Josep Rull, president del Parlament: "Quan Puigdemont torni, decidirà a quina cadira vol seure"

Són les 8 i 3 i avui és un dia important també al Parlament de Catalunya perquè s'hi viu un debat de política general. Saludem aquesta hora el president del Parlament, Josep Rull. President, bon dia i gràcies per acompanyar-nos.

Hola, bon dia i benvinguts al Parlament. Com viu el president un dia com avui? Doncs és un dia de màxima intensitat perquè som el gran aparador. Per generar esperança en el conjunt de la ciutadania. No m'agradaria que el debat de política general fos un debat banal, sinó que és el debat de l'estat de la nació, i per tant la nostra obligació és poder fer un intercanvi de posicions, d'opinions, i sobretot allò més rellevant són les votacions del dijous. Quan hem acabat de debatre, aleshores s'han d'articular els consensos, i allò que s'aprova s'ha de complir. Perquè ens està passant en massa ocasions que allò que aprova el Parlament no es compleix. I la meva funció com a president del Parlament i la funció de la Mesa és garantir que allò que s'aprova en el Parlament es compleixi.

Vostè com a president del Parlament té una responsabilitat molt gran. Vostè parlava d'esperança, però també potser podem parlar de confiança, no? Durant molts anys la sensació de molta gent és que ha anat perdent la confiança en aquest poder legislatiu i executiu a la vegada.

Sí, aquest és el i per tant tenim uns reptes que són gegantins. N'hi ha un que per mi és una prioritat essencial que és garantir la qualitat legislativa, fer bones lleis. I que les lleis que aproven el Parlament de Catalunya puguin ser avaluades amb posterioritat. Aquest és el gran repte que tinc per aquesta legislatura, que un cop hem aprovat una llei, al cap de dos o tres anys, puguem avaluar si aquella llei ha servit pel seu propòsit, si han hagut efectes no desitjats que l'han neutralitzat. Tot va molt ràpid, tot canvia molt ràpid, i tenim un altre problema a Catalunya. Que és la, deixem dir-ho amb uns termes, i ara m'explicaré, l'obsolescència normativa. Tenim lleis antigues que no ens serveixen per les noves realitats i, per tant, hauríem de buscar mecanismes per anar actualitzant de manera periòdica les lleis. I, per altra banda, l'Estat legisla molt i Catalunya ha quedat molt endarrerida a l'hora de legislar en allò sobre el qual tenim competències exclusives. En tema d'habitatge, Catalunya té competències exclusives, però tot el focus el tenim en la legislació que evacua Madrid, i això crec que és simplement inaudit.

De fet, vostè com a president de la cambra no participa directament en els debats, no negocia, no depèn de vostè el contingut dels textos que s'aproven. No sé si això també li permet tenir una mirada més global del nivell actual de la política, i si està preocupat també en segons quins discursos o segons quins usos es que es fa d'una cambra com la cambra catalana.

La meva obligació és que hi hagi respecte. Hi ha un concepte que el reivindico sempre, que és el d'acord amb el d'acord, només actuar d'acord amb la responsabilitat que tens assignada. I els diputats del Parlament de Catalunya tenim una altíssima responsabilitat de representar el poble. Hi ha d'haver respecte a l'educació i, per tant, discursos que, sobretot, siguin extraordinàriament respectuosos amb la dignitat humana. Jo crec que aquest és l'element bàsic, fonamental, i la meva prioritat és justament garantir això, i no és fàcil. Gens fàcil, perquè en aquests moments tenim discursos severament deshumanitzadors. I per tant, si tu qüestiones els drets fonamentals i la dignitat humana, després tota la resta acaba sent irrelevant. El nucli és servir la gent. I, insisteixo, la dignitat infinita de la persona humana.

M'està dient si cap tothom en un Parlament, també a l'extrema dreta, però no quan deshumanitza.

Efectivament, i aquesta és la qüestió de fons. Nosaltres hem aconseguit una conquesta a Europa, sobretot després de la Guerra Mundial i de l'aclaració dels drets humans, que tothom és responsable per allò que fa concretament. Per tant, jo jutjaré a tu. Per allò que fas efectivament o que no fas. Jo no puc jutjar algú pel col·lectiu al qual pertany, per si és immigrant, per si professa una altra religió, per si té un color de la pell diferent, per si té una procedència o una altra. Jutges en funció de l'actuació concreta i l'actitud de cada persona. Si no és impossible construir un projecte de futur i Catalunya s'ha fet justament amb això, compartint valors, compartint un espai de convivència i garantint una altra cosa tornant a l'habitatge, que és l'ascensió social, que vol dir que l'esforç. Tingui recorregut i que, diguem-ne, hi hagi aquesta aspiració legítima a esdevenir classe mitjana com a concepte.

Aquest, president, és un discurs molt del catalanisme fins ara, històric, no?

És això. És aquest el discurs del catalanisme. És aquesta la idea bàsica. Quan hi ha, diguem-ne, els tres vèrtexs del catalanisme són agenda modernitzadora, cohesió social, que vol dir ascensor social, capacitat de progressar, igualtat d'oportunitat, justícia social i equilibri territorial. Aquests són els tres vèrtexs d'aquest moviment extraordinari que és el catalanisme. A l'entorn d'una cultura i d'una llengua que es pot aprendre. Que és fonamental, és a dir, és impossible entendre Catalunya, la integració, la nació sense aquesta llengua comuna i compartida que s'hi pot abraçar a tothom. Mira, el 70% de catalans ha nascut fora de Catalunya o té el pare o la mare nascuda fora de Catalunya. Aquesta mateixa dada era similar, ha canviat ara des del 72-73, però l'any 17, l'any 17, i va passar el que va passar i va haver un moviment extraordinari des d'aquesta perspectiva. Tu planteges de dir, no, no, escolta, tu et jutjaré per la teva procedència i per tant tu sempre seràs de fora, sempre seràs de fora, és impossible construir la nació. Recomano a la gent que es mirin a la pelicula del 47, és això. Abans i ara, és exactament això.

Vostè ha de governar un Parlament, és una cambra de debat, diguéssim, en el qual hi ha anomalies, per exemple, hi ha una cadira que està buida. És la cadira que hauria d'ocupar, en aquest cas, l'expresident Carles Puigdemont. Ja ha dit que serà rebut al Parlament amb solemnitat quan toqui. Per això, vostè en quin calendari treballa? Creu que podria ser ja aquest proper mes d'octubre? Dugues Cadires, eh?

Carlos Puigdemont i Lluís Puig. Com a terrasseny, tot i que estic davant d'un sabadelleny, doncs les Dugues Cadires no m'atreveixo a fixar un calendari. Amb això vull ser molt, diguem-ne, cauta. Però creu vostè que hauria de tornar a seure a la seva cadira que li correspon com a cap de l'oposició? Ell és diputat del Parlament de Catalunya i decidirà què vol fer. Ell decidirà legítimament què vol fer. Però avui per avui Carles Puigdemont té una doble dimensió. És diputat del Parlament de Catalunya i va ser president de la Generalitat. Fora agitat de manera absolutament. Anava a dir, i legítima per part d'uns poders que van actuar de manera arbitrària, legítima. I el president Carles Puigdemont va preservar la presidència de la Generalitat i la dignitat de la presidència de la Generalitat. Sempre ho explico. Jo vaig anar a la presó, vam decidir bifurcar-nos, uns anàvem a la presó, els altres a l'exili. Tenia molt clar que la presidència de la Generalitat havia d'anar a l'exili tant sí com no, perquè era una institució que s'havia de respectar. Quan vaig entrar a la presó, a mi em van escarnir, em van insultar, em van dir traïdor. Va ser un maltractament brutal. La presidència de la Generalitat havia de quedar alliberada d'aquesta infàmia. I el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va preservar la institució. No es va preservar amb ell com a Carles Puigdemont. Vol dir que l'estratègia

de l'exili era més encertada per l'independentisme? No.

Jo crec que la presó ha fet molt més fort l'exili. La resolució de Lluís Puig per part del Tribunal de Apel·lacions de Brussel·les. Diu, no alliurarem Lluís Puig a la justícia espanyola perquè Espanya no es garanteix la presumpció d'innocència, perquè Espanya no hi tindrà un judici just. Per què la justícia belga i europea s'expressa amb aquesta rotunditat? Perquè hi ha hagut presó. I perquè la presó ha acreditat, diguem-ne, que la justícia espanyola ha estat una justícia

venjativa i una justícia arbitrària. Josep Rull, president del Parlament. Gràcies per acompanyar-nos i que vagi bé el debat, que començarà a partir de les 9 del matí i seguirem a l'antena de la Ràdio Nacional de Catalunya.

Moltíssimes gràcies. Molt bon dia.