Jordi Garriga, doctor: "El pacient d'ictus té 12 hores per sobreviure"

Salut i Vida, amb Jordi Garriga.

Ben tornat, doctor Jordi Garriga, a la nit dels ignorants. Bona nit, Marta, com estàs? Molt bé, doctor especialista en cirurgia general i digestiva. El mes passat, perquè vegi el doctor que jo estic atenta a les seves explicacions, ja vam aprendre moltes coses, eh? En la primera secció vam aprendre, a veure si dic bé, que el cor és un múscul que batega 80 vegades per minut sempre. I rep la sang de les artèries, que són dures, com tubs de butà, i la torna a treure per les venes, que són toves, com els tubs de gas ciutat, que sempre van juntes les venes, les artèries i els nervis, uns al costat dels altres, que tenim 5 litres de sang sempre a l'aparell circulatori i que la pressió arterial mínima és la que ens ha de fer córrer el metge quan arribi a 10. Ho has dit tan bé tot. Però és que ho vaig aprendre, és que no he hagut d'anar

a escoltar-m'ho. Estupendo, tant de bo tots els teus oients ho hagin seguit igual, molt bé.

Doncs tant de bo cada episodi de Salut i Vida sigui com aquest, perquè avui ens centrarem, ja em va dir el doctor, haurem de partir, el cor l'hem de fer en dues seccions. No pot ser, doncs sí que pot ser, perquè avui ens centrem en les malalties del cor i una mica les exploracions que s'han de fer, és així? Sí. Així és. Molt bé. Per tant, per on comencem? Per la més coneguda o com li diríem? Comencem per la més antiga,

l'electrocardiograma, exploracions del cor. N'hi ha dues de bàsiques, d'importants. Amb aquestes dues, gairebé eliminem els riscos i els perills de mort o de coses importants. L'electrocardiograma i l'ecocardiografia. Us ho explico molt senzill, els dos. Després seguirem amb d'altres cosetes que hi ha. Molt bé. Primer, en què consisteix l'electrocardiograma? L'electrocardiograma mira la corrent elèctrica que passa pel cor. Per tant, és extern, el cor. El cor té com. Sabeu quan aneu a fer excursions que hi ha a les muntanyes i als camps uns pals molt alts amb uns fils que van de l'un a l'altre. Pals d'alta freqüència. Això hi ha en el cor, hi ha això. Aquests pals d'alta freqüència. I corrent la porta de l'un a l'altre, el nervi. El nervi, ja ho ha dit la Marta, per tant no ho repeteixo jo. Sí, sí, ho repeteix el doctor. Van junts vena, artèria i nervi. Tres. Hi ha cinc artèries coronàries. Cinc. Cada múscula en té una del cos. El cor 5 és un cor que treballa tant, un múscul que treballa tant que necessita molta sang amb molt oxigen per alimentar aquestes cèl·lules i que bategui sempre. Quan no batega, malament rei. Per tant, l'electrocardiograma mira només la part externa del cor, la part elèctrica. Al final direm quines malalties té i com se tracten. Però seguim. Molt bé. L'altra que m'ha dit. L'ecocardiografia. Una ecografia. Una ecografia també és una exploració que quan us diguin que us la volen fer d'algun lloc del cos, digueu sí. És una exploració no iatrogènica. Iatrogènica diem que no pot fer mal, que no invadeix, no hi ha retxics, no hi ha retxos gamma, no hi ha gamagrafia, no hi ha.

És eco. Mireu. Com les que fan a les embarassades,

Molt bé, molt bé. Allà no poden ser mal. Si es fa a les embarassades, i avui en dia és moda fer-los-hi una cada 15 dies, una amb color, una amb el nen de perfil, una amb el nen guapo, una amb el nen lleig, i que les dones s'hi tiren com a boges i s'hi guanyen la vida a molta gent, la ecografia amb això demostra que és absolutament inocua, el cos. I amb el cor. És un avançament total. Es veu el cor millor que tenint-lo a la mà un metge o un cirurgià. Clar, veus el cor com batega, no? Com batega, veus el múscul. El veus per dintre i veus l'ecodobler, la quantitat de sang que hi ha a cada aurícula i a cada ventrícula. Com passa la vàlvula. Es veu tot. Es veu tot. Amb un electro i una ecocardiografia. Marta, quedem assegurats molt, molt, molt. Si hi ha alguna coseta mínima, es veu. I es pot tractar, que ara ho veureu, que és molt xulo.

Es pot tractar, que ara ho veureu. Quan vulgui el doctor ho tractarem, això, eh? Què més?

Seguim una mica. Unes altres dues proves que hi ha, que també avui dia estan bastant de moda, és l'arteriografia coronària. És fer en contrast, mirar les coronàries com estan destretes. Sabeu que la coronària, n'hi ha cinc, tres davant i dos darrere del cor, per alimentar totes les cèl·lules del cor, n'hi ha cinc, i que. Són estretes. Per tant, aquí sí que acumula el colesterol, que en parlarem molt aviat.

Ja en parlarem aviat. És un altre dia, això del colesterol. Ja en parlarem aviat. És molt maco, aquest. És molt maco, diu. No, no, és tan maco per la gent que el té, segurament, eh? El colesterol.

Jo en tinc una mica, però com que ho sé, és molt maco. Ja ho veureu. L'Oriol riu, però ell em sembla que no en té, no ho sé. De colesterol? Fa així, fa així, fa així. Jo no, jo no, jo estic bé, jo no en tinc. Me n'alegro, Marta. Bueno, seguim. I amb això poses contrast i veus si a dintre l'artèria està molt estreta, molt obturada, si hi ha molt. Que és colesterol, el que s'hi fa, i s'hi fa el colesterol que ja ho explicarem el dia del colesterol, però tapona les coronàries. Si en tapona una, un atac coronari. Si en tapona dues, dos. Si en tapona tres, malament rei. Perquè el primer que fan al taponar les artèries és fer lictus. Lictus, que ve del llatí. Aquestes coses nostres dels metges, llatí o grec. Tot ve del llatí o grec. Això, llatí, ictus, que a més a més vol dir golpe, cop, no sé per què ben bé. Bueno, és igual, és un cop fort si tens una coronària i llavors tu ho veuen. I te la dilaten, te la obren i a sobre t'hi posen un estent. Que això dels que ens escolten, hi ha ni algú que la li han posat. Segurament que sí. Un o dos o tres, fins i tot dos o tres. Com a mínim, com a mínim. Et dilaten la coronària, per tant, no pots tenir dolors coronaris, que el dolor coronari és un mal aquí davant el pit, un dolor molt fort, molt fort, molt fort, i una sensació de malestar amb dolor fort aquí a la part esquerra del pit. Dolor coronari. Això abans se'ns donava molt. Avui en dia et fan una angiografia, t'hi posen un estent. I ja està.

I tornes a sortir millor del que has entrat, clar. Totalment millor. Clar, però jo penso, i això no es mou? Això no es mou. Fa patir que dius, i si es mou una mica se'n va cap a una banda que no toca?

No es mou, eh? No es mou. És una molla de titani, d'un material que és etern i que es dilata una mica, no més del compte, perquè si es dilata més podria trencar l'artèria, la dilata una mica i la deixa dilatada per sempre. I torna a passar I torna a passar la sang per allà i es torna a alimentar. Perquè després de l'ictus, del golpe, de l'obstrucció i que hi ha un tros de les 5 coronàries, hi ha una taponada. El tros de cor que envolta aquesta artèria no li arriba la sang. Si no li arriba la sang, què passa amb una cama que no li arriba la sang? S'infla, després es torna morada, després es torna negra, després es mora la cama, es mora, es gangrena. I te la tenen que tallar. No, no, no. Al cor fas un infart. Ictus, infart. Ictus, infart. És exactament el mateix? Ictus, infart. Ictus és el taponament i que has de moure't i fer coses per eliminar això. Aquest estretor o taponament que no arriba sang en aquell tros de cor i que t'hi posin un estent. Abans tu tenien que operar, feien bypassos. Usa sona. Això és un abans, mare meva. M'han posat un bypass, un doble, un triple bypass coronari. Carai, quin metge tan bo aquí t'ho ha fet, això. El Pepito. Tot això. Avui en dia, l'endemà són a casa.

I poden fer vida normal. Tres setmanes vida normal. Suposo que hi ha casos i casos que en algun

cas sí que s'ha de fer una operació. Llavors això ja és més bé. Si el senyor és molt gran, si està molt fotut, si té el ronyó tocat, si té el fetge, no sé què. Però en principi, amb els estens, estent. Infart és un tros de cor mort, si és més d'un tros gros, gros, gros, infarto total, infarto y muerte. Quantes hores tenim? Això és important. Això vull que ho sentiu tots els de la nit. Quan teniu aquest dolor i aviseu al metge de guàrdia i tal, per telèfon ho digueu. Em sembla que tinc un ictus. O el meu marit o el meu tiet té un ictus o un infart. Els ambulanciers venen uns preparats que saben diagnosticar-ho i truquen al metge. Tens 12 hores de temps per arreglar-ho. És a dir, quan tens un ictus, el temps és 12 hores. El temps és vital. Ho explicarem també al cervell d'aquí més mesos, a l'hivern, quan faci fred. L'ictus i l'infart cerebral és el mateix. És el mateix. És el mateix, el cor. És el cor que estem ara, però després serà el cervell.

Molt bé. Som-hi. El temps, 12 hores. Molt bé. Parlem ara de les malalties? Anem a les malalties. Anem a les malalties. Vinga. L'hemorràgia.

L'hemorràgia és perforació normalment d'una vena. La Marta ja ho ha dit, són toves. Si augmenta més de 10, la tensió es trenca, fa una hemorràgia en un tros del cor i aquelles venes queden fotudes i es mor el teixit i fas també un infart. Hemorràgia. Això com ho arreglen? Vindrà d'aquí un moment. I l'altre és l'obstrucció. L'obstrucció, el tapament de les artèries. Un coàgul, després d'una rítmia, que ja en parlarem d'aquí un momentet, fas un coàgul, et va amb una artèria coronària, te la tapona, aquell tros queda mort, tens dolors, tens dolors, si no t'hi posen a l'estent, aquell tros esbora, aquell tros de cor. Si és un tros petit, les altres quatre poden, però si són dos o tres, tururut viola. No hi ha res a fer. M'ha quedat clar. Molt bé.

Tot això, qui ho tracta? Oh, que és maco això. Hi ha uns metges especialistes

nous nous d'aquest segle XXI els hemodinamistes que fan la hemodinàmica no conec cap hemodinamista em vols conèixer un de jove i guapo i ric o

un que en sàpiga que vols? jove, guapo i ric i que en sàpiga que potser el podem col·locar en algú en algú de l'equip, vés a saber.

Una vegada passada la brometa, són gent normalment humaca, però que estan en els grans hospitals aquests. Aquests a Barcelona estan a Bellvitge, Sant Pau, el Clínic, Vall d'Hebron, els quatre, i Badalona, cinc, a Lleida a Sant Joan, a Tarragona, estan els presos grans. I quan truques i dius infart o ictus, ve més ràpid l'ambulanciero. Però quan ve i ho comença a veure, truca i mira a on t'hi ha posat. Tenim 12 hores per actuar. Llavors et deriven al lloc on abans. Molt, molt. M'agrada aquesta ràdio perquè ho saben tot. I no hi ha l'Oriol ara aquí, que és el del so, que és el tànic de so, perquè també diria això. Ja ho sabia jo.

No, no, però si estàs aquí normalment et diuen a tu t'han de derivar al teu hospital, però no, en aquest cas.

En aquest cas pot ser que aquí toca clínic. A mi, jo visc a prop d'aquí, em tocaria clínic, però en aquest cas em tocaria Sant Pau, si al clínic tenen un altre cas que estan fent ara. Per tant, és el que hi ha d'espai. Això està molt ben fet. Tot va per ràdio. Jo he viscut amb malalts que jo he fet de metge de capçalera i dir, això pot ser un ictus. Avisem a l'ambulància. I va tot tan bé que em dona gust ser el que soc, un metge. Un metge, un metge, un metge, res més que un metge.

Però ja està, amb 12 hores salves la vida de la persona. Sí senyora.

Molt bé, què més? Què fan els hemodinamistes? Tenen que saber retxics. Estan en hospitals grans i tenen un aparato de retxics i tenen una maleta amb moltes mulletes petites, moltes, i molts cargolets i molts tubos per posar. I aquests no fan tall, no operen. T'entren en el sistema circulatori per l'angonal, per la ingle, o per la radial, pel canell. Si són coses molt petites, pot ser pel canell, però normalment angonal. I t'arriben fins al cor, eh? I van mirant per televisió i tu veus el malalt si està despert i ho vol veure, ho pot veure. Normalment t'atonten una mica, no et fan mal, però t'atonten una mica perquè estàs esbarat, espantat i tal, i arriben i diuen, mira, la coronària dreta està taponada, vinga, noi, en el seu ajudant, prepara'm, és una coronària. L'aparato aquest que arriba, el catèter que arriba a la coronària dreta inferior anterior, veuen que és de 4 mil·límetres. I diu, la coronària és de 4 mil·límetres, dona'm una motlla de 4,5. I aquella maleta tan grossa que hi té de tot busca la de 4,5. Això ho he vist jo en els electricistes bons. Quan venen a casa, tenen unes maletes que

tenen tornillos i tornavissos. El 3, el 4 i el que sigui.

És el mateix, però amb el cos. Però que te salven la vida. I llavors passen per allà la molla, la posen al lloc, t'ho apreten. Normalment la molla ara. Fa coses noves ja, anem bé de temps perquè explicaré algun detall més. Sí, un minut, eh?

Això va ràpid, eh, doctor? Em fas córrer molt. No, no, però si està super ben explicat.

Els hi posen una mica d'anticoagulant que durant la primera temporada, la molla col·locada i el malalt l'endemà se'n va a casa seva. I no té mal. I no té cap mal. No té cap mal. I com que ha sigut les primeres 12 hores, no hi ha infart, no hi ha un tros de teixit mort, cicatrizat, que els que feien infarts abans de fer això queden trossos de cicatriu que després es té que mirar amb l'ecografia els trossos que hi ha de múscul mort, els trossos. Es pot fer una ressonància magnètica per mirar aquests casos, es poden fer més proves, però amb això que he dit tirem endavant. Ja ens salvem, no? Això és el que importa. Doctor, alguna cosa més per acabar? Sí, una cosa. Vinga. Les hemorràgies. A les hemorràgies, pel catèter, t'hi posen un tap. Quan es veu el forat, ells han posat un contrast, veus per on s'escapa el contrast de la verba letària, i per allà hi passen un tapet d'un coagulant i tapen. Posen un tap. Tap. I tampoc es mou aquest tap? I aquest tap no es mou. Queda allà enganxat i queda curada la hemorràgia. I això ho explicaré amb el cervell, que per mi és més important. El tap, més el cervell que aquí. Però també aquí. Però això serà un altre dia. Hemodinamistes, recordeu-vos-en. Ara a la Marta li presentaré un parell i que ella escolleixi. I ensenyaré les fotografies. Doctor Jordi Garriga, moltes gràcies. Fins al mes que ve. Gràcies, Marta.