany. I tinc en línia el Joan Jubany, que és el germà de l'Helena. Joan, bona tarda. Salut i bona tarda a tothom. Com esteu? Com estàs?
Doncs mira, ara mateix sortim del tanatori a convidar un molt bon amic de mon pare i acabo de rebre la notícia i una barreja d'emocions bastant forta. Aquest matí hem estat als llitats de Sabadell i hem trobat a faltar mon pare que, com m'imagino que sabeu, es va morir aquest mes de juny sense saber com. Com s'acabava el cas de l'Helena. I això, acabo de rebre la notícia sortint del tanatori i estic content. Content que finalment s'aplani el camí per intentar arribar com a mínim a la veritat oficial, que serà la que es doni en un judici, amb l'objectiu que hem tingut sempre a la família d'arribar a la veritat real. A saber d'això, qui coi i per què van matar la meva germana, l'Helena Jubany.
Durant 25 anys la família l'únic que ha reclamat és això, que hi hagi un judici. Entenc que és la notícia que feia 25 anys que esperàveu.
La que esperàvem i esperem és saber la veritat, que no sabem encara si arribarem, no ens ho garanteix un judici, però com a mínim és l'eina que utilitzarem per intentar arribar-hi i aconseguir-ho. Aquí estem. Evidentment és un pas important que. Que has llegat 25 anys gairebé a arribar. I a sobre aquest matí encara la defensa de l'actual encausat intentava dilatar-ho més. Bueno, m'estalviaré qualificatius. Però sí, endavant amb la lluita fins a saber la veritat.
No sé si també heu tingut accés, o vaja, els vostres advocats us ho han explicat, de l'explicació que hauria buscat la defensa de Sant i la Iglesia d'una possible contaminació de les proves per buscar una manera d'explicar la presència d'aquest ADN. No sé això si.
Vaja, no sé què t'ha semblat. Sí, sí, n'estic al corrent. És una història rocambolesca i. Vaja, per al·lucinar, cadascú segueix les seves estratègies, però nosaltres això, el que busquem és la veritat. Deixem-nos una mica de marejar la partiu i. I anem a dir les coses pels que donam, sisplau.
I entenc que, per tant, la família també formarà part d'aquest judici, que ara no sé la figura si és acusació particular, però vull dir que us personareu també en aquest judici, entenc, eh? Això ja és automàtic.
Sí, el que acaba de decir la jutgessa fa pocs minuts és que, efectivament, s'obrirà el judici oral, que és. Que és on s'exposaran totes les proves, i en aquest judici hi haurà un tribunal, hi haurà un jurat popular, que en definitiva és qui haurà de decidir la culpabilitat o innocència de l'actualment únic encausat, i en el judici hi haurà, per una part, la defensa del judici, de l'incausat i hi haurà la fiscalia que exerceix l'acusació en nom dels dos poders públics i hi haurà la família de l'Helena representada per l'amic advocat Benet Salelles que en forma d'acusació particular que és el que correspon. I allà estarem intentant arribar a la veritat que és el que ens mou.
Creus que, és a dir, fa 5 o 6 anys era inimaginable arribar a aquest punt per vosaltres?
Sí, a veure, nosaltres com a família, i de fet això va ser un canvi de xip que va fer mon pare, que és que quan vam veure que ni la policia ni la judicatura eren capaces de tirar endavant, el que vam fer és un canvi de xip i vam dir, mira, anem a recordar l'Helena en positiu, vam crear l'associació Helena Jovany, que aprofito per dir que tothom que ho desitgi està convidat a fer-se un soci, per recordar-la en positiu, creant un premi literari, que és el Premi Literari Helena Jovany, que convoquem cada any el 27 de febrer, que és el dia que l'Helena va néixer, i lliurem el premi el 2 de desembre, que és el dia que la van matar. I és això, nosaltres ja havíem vist que no. No hi havia camí en la via judicial, però mira, a partir de la missió de crims, d'un despertar social que hi ha hagut, d'infinitat de gent que ha fet seva a la causa de l'Helena Jubany, doncs aquesta lluita ha deixat de ser una lluita d'una família, ha sigut una lluita, entenc, majoritària en la societat catalana. Hi ha hagut molta gent que ha portat testimonis, proves. Col·laboracions científiques i de tota mena que ens han permès doncs això, empènyer a la justícia i arribar on estem ara que és a les portes d'un judici on és la manera en què aquesta societat té especulat que formalment
s'han de resoldre casos com aquest i res, només tenim que agraïment a tanta i tanta gent que ens fa costat. Gent que coneixem, gent que no coneixem, gent anònima, gent més pública, però que en definitiva és el que ens ha donat força per continuar lluitant i arribar on som ara, que és, insisteixo, no ens flipem, a les portes d'un judici. Però, com tu deies, fa 5-6 anys poc ens imaginàvem que arribéssim aquí. Sense el crims això és impossible? El CRIMS és el detonant que desperta consciències socialment i el que ens permet arribar on som ara és, doncs això, la immensa quantitat de gent que s'implica. Ja et dic, des del suport anònim que encara que sigui de gent que no coneixem, sàpiguen que ens arriba. No sé com, però ens arriba. Fins a gent concreta especialista en determinats temes, com la Gemma Marfany, catedràtica de genètica humana de la Universitat de Barcelona, que és qui ha posat el focus en l'ADN, que de fet ha sigut la clau que ha posat damunt la taula aquesta prova incriminatòria. Irrefutable, que és l'ADN d'aquest individu, a la roba que duia l'Helena el dia que la van matar. Per tant, això, si més no, s'ha de jutjar.
I anant a judici, creus que és possible que aparegui algun testimoni que encara no coneixem? O no sé si us consta, fins i tot, que el tingueu ja més o menys previst? Que.
Mira, això no tinc bola de vidre, ja ho anirem veient. Sí que hi ha un llistat bastant extens de testimonis que seran citats a declarar en el judici i ja veurem. Doncs cadascú fins a quin punt diu la veritat i tot allò que sap i ja veurem fins a quin punt se'ls ha d'animar a fer-ho. No ho sé, no vull vaticinar.
Qui t'ho ha comunicat? Has rebut un whatsapp, un missatge, una trucada?
Això res, ara fa 10 minuts en Benet Salelles ens ha arribat la resolució que ens ha arribat via procuradora, la Teresa Prats, que aquesta sí que ja ha sigut des del primer dia que es va obrir la causa judicial fins ara, per qui han passat jutges, jutgesses. Diferents advocats, però la que sempre ha sigut ha sigut la procuradora, i sí, m'ha arribat la notícia d'això fa 10 minuts, quan jo sortia d'un funeral, tot just.
I entenc que no t'han dit. Això pinta que arrencaria quan, o sí?
A veure, això pel que ens comentaven fonts jurídiques avui als ciutats de Sabadell. Probablement fins com a mínim l'estiu de l'any que ve no començaria aquest judici oral. Ja sabem que els ritmes de la judicatura són molt diferents dels de la vida real. Què us han d'explicar vosaltres, eh? Exacte. I tot fa pinta, doncs, d'això, que a partir de l'estiu del 2027 és quan podria. Començar aquest judici. Però no seré jo qui m'atreveixi a posar-hi data, perquè ja sabem com funciona l'administració de justícia. Bé, ara ja no ve.
Entenc que sempre ve, però si un mes o un altre,
si no sabem tu ja, doncs mira. Si portem 25 anys lluitant, no vindrà de un mes més o més menys.
Joan Jubany, t'agraïm que hagis atès la trucada de la tarda de Catalunya Ràdio tan ràpid en conèixer aquesta notícia i celebrem que això vagi a judici perquè això ens acosta segurament una miqueta més a saber la veritat. Una abraçada molt forta.
Gràcies a vosaltres, gràcies a tothom que ens dona suport i gràcies a tots els mitjans que seguiu i manteniu informada a la població d'aquest cas que tanta i tanta gent ha fet seu i això. Llitarem fins al final per saber la veritat. Gràcies. Gràcies a vosaltres i a tothom. Salud. Doncs aquesta és la notícia.
Hi haurà judici, hi haurà judici, hi haurà judici contra Santi Laiglesia per al presumpte assassinat d'Helena Jubany. Rebeca Carranco, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. La nostra experta, que també l'ha enganxat fent alguna cosa que no esperava rebre en aquell moment una notícia, no? No, perquè inicialment,
justament, l'advocat, el Benet Salelles, ens ha explicat que la jutgessa els havia dit que no es resoldria avui, però ara, això, eh? Però com pot ser, això? Bueno, doncs potser sí que al final ha vist que sí que ho tenia bastant clar i que al final sí que es resol avui. I ha sigut bastant ràpid. És veritat que el termini que tenia per resoldre era o avui o en tres dies. Vull dir que tampoc canvia tant el escenari.
Ja, però un divendres a quarts de sis de la tarda o a cinc de la tarda és raríssim, no? O no? No.
A la tarda sempre acostuma a ser una mica estrany, acostumem a saber resolucions judicials al matí, però és cert que en aquest cas que la instrucció ha sigut tan llarga, que tothom ha tingut tant temps de recórrer, que el que havia dit, el que diu la defensa avui, és una cosa que ja havia dit en algun dels recursos, que aquest ADN segurament era d'una contaminació i que aquest era l'element que volien posar en dubte per evitar el judici, doncs segurament això la jutgessa. Ja no ho havia vist en el seu moment, no ho veu ara i deu pensar que anem a judici i ja està. Ho ha tancat així, és veritat que és una interlocutòria curta, no és gaire llarga i diu que hi ha els elements suficients i els indicis suficients per arribar a un judici, per saber què va passar l'Anna Jovany i estableix aquesta hipòtesi dels fets que la van portar en aquest pis, en contra de la seva voluntat, la van tenir allà, la van drogar, la van pujar al terrat i la van tirar. Llavors aquesta és la
hipòtesi del que va passar. Aquest judici, com serà? És a dir, quan hi ha jurat popular, pot ser també que hi hagi càmeres? No hi ha càmeres? S'hi pot anar de públic?
No s'hi pot anar de públic? De públic s'hi pot anar normalment, si no és que per algun motiu el tribunal. És a dir, que per algun motiu no es pugui fer. Normalment les càmeres acostumen a gravar al principi alguna mena de mut justament a la sala i després podem fer un seguiment i veure-ho. Però normalment el tribunal és qui autoritza si es pot anar més enllà, si es pot estar allà gravant tota l'estona, si només al principi com pot anar. Serà un judici que seguirem, que el seguirem allà sense cap mena de dubte i que serà molt interessant escoltar Santi Laiglesia perquè nosaltres en tot aquest temps hem pogut parlar amb el seu advocat, lògicament, però amb ell no l'hem escoltat mai, no s'ha pronunciat de cap manera.
Mai ningú ha aconseguit ni parlar-hi en privat amb Santi Laiglesia, allò més enllà de hola, bon dia i vull parlar amb tu?
Jo desconec si algun periodista en algun moment ha pogut parlar amb ell, però fins ara és veritat que hem intentat saber alguna cosa, sempre ha sigut mitjançant el seu advocat i sempre amb aquesta idea de defensar la seva innocència, però que no l'hem escoltat. Així com la família Jovain, lògicament, han sortit molt i han estat molt presents per intentar que aquest cas no s'oblidés i que arribés a judici, Santi i l'Eglésia sempre han mantingut silenci.
Bé, doncs això arribarà a judici. Tu ja es veia venir, no? Potser que això aniria a judici o encara tenies dubtes?
Jo no tenia gaires dubtes que això aniria a judici, no? Ho vam parlar dimarts, que aquesta instrucció que havia estat molt llarga, que s'havia debatut. Que ja hi havia hagut uns escrits de qualificació de la Fiscalia de l'acusació de la família d'Helena Jubany a mi se m'hagués fet estrany m'hagués semblat una mena de gir de guió que ara la jutgessa al final de tot i és que no ho veig i crec que no hi ha suficients indicis recordem que Santi la Iglesia ha estat 40 dies a presó preventiva també per aquest cas vull dir que en algun moment ja s'ha considerat que els indicis que hi havia contra ell eren bastant sòlids com
per anar a judici i això és un judici llarg? En un tipus de cas com aquest?
Clar, jo no sé, és veritat que aquí hi ha moltes persones que ja no hi són, que no són acusades, Montse Caret es va suïcidar de presó, per desgràcia, i hi havia hagut altres persones que havien sigut acusades i que ara ja no ho són, només és contra Santi la Iglesia, però sí que és veritat que hi ha molts testimonis a qui citar i a preguntar per l'amnistia excursionista de Sabadell, per la situació d'Helena Jubany, la relació que tenien, llavors jo crec que sí que pot ser llarg i amb parisials, però veurem realment qui demana les parts que declarin, qui volen que se segui.
Clar, però Rebeca, judicis 25 anys després dels fets són més difícils perquè, clar, tu vas a un testimonial, escolta, i vostè el 4 d'octubre, jo què sé, me'n recordo fa un any, imagina't fa 25 anys, la memòria pot estar molt distorsionada, no?
Clar, sí, aquest és un dels grans problemes, que la gent ja no se'n recordi, no? Vostè se'n recordi a ser l'Agustí o. Montse Careta també hi posava el nom de Santi l'Eglésia, sí o no. Clar, molta gent no se'n recordarà de moltes coses, però és veritat que l'element més sòlid que hi ha, que ha fet que això canviés, és una prova d'ADN. Llavors, segurament, sí que veurem molta discussió pericial de si aquesta prova està viciada o si pot ser una contaminació necessàriament directa que Santi l'Eglésia l'hagués tocat. Si l'hagués tocat, segurament, suposo que li preguntaran a Santi l'Eglésia quina és l'última vegada que veus Elena Jovany, que això no ho sabem, perquè, La instrucció inicial d'aquest cas és gairebé com un suïcidi i llavors això impedeix que a Santi i la Iglesia se li facin moltes preguntes claus en el moment inicial de la investigació. Llavors, aquesta pregunta, per exemple, quan és l'última vegada que vas a veure l'Helena Jovany? En aquell moment ningú li pregunta. Llavors, ara veurem si ho explica, si va una mica més enllà de com eren aquestes relacions amb un excursionista.
Seria legítim que no se'n recordés? Sí, sí, clar.
O no. Bueno, sí, que seria raonable que ho digués, que ho digués, seria raonable en el sentit de, i és possible que no se'n recordi, doncs, bueno, possible és, no? Seria. Serà molt interessant, això segur.
Serà molt interessant i sobretot avui és una victòria per la família que com a mínim veu que això no queda mort per sempre com semblava. Rebeca, hem començat parlant amb tu des d'un taxi i ara has baixat? Sí, no t'amoro. I com ho has fet per pagar? Has pagat?
L'hem posat, l'hem posat. Ja estava pagat. No ha pagat. No l'han posat.
Hola, Rebeca, soc l'Òscar Rindt. Jo crec que no has pagat, eh? No he pagat. Has saltat. Has fet el clàssic de punt de meló i si és això ja ho trobaríem.
Molt bé, Rebeca. Doncs un bon divendres per acabar la jornada. Farà una pausa. Rebeca Carranco, moltes gràcies. Gràcies.