
Josep Maria Espart: "Per a la família és extraordinari"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Josep Maria Espart, bona tarda. Bona tarda. Quin dia tan emocionant, eh?
Bueno, això és molt difícil d'explicar a les persones que no ho viuen, diguem-ne una cosa així. Per nosaltres, per mi, que ja tinc 92 anys, i per la família, és extraordinari. Per això avui hi havia tanta família, perquè jo tinc. Tinc quatre fills, set nets i quatre besnetes, no? Aleshores, és clar, tothom vol viure un moment com el d'avui. Perquè això, jo crec que només ho podem explicar als que ho passem, no? Perquè és increïble, no? Tantes vegades i tants anys d'anar al camp del Barça, jo, amb els meus fills, des de petits, quan em sembla que. Que no hi havia seients, que hi havia uns banys de fusta, i ens anava molt bé, perquè si el nano el posàvem entre mig, m'entens?
O sigui que vostè ja era del Barça, no és cosa que el net hi jugui.
No, no, jo vaig néixer amb una família normal, som de Mollorossa, el meu pare era fuster, i jo quedava quedava badant perquè el meu pare tenia un client molt bo a casa d'aquestes importants del poble i el feia treballar molt i era un home que era molt del Barça i anava quan jugava al Barça anava al Barça i llavors venia per allà al taller i explicava el que havia vist i jo em quedava allà badant com un tonto no. I el primer que vaig fer quan vaig anar a treballar a Barcelona als 18 anys, doncs quan vaig poder anar a veure el Barça, el primer camp de les Corts.
Josep Maria diu, anava al futbol amb els meus fills. Amb el seu net Xavi també hi anava, al Camp Nou?
Alguna vegada sí, però clar, jo ja era molt més gran. Nosaltres tenim 5 o 6 carnets, o sigui que indiscutiblement que sí que ha anat amb ells. Sí, sí. I a la ciutat esportiva
em sembla que també hi
va anar una vegada, no? Allí no t'explico. Perdona, ho extractaré de tu perquè. Sí, home, i tant, només faltaré, eh? No ho permet, no? A la ciutat esportiva has de pensar que quan el nen, l'any 2015, no? Va anar per primera vegada al primer que el vaig portar quan li hauria fet una prova. Llavors li van fer unes proves a l'any final del 2014 i llavors quan ja va anar li van dir que sí. Llavors el 2015 li van dir que sí i aleshores nosaltres, jo he viscut sempre a Barcelona, però. Aleshores l'havíem de portar fins que al cap d'un temps es va anar fent una miqueta més gran em repeteixo primer vivíem a Barcelona jo continuo vivint a Barcelona jo vam portar el camp de l'Europa després que això perquè tenia 5 anys llets. Però al cap d'un any i mig, perquè l'Europa té una quantitat de canalla impressionant. I tant. El que fa l'Europa és digna de veure, no? Llavors, què diem allà? Però al cap d'un any i mig, el meu fill i la seva senyora se'n van anar a viure a Vilassar. Llavors, el van portar de seguida a jugar a Vilassar i va ser quan després un obredor, que no recordo com se diu, pues el. Va dir al club de Vilassar i a l'UFI si volien fer unes proves al Barça, que hi va anar el desembre del 2014. Llavors va passar un temps, i a la campanya següent del 2015 ja li van dir que ja hi podia anar. I va ser quan jo el vaig portar el dia 7 d'agost del 2015.
És a dir, el 7 d'agost del 2015 Xavi Espar fa el seu primer entrenament al futbol base del Barça i vostè l'acompanya.
No, el primer entrenament el vaig fer en desembre del 2014. Però llavors fins que no va acabar el desembre, diguem, no va acabar la temporada, va acabar la temporada al Vilesa i el 2015 va ser quan ja va anar. I el van admetre i el 7 d'agost, perdona, de setembre del 2015 el vaig portar jo allà.
I qui li havia de dir que 11 anys després, vaja, el Xavi seria jugador del primer equip del
Barça a tots els efectes? Sí, home, perquè això és increïble, no? Però allà sí que l'havíem de portar nosaltres, però allà aleshores jo conduïa i no hi havia cap problema. I anàvem tots els dies que feia falta, els caps de setmana. Aleshores, quan vam anar a viure a Vilassar, el que va passar és que anàvem a comer, a les cinc de la tarda anàvem a buscar un taxi o una furgoneta, Tots els dies de la setmana, dos o tres dies de la setmana, que havien d'anar a entrenaments, anaven de les cinc de la tarda de Vilassar a Sant Joan Espí, entrenaven, altra vegada al taxi, i cap al Calçà. Això ho feia un taxi. Però els dissabtes i diumenges, si jugaven allà a les instal·lacions de la Masia, o jugàvem amb Andrés o aquí o allà. Aleshores havíem de portar la família. O sigui que de viatges allà a la Masia, tenen els camps d'entrenament i els camps per jugar, pues això ho hem fet cincs de vegades. No jo, jo i la meva mare, de debò. Llavors érem més joves perquè. Volen dir que amb cotxes era independent i ho passàvem en grandes perquè a més a més allà hi havia les famílies que tenia del Corbassí que eren petits tots perquè són del mateix any a la Min i aquí hi havia més doncs també el Marc Bernal potser el Marc Bernal, escolta després més tard el Jofre Jofre Torrents Torrents. El que vam començar el mateix dia, del mateix any, vam ser amb l'André Ferrer. Ah, sí, ara el Barça Atlètic, sí, sí. L'André, que també és un nostre obligari. I per això dic que vam fer viatges amunt i avall, però no està escrit. Salvo quan ja vam fer una mica més d'irlandès, i llavors anàvem a recollir.
Doncs és la història i l'emoció de la família Esparta explicada per l'avi Josep Maria. Josep Maria Espart, moltíssimes gràcies i felicitats per la part que li toca.
Perdona'm, moltes gràcies, us ho diré jo, i perdona'm, el que passa és que els vells, quan agafem la carrerilla, no acabaríem mai.
No, home, no, només faltaria. Avui s'entén perfectament que estigui content. Felicitats, una abraçada, Josep Maria.