Josep Ginesta: "No ens sentim interpel·lats, el problema de l'habitatge no el provoquen les pimes"

Un quart d'onze de la nit. Podem saludar el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta. Bona nit. Hola, bona nit. Hola, bona nit. Estem parlant amb el secretari general de PIMEC. D'entrada, quin balanç fan d'aquesta jornada de vegada avui?

Doncs el balanç que fem és que ha tingut un baix seguiment, un baix seguiment en tant que. Poques persones treballadores realment han secundat la vaga en els termes que coneixíem habitualment, i de fet més baix que amb altres vagues generals que s'han produït en el nostre país, però en canvi hi ha hagut una alta afectació, una alta afectació a l'activitat econòmica, amb un percentatge que nosaltres hem xifrat en un 27,6%, amb una enquesta sostinguda en el dispositiu que hem tingut al llarg del dia de seguiment amb milers d'empreses que han anat responent. I, per tant, una afectació alta. I, per tant, aquesta paradoxa que un baix seguiment acaba tenint una alta afectació a l'activitat econòmica en un percentatge important d'empreses i més enllà del que havia passat en altres moments. També és cert que majoritàriament les afectacions han estat. A la mobilitat, a la mobilitat de persones, de mercaderies, i que també, en el fons, expliquen un dèficit estructural que té aquest país, i que gairebé probablement podríem dir que no cal que hi hagi una vaga perquè hi hagi problemes de mobilitat en el país, i que les persones arribin tard a la feina. I per tant s'ha produït aquesta situació, aquests dos extrems, baix seguiment però alta afectació econòmica, que també ens posa sobre la taula molts reptes de futur al voltant de com es fan les vagues, com es convoquen i també de realment tenir una situació en la que fixis d'aquest 27,6% d'empreses. S'han vist afectades, doncs, el 54%, no tenien ni una sola persona secundant la vaga i, en canvi, han patit l'afectació directa o indirectament, no? I, per tant, també, una situació en la que es projecta l'impacte d'una inquietud social, d'un anuig, d'una. Un sentiment de la ciutadania al voltant de molts problemes que podem compartir en la major part les inquietuds que expressa la ciutadania, però que s'han projectat cap a algú que no entenia la culpa ni la responsabilitat de resoldre'l, com són les empreses, no?

Al marge de la convocatòria de vaga, aquesta vaga que tenia l'impacte, lògicament, en l'assistència a la feina, aquesta tarda hi ha hagut una manifestació que s'ha reproduït a moltes ciutats i que, en el cas de Barcelona, ha acollit la manifestació per aquest motiu, per l'accés a l'habitatge més multitudinària que s'hagi fet mai. Per tant, podem parlar de manifestació històrica. N'han pres alguna nota? Se senten interpel·lats d'alguna manera?

Doncs com li deia, perquè fixi's, el problema de l'habitatge no el provoquen les primers d'aquest país, no el provoquen les petites i mitjanes empreses que són la majoria de les empreses del nostre país. El problema de l'habitatge és un problema que arrosseguem des de fa temps i que nosaltres sempre hem explicat. Miny, nosaltres acostumem a explicar, de fet vam fer una anàlisi específica, que el problema de l'habitatge el pateixen les famílies, les llars, el pateixen les persones que tenen dificultats per emancipar-se, per tenir accés a un habitatge en condicions, i aquest problema el pateix la ciutadania, no les persones, però el segon que pateix aquest problema són les empreses. Que el pateixen de doblement. Primer, perquè tenen dificultats per accedir a persones per treballar, especialment en les zones en les que hi ha aquesta alta tensió residencial, però també perquè allà on hi ha una dificultat d'accedir a l'habitatge s'incrementen els costos laborals, perquè puja el preu de l'arrendament i el preu de la compra. I, per tant, també ho pateixen les empreses. I pensem que la convocatòria de vaga per això li deia paguem justos per pecadors, perquè es projecta. Qui pateix les conseqüències d'una vaga és sempre l'activitat econòmica i les empreses i, malauradament, les decisions sobre la política d'habitatge, que tenen a veure amb incrementar l'oferta, facilitar l'accés a, com a mínim, els tràmits administratius, probablement incentius fiscals, són mesures que han de prendre els governs, els governs i els parlaments i el legislador, no?,

Senyor Ginista, jo no voldria reproduir la conversa que ja vam tenir ahir en la prèvia d'aquesta convocatòria, però sí que li repregunto. Si un sou no permet pagar un lloguer a prop de la feina, quina part de la resposta correspon a les empreses?

Miri, hi ha una part que correspon a les empreses que és intentar garantir unes retribucions raonables, dignes i que tinguin els increments com a mínim del que puja en termes generals del cos a la vida. I això és el que fem en la negociació col·lectiva, en els convenis col·lectius que seguim tancant, que seguim negociant. Amb els sindicats, el que passa que hi ha problemes estructurals en el nostre país que afecten també el poder de compra, el poder adquisitiu de les persones, i hem d'atacar aquestes problemàtiques, perquè si no el que passa és que amb això tenim un dèficit estructural en matèria de costos energètics, de costos de carburants i d'energia elèctrica, especialment en les últimes setmanes, que són qüestions que afecten el poder de compra. I nosaltres amb això diem que les petites i mitjanes empreses no són les que s'estan quedant, aquesta part del pastís que sí que s'està generant. És a dir, venim d'un creixement econòmic. Extraordinari, molt superior que tots els països del nostre entorn. De fet, es projecta per l'any vinent també un creixement menor, però també creixement econòmic. I sembla que aquest pastís gran del creixement econòmic, malgrat l'esforç que fan les empreses per traslladar-ho a salaris, a costos laborals, això no arriba a les famílies. Doncs probablement haurem de veure aquesta cadena de transmissió de com arriben els recursos a les famílies, com redistribuïm els diners. Els euros a través del treball i a través de les persones que aporten, com ho fem i com ho millorem, fiscalitat, cotitzacions i també garantir que els preus regulats tenen un equilibri realment amb la capacitat de comprar al país, perquè el que segur que no és possible és que les pymes segueixin incrementant costos per sobre de l'increment dels costos de vida i que després acabin. S'acabi destruint ocupació, que seria el que podria passar en una situació límit de tot això.

Senyor Ginesta, també li volia demanar pels aldarulls que hem estat explicant des de les 9 de la nit i que sembla que ara ja van clarament a la baixa. No sé si els han arribat avisos de comerços afectats al centre de Barcelona. Quina informació tenen?

Sí, ens han arribat avisos al voltant d'aquesta afectació i miri, durant el dia hem anat explicant que sortosament estàvem tenint una jornada de vaga que nosaltres consideràvem que no era la millor resposta que havíem de donar com a país al problema. De l'habitatge, sinó que havíem de buscar altres alternatives, però també celebravem que s'havia produït amb normalitat i que no teníem constància de cap incident. I miri, nosaltres hem fet el seguiment a tot Catalunya, a nivell territorial, a nivell de municipis, d'associacions de comerç, i no teníem constància de cap incident rellevant al llarg de tot el dia, malgrat hi havia piquets informant, piquets explicant, piquets interpel·lant a la gent que tingués comerços, però en un entorn, jo diria, pacífic i molt raonable. I, malauradament, arriba una hora en què es produeixen. Aquests aldarulls, que a més a més, les imatges que hem vist eren una mica preocupants, amb grups de gent organitzada deliberadament que volien generar aquest efecte, i aquí és on probablement els cossos i forces de seguretat, els Mossos, han de treballar més intensament per desactivar una mica aquests grupuscles de gent que espatllen jornades reivindicatives, jornades de protesta que es desenvolupen al llarg del dia amb tota normalitat a tot el país, i en canvi, quan arriben al centre de Barcelona. O en algunes zones es desvien. I miri, les imatges de Barcelona, aquesta ciutat que es projecta al món amb establiments, que avui al matí ja rebíem imatges d'alguns establiments que sabent que hi havia la convocatòria de manifestació a la tarda, barraven els vidres, tancaven els vidres i ja es posaven, com aquell que diuen, esperant. Els aldarulls al vespre. Aquesta imatge és molt dolenta per a la nostra ciutat i penso que s'hauria d'atacar ràpidament aquests grupuscles.

Ara, fa uns minuts parlàvem amb el tinent d'alcaldia de Seguretat, el senyor Albert Batlla, que ens explicava que en les darreres setmanes, i parlant amb comerciants, que hi havia hagut una conversa molt fluïda i que se'ls instava sempre en aquests establiments a autoprotegir-se, a prendre algunes mesures. Creu que s'hauria d'ajudar tenint en compte. Que aquests fets es van repetint al llarg de les setmanes o dels caps de setmana, que aquesta protecció fos o més homogènia o més segura, perquè el que veiem és que hi ha hagut saquejos igualment.

Sí, miri, difícilment podrem tenir una ciutat blindada a aquestes situacions, perquè al final fins i tot els comerços que a vegades han tingut alonatges o que han tingut altres atracaments, etc., acaben construint sistemes molt blindats. Però clar, justament trenques la lògica de l'aparador i de la ciutat oberta i de l'establiment obert, a mesura que tu blindes el teu establiment. Sí que hi ha hagut una conversa molt fluïda i aquí sí que hem de dir que l'Ajuntament ha estat en converses constants amb el comerç, etc. Pensem que més que blindar la ciutat i donar una imatge. Del derull constant pensem que s'hauria d'atacar directament aquests urpuscles de gent organitzada que de fet ja s'ha actuat els Mossos han actuat de fet portem setmanes coordinant-nos amb Mossos per aquesta convocatòria de vaga perquè temíem que arribéssim a l'escenari d'avui i ja sabem els Mossos ho han anat explicant que han anat fent seguiment la Guàrdia Urbana també i pensem que és més pràctic i més fàcil en comptes de fer una ciutat blindada amb els aparadors. Blindats amb ferro, amb metall, amb fustes, és més raonable que tinguem una ciutat endreçada perquè som capaços d'articular aquests grups organitzats de gent que, a més a més, espatllen jornades com la d'avui, que havia estat reivindicativa i legítima, malgrat fos abusant del dret de vaga des del nostre punt de vista, però que espatllen una mica aquesta imatge.

Perquè aquestes proteccions, els establiments se'ls paga a cadascú la seva pròpia protecció i tria el seu sistema. Perquè ja no parlo de grans establiments, parlo potser de comerços més petits.

Sí, cadascú es tria la seva. Sí que hi ha algun intent de coordinació entre d'ells, de buscar proveïdors que ho instal·lin. Hi ha converses obertes amb l'Ajuntament per intentar buscar alternatives, solucions, anar a convocatòries d'ajuts, etc. Però, l'insisteixo, més enllà que ara a curt termini puguem buscar alternatives, sí que aquí cadascú es busca la seva i veurà que hi ha blindatges de tot tipus, des de la fusta, el cartró, el metall, el ferro, és a dir, hi ha de tot tipus. Més que això, penso que hem d'insistir en les alternatives, que és intentar evitar que aquesta gent indesitjable, doncs això, ennobolin aquesta imatge sempre positiva de la ciutat que es projecta al món, no? Perquè en una manifestació

tan multitudinària, al llarg de la tarda no hi ha hagut cap incident i és important també subratllar que els aldarulls ja han arribat un cop, ja s'havien donat per desconvocada la vaga i feia ja força estona. Gràcies, Josep Ginesta, secretari general de PIMEC. Gràcies per atendre el Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.

Molt bé, gràcies a vosaltres. Bona nit.