Jordi Brescó i les eleccions a Israel: "Guanyi qui guanyi, no espereu grans canvis"

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Un minut i dos quarts de cinc de la tarda. Ara amb el Bassas parlàvem de les eleccions espanyoles, que són el 29 de novembre. Però és que abans, molt abans, el 27 d'octubre, dimarts, d'aquí 15 dies, hi ha eleccions a Israel. I són les primeres que se celebraran allà des dels atemptats de Hamas, del 7 d'octubre del 23. Per tant, és la primera vegada que el president, el primer ministre del país, Benjamín Netanyahu, s'enfronta a si la seva població valida o no la seva gestió. El nostre corresponsal és el Jordi Brasco. Jordi, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Ja veus que estem tots molt en clau electoral, però els que aneu primer sou vosaltres.

Sí, de fet, em va fer gràcia quan va convocar eleccions el Pedro Sánchez, perquè vaig pensar, ostres, encara, amb tot el que m'he estat preparant fins ara, encara m'eclipsarà. Però bé, com bé deies,

hi ha un mes de diferència. Hi ha un mes. Vas tu primer, després els Estats Units amb les midterms, i ho remata Pedro Sánchez el 29 de novembre. També són molt d'enquestes a Israel? Comencen a fer xup-xup les enquestes? Sí, sí, sí, i tant.

Ja fa molt de temps, de fet, que les estem veient, i el que pronostiquen és una situació molt igualada entre l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el que en el seu dia havia sigut el cap de l'estat major, que és el cap de l'exèrcit, que és Gadi Eisenkot, que seria el seu gran rival. Ara mateix les enquestes, la majoria, pronostiquen que serà difícil que cap dels dos blocs aconsegueixi formar una majoria sòlida.

I llavors què passa si cap dels dos forma una majoria sòlida? Queda Netanyahu en funcions i s'han de repetir eleccions?

Bé, s'acaba convocant eleccions, efectivament. És una mica com el mateix sistema parlamentari que Espanya. Intentar que un formi govern, si no un altre, investidures, i si són fallides, doncs eleccions una altra vegada.

I la campanya, perquè ens fem una idea fàcil, ¿De què va la campanya? És a dir, la qüestió és Netanyahu ha gestionat bé o no ha gestionat bé? La campanya ha fet. Hauria hagut de ser encara més dur amb els palestins o s'ha passat amb els palestins? La seguretat està també al focus de dir com ens vam poder fer això, ho vam gestionar malament? Quins són els eixos més importants?

Mira, el que deia el Bassa segurament és la millor definició. És un plebiscit contra plebiscit en relació a Benjamín Netanyahu. De fet, ho vam estar veient aquesta passada setmana, quan es va complir tres anys dels atacs del 7 d'octubre, com tota la plana major dels seus rivals polítics van incidir en fer mal a Netanyahu per aquella data, que és òbviament la seva gran taca negra en aquest mandat, Però és que sobretot per un fet, ja no només pel que va passar aleshores, sinó per totes les sospites que han anat apareixent d'informacions, l'última la vam conèixer el mes passat, que Benjamín Netanyahu coneixia o havia rebut intel·ligència de la possibilitat d'aquell atac, i sobretot per un altre fet, que és que a hores d'ara encara Netanyahu es nega a convocar una comissió d'investigació independent que arribi fins al moll de l'os, del que va passar aleshores. Per tant, tot el que fa la resta de l'oposició és dir, si jo guanyo, l'endemà tindràs convocada aquesta comissió d'investigació. Per tant, si vols saber què va passar aleshores, vota'm i ho sabràs a partir de l'endemà, ja ho començaràs a saber. I diem-ne els grans trets. Però una cosa que crec que és important que coneguin els oients és que, per exemple, en matèria de quina és la posició d'Israel en la regió sobre si cal continuar tenint una relació, sobretot bèl·lica, amb països com el Líban, com l'Iran, què s'ha de fer amb Gaza, si s'ha de continuar ocupant Cisjordània o no. Que no s'esperin que hi ha un candidat que sigui molt radicalment diferent del que ha estat fent Netanyahu fins ara. Insisteixo, Eisenkot era el seu cap de l'estat major durant un dels seus mandats, i l'altre gran rival que podríem incloure aquí és Naftali Bennett, que també havia sigut ministre de Netanyahu. Per tant, que ningú s'esperi que aquí pot haver-hi un gir de guió revolucionari, perquè en cap cas passarà.

És a dir, si no guanya Netanyahu, no manarà algú que digui ara hem de refer ponts amb els palestins que això ja seria potser molt naïf, no?, però que qüestioni com s'ha atracat als palestins. Ni tan sols això.

Bé, aquí ja entraríem en matisos, però perquè es facin una idea dels oients, cap dels tres nous que us he anomenat es plantegen

ni tan sols la solució dels dos estats o caminar cap allà. Però Netanyahu és el més extrem de tots els que poden governar o encara podria ser més dur?

Bé, jo t'he dit els tres noms que les enquestes apunten que podrien arribar a acumular més vots i per tant que liderarien les coalicions. Netanyahu ha fet una cosa aquest últim mandat, que és formar una coalició amb l'extrema dreta, que ha acabat fent que Netanyahu sembli un àngel. Al costat del ministre de Finances, que és Bezalel Esmotric, i sobretot del ministre de Seguretat Nacional, que és el que dirigeix la policia, que és un home que segur que els oients hauran sentit moltes vegades, que es diu Itamar Ben Gavir, que perquè et facis una idea. Quan era jove, l'exèrcit no el va voler de lo extrem que era i que la seva última gran idea és. Enric per no plorar, eh? És construir un fossar per cocodrils al voltant d'una presó palestina.

Ah, mira, això és el que va intentar fer també Trump a Florida, que després els va sortir caríssim i no ho van poder fer. Jordi, tu has escrit ara just un llibre, Sota la cúpula, cròniques d'una quotidianitat tensa des de Jerusalem. Sopta que, no és que sopti, però les eleccions arreu, el pes sobretot és l'economia als Estats Units si Trump li fumen una puntada de peu a les eleccions de mig mandat serà sobretot per l'economia pel preu del petroli aquí a casa nostra el tema de l'habitatge és central tu al llibre parles de quotidianitat però sembla que la quotidianitat no forma part d'aquestes eleccions llavors el preu de les coses no és tema aquí.

Sí, és un tema sobre el qual s'està també parlant en aquestes eleccions. El que passa és que estarem d'acord que han passat coses tan bèsties en els últims tres anys que jo crec que, d'alguna manera, de manera orgànica, aquestes temàtiques o aquests elements més del dia a dia. Han passat a un segon pla perquè per exemple vam estar un mes i mig en guerra sota míssils, allò també acaba sent vida quotidiana però jo crec que a la gent li importa més si haurà de passar-se un mes i mig més dintre d'un búnquer o a tocar d'un búnquer que no passi, per exemple, la cisterna de la compra li ha pujat alguns shekels o no. Òbviament tot pesa, però hi ha elements que et transtoquen absolutament

la teva vida quotidiana. Fixa't que estem en un context on a tot arreu hi ha economia i després un rebuig generalment als partits al govern. Els Estats Units li passarà, al Brasil pot ser que passi, aquí a l'estat espanyol és possible que passi, a França als partits conservadors és possible que també s'emportin una bona bufetada. En canvi Israel és una bombolla a part que té un context tan únic. Perquè està en guerra.

De fet, jo crec que tota la vida ha estat en guerra i si no ho ha estat ho han fet creure. Però en aquests moments és evident que ho està, i normalment els líders dels estats en guerra són bastant inatacables, perquè sempre hi ha una cosa més urgent, i d'això se'n beneficien tots. És el cas de Putin, el seu nivell, o de fer-li inscriure el seu nivell, o del que intenta Donald Trump. I en el cas d'Israel és claríssim. Tu pots dir, bueno, estàs en guerra, però en certa forma és una guerra que tu no fas més que allargar-se, no? Però entenc que aquestes coses passin per sobre de l'habitatge, per exemple, de la inflació o del preu de la benzina.

Sense oblidar una cosa, per complementar el que deia l'Antoni, que és molt encertat, que és que aquí l'exèrcit és tothom, que això és un element que no passa en aquests altres països que estàveu comentant. Clar, clar, clar.

Tothom està involucrat d'una manera o altra o pot ser cridat a files.

Ja, però això podries pensar que quan tu diàriament estàs enterrant soldats que són de Lleva, és a dir, que no són professionals, sinó que han sortit de cases que estaven a la universitat i han anat a fer el soldat i han mort, això se li podia girar en contra a un govern, no? Però és clar, és que Israel té una història molt diferent de qualsevol altre estat.

Per acabar, ara quant temps portes, Jordi, tu a Israel? Tres anys?

Quatre? Ara fa dos anys. Vaig arribar a l'octubre del 24. El que passa és que com a corresponsal oficial

de tele i ràdio som des de principis d'any. Hi havies estat, sí, anant i tornant i. No, t'ho pregunto perquè clar, al llibre expliques que tu vius al barri àrab de la ciutat vella de Jerusalem i que expliques que per tu és un lloc privilegiat dintre de tot el teu entorn. Al llibre entenc que també expliques una mica com és aquesta vida més dia a dia de ser en un país que està en guerra.

Sí, de fet, la idea del llibre va venir perquè jo em pensava que Jerusalemi seria tres mesos, que era el pla inicial. Després sempre van acabar passant coses del nivell que es trencava l'alto al foc, tornava l'alto al foc, la guerra amb l'Iran, etcètera, que feia que a mi m'anessin allargant. Aleshores va passar de ser un llibre d'un xaval que l'envien d'un dia per l'altre pràcticament i que té aquesta mirada molt. I molt curiosa i molt de, bé, d'aprendre per on està movent-se, doncs clar, va anar virant cap a la mirada d'una persona que s'anava convertint a poc a poc en el corresponsal. Per això té aquest element una mica estrany que un corresponsal tregui un llibre quan fa un any que és al lloc, perquè la idea principal era que jo no havia de ser el corresponsal, diguem-ne, sinó que m'hi he acabat quedant a mesura que han anat passant aquestes coses, però. M'agrada haver pogut escriure aquest llibre perquè jo crec que aquesta mirada més d'agafar de la mà al lector i dir-li, mira, jo com tu tampoc conec gaire aquest territori, deixa'm que te l'expliqui i que el descobrim plegats, segurament quan acabi la corresponsalia ja no podria adoptar aquest to.

Doncs, sota la cúpula, cròniques d'una quotidianitat tensa des de Jerusalem. Ja el podeu comprar. Entenc que el vindràs a presentar aquí a casa, però potser no és el millor moment ara amb unes eleccions a sobre la taula, no?

Mira, de fet, no, el presentaré a principis de desembre. Crec que vinc precisament al cap de setmana de les eleccions. És a dir, serà votar i al cap de quatre dies ja la presentació. Òbviament, ara mateix no podia marxar de. D'Israel, i també t'he de dir que no m'atreveixo a batir sin a res, perquè depèn del que passi a les eleccions, i si es torna a haver-hi una escalada a la regió, a veure si em puc escapar o no, perquè aquí mai ho acabes de tenir clar del tot.

És un corresponsal molt responsable, com ens agrada a casa nostra. Per què rius, Marc, Andreu? Perquè em fas gràcia, com digues totes les coses al final. És responsable, ens ho explica, i jo li agraeixo la feina, perquè de corresponsal a corresponsal. Aquí som tres corresponsals en aquesta conversa. Bassas, Garriga i Brascó. Jordi Brascó, una abraçada. Moltes gràcies, molta sort.