Jordi Pina, advocat de Turull, sobre el recurs d'empara: "El magistrat ja ha filtrat la ponència"

100 minuts seran dos quarts d'onze. Demà el Tribunal Constitucional començarà a analitzar els recursos d'empara dels líders del procés per l'amnistia. Aquesta serà la primera reunió del TC després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El primer recurs que es posarà sobre la taula serà el de Jordi Turull. Major Roger, bon dia. Bon dia. I de quins tempos estem parlant?

Doncs mira, demà mateix ja hi podria haver la resolució, el que passa és que es dona per fet que no hi serà perquè el magistrat ponent, és a dir, el que redacta la sentència, José María Macías, no és favorable a aplicar l'amnistia. Si això passa, aniríem al següent ple, que és el 6 d'octubre, on es podria revisar o bé la mateixa ponència sobre Jordi Turull o bé la següent, que és la de Dolors Massa, que sí que escriu una magistrada favorable a l'amnistia. Com que dins el Constitucional hi ha majoria favorable a aplicar-la, doncs aquesta resolució sentaria jurisprudència i permetria el retorn de Carles Puigdemont i la rehabilitació de dirigents polítics, com el mateix Jordi Turull o Oriol Junqueras.

Com dèiem, el primer recurs que es posarà sobre la taula serà el del secretari general de Junts, Jordi Turull, i per això ens acompanya el seu advocat, Jordi Pina. Senyor Pina, què tal? Bon dia, com està? I gràcies per l'espera, perquè l'hem fet esperar. Com que l'alcalde ha arribat tard, l'hem fet esperar. Què ha de passar demà?

Ho ha explicat perfectament. Doncs passarà el que ja sabíem que passaria, que és que el magistrat Macías, que està a la dreta del nostre senyor, i no és perquè d'allò, sinó perquè s'ha pronunciat per activa i per passiva durant molt temps, va ser signant, com era quan era membre del Consell Vocal del Consell General de Poder Social, aquell informe que van fer en contra de l'amnistia, sempre s'ha pronunciat en contra de l'amnistia, no només formalment com a magistrat i en aquest cas com a vocal, sinó a més a més amb diverses entrevistes que havia fet, i per tant era una cosa que ja teníem apamada que passaria. I òbviament, doncs, com nosaltres vàrem intentar, tant l'Advocacia de l'Estat com les defenses, recusar-lo, I el propi Tribunal Constitucional ens va dir que no cabia la recusació. Perquè la gent ha de saber que el magistrat Macías ja va ser recusat envers els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei que van presentar el Partit Popular, diversos diputats del Partit Popular, i el van apartar. El van apartar perquè, efectivament, s'havia pronunciat públicament i amb el seu càrrec institucional en contra de l'aplicació de la llei d'amnistia. Llavors, quan nosaltres, que també és mala sort, hi ha 12 magistrats a Constitucional, i allò, pam, llei de Murphy, ens toca el que més bel·lijaran estat amb això. I llavors, tant l'Advocacia de l'Estat com nosaltres vam recusar-lo. El ple del Tribunal Constitucional ens diu que no,

que no cap la recusació perquè són dues coses diferents. És a dir, la gent ha de tenir clar que el recurs que es desenvolupa demà no és un recurs contra la llei d'amnistia. És a dir, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem va fer dues coses respecte a Turull, Bassa, Romeva i Junqueras, que eren els condemnats per malbaratament d'acabar els públics, No va entrar si la llei era constitucional o no, i si realment era d'aplicació, sinó simplement es va pronunciar dient que el malbaratament no formava part, el malbaratament comès pels nostres clients no formava part de l'anunciat de la llei d'amnistia. Per dos motius que la gent recordarà, i si no ho recordem, que eren, per una banda, perquè l'actuació dels presos polítics afectava els pressupostos econòmics de la Unió Europea, I per una altra banda, perquè hi havia hagut un enriquiment injust per part dels condemnats, cosa que, és a dir, es va modificar el Codi Penal i es va introduir a la llei el fet que quan no hi havia un enriquiment propi per part del condemnat. No es considerava malversació. No es considerava malversació. La primera de les qüestions litigioses ja s'ha pronunciat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És a dir, totes aquestes dues coses són dues coses que la gent n'ha de recordar. Una de les magistrades del Tribunal Suprem, la senyora Ferrer, Ana Maria Ferrer, va fer un vot particular contra aquesta resolució del Suprem,

dient una cosa molt important, dient, escolti'm. Però el primer i més important, això que ara ens traiem de la màniga, no ho havíem discutit mai en el judici, mai. Mai havíem dit. Entre altres coses, perquè si haguéssim discutit si aquesta actuació afectava els interessos de la Unió Europea, hagués hagut d'intervenir el fiscal de la Unió Europea, cosa que no va passar mai. I dos, no vam discutir si hi havia enriquiment injust o no injust per part dels presos polítics perquè no es va debatre mai. Entre altres coses perquè en el moment en què vam fer el judici, l'article 434 del Codi Penal no exigia com a element del tipus que realment hi hagués aquest enriquiment. Per tant, va ser un debat que no va existir. I això l'Anna Ferrer ho deia. Escolti'm, aquí ens estem inventant una cosa nova. La primera part, el Tejue, perquè va plantejar una qüestió prejudicial la magistrada del Tribunal de Comptes sobre aquest particular, es va pronunciar fa un mes, un mes i pico, dient, escolti, no sé què diu vostè, això no ha afectat els interessos econòmics de la Unió Europea. Però falta l'altra pota. Per això, Llarena no ha aixecat encara l'ordre d'atenció contra el president Puigdemont, perquè falta l'altra pota. Llavors dius, vale, molt bé, ja tenim una i ens la resol el Tejue, i ara ens falta l'altra, que és la que ha de resoldre teòricament demà. Al Tribunal Constitucional

i si no el dia 6. Té números que demà. No, no, té números, no. El magistrat Macías, amb una cosa inaudita que jo no he vist mai, amb quasi 40 anys de professió, ha filtrat als fitxans de comunicació el contingut d'una sentència al Tribunal Constitucional, que això és gravíssim. La resolució del recurs que rebutjava l'amnistia. Sí, sí, el teniu tots, o el tinc jo, o el que me'l vau passar vosaltres. Ho ha publicat a les xarxes un esborrany de la ponència. Sí, sí, l'esborrany. La ponència no ha passat. Sí, sí, tota la sentència on tenien tots els arguments. Vull dir, jo he descobert abans del dia 22, jo i tota la ciutadania, a través dels mitjans de comunicació, hem descobert el que demà es debatrà en un ple del Tribunal Constitucional. Per tant, enteneu que demà anirà per aquí. No, no, anirà per aquí segur. El magistrat, com bé apuntava, el magistrat presentarà. El magistrat que li toca la ponència presenta la seva, perquè la gent ho entengui, la seva proposta de sentència. En aquesta proposta de sentència diu que tots els arguments que nosaltres plantegem no són veritables. Nosaltres dèiem que la resolució del Tribunal Suprem era absolutament arbitrària, carent de sentit i que anava contra la llei, i el magistrat del Tribunal Constitucional es limita a dir, en aquest particular, que no, que és una opinió discrepant la del Tribunal Suprem

amb el que és una interpretació de la llei, que no és així. La veritat és que no és així.

Clar, aquí al Constitucional hem d'observar que té majoria progressista. Exacte. Per tant, es podria imposar en el ple d'aquesta setmana o ja ens hauríem d'esperar que es debati el recurs? No, el que suposo. Una matització.

El Tribunal Constitucional composa el ple, 12 magistrats. N'hi ha un que salta, que és el magistrat Juan Carlos Campo. Juan Carlos Campo, perquè la gent sap bé qui és aquest magistrat, era ministre de Justícia quan es va indultar. Va ser el ministre que va proposar els indults dels presos polítics. I ell en aquell moment, en el moment en què el ministre, que va abogar perquè considerava que era positiu per pacificar una mica tot el que estava passant a Catalunya, un magistrat, un magistrat, un ministre del Partit Socialista que va proposar els indults, es va pronunciar públicament en contra que s'apliqués la llei d'amnistia. Ell, en diverses entrevistes, ho va demanar, va abogar perquè els indults eren absolutament positius i necessaris, però no la llei d'amnistia. És a dir. Perdó sí, oblid no. Per tant, què ha fet quan entra en vigor la llei d'amnistia? El primer que fa el magistrat Juan Carlos Campos plantejar al Tribunal Constitucional, als seus companys, escolteu, jo m'haig d'abstenir. Això és l'honorable. És l'honorable. És el coherent i l'honorable. Respecte a la tasca d'administrar justícia que ha de fer un magistrat, cosa que no ha fet el senyor Macías. I llavors aquest senyor, el senyor Juan Carlos Campo, diu, jo, si m'he pronunciat en contra de la. Per protegir la independència del Tribunal, m'aparto. És que no soc independent, és evident. I marxa. Tot i així, es sotmet a votació i guanya per 6 a 5. És a dir, hi ha magistrats que li diuen, no, no, tranquil, no fotis el camp, no. Si és igual que t'hagis pronunciat, si aquí això. Dona absolutament igual entre ells i Macías que voten contra que aquest senyor marxi. Per tant, són 11 magistrats. Són 11. 11 amb una proposta de

Macías que en principi seria contrària a l'amnistia. Per tant, la majoria el que podria demanar és un canvi de ponent.

La majoria el que farà, el que hauria de fer, si efectivament les notícies que tenim és així, és que rebutjaran aquesta sentència. Llavors se li dona l'oportunitat al magistrat ponent perquè la torni a refer en sentit contrari. Mai passa perquè. No, perquè dius va part tu, escolti, si jo he fet una cosa i no estem d'acord. Si jo no hi crec, no em facis redactar una cosa amb la que no hi crec. I llavors és quan canvia de ponent. Llavors diríem el 6 d'octubre si canvia de ponent. Sí, canvia de ponent i llavors el que no sabem és si llavors la ponència. El recurs del Jordi Trull, que parlem del Jordi Trull perquè som els primers que han presentat el recurs, passarà el 6 o passarà més endavant? Si passés el 6, evidentment es resoldria el 6 la del Jordi Trull i la de la Dolors Bassa, que, com bé apuntàveu, la magistrada que és l'oponent de la Dolors Bassa serà totalment contrària a la de Macías perquè és una magistrada que és del sector progressista.

I un cop estigui això resolt, ha de tornar al Suprem? Exacte, aquí ve el moll de l'os. Quant de temps pot passar aquí?

Aquesta és la pregunta. Mira, ens posem perquè la gent ho entengui, sàpiga realment com van els tempos. Jo crec que aquí sí que ens pot ajudar la situació de predatenció o d'ordre d'atenció vigent envers el president Puigdemont. Perquè, perquè mira, quan nosaltres vam plantejar això al Tribunal Suprem, un company nostre de Figueres va plantejar l'amnistia per un noi que l'havien, a Figueres, que va cometre aldarulls envers la sentença, els aldarulls aquells que hi van haver amb la notificació de la sentència. I el Tribunal Suprem el va condemnar per desordres públics. Llavors aquest company va presentar l'amnistia per aquest senyor. I el Tribunal Suprem, una altra sala, va agafar i va dir no, no, no l'amnistiem perquè l'amnistia és inconstitucional. I ho van elevar al Constitucional, amb el que es diu una qüestió d'inconstitucionalitat. Aquesta qüestió d'inconstitucionalitat la resol el Tribunal Constitucional fa més d'un any. I ens en vam assabentar perquè, pels vols del mes de juny o així, quan ja havia passat un any, la Meritxell Serret la van amnistiar. Quan havia demanat. Qui eren susceptibles d'amnistiar-se i ho havíem demanat? El Josep Rull, que tenia desobediència, la Carme Forcadell, que tenia desobediència, el Quim Forn, que tenia desobediència, la Meritxell Serret, en posterioritat, que tenia desobediència, i també tenien, el que passa és que no van demanar mai l'amnistia, en. Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez doncs clar, nosaltres ho dic pels tempos, eh? quan jo veig.

Al juny, a finals de juny, que a la Meritxell Serret l'amnistien, quan ja feia un any que ho haurien d'haver fet, no només a la Meritxell, a la Meritxell, al Rull, al fons, presento un escrit, com consti a mi, la Carme Forcadell i nosaltres presentem un escrit, jo amb nom de Rull, dient, escolti, jo el 2024 vaig demanar l'amnistia del Josep Rull, i ara resulta que m'he enterat que ja queda clar que això és constitucional, i vostès no, encara no m'han proveït l'escrit, el vaig presentar al juliol. La veritat és que el mes d'agost és inhàbil i estem al setembre. Per tant, els tempos, si continuem amb aquest tempo, és a dir, si jo parlés només per Jordi Turull, diria que el tribunal trigarà, perquè teòricament entre 10 i 20 dies haurien de resoldre respecte a la resolució aquesta. Què és el que em fa pensar que potser això s'activa? Que nosaltres, perquè la gent entengui, hi ha per una banda Pablo Llarena, que és el que té la competència respecte al president Puigdemont, a Puig i a Comín, i la resta. Perquè no s'ha jutjat, diguéssim. Perquè no s'ha jutjat, és el jutge instructor encara, i nosaltres, que som el Tribunal Suprem, que ja ens han judicat i ens han condemnat. Però clar, a Pablo Llarena també li afecta, i Pablo Llarena sí que té una ordre d'atenció vigent contra tres persones. Llavors, clar, si cada dia que passa, evidentment, estàs mantenint una situació

de presa de llibertat de tres persones que haurien d'estar en plena llibertat per deambular per qualsevol punt del món. I això és el que em fa pensar que. De fet, Llerena ja ho va dir, no?

L'obertura de l'any judicial va dir que si hi havia decisió del TS, doncs s'hauria d'aixecar l'hora d'atenció immediatament. Això és el que vosaltres heu informat, que m'imagino que devia fer el típic Corrillo. El típic Corrillo que es fa. Però ho ha dit clarament, per tant entenem que hauria d'anar en aquesta línia. I entenem que sí. Porque Cote de Pompidou podria avançar el recurs de Dolors Bassa i tenir ja la resolució aquesta setmana? És que jo m'ha semblat veure.

És que com que estic ficat a la bueno, rebo les notificacions del TC i m'ha semblat veure que en l'ordre del dia de demà no hi és si no surt en l'ordre del dia és que no es pot debatre i en l'ordre del dia, no, no, m'ha semblat no la me la vaig mirar. No hi ha l'ordre del dia de demà. Per tant, no seria aquesta setmana. Per tant, va-se no va avui, va-se no va demà. Demà va Turull. O sigui, la seqüència és demà es debat Turull, sortirà que el ple del Constitucional no accepta la ponència de Macías, se li donarà l'oportunitat al magistrat perquè refagi la ponència en sentit estimatori del recurs. Segurament ni renunciarà, ho farà la ponència una altra, i el 6 d'octubre I el 6 d'octubre ho entrarà en el nou ple el Turull, o com que al final és igual, perquè és igual una cosa que l'altra, mentre ja surti la Dolors Bassa pel ple del 6, doncs igualment al final a tots ens és igual que la sentència sigui la del Turull, la de Dolors Bassa, la de l'Oriol Junqueras, o sigui la que sigui, perquè aniran en el mateix sentit, o han d'anar en el mateix sentit.

Sí, senyor Pina, som on som al final perquè tenim el Suprem en rebel·lia que es nega a aplicar la llei d'amnistia i perquè fa una interpretació rebregada del significat del delicte de malversació. És cert que en aquest moviment insòlit de Llerena en ambients informals ha dit que ara sí que aplicarà el criteri del Constitucional. Jo li volia preguntar si se'l creu? Primer, i després, en cas que sí que se'l cregui, per què creu que fa aquest moviment ara, quan havia deixat clar que batallaria per la nova aplicació fins al final? I ho dic perquè aquí hi ha interpretacions que apunten que Pablo Llarena vol deixar-li fet a la feina a un possible govern de PP i Vox i que aquesta patata calenta de l'aplicació de l'amnistia estigui resolta.

Clar, jo aquesta segona part no en tinc ni idea. Home, és veritat que jo havia sentit que havíeu publicat que Llarina deia no, no, Llarina i Marchena deien no, no, encara que el Tribunal Constitucional, l'última paraula la tenim nosaltres. Jo no ho havia arribat a entendre mai, perquè. Fins a això arribo a entendre que les resolucions del Tribunal Constitucional són d'obligat compliment per a tots els magistrats. De fet, si no, això ja és jauja, perquè nosaltres, precisament, quan anem a un judici. Quan invoquem una sentència al Tribunal Constitucional saps allò que tenim el comodín de la llamada, no? Que dius, escolta, i vostè això no m'ho pot discutir perquè el Tribunal Constitucional ha pontificat. Home, quan el Tribunal Constitucional pontifica, un, que la llei d'amnistia és plenament constitucional, algo ratificat per Europa. Que forma part del cànon de les legislacions europees i no s'aparta de res, que no és una amnistia a la carta. Dos, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu "Escolti, vostè a què punyeta s'inventa dels pressupostos de la Unió Europea si això no s'ha debatut mai? A més, a nosaltres això no ens ha afectat". Pràcticament vam arribar a dir "No sabem ni què era Catalunya". I tres, quan el propi Tribunal Constitucional agafa i diu escolti'm, la llei és molt clara i la interpretació que vostè fa de que encara que no hagin rebut cap diner els condemnats en realitat s'han enriquit perquè no n'han hagut de posar, això és una interpretació que és absolutament kafkiana i va en contra dels principis constitucionals i per tant es vulnera el dret dels ciutadans. Doncs els tribunals inferiors estan lligats de peus i de mans, per tant. Si Llanera no volgués aplicar, si Marchena i els resta de magistrats no volguessin aplicar això, doncs seria una barbaritat. Penseu una cosa, jo ho dic obertament, el meu recurs d'empara de Jordi Turull és una còpia literal del vot particular de la Maria Ferrer, de la pròpia magistrat del Tribunal Suprem. És a dir, no és allò que diguis que jo soc un il·luminat de la vida, que faig unes interpretacions les interpretacions que jo faig coincideix una de les magistrades i sort en té que Luciano Varela que era l'altre magistrat progressista dels que hi havia en el judici es va jubilar perquè si no també estic convençut que hagués fet un vot particular.

Estarem pendents si demà passa el que està previst o si hi ha sorpreses que també mai se sap. Jordi Pina, advocador Jordi Turull, gràcies per acompanyar-nos de veritat i per les explicacions perquè crec que és molt clar i evident el procés que viurem a partir d'ara.

Gràcies. Gràcies a vosaltres.