Jordi Hurtado: "No em plantejo deixar de treballar, no entra en els meus plans"

Bé, tinc moltes ganes de sentir una conversa que vas tenir fa uns quants dies amb una persona. Que admiro molt i que crec que molta gent admira moltíssim.

És un home que de petit somiava a presentar a Eurovisió, no sé si ho sabia. No ho sabia, això. Encara no hem dit el nom. Però us dono més pistes. Als 16 anys anava als estudis de ràdio a veure els presentadors de qui volia aprendre. I de fet ell va començar a la ràdio, però a dia d'avui és un mite televisiu. De fet pot presumir de presentar el programa més longeu de la televisió de tot l'estat. Crec que amb això ja t'ha donat una gran pista. Sí. També pot presumir d'haver recollit tres Premis Ondas i de tenir al seu palmarès el Premi Nacional de Televisió o, entre d'altres, el Premi Jesús Hermida a la trajectòria. Parlem ni més ni menys que de Jordi Hurtado. Estic entrant al lloc on m'ha citat el Jordi. Falten encara cinc minuts per l'hora a la qual hem quedat. Veurem si ha sigut encara més puntual que jo. De moment aquí no el veig. No el veig. Bueno, doncs sabrem. Anem a seure i l'esperem aquí.

Bé, arriba. Hola, Marta. Què tal, Jordi?

Molt bé. Com va això? Doncs molt bé, d'estiu. He agafat taula, et va bé aquí? Aquí, perfecte, perfecte. El foment de Molins de Reis està molt bé. Això te'n va preguntar, on m'has citat? Home, t'he citat en un lloc, aquesta cafeteria emblemàtica, a més a més d'aquest teatre, que és el foment, que és una associació cultural d'aquí de Molins de Rei que fa moltíssimes coses. I aquí, a més a més, es fa el fanzón cada setmana, aquí. I en aquesta cafeteria que estem aquí s'han rodat moltes pel·lícules, sèries. És un lloc emblemàtic, és un lloc que els molinencs sempre passem per aquí. Veig que ets un molinenc orgullós, tu. Sí. Però en realitat tu no vas néixer a Molins de Rei. No, a Sant Feliu de Llobregat, al costat. Sí, sí, els vaig fer el salt una mica a Sant Feliu, fa ja 23 anys, però molt bé, perquè és Baix Llobregat, i contínuament també tenim molts amics a Sant Feliu, i estem en contacte, i l'important és estar a la comarca. Jo sí que em sento molt d'aquesta comarca, del Baix Llobregat. Mira, ens vénen a demanar. Què vols, Jordi? Doncs res, una aigua, una aigüeta fresqueta.

Mira, jo una aigua amb gas, sisplau. Però Jordi, tu pots fer vida normal a Molins? Sí. Sí? Ets un veí més? Jo és que soc molt normal. No, tu ets molt normal, però no sé si tu pots sortir i venir aquí a prendre alguna cosa sense que algú et demani un selfie, sense que algú s'apropi a saludar-te.

Normalment la gent de Molins ja no, ja no demana ni selfies, ni demana fotografies, no, normalment no. Quan hi ha algun esdeveniment com la Fira de la Candelera, al febrer, a més a més aquest any vaig ser el pregoner, era la 175 Fira de la Candelera, que era molt important, llavors sí perquè hi ha gent de fora, llavors la gent no et coneix, no està acostumada a veure't, però jo vaig al supermercat a comprar vinc aquí al foment a prendre el cafè, el que sigui, passejo tranquilament pel poble, d'una forma absolutament normal, que és el que la gent ja està acostumada a veure, i evidentment això és el que és bo, és convertir-te en un ciutadà més.

Això molins, però tu en realitat ets conegut arreu del món, jo crec que hi ha pocs presentadors catalans que puguin dir això, que puguin anar a l'altra banda de l'Atlàntic i que el coneguin.

Sí, això he tingut moltes anècdotes, això és divertidíssim. Perquè el programa es veu molt a Latinoamèrica, i des de fa molts anys, que són 29 anys, i llavors és pujar en un avió, aerolínees argentines, i que el noi, el azafato, diguéssim, que passa, et diu, ¿vos sos Jordi? I et quedes, però aquí no et coneix ningú. Es que llevo 20 años viendo este programa cada vez que voy a casa de mi abuela. Clar, nos tenemos que hacer una foto y tal, y no sé qué. I així moltes anècdotes d'aquestes, molt maques, sí, sí.

¿Tu tens haters? Perquè a mi, o des de fora fa la sensació com que Jordi Hurtado tothom l'estima. Jo crec que no.

Jo vaig per la vida pensant que no. Però segurament en algun moment hi deu haver. Jo no tinc xarxes socials perquè no em donaria la vida. M'ocupa molt de temps el programa, el llegir, el viure, el fer altres coses. I. El que sí que hi ha són les xarxes socials del programa, del Saber i Ganar, i allà, en general, sempre el que es veu és un feedback positiu. I el que em dóna la gent pel carrer, el que dèiem abans, la gran diferència d'anar, per exemple, a Madrid, quan vaig per coses de feina a Madrid, llavors la gent sí que em veu pel carrer, i és que hi ha moments que la gent s'emociona i es queden, clar, com que no estan acostumats a veure'm tant pel carrer, És impressionant la gent, no? I l'estimació que existeix, que és molt gran, no?

L'any vinent farà ja 30 anys de saber-hi ganar,

però tu en realitat vas començar a la ràdio. De fet, tu ets un home molt de ràdio, Jordi.

Sí, perquè jo crec que la ràdio la porto dins. És a dir, quan estic fent televisió, i són 40 anys des de l'any passat del Si lo sé no vengo, també el Sergi Xaf, quan em va donar aquella primera oportunitat, em va dir, és que per aquest programa. Que estem creant amb aquesta bogeria, el Si lo sé no vengo, he vist que tu eres el perfil ideal perquè ets de ràdio, i ets d'improvisar, ets de crear, i necessitem una persona que sigui capaç en tots moments de poder salvar la situació de les proves,

etc. Amigos y amigas, niños y abuelos, buenas tardes y bienvenidos a una nueva cita con el programa concurso de la tarde del domingo.

I d'alguna forma, tot això està en el saber i ganar, també. Aquesta ràdio, aquesta escola de tants anys, la manera de parlar, de matitzar, d'explicar les coses, de llegir. Quan llegim les preguntes de com ens comuniquem amb l'espectador, jo penso que aquí hi ha molta escola ràdio. Des de Ràdio Joventut, la primera que vaig fer amb 18 anys, a la CER, a Ràdio Barcelona, etcètera, etcètera, etcètera. La ràdio la porto dins, sempre.

Ara parlaves d'aquest estil, d'aquesta manera de fer, tan radiofònica encara que facis tele, i tu de fet tens una manera de fer molt genuïna, molt marca Jordi Hurtado. Això és indat o és una manera de fer que has anat construint?

Jo crec que la vas construint des d'aquell inici radiofònic, com et deia, de Ràdio Joventut, de l'escola, de començar allà, que vas començant a fer aquella continuïtat de música els dissabtes, els diumenges, etcètera, que vas aprenent. Els concursos em van venir perquè a Ràdio Barcelona un dia em van encarregar tornar a fer Lo Toma o Lo Deja, que era un format radiofònic que havia tingut molt èxit feia ja molts anys, I de sobte em vaig trobar en un concurs cultural a la ràdio. I una mica, doncs, vas creant aquesta forma de comunicar-te, de fer, de vendre l'entreteniment i de trobar-te gust en aquest sector. Després, amb el Siloce Novengo, l'any 85, a Televisió Espanyola, on no hi havia privades, on et veien milions i milions de persones. Allò sí que va ser sortir a Sant Feliu al carrer a anar. Agafar el tren de Rodalies o per anar a la ràdio i que tothom et mirés. Allò sí que era que tothom et mirava, perquè, clar, tothom veia la tele. És que només hi havia una. A Catalunya TV3, res més. Tu ara mires la tele? Jo miro la tele, però com es mira ara la tele, com mirem la ficció, com mirem les pel·lícules, com mirem els programes a la carta. O sigui, la tele tret potser dels telenotícies, dels informatius, dels telediarios, etcètera, la informació que la pots veure també molt en directe, perquè t'agrada. Ha d'estar informat al moment i del que està passant. Després, m'he acostumat absolutament a veure-ho a la carta. Jo l'altre dia ho recordava formant part del jurat del Premio Nacional de Televisión a Madrid, en Guany, que jo els hi deia, quan jo era pequeño, Comprabamos el teleprograma en casa para saber la programación, porque solo había una cadena. Y las series, te acostumabas a ver un capítulo a la semana y esperar una semana a ver el següent capítulo. Això ara és inviable. I concursos també en mires? No, la veritat és que no. Potser miro un moment quan hi ha un format nou, però com que tots els formats són els mateixos, són coneguts i acostumen a ser adaptacions internacionals que compren el format, ja més o menys els coneixes.

En un moment, Jordi, en què els programes, i ho saps tu bé, treballen a la tele, durant dos telediaris, quina creus que és la clau de l'èxit de Saber i Ganar? Per què pot arribar a fer 30 anys i aguantar encara amb les audiències que té?

Sobretot perquè tot l'equip creu en el que fa i no s'ha cansat de fer aquest programa. Des dels inicis, des que el mestre, el Sergi Xaf, el va crear i ens va donar aquesta manera de fer-ho, aquesta rigorositat en les preguntes, en els continguts, en vigilar el que fem, de què parlem, com es fan les preguntes, els continguts, són els continguts que expliquin coses, tenir també una mica aquest esperit didàctic en el programa. La forma de fer-ho, la forma de comunicar molt familiar, que s'ha creat un programa intergeneracional. I que la gent el consumeix, ara hem aconseguit, hem assolit que l'espectador l'està veient com també vol veure un informatiu, com cada dia, cada dia, per ells es converteix ja en un costum, un costum, a aquella hora, veure el saber i ganar. Per això el públic és molt fidel, molt fidel, molt fidel, i les audiències continuen sent sempre altes, continuen sent més o menys les mateixes, I amb aquesta gran fidelitat.

És això, una mica. Però quin mèrit té el presentador?

Té molt, té molt, perquè després de tants anys també li has posat la teva personalitat, li has posat la teva empremta, li has posat la teva manera de fer, i la gent l'ha comprat, que és el positiu, perquè si la gent no l'hagués comprat aquest programa s'hauria acabat. Pensa que primer només ens m'han signat tres mesos. I així, de tres mesos en tres mesos, vam estar els primers anys, durant molts anys, perquè era així. El sistema burocràtic exigia la sepi, que és qui mana darrere de la televisió pública, doncs era així. I t'acostumaves a viure d'aquesta forma. Llavors, gràcies a que el públic ha entrat bé en el programa i que ens comuniquem molt bé, ha tingut l'èxit que té. Tu estudies abans de cada gravació? Doncs això és el que dic a casa una mica quan vaig a llegir els guions que ens envien. I el que faig és repassar-ho, llegir-ho, veure els continguts. Jo dic que vaig a estudiar, però no és estudiar, però sí que és saber els continguts de cada prova, perquè. Cada dia, encara que la prova sigui la mateixa, sigui el descubriendo o el descartando, o les preguntes calientes, són diferents. I llavors tu mateix et sorprens dels continguts, de les coses que arriben a escriure les guionistes. És que jo mateix dic, serà possible? La parte por el todo, que donem pistes, i has d'arribar a un tot, que són coses a vegades complicadíssimes que jo al·lucino,

i llavors està molt bé perquè mentre ho llegeixo, vaig al Google, faig una recerca. Doncs també estic aprenent. Diries que ets més culte gràcies al saber-hi ganar? Sí, home, perquè clar, si durant aquests anys hagués estat fent un altre tipus de programa o jo què sé, doncs, o m'hagués especialitzat només en un tema, però és que aquí entren tots, entra la música, entra l'art, entra la història, entra la mitologia, entra tot, tot, l'actualitat, el cinema, llavors estàs molt viu, et dona molta vida. Si tu ets un jugador infal·lible, el trivial. Doncs mira, deu fer 25 anys que no he jugat al trivia. En seriu? Sí, clar, és que. Jo em considero que ja no toca, no toca fer un programa com aquest, jugar al trivia. Però series un concursant, un bon concursant, de saber-hi ganar? Seria, en alguns aspectes, seria mitjà, i en altres no, depèn. Depèn perquè jo al·lucino. Per exemple, la calculadora no seria bo, perquè, clar, hi ha gent que amb 15 segons fa la calculadora, i altres que són de lletres es bloquegen de tal manera que són incapaços de fer una suma o una resta. Depèn, depèn del tema. Hi ha temes que m'agraden més, el cinema, l'art, història de l'art, etcètera, la història. Llavors hi ha temes que els has treballat tant i estàs O la música. Jo he al·lucinat de gent molt jove que de sobte

un concursant no coneixia Nino Bravo. Llavors dic, bueno, sí, ja ho sé, que fa molts anys que va morir, però és una icona de la música espanyola. I que vingui un noi que no té 30 anys. Et sorprèn. Trobes que no el coneixia, o així moltes coses, no?

Estem amb Jordi Hurtado conversant al foment de Molins de Rei, el presentador de Saber i Ganar, que l'any vinent celebrarà 30 anys, però ell fa més de 40 que treballa a Televisió Espanyola i Jordi fa uns quants més que vas començar a la ràdio. Després de tants anys dedicats a aquest ofici, a tu encara t'agrada la teva feina?

Jo crec que faig aquesta feina precisament per això, perquè m'agrada tant que si no l'hauria deixat. Hi ha persones. Al nostre voltant, que han deixat la feina precisament perquè no els agradava gens el que feien. I això penso que és molt trist, perquè és treballar d'una manera que t'amarga la vida. Llavors, jo quan arribo a Sant Cugat molts dies penso que privilegiat que soc i quina sort que tinc que estic fent el que m'agrada. El que era la gran vocació amb els 16 anys, els 17, que vaig començar amb 18 ja a la ràdio i que he pogut tenir, doncs imagina't, tots aquests anys. Clar, són més de 50 des que vaig començar a la ràdio. És impressionant, sí, sí, i continuat.

Però mai t'has plantejat o mai en algun moment de la carrera has tingut ganes de deixar-ho? Perquè són molts anys i has passat per molts moments.

Són moments concrets de coses, no? Jo, quan estava fent molt doblatge, que hi havia una època que em dedicava més al doblatge, doncs hi havia moments que, potser, treballaves moltes hores, etcètera, i hi ha moments o coses que sí, que hi ha moments que t'agobien la feina. Doncs podria ser horaris com quan matinava molt a la ràdio doncs estava lluitant per poder evitar estar fent el programa despertador i haver de llevar-me a les 4 de la matinada que és una cosa que des de llavors tinc ja marcada que dic jo és que intento no matinar a quina hora et lleves Jordi? no ara quan tenim gravacions si a les 6 clar perquè hem d'anar d'hora cap a Sant Cugat i vinga i posar-s'hi quantes hores són de gravació? Ara ja he aconseguit reduir, perquè jo abans, com que els feia tots, tots els de l'any, tots, tots els dies, doncs clar, eren jornades de matí i tarda. Ara ja, afortunadament, no faig els caps de setmana, d'emissió, d'emissió, evidentment, dissabtes i diumenges els fa el Rodrigo Vázquez, i molt bé, perquè jo vaig dir, hem de baixar aquesta intensitat, que m'han passat ja uns quants anyets, i jo vull viure més tranquil. I llavors ara són jornades de matí. Tu penses en la jubilació? Doncs a vegades, perquè la gent m'ho pregunta tant, que d'alguna forma. No és que et convidem a marxar, no t'ho prenguis així, la pregunta. No, però és allò que és normal, perquè amb aquesta edat i quan acabes de fer 69, que jo no me n'amago, doncs clar, tothom et diu, i què? I no et jubilaràs? No et jubilaràs? Són coses que sí que pregunta la gent d'aquí Molins pel carrer també. Jo crec que els que som freelance, els que som d'aquesta forma de treballar, no ens jubilem mai. El que fem és anar deixant coses, anar retirant-se una mica, posar-se una mica al costat, que és el que he fet amb el cap de setmana. És a dir, anar reduint la intensitat.

Però la idea de deixar de treballar completament et fa vertigen?

Més que res, com que deies abans, com que m'agrada tant, és allò que tens el cuc aquest, de que mentre tinguis salut, et trobes bé, et trobes amb capacitat mental per continuar fent això, veig que ho puc fer, per tant, no em plantejo el deixar de treballar del tot. Això no, no, no. No m'entren els meus plantejaments, no. Perquè penso que es poden fer moltes coses. La Mercedes Milà és un exemple, l'edat que té, que és més gran que jo, l'Iñaki Gabilondo, hi ha molts exemples, hi ha molts exemples, i pots fer altres coses que no siguin de la intensitat, evidentment, que dona el saber-hi ganar. L'edat l'has dit tu ara,

no te n'amagues, n'has fet 69, l'any vinent en faràs 70. Et fa respecte, o no sé si fins i tot di por, la idea de fer-te gran?

Home, és una cosa inevitable, i lo fumut és no arribar. Per tant, és una sort que arribis bé, com em sento en aquests moments, que això és positiu, però és evident que, clar, és un número, a més a més, que aquest. Canviar del 6 al 7, me l'estic mirant i penso. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, perquè és molt fort, és molt fort. Però. Per dins, moltes vegades estic veient el mateix, la mateixa persona aquella que va començar fa 30 anys o 40, i no em veig amb aquesta edat, que això és el bo, potser per estar actiu, per no haver deixat d'estar en contacte amb joves, perquè cada vegada tens més gent jove al voltant, perquè els de 63 ja es prejubilen tots, i llavors cada vegada tens més gent jove al voltant, i això és molt maco perquè et dona energia.

No sé si és aquest rodejar-te de gent més jove el secret de la teva immortalitat, perquè, clar, Jordi, és que jo crec que tu vas ser carn de mem quan encara no existien els mems. A tu et fan gràcia o ja estàs una mica cansat de tots aquests mems parlant d'aquesta joventut eterna que tens?

Això en el fons és un homenatge a la continuïtat del programa. A la bona salut del programa. Això que és tan únic, que un programa diari amb el mateix presentador hagi fet ja 29 anys. I a més a més també em dona la possibilitat de fer de prescriptor, de fer campanyes publicitàries molt, molt divertides i que estan molt enfocades en aquest sentit i amb molt d'enginy. Tu et cuides molt? Molt no, jo intento cuidar-me, però allò molt, molt, el que diríem moltíssim que no, però d'una manera de dieta mediterrània, d'intentar moure't, caminar, etc. Ara això de la calor és horrorosa, perquè a mi m'agrada molt caminar, moure'm, sempre m'estic movent, fent coses, pujant i baixant, escales, jo què sé, vull dir, estar actiu. I ara amb aquesta calor realment això és que ens aixafa a tots. I tenir una dieta bastant equilibrada, és en aquest sentit. Però no amb una obsessió, o sigui, no amb obsessió. I mai faria res. Com aquesta gent que es fan retocs físics, això mai, eh? Perquè mai entraria en un quiròfan o qualsevol cosa que fos. Perquè si veig una xeringa o una gota de sang i ja me marejo, mai de la vida em posaria res de res de res, eh?

Tot el canvi que et veurem és el canvi d'ulleres, que és l'única cosa que canvies, no? Això sí, això sí. I jo el que sé és que tens un secret, no sé si és un pecat o el que et dona aquesta joventut, que és la xocolata negra, que crec que t'agrada molt. Diuen que és molt bona.

Sí, molt antioxidant. Perquè 85%, eh? Menys ja no m'agrada, eh? 85%. Si és menys ja noto que no m'agrada. I amb llet no m'agrada gens, eh? És curiós, és curiós.

Vam mullar els peus a la riba com dos joves aprenents, però aviat tota prudència se l'emporta la corrent i així mentre ens submergíem en un vall de greocs i blaus vam deixar la costa enrere i les ganes de tornar només.

Jordi, ara de vacances, però quan us hi torneu a posar, amb les gravacions?

Sí, sí, ara és el temps de vacances, perquè la fàbrica, diguem-ne, de programes a Sant Cugat, a Televisió Espanyola, parem, tots els equips també fan vacances, i al setembre tornem. I a l'agost hi ha unes reposicions meravelloses. És molt bo, perquè la gent continua tenint molta audiència, també, a l'agost, les reposicions. I al setembre, doncs, tornem, i, a més a més, és una temporada molt maca, aquesta que encetarem al setembre, perquè farem el programa 7.000. Dels programes diaris, i que a mi dels 30, que ja s'estan preparant una sèrie de coses especials, per l'any que ve, pel febrer, la gran celebració dels 30 anys.

Et diria que espero que vinguin 30 anys més, crec que amb tu, no sé si el capdavant

serà possible per energia, jo crec que sí. Això és evidentment impossible, però. La televisió pública sí que pot, quan una marca, i és tan difícil fer marques, quan té una marca, sí que la pot mantenir. Canviaran els presentadors, canviaran les presentadores, canviaran els equips, canviarà tota la gent que fa el programa, però la marca, jo crec que és tan potent i és tan bona que hauria de continuar.

Doncs tant de bo que sigui així, i mentrestant, Jordi, que gaudeixis de l'estiu, d'aquestes vacances, i que agafis molta energia per tornar-hi al setembre, que tots els teus espectadors t'esperem. Marta del Cor,

un plaer saludar-te, estar amb tu, avui compartir aquesta entrevista aquí, a la tarda de Catalunya Ràdio.

I això ens ha fet a temps.

I això ens ha fet a temps. I això

ens ha fet a temps.

Yeshon Zapata Tems. Yeshon Zapata Tems.