Jordi Griset: "Encara percebo odi per ser gai, un odi subtil i sorollós alhora"

Avui fa 90 anys d'una data tràgica. El 18 de juliol del 1936 va ser l'inici del cop d'estat feixista del general Franco. Amb aquell episodi començaven tres anys de guerra civil i prop de 40 anys de dictadura amb una retallada de drets polítics, civils i socials. El franquisme va incloure una repressió feroja cap a gais, lesbianes i qualsevol classe de col·lectiu que es desviés de la norma catòlica i tradicional.

Des de la fi del franquisme, el 1975, a poc a poc, la comunitat LGTBI ha anat guanyant drets i discurs, però en els darrers anys, i ho hem vist en els últims sondejos d'opinió, també hem vist un rebrot de l'ultradreta, que voldria retornar aquest col·lectiu, l'LGTBI, a la casella anterior. Jordi Grisdet, bon dia. Hola, bon dia. En Jordi, que ens escolta, va patir de ben jove les anomenades teràpies d'aversió del franquisme i més endavant va decidir explicar la seva vida i les tortures que va rebre el llibre Abans Mort Camerica. Jordi, tu tens 79 anys, has viscut de tot, vas començar a estudiar d'aparellador, però et senties tan diferent de la resta que vas acabar bloquejat. També expliques que vas viure l'odi. No sé si encara el vius, el perceps, l'odi?

Doncs malauradament sí. I ara no només cap al nostre col·lectiu, sinó que ara jo veig odi contra els immigrants, les dones, els catalans, contra qualsevol persona o cosa que sigui percebuda com a diferent. I em preocupa. Em preocupa perquè les dades diuen que els delictes d'odi estan pujant. I em preocupa especialment pels joves. Mira, nosaltres, els de la meva generació, ens vam haver de construir una cuirassa per sobreviure. Que no dic que fos bo, però almenys nosaltres sabíem què era la discriminació. Ara, o sigui, jo vaig viure un odi, perdó, que em negava l'existència, que em condemnava la clandestinitat, que em volia callat i amagat. Però avui l'odi és diferent. És més subtil i alhora és més sorollós, també, curiosament, no? Poder no està escrit a les lleis, però ara circula per les xarxes, surten determinats discursos polítics, i molt sovint. Es diu amb una impunitat que anys enrere a mi m'hagués semblat totalment impensable. Això és preocupant. Avui justament es celebra

a les 6 de la tarda aquí a Barcelona la manifestació del Dia Internacional de l'Orgull Gai. Vosaltres us heu empoderat, no us n'amagueu, però estem veient que els altres tampoc. Tu a què atribueixes aquest rebrot conservador entre els joves? Què està fallant? Com és que tornem a estar aquí? És una resposta complexa. Segur, és veritat que tenim poc temps, però assegem-ho.

Nosaltres, el nostre col·lectiu, portem gairebé 50 anys lluitant per guanyar drets i espais de llibertat. Que la gent pogués pensar que això ha sorgit com a bolets, i no, no, això ens ho hem hagut de. De treballar, ho hem hagut de lluitar. Però molts joves avui tenen la sensació, i és així, que el futur se'ls escapa de les mans. No poden estalviar, no poden emancipar-se, no poden accedir a un habitatge o imaginar-se una vida millor que la dels pares. I quan hi ha frustració sempre apareix algú disposat a oferir culpables i solucions senzilles per problemes complexos. A més a més, avui la informació els arriba sobretot a través de les xarxes. I a les xarxes hi ha continguts valuosos, però també hi ha molta, molta, molta manipulació i molts discursos extremistes defensats de sentit comú. És allò del bé disfressat de bé. Jo crec que ens ha faltat educar més en educació emocional, en pensament crític, en convivència i poder també en el respecte a la diversitat. I també hi ha hagut responsables polítics que han preferit alimentar els prejudicis en lloc de combatre'ls.

Jordi, el mes passat, justament ara que parles de responsables polítics, el Congrés va aprovar castigar fins a dos anys de presó les falses teràpies de conversió per persones LGTBI. El PP es va abstenir i Vox hi va votar fins i tot en contra. Creus que aquesta norma podria parillar si en un futur hi ha un eventual govern de PP i Vox a l'Estat, per exemple?

Sí, jo ja vaig passar una dictadura i t'asseguro que no en vull passar una altra. El problema és que ara les dretes estan pujant a tot el món i això sí que és molt preocupant. I jo penso que sí, que si poguessin les dretes poder el matrimoni, perquè té molt de recolzament jurídic, no parilla, però hi ha moltes altres coses que sí que parellen.

L'Observatori contra la LGTBI-fòbia l'any passat va registrar 353 incidències a Catalunya per aquest motiu. Fins a finals de juny d'aquest 2026 ja en portem registrada 135. Tu com creus que reacciona la societat? Creus que ho hem normalitzat? Creus que es posa de costat i no reacciona com hauria de reaccionar?

A veure, penso que hi ha una majoria social que accepta i defensa la diversitat. Això és indiscutible i és visible, a més a més. Hi ha una gran diferència respecte al canvi de fa 40-50 anys. Però també és cert que hi ha una minoria molt activa i sorollosa que alimenta la reacció i els discursos d'odi. Això ho podem veure a qualsevol lloc. I després hi ha un tercer grup, que és el poder el que em preocupa més encara. I és la gent que no comparteix aquests discursos, però que tampoc no reacciona quan els veu. Doncs els drets no només es perden quan algú els ataca, sinó que també es debiliten quan la resta mira cap a una altra banda. O sigui, aquesta tercera part que no s'implica, per mi sí és preocupant.

Doncs Jordi Griset, t'agraïm molt que ens hagis atès aquest matí. El Jordi Griset és autor del llibre Abans mort Camerica. Ens ha recordat el que havia viscut ell durant la dictadura i també hem analitzat el present. Gràcies, Jordi, i bon dia.

A vosaltres. Adéu.