Jordi Serra-Cobo: "Els ratpenats s'alimenten de mosquits i poden evitar la transmissió de virus"

El 1897, l'escriptor irlandès Bram Stoker la va fer sonada. Aquell any va publicar una obra que seria considerada com una de les més importants de la literatura gòtica de tots els temps, fins al punt que el seu personatge el va transcendir i es va convertir en una icona del gènere de terror. De la ploma de Stoker va néixer Dràcula, el príncep dels vampirs, que a les nits sortia de la tomba per cercar sang humana i que es convertia en ratpenat per espiar les seves possibles víctimes a través de les finestres o per fugir si les coses anaven maldades. Stoker no va elegir que el seu personatge es transformés en aquest animal perquè sí. En zones tropicals, algunes espècies de ratpenats els anomenen vampirs perquè s'alimenten de sang d'ocells, d'animals de corral, d'ovelles i de cavalls, en cap cas, però, d'humans. Per regla general, eviten el contacte amb les persones. Per això, ha sobtat un titular als mitjans de comunicació després de l'estiu, que diu que els incidents amb ratpenats han augmentat aquest any un 23%. Han protagonitzat gairebé la meitat de les agressions d'animals a persones. Hem pensat que amb l'esperit de tots sants molt present, amb carbasses, ratpenats i bruixes decorant algunes botigues, és un bon moment per parlar d'aquests animals i d'aquest increment d'agressions. I ho farem amb Jordi Serra Cobo, biòleg, ecoepidemiòleg i expert en ratpenats. Professor Jordi Serra, bona nit. Bona nit. De les 198 agressions d'animals a persones que hi va haver a Catalunya entre els mesos de gener i l'agost, 86 van ser provocades per ratpenats. Això és un 23% més que en tot l'any passat, que en van ser 70. Podem saber les causes per les quals s'ha produït aquesta situació?

Les causes encara no les sabem. Però, de totes maneres, sí que és interessant i important dir que els ratpenats, en principi, no ataquen. No ataquen a les persones i, sobretot, a les espècies que viuen aquí, a Europa i a Catalunya. En tot cas, normalment són agressions de quan tu els agafes, que llavors intenten alliberar-se. I, clar, l'intentar alliberar-se pot ser que hi hagi algun. Alguna mossegada o que intentin fer-te alguna esgarrapada o alguna cosa.

És a dir, que hi ha persones que s'entenen, per exemple, no ho sé, la taulada de casa o que potser algun s'ha donat un cop vista a terra i els volen agafar amb les mans, això és evident que no es pot fer.

No s'ha de fer. S'ha de fer sempre amb les mans protegides, protegides amb un drap, amb uns guants gruixuts, perquè, com tots els animals, agafes una rateta, agafes qualsevol animal, intenta alliberar-se, per tant, intenta mossegar-se, prenar-se'n. Aleshores, en el cas dels ratpenats, també passa igual.

És a dir, que aquestes agressions es poden haver produït sempre, per entendre'ns, per culpa nostra, de les accions que fem nosaltres.

Clar, jo no els conec, eh? Els casos, clar. Sí, clar, els casos concrets. Però normalment sol ser així. Aleshores, d'altra banda, home, si no estan dins de casa, que estan a la taulada i així, jo crec que és un avantatge tenir la colònia de ratbenats. Sobretot perquè mengen una quantitat molt important d'insectes i, sobretot, dins dels insectes,

doncs, els mosquits. Clar, i això, per als humans, és perfecte no tenir mosquits a prop, eh?

Sí, perquè amb tota la qüestió dels canvis que estan havent-hi darrerament, el canvi climàtic i el canvi de distribució d'insectes, sobretot de mosquits, que poden portar virus, per exemple el dengue, tenir aliats que mengen una quantitat impressionant de mosquits i d'insectes en general, doncs, home, és jugar a favor nostre, jugar a disminuir la probabilitat que hi hagi transmissions de virus.

Ara parlarem del que es considera que els ratpenats són reservoris de virus, però abans, aquestes agressions, pot passar que, pel que sigui, per les altes temperatures o pel canvi climàtic en general o per altres motius, tinguem o s'hagin desplaçat una mica els ratpenats a zones urbanes i que, per tant, aquí, evidentment, hi ha més persones?

A veure, el canvi climàtic encara ho estem analitzant, perquè ens falta una sèrie una miqueta més llarga per analitzar, tenir una mica de dades més històriques, perquè tot és bastant recent, perquè està passant molt ràpid. Però el que sí que sembla és que algunes de les espècies, realment, degut a les alteracions del seu hàbitat normal, dels seus refugis normals, tendeixen a buscar altre tipus de refugis, entre ells refugis, el que en diem antròpics, o sigui, refugis de construccions humanes. Quins són els seus refugis normals? Doncs varia molt. Hi ha ratbenats que refugien a coves, o a bengues o mines, que semblen a coves, però també n'hi ha d'altres que són forestals i que s'amaguen a sota les escorces dels arbres o als forats de les soques, per exemple, de nius abandonades de picots. D'altres viuen a les esquerdes de les roques, Clar, quan les esquerdes de les roques també poden trobar una bona esquerda en un edifici alt d'una ciutat. Aleshores és el més similar a una esquerda. I llavors s'amaguen allà. Per tant, és força variat.

A Catalunya en tenim molts, de ratpenats. Hi ha colònies importants, això ho sabeu?

Sí, hi ha colònies importants. Mira, n'hi ha una que estem seguint des dels anys 80, imagina't. I abans els meus, en fi, els que eren directors meus de tesi, professors d'investigació, hi ha des de l'any 52 que estem seguint-la. Per tant, probablement és una de les colònies o un dels seguiments més llargs que existeix. I aquesta ha arribat a tenir 17.000 ratpenats hivernant en la mateixa cova. N'hi ha d'altres que són solidaris. Solitaris vol dir que es distrueixen en petits grups o fins i tot aïlladament un per un.

I aquests 17.000 ratpenats on eren? Perdó, és que no m'ho puc arribar a imaginar.

Aquests ratpenats. Que ara n'hi ha menys perquè, degut al canvi climàtic, ja no hi vernen tant i, per tant, ara en deuen haver-hi entre 11.000 i 13.000, vull dir que no n'hi ha 17.000. Aquests són al parc natural de Sant Llorenç del Munt i aquests migren. Aquests migren, sí. Sí, aquests fan migracions, estan a l'hivern a Sant Llorenç, però després se'n van. Una part se'n va cap a la Tordera, segueix el riu Tordera i arriba amb el Gran de Mar, i des d'allà es distribueix per la costa Brava, alguns passen a França, etc. Altres tiren cap al Garraf. La distribució és difícil d'explicar ara sense un mapa, però és una miqueta complexa. Es van repartint per Catalunya, no? Sí, però mira, aquesta colònia tenim estimat aproximadament, jo sempre soc bastant tiro per baix, que deu consumir aproximadament els 17.000. Al voltant d'unes 25 a 30. De 25 a 30 tones? Tones d'insectes cada any.

Doncs si no hi haguessin ratpenats estaríem atacats les persones de tants mosquits que tindríem.

Això és el que hem vist en alguns llocs, concretament a Menorca, fa uns anys es va morir una quantitat molt important d'una colònia de ratpenats, que n'hi havia molts, es va morir per una qüestió de canvi climàtic que es va inundar tota la cova que mai s'havia inundat, o almenys recentment mai s'havia inundat. Van començar plagues forestals aquest any. Aquell any van començar plegues forestals importants que no hi havien hagut. Per tant, pot ser casualitat, potser sí, però la cosa va ser així. I en altres llocs del planeta es coneix molt bé la incidència que tenen. Els ratpenats capturant insectes, la incidència que tenen en l'agricultura, la incidència positiva en l'agricultura.

Per tant, allò dels ratpenats s'alimenten de sang és un episodi que no és veritat, o com a mínim aquí, a Europa, no és veritat.

No és veritat aquí a Europa, però sí que al continent americà, tot el que és Centramèrica i part de Sudamèrica, allà hi ha vampirs. I aquests sí que mengen sang, aquests poden mossegar-te, sí. Però allà és molt diferent, no té res a veure amb la conducta de les espècies que hi ha aquí.

Però aquests vampirs de Centramèrica el que deuen menjar és sang d'animal, no? Entenc.

Mengen sang d'animal o dels mamífers que troben. Vull dir que, a diferència una miqueta de la literatura fantàstica, no mosseguen a la yugular. Però, per exemple, en els pastors llicins, doncs és sovint, els mosseguen els dits del peu quan es posen una flacereda per tapar-se i els hi queden els peus descoberts. Llavors els mosseguen els dits del peu o els mosseguen l'orella, eh? Però això ja et dic, només el continent americà. A més, aquests, concretament aquests, els vampirs aquests del continent americà, tenen una conducta realment interessant quan necessiten menjar molt, els empanats en general. Quan hi ha algun de la colònia que és parent proper que no ha pogut menjar aquell dia perquè no ha obtingut menjar, Els parents propers que sí que han pogut obtenir menjar regurgiten la seva sang per alimentar

els que no han pogut. De veritat? I els donen el que han tret perquè s'ho mengen els parents? Els donen una part, sí. Sí, és ben curiosa aquesta història. Això tots, eh? O només els de Centramèrica?

No tots? Això, els vampirs aquests, que hi ha a Centramèrica. D'acord. Els de Catalunya això no ho fan, eh?

Que jo sàpiga, no. En principi, no. Clar, ara pensava en això que deia, que és perquè eren els vampirs, però un ratpenat aquí, si et fa una mossegada o una picada, no sé com dir-ho, et pot transmetre la ràbia?

A veure, mira, fa més de 35 anys que estudiem virus de ràbia de ratpenat, juntament amb l'Itsupaster i altra gent europeu i així. De centres europeus, és molt difícil. És molt difícil. Impossible no és. Perquè ells són portadors, no? Ells són portadors, però l'eliminen de seguida, el virus. Són portadors, però, clar, és com anar a un paler i clavar-te l'agulla. Dius, home, clar, molt difícil, però te la pots clavar. El que sí que és cert és que, home, existeix una vacuna fantàstica que et pots vacunar. Tens uns dies des que et pot mossegar el ratpenat fins que pots posar la vacuna, ja pot passar de seguida més d'una setmana, 15 dies, i per tant tens tot un temps per vacunar-te i la vacuna, de moment, que sapiguem, sempre ha estat efectiva.

Entenc que en un cas així has d'anar al de referència a l'hospital que deu ser el clínic, no?

Al clínic, millor, sí. Però el que passa és que eliminen els virus, aquests animals. És una de les coses que estem estudiant, perquè això té aplicacions per a la nostra espècie, com ho fan.

Ells comporten virus, o són això que diem reservoris, són considerats reservoris de diferents virus, però no els afecten gaire.

Però no els afecten. No es posen malalts, vaja. A no ser que siguin ni molt deprimits, que siguin ja malalts per altres coses. Però eliminen, eliminen els virus. Mira, vam fer una. Tenim una publicació, vam fer una experiència amb la Covid. Sí, clar. La Covid vam infectar, vam agafar cèl·lules de ratpenat. Les vam, diguem-ne, les vam. Com ho explicaria així? Ens vam fer com si diguéssim cèl·lules mare a partir d'una miqueta de pell de ratpenat i les vam infectar amb Covid. No es van infectar. No es van infectar. No es van infectar. I vam dir, no, això deu ser que potser no hi ha prou. Sabeu això, els receptors del virus? Del virus, sí. Allà on s'acopla el virus a la cèl·lula, li posarem molts receptors. Li vam posar molts receptors a totes les cèl·lules. I el virus va entrar, sí, sí, va entrar dins de la cèl·lula, però va desaparèixer.

Ostres, clar, i això dona per investigar, no? Perquè no sé si deuen tenir un sistema immunitari privilegiat, aquests ratonats. Sí, tremendo, tremendo.

Sí, i molt complexa. Em veig incapaç d'explicar-t'ho.

No, no, a la ràdio deu ser molt complicat per explicar-ho. Però vaja, que tenen un sistema immunitari mai vist, no?

Entenc. Sí, sí. Sí, sí, i estem treballant. El que passa és que és lent, això, per arribar a tenir-ho tot, a saber-ho tot. Però diguem-ne que té un sistema immunitari que sempre està en prealerta. Prealerta de quan entra un virus, ja no comença de zero, per entendre.

Ja, però ells, si els agafen, com els contrauen, aquests virus?

A veure, una de les coses que sembla indicar, i soc prudent, però sembla indicar, hi ha autors que així ens ho diuen, és que el virus de la ràbia, de fet, és un virus de ratpenat. O sigui, l'origen probablement és de ratpenat, igual que molts dels coronavirus són virus de ratpenats, que després han anat evolucionant a altres espècies. Per tant, doncs, estan adaptats ja a aquests virus. Has de pensar que els ratpenats fa uns 64 i 65 milions d'anys que són en el planeta i han anat convivint amb virus. I per tant, doncs, han trobat la manera de combatre molts d'aquests virus. I com a anècdota, una notícia d'aquest mes, hi ha un grup d'investigadors molt bo que arriba a la conclusió que els ratpenats es van originar a Europa. Vaja. O sigui que ja veus.

O sigui, quantes coses noves que estem aprenent avui. Déu-n'hi-do. A més a més, veig que hi ha. Una altra cosa que m'ha sorprès molt és que hi ha moltíssimes espècies.

Hi ha moltíssimes espècies. Pensa que hi ha més de 1.500 descrites fins ara que se'n van trobant de noves, sobretot a zones tropicals. I que, bé, aproximadament entre un 20-22% de totes les espècies de mamíferes són ratpenats. I aquí a Catalunya d'aquestes, quantes en tenim? Aquí, jo la veritat és que ara no les he comptat últimament, però estem sobre les 31 a 32, que són moltes.

Déu-n'hi-do, o sigui. I pel que veig i el que he explicat, estan canviant, perquè ara potser no hi vernen tant, o se'n van cap a Malgrat, o se'n van cap al Garraf, però estan canviant una mica el seu comportament, no? Entenc, també? Sí.

Sí, estan canviant força el seu comportament. Per exemple, una de les coses que hem vist és que per passar l'hivern dormint havien d'engreixar-se molt a la tardor. Ara no els cal. O sigui, sí que els cal engreixar-se, però no tant com abans. No cal, perquè l'hivern és més curt. Aleshores, doncs, s'estan adaptant. S'estan adaptant bé. L'únic que, d'alguna manera, hem de veure. És també aquests episodis, diguem-ne, més dràstics, aquests episodis. De pluges torrencials que poden durar diversos dies, com els afecta? Això no en tenim, de moment, dades. I que, clar, quan els afecta, per exemple, a la primavera, allà ja no tenen reserves per passar molts dies sense menjar. Clar, i això també els pot afectar, evidentment, clar, clar. Clar, però tot això ho anirem veient, però és que són canvis molt, molt recents. Mira, pensa que des de l'any 98-99. Teníem uns termòmetres a 65 metres sota terra mesurant temperatures, en un lloc on hiverna precisament aquesta colònia que et deia de 17.000 animals. Bé, des del 98-99 de l'hivern aquest fins ara, aquesta sala d'hivernada, al mes de desembre i gener, ha pujat més de dos graus la temperatura. Però és que el mes de febrer ha pujat més de 3. Això és una barbaritat. El qual, clar, ja no fa el fred, ja no fa la temperatura baixa que feia abans. I, per tant, han de moure's i ja no els serveix del tot aquella localitat. Han de buscar-ne alguna altra.

A partir d'ara ens els mirarem d'una altra manera. No aquests que veiem aquests dies, perquè ha sigut tot sants, diguéssim, sinó perquè és un món i que explica i pot arribar a descobrir moltes coses, les investigacions que es fan sobre als ratpenats. Així que li agraeixo moltíssim a en Jordi Serracobo, biòleg, eco-epidemiòleg i expert en ratpenats, que ens hagi fet evident totes aquestes explicacions. Avui estem un palet menys ignorants sobre els ratpenats aquí en aquest programa. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adeu, bona nit. Adeu, bona nit.

A perfect life The kind you dream of Waits for me And yet And yet I can't shut out This sense of dread This haunting doubt. I found a man who truly loves me I love him And yet, and yet On this bright day A shadow falls across. The kind you dream of waits for me And yet, and yet I fear I might Be sailing into an endless night.

Part of me is saying I'll soon be where I belong Part of me is saying Something's wrong A perfect life The kind you dream of Waits for me And yet. I fear I might be sailing into an endless night We'll soon have a perfect life And yet, and yet.