Josep Vallverdú: "El més important a la vida és deixar un bon record"

El divan, amb Sílvia Cóppulo, escoltem les persones de Catalunya Ràdio.

Ha compromès des de l'acció que brolla de l'observació i el pensament reflexiu amb la paraula, la paraula, sempre la llengua. El català, guerriller de la llengua, li agradi definir-se la creativitat per la fidelitat al país, el testimoni en obres són monumentals amb la constància d'una vida sencera. Hem de donar-li les gràcies i sentir-nos amb alumnes. Aprendre, aprendre'n. Avui al divan, un gran autor vocacional de la literatura catalana, que ha compaginat la docència amb una intensa feina de producció de literatura majoritària, que inclou la narrativa per a persones adultes i especialment la infantil i la juvenil, l'assaig, el teatre, la poesia, les memòries, els articles i les conferències, i encara podríem afegir-hi els pròlegs i els pregons. Filòleg, docent, traductor, dibuixant i sobretot, escriptor, essencialment un home de lletres més de tres-cents títols,

optimista sempre i molt humà, diu que escriu per divertir

i divertir.

Avui al divan.

Som a Balaguer, el Museu de la Noguera, feliços de poder conversar amb una persona que mirem, una persona jove de cent anys de vida, amb l'honor de conversar i també en homenatge. Senyor Josep Vallverdú i Aixalà, gràcies per rebre ens i ser avui al divan de Catalunya Ràdio. M'encanta

El divan amb Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio, el valor de la conversa.

En el moment que som ja s'ha acabat oficialment

aquesta any Vallverdú, com s'ha sentit,

com li ha anat estat una experiència molt rodona, perquè d'una banda la fatiga és un any fatiga. Solbes va veure una persona d'avançada edat, però al mateix temps molt d'experiències, Juanes, y el que enduria és l'efecte que he trobat. Tota la gent venia així gràcies a un llibre que venia assegurat que simplement mirar bé, contenta que fossis a tot arreu a pobles, petits pobles, grans institucions, o sigui que ha estat una sorpresa per a mi, per fer el tercer temps que pensàvem que Barajas Escarp no tocava, estava absolutament convençut que era positiu. Alguns d'infants ho havien fet perquè havien sentit a parlar, d'altres perquè eren amics, amics meus. I com que quan anat als llocs, i gairebé si de diferència a Catalunya, y ya no me n'he anat de pressa i corrents, sembla cua entre cames ocell que l'han fet fill adoptiu. Tots sap que Lleida té fill predilecte.

Bé, deixa l'efecte. L'efecte, el que subratlla l'efecte és essencial en la seva vida. Vostè, que té cent anys de joventut, com ha aconseguit arribar-hi per l'efecte?

jo crec que sí, que he donat bastant, bastant, tantes experiències negatives, experiències desagradables, però així passes ràpidament una sortida per sobre de trobar un aspecte positiu de la qüestió, és a dir,

ara que llegim tantes coses de psicologia positiva, si vostè hagués de dir que ha estat l'eix que li ha permès que avui el veiem. Amb aquests cent anys que ha entrat aquí, aquesta, a la Biblioteca del Museu de la Noguera, món urbà, més de pressa que nosaltres diu, no s'ha entretingut amb les coses negatives de la vida i l'ha enfocada sempre a la vessant positiva.

Ximeno ha estat sempre actiu i això és molt important. Actiu actiu, actiu que vol dir ateu. Paro para encarar. Y cuando dijo de llegir l'ampliació, es faria bé o no. A veure si alguna cosa es poden aprofitar de la televisió. Em poso a dibuixar. Volen pas una, repassar classes, fer alguna cosa anual?

si el repte té reptes, encara a la vida, vostè és un repte,

L'empresària que ve pel carrer i de moment no saben la reglada. Si algú coneix una noia et saluda i dius: Ai, perdona, no per així es fes fosc que ja es comencen a tot. una història, tot és un àrea.

I encara ara, en el dia a dia,

té cent anys de vida. Pensa amb el que farà avui, el mes que ve, l'any vinent. Té projectes engegats.

No sempre hi ha alguna frase en anglès modestes, sempre la meva estada. He descobert un quadre de Balaguer, començat així, un dietari que l'havia començat i va arribar l'any 19, es va quedar parat en valor. El que tingui 70 pàgines a un 9 espai,

a un segon espai, té un ERO a que l'any 19.

Encara em poden explicar moltes coses, però això no són unes xifres. Article: deixa de fer articles a la premsa. M'he decidit això tan tan bé i tal com la dreta. Efectes de la premsa: no prou que estic cansada de pretext de la premsa. Ara faré un dietari amb articles. Per a mi, allò que vaig tenir de publicar el diari present. Un científic francès va decidir finalment que Déu existeix. Però a veure que Déu existeix i diu que obrir Verds, amb la seva complicitat per la seva magnitud i la seva creixent infinita, no pot ser si no vaig veure que sap totes les matemàtiques possible. Imaginar que aquesta baixada és un 10 no és un 10 de la BBC. Les dades ha sortit aquests dies després de tant de temps més jubili. una forma de dignificar la creació d'un comitè.

Sàpiga, permetin-me un momentet, perquè ara,

arran de que vostè diu això de Déu, vostè m'està parlant del llibre de Michel i voldria aclarir amb 10 la ciència, les proves,

és a dir la manera amb que acaben demostrant que no és possible, que Déu no existeixi, és possible que bé van sortir.

Tot això tan complex, es troba ordenat, està ordenat per algú que sap totes les matemàtiques possibles. Pero usted crea. Tinc necessitat de veure, puc creure en un ésser superior al que crec que és la transcendència de la resolució dels guàrdies que tan malament, eh malament, davant de seguretat, observo que hem d'agafar una mica, és una mica sèptic.

No diríem si llavors què pensa fer amb la vida, quin sentit té la vida o quin sentit li ha atorgat vostè,

si tu tens al final la sensació que el balanç és positiu, és a dir quantes persones ara estem en una taula de diàleg, L'important és que deixi suport. Jorge Manrique, ho he dit molt bé, ja hi ha 3 vides:. La vida de alguien. Adéu a la vida de la nau i que aixecava una mort. I la vida de la fauna. Bé, algú ens deixa parcs naturals y duia una generació a una idea: fer mitja. Després ja es poden veure des dels 2 bilions d'anys passats

quants milions de persones busquen alguna ocasió. Li he sentit que li agradaria que el recordessin com una bona persona.

Per això és molt poc per definir-se qui li sembla que és el millor que ha fet vostè al llarg de la vida del seu suport a Bassa, la retirada, no portar massa la contrària, perquè a vostè no li agraden les discussions. Bé, tot això, segons ha dit. Fe això subratllo que ha fet la il·lusió d'Hiroshima hagi una bona fórmula per anar pel món. Va preparar, si són massa, se m'està aquí, Lídia Mas, anar a veure què és capaç.

Suposem que això era un lloc. Hi haurà discussió entre 2 bàndols? no, no intervé. En, general, em sembla que tot és una mica de broma i també una altra, Makaay, i s'acaba bé, és veritat, vostès un home de pau.

El divan amb Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio, quinzena temporada, el valor de la conversa.

El.

No, Josep Vallverdú ens ha triat aquest concert

per a violí en re major de veto perquè li recorda que el fa sentir.

A mi m'agrada molt. una peça que de vegades algú ens ha dit que era baixa i efectista, però avui és una peça molt ben construïda i no entenc de música. Però a mi em complau la totalitat del concert. Vostès creuen música de Font de vegades, si bé música instrumental, McLare, música clàssica, se seriosament les classes amb literatura i embogit vostè és un clàssic dossier per Albiol, va pe todos, Després de Carèlia i molts altres, eh.

A la vida.

Ara que l'inquieta la intel·ligència artificial,

i com se la molt malament. Per què? Perquè és així? perquè és capaç d'alimentar se ella mateixa va aprovar. 6 corporacions dedicades de paraules van descobrir que configuraven l'avantatge. Adquirir més possibilitats són la prova amb una noia que tenia entrada a la intel·ligència artificial o el que fos. Me dir a veure si fer un article firmat per mi sobre la Vella i el vi, un article de Fabra i la riera, va endur el telèfon mòbil, va trigar 8 segons a posar -se a treballar. I a vegades un català perfecte va fer un article amb els girs tàctics, amb paraules fe Em vaig quedar amb la de Farena.

Se va suplantar. L'ha fet mai aquell article, però en canvi hauria de ser ja havia pogut veure tot el que estava publicat, demostrar i agafar-lo. L'essència i construir una cosa no van resultar recrear. Aleshores per què ho febrer? sí, si ho fan En realitat, diríem: el perill és que la intel·ligència artificial pot prendre decisions.

Surt així, recordeu la Guàrdia Civil a l'espai cuando digo que eleven les ganes de treballar, s'ha acabat la broma. Clar, y yo era, diríem: és un perill, però no es podrà ser això a mi em quieta

i que l'empeny que la il lusiona del món.

Ara bé on els gossos que Bankia

a veure és la poca empatia que hi ha moltes vegades entre les persones que expressen més. No connecten tant com abans, perquè si es veuen amb el telefon mòbil per moltes altres, Pedro Arrojo, hàbitat abans, això em preocupa bastant. La gent està més en contacte.

Vostè parla de la presencialitat, de nacionalitat, pagar-les a la resta, de fer cua de la companyia, els especialistes, precisament amb el món digital. Penso que alguns psicòlegs diuen que aquesta connexió suposada digital, quan ja arriba a ser una sobre connexió, acaba provocant una solitud enorme, una era enorme.

Vostè té telèfon mòbil, però si el fa servir gaire, perquè bé, ho vaig fer.

I si em diu un dibuix i jo faig servir per telefonar per a moltes fases que vam fer igual que amb l'ordinador, penseu que jo vaig entrar a Laura Riera l'any mil nou-cents 99, era el primer al Guirado. Que després he hagut d'anar prenent les frases. M'he fet fent coses de què Espanya seria. Estic a l'ordinador, Ambient més anys. evidentment assaja. S'enviaven correus electrònics.

És més El divan amb Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio, diumenges, a partir de les 9 de la nit.

No gary Lewin i la Rapsòdia

en què li suggereix perquè ens l'ha triat,

senyor Valverde, deixa, m'agrada tot ella, concerts que els altres concerts si diuen: llegeixo un impost potable de Xavier Mateu, perquè, a més a més, és una forma de deixar-nos molt sa. I ara el jazz lent i el jazz simfònic. A mi m'agrada molt perquè més enllà de jazz, via no més sensat que m'agradarà. I 10, per exemple, la música cognom, no ha ballat mai el rumb, vostè ha guanyat mai res. No van fer treballar per la seva, ja deixo d'ana.

No, no.

Sant Martí del Canigó, Pau Casals, Catalunya, com a analitzar la situació, senyora Vallverdú,

ha dedicat avui els casals Casals i el gran personatge, potser l'exemple més val que ens va demanar la seu, del seu patriotisme, de la seva declaració català davant del món. En alguns moments li convenia molt, deixa Eloi Amagat, si així ho creuen. Així, Casals és un personatge important dels catalans i universals que són vessants, i per això ha fet que en sortiran encara la situació del català en el món del català de Catalunya, sempre en un moment crucial. Jo no crec que hi hagi tant de tanta perspectiva positiva com sembla, en el sentit que el Govern, és a dir el govern espanyol, és cert, el govern espanyol té el valor que tingui. Aleshores, aquestes aquests anuncis de moviment, d'independència i gairebé immediat, els trobo massa optimistes, sense anar més a poc a poc, no ho sé, no ho sabria dir, La meva posició és absolutament independents. Bé, evidentment ho està tota la vida publicada un llibre a València que he trobat. La llengua he viscut, és molt interessant perquè és molt a més a més la gent dels caçadors. Només la llengua disposarà de cent 70 planes, dues-centes, en què només són les anècdotes meves des dels 4 anys en contacte amb la llengua,

interpretant el sentiment i els enganys del Ple que ens acaba de donar el seu sufragi a la república catalana o que ha estat integrants de la Federació Ibèrica.

Agafo la llengua viscuda el 14 d'abril de mil nou-cents 31

i diu, escriu Josep Vallverdú, el 14 d'abril de mil nou-cents 31. Ja a Najaf, als 8 anys d'edat, la meva corporació recobria d'una lleugera capa de greix que arrodonia les faccions i em presentava el món amb un aspecte més corpulent que no corresponia al meu esquelet. Era un xiquet cooperatiu, de natural, però també obedient per un elemental sentiment d'autoprotecció i necessitat d'espai íntim, característica que no avaria. Cobrant tothora de ciment, estalviava renys, problemes, especialment controvèrsies domèstiques. He defugit sempre les discussions, els diàlegs allargats. M'agradaven les estones de soledat que omplia llegint, dibuixant, retallant, construint, majoria. Nenes de sobre Puig del col·legi arribaven setmanalment unes prometedores bones notes escrites en castellà, la llengua de les escoles, en el meu cas particular dels Germans Maristes de Lleida, la ciutat on vaig néixer. I després ens parla del pare i ens parla de del rei Alfons XIII.

No estaven persones que hagin vist el b Alfons XIII marxat.

No ho trobava. Recuperació de la república. No s'hauria a vegades d'oci de perspectiva i passo a parlar molt buy sempre. Això va néixer l'any 60, als 61 anys i havia passat totes les trifulgues del món i amb la passejada. I aleshores et trobes que no és una previsió, era gairebé d'una altra època que cal fer. tot això.

Vostè ha estat i és un activista cultural,

un guerriller de la llengua y te culturals y lo agent cultural de tot arreu. Una reflexió que he fet: és lleu i vivia a Sant Feliu de Guíxols. Es començava a descartar la ciutat després de la immediata postguerra. Va intervenir de seguida de tot això. Tot això pogués ser realment útil a la comunitat. Pensant en la comunitat que per cert també l'han fet

de fira adoptiu de Sant Feliu de la me puedo extraordinària

per fer què penseu que és així que vam engegar l'any 56, el 56 sortides entre Leo, ja hi ha alguna altra vegada més, però els fills i els anells del desaparegut, ja del de la meva època em recorda bé,

entre la decepció i l'esperança, pel que fa al català, decepció, esperança, on se situa sigut un èxit LGTBI.

Al mig s'ha de saber guanyar la batalla del català i només es guanyarà si parlen català. Sempre ho fa vostè que parla català. Així, com deia abans,

hem anat endavant o hem anat endarrere, vostè que defensava que s'havia de poder utilitzar en totes les situacions en tots els registres.

Brasiler, no dependre de mi, depèn de la població. La població la més jove no té, no té sentit el sentit de supervivència, de necessitat de supervivència que teníem nosaltres El treball. Joves haguessin, diu, suficientment preparats que ens han d'enganyar. Capacitat de cues en càrrecs directius joves que parlen i escriuen perfectament el català, el castellà i l'anglès, però no donen preponderància, és igual, és una llengua, instrument, caur. Les llengües no poden ser només instrumentals, han de ser sentida.

Vostè va donar un suport a Esquerra Republicana per la seva convicció independentista durant molt de temps, però va tenir com un perfil, diríem, convergent per l'amistat també personal amb Jordi Pujol. I ara on se situa políticament, políticament, em vull dir

amb un independentisme que sigui veu possible, que Catalunya sigui independent, marxaran del país i el telèfon Santi Gea, independències optimistes, no saben. El Quebec fa 70 anys que està demanant la independència. Perden sempre per un parell de maig. Aquí tenim un 48% de gent que potser podria ser independent. Així seria guanyant la batalla. A poc a poc em fa l'efecte que la joventut i els més joves no pensen en tot això i per tant, hi ha d'haver unes empreses que facin pensar al

divan amb Sílvia Cóppulo. Escoltem les persones:

Catalunya Ràdio, nor El nor, Avui al divan, a Catalunya Ràdio,

amb Josep Vallverdú. Cent anys d'idees clares. Vostè va néixer a Lleida al gener, on el 23 en un altre, sou petitíssim e diríem després, van traslladar-se als afores de Lleida, on més endavant es va edificar l'Escola del Treball, més endavant a la rambla de Ferran, Lleida que és per vostè i com vaig néixer.

Pero el fet que hi hagi llocs diferents de Catalunya ha fet perdre, ha fet perdre el 80% sobre Lleida. Lleida és la ciutat estimada de dir així. Bé, és la ciutat on vaig néixer, la ciutat que desitjaria que estigués bé, estiguéssem vents, més completa. Quan es va crear una festa Simfònica de Lleida, es va fer Univesitat de pensar a tenir una ciutat europea. Però va durar més, ha deixat de fer les coses més ben fetes. Aquest diumenge estava bastant apagada. No vull dir que no hi hagi activitats culturals ben bones. Sobre activitats culturals que no faràs. Quan era necessària una orquestra simfònica, se senten sous serps progressistes per gravat del món cultural per l'altra, que tampoc són fàcils. De Lleida, per cert, ja que aquí, de què jo vaig treballant pel comerç, ni ni l'urbanisme. Vallès, una ciutat que ha perdut aquesta seu, és un parer. Per exemple, a Girona s'ha pogut fer molt bé les frases que encara falta netejar. El nivell de la ciutat fa que moltes vegades havia de ser un política.

Li hauria agradat dedicar-se a la nostra manera. De cap manera vostès, escriptor vocacional y bien atado,

y sé quantes coses. Impresas. Lo però haurà d'haver i deixar-nos el meu camp

per veure quin record té de l'ambient familiar.

Ese buen.

Jo tenia un pare i una mare, vagin, Maria, joves els 2. La mare va morir als 44 anys d'edat, escandalosament jove, i el pare, amb 59, assegura baixa de llarga durada. Y he viscut tants anys, tants anys ens separa i va néixer o millora molt.

I els poemes de tensió Vi, la mare la va dibuixar. Un cop ja havia mort perquè no teníem càmera fotogràfica

i hauria deixat veure reclam. La mare, i a vegades ho sembli, lleu pel fum de l'estómac perquè això la va mostrar, ja hi havia que vaig tancar amb ella Aquell estiu. van ser un diàleg fantàstic, o dibuixant Volver de Lleida

van marxar perquè queien les bombes veure les bodegues.

L'any 37 teníem a casa vegada el Pedrell que carlí. L'havien detingut pel meu pare agressor com el no poder treure de la presó en el moment que els mataven sense sense deixa. I va poder treure el bacteri regata i nosaltres vam baixar l'any 39 a 38. Sabeu què? penso que el ciclista belga Frank de Boer, bombo, això les bombes, ja que la meva mare estava malalta del fetge sigut Flix. I vam agafar un taxi agraris. Ens vam refugiar en tant Urgell, empreses els parets. Jo dic que eren refugiats sense casa, que els havien apujat les parets al cap un spread. Ja ens vam emplaçar la gana que passava molta gent, refugiats, no estava ben variats, com la Selva Brava assegura que el Govern adapta, el pare va trobar aire i vaig aprofitar per anar a la universitat. Per la seva veritat i fins l'any 50,

abans de deixar de l'any 40, és clar, vostè cantava amb una altra lletra, l'himne de Riego,

que ho sé què.

Per això, Rieju y y después, postals que oferien Saunier Duval. Però li demanem que vingui a Barcelona

i el faig li tallaré això, Chacón, com qui fa. Potser ara l'haurien jutjat per dir aquestes coses. Possiblement hauria anat a la presó. Potser vostè hauria de fer tornar.

Puro. Yo a Barcelona amb vostè.

Ahir va anar l'any 40, que va representar per a vostè. Anar a l'edifici històric, al pati de Lletres. Encara el 10 el 10 recordar.

El bé de províncies, molt llest de províncies, enllestit de províncies a Barcelona, no variava. Els meus companys tenen tan llestos do malament. Però a més a més, tenien més vida social. a dir, jo tenia el cor et deixa veure si d'una família burgesa, peix anàlisi, d'on vénen dels treballs, la qual cosa vol dir que érem dels barris de la Via Augusta, capdamunt de Balmes. Aquella gent que venia 12 eren fills de fabricants industrials, fills de l'actual, els notaris i per consegüent, era més baix que deien que tenia. Ella hauria seu que tenien una vida social. Xavi encara no havia conegut perquè jo venia de la bruixeria baixa de Lleida. I a més ara, sempre he dit, es veia més bé a conèixer les veus, com Jordi Carbonell, el Miquel de Palol. No li cal perdre el pare del mica. Aquesta gent van ajudar a desvelar més,

desvetllar si i treballava, havia de treballar,

podia treballar l'hora, Al veure que havia de fer d'estudiar durant la carrera vaig estudiar a fons, a estudiar a fons per fer la meva residència d'estudiar. Havia estat sempre un bon estudiant d'assumir, però té abans dates. Ara una característica meva també ens semblaria estris. Per exemple, ara parlo les administracions, fer gairebé passo a batxillerat. Si aquesta gent tenim la dèria de fer cada setmana un rànquing de veure quins eren els alumnes que havien fet d'esbarjo, estava sempre entre els 4 primers i mai vaig fer un esprint per ser el primer que volia ser el primer estiu relativitzat, és a dir, érem 45 a 45 i jo estava entre els 4 primers. Ja n'hi havia prou, ja n'hi havia una setmana per Sàmper el primer. En canvi, els altres eren patata de competitius. Així que vaig repassar. Té a veure amb el seu caràcter.

No, que diu clar, jo no vull discutir. Per tant, jo vull estar en un lloc amb boca i arribi còmodament l'hora, no $$'s l'aler. I va anar a fer de professor. Després, no ens sembla que no li agradava gaire fer de professor.

Va ser una garantia de Wagué. No venia a la Marta Mata i mai havia estudiat amb calma amb l'Elisa Andrea Levy. Jaume Vicens Vives, que tenia 20 anys, darrers anys, la carpa. Això demana tota aquesta gent i ella estava buida de definir en veure que a part de Lleida, va afrontar una escala molt delicada. Hi ha una pedagogia, pero la placa. Un orador, és a dir: Sóc un confidencial. Jo, si hagués anat bé així de tècnics, havia estat un títol No. treball a Twitter. Tothom qui ho vulgui volia s'atreveixi a fer la classe obrera. Puntualitat extrema, molt ben feta, molt ben preparada, no li agradava. Acabava d'agradar la relació amb els alumnes. No sabia quin problema té a l'ombra casa. Potser s'hauria de saber això.

Potser és una altra manera també d'enfocar-ho. No, perquè llavors es pot anar més a la persona i no tant el coneixement pot veure les armes que havia estat deixeble, meva experiència, patien de la Carme Vidal, de la comissària de d'aquest any.

Baix Berguedà, Berguedà, ahir, el batec de vida i 16 anys, els últims cursos, no només la seva existència. Precisament això, cràtic, explicava la meitat del deute, el tema d'habitatge que s'haurien d'espavilar ells.

Així, perquè el que vostè feia és que els alumnes se'ls pagui, lessin, és a dir, muntava un debat. Això és una magnífica manera de parlar. Avui som al davant amb Josep Vallverdú.

El divan amb Sílvia Cóppulo. Escoltem les persones, Catalunya Ràdio.

El veig a Portland, aquí, a l'art grec, no és la millor cançó a cancelar. Salvatge, perquè li agrada tant y por.

Aquesta vegada més romàntica, el.

No El.

El m'ha parlat de la Isabel, la seva primera muller,

com era la Isabel.

Un carácter nada.

Mou, vol ser molt suau, molt ferma o catalana i a més a més va demostrar tota la seva vàlua. El seu fill, nosaltres vam tenir un inici psíquica. El que havia estat una lliçó d'absoluta, si ella no, no és una empresa de redreçar, va ser ella que va fer una mica i ara té 71 anys. Esta curiositat per tot el que parla, etcètera, però ha d'anar acompanyat perquè és molt interessant. Per però ella va ser així. Globalment, jo no hauria tingut la força d'aguantar la Vella Gràcia abusiu amb admiració en joc i admiració.

El que passa és que la via ja vèiem a venir. Agrada 80, 88, anys, pero no, potser hauria pogut viure més. I l'Eloi, el seu fill, com està ara. Bé, a mi vaig parlar molt baix cost que té el PP. Expressament, ell ha d'estar al seu centre. Ha d'haver-hi. Poc abans s'emmarcava, sabent que estem veient que no hi ha 2 anys, no només dues o 3 vegades l'any. I si per Nadal el veig ara he escrit un text. Compta amb anècdota: deixem banda allí, li passen de la riera a partir de la Documenta, telefònic i telefonia, dues vegades setmana. I aquesta llei és fe. Faran el dimecres al hora. Ell el que vam decidir en el text i això fa que fa anys que dura per buscar mà d'obra, per anar a l'Alguer.

Per vostè, diríem, està tan ferm. Continuar amb vida també és una manera de poder. Està vetllant per al seu fill, Eloi.

fer quan va néixer, quan va veure la general y hasta su lugar. Y me voy a estar pensant que hi haurà un organisme molt maques, Aspas, després de dues fundacions de gestió i una altra de jubilats i amb representants de la Fundació de les més grans. Està bastant previst. Tot perquè està bé i compromisos que en el moment en què jo de fallar així, mentre el vent, Madrid, la pàtria potestat, no és la meva dona va deixar, dependrà de la Fundació.

Hem parlat abans de la Isabel i ara s'ha referit a la seva dona actual, que ha dit: busca, Antonieta, que avui l'hem vist a entrar. Això de una història d'amor, una seixantena de cartes i casar-se als 89 anys té el cor robat.

Seixantena de cartes. la preocupació del Puyal

compartim que li va enviar per cuidar els elogis

i baixar a veure si, amb segell que van tenir a veure,

això requeriria un tirador en què se'l coneixia feia 50 anys. La veritat és que jo vaig venir a Balaguer primer, una primera vegada, a l'institut laboral de professor, Un vehicle deixa un ferit. L'anterior data, L'advocat, gestor cultural, també catalanista, baixava fer l'any 55. Ja venia recomanat pel despatx de Jordi Pujol. Tenien a veure. Bé, De fet, Gay se salva de poder caçar. Semblen tenir. Le coneixem des d'aleshores. Venia de la general molt la meva manera de sempre. On va morir el seu primer marit. A l'anterior la tenien les generaria un eix més. Això vol dir que és una amiga íntima de sempre. Pero era una media y una sortida, com respondria Casado, deixi'm dir-li bé, parlar així de veure si les 20 novetats en podien fer en el temps de convivència i assumir de pensar. Molt bé, Vaig començar a fer cartes per ella. Se'n va anar a Barcelona, a l'Espluga de Francolí, aviat viuda de Joan Oró. D'estudis. D'entrada no va dir que sí, doncs no. No va dir que si bé no haver de pensar això, hauria de pensar a fer patir una mica, perquè jo diria que, per tant, les cartes eren perquè pogués fer el que és un símil corrent amorós, és sempre estupendes, ens cal des d'un escriptor amb ganes de pensar molt més, molt més intensa, de greu que tenim causar un efecte. Crec que ja està bé a les cartes de fer el seu efecte i també molt divertides, a més que sempre bé llegeixo, està molt bé i vostè està enamorat. Ara, si És un cascavell, per començar a sentir vergonya extraordinari de moltes condicions domèstiques, perquè això és un regiment de vegades el pa que ve També dues cançons algues, no té tanta dificultat, una alta complexitat a l'aguait, procurat que ella no se n'hagués de preocupar mai. Estem molt bé aquí ja va Balaguer y la parella,

La Parellada i vostès, palès ara, o si vostès famílies, per una actitud vital, seva,

suposo que en una causa congènita de tendència que vivim,

és una persona equilibrada, tendència a la qual busca l'equilibri i suar, perquè si no platges com la conselleria, aquesta equilibri que mai punt està, ioga aquestes coses, L'espai va caminar pel bosc de Virós,

miri -s 'ho bé, sap per què ara l'activitat que em demanen els metges i el meu és fer camí. el mateix que puc fer pa i jurídica de gimnàstica sueca.

Es poden veure quants quilòmetres caminar cada dia en què la bateria venjadors Josep Vallverdú, El divan.

El.

El divan amb Sílvia Cóppulo. Escoltem les persones,

Catalunya Ràdio, el Les Variacions Goldberg de Bach Sanz

duana, que el fan sentir.

No puedo, Víctor, tota la música, El.

El.

Quines persones han estat clau en la seva vida.

El meu pare així, un comerciant amb pocs estudis, per molta lectura i a més a més molts anys al taulell,

en taulell, enginyer Bou, ens feia molt lo l'home, un home poc enllaçar directament amb la gent, li agradava que Deixin persones.

Això no que vol dir un home castell,

una persona que és molt individualista. En una reunió de demano Y en pis antic, aquella persona ho va fer altre cop

que Josep Vallverdú Buy és alt al divan i ferm com una volta, per la seva vida i per qüestions que ara li puguin interessar. La sostenibilitat a vostè li diu alguna cosa.

Sostenibilitat: sentit.

Econòmica, social, mediambiental i ambientals.

Sí, social també, has de dir això seria tant com més gent estigui, sigui millor i més variada. Al mateix temps també, i amb seriositat -i deixa molt variada, ha de tenir cohesió amb un espai amb temes bàsics:

la convivència, el progrés, l'urbanisme.

El mateix mitjà, deia Nacho, deixo Medi Ambient. Sí que em preocupat.

Les guerres, per esmentar les que culturalment més ens toquen a Israel, Hamas, Palestina, Rússia, Ucraïna, són unes bèsties, és absoluta.

Vostès creuen el ser humà? o cregui'm ser-ho clar, per exemple, no pot ser vulnerable, que cadascú pot ser millorable si volguessin ser millors. Cada hi tot.

I quina opinió té dalt del feminisme,

és més mà.

Què va ser el què és el feminisme? és a dir que hi ha un moviment que a més, ara es diu que ha de tenir més protagonisme perquè durant la història era garantia de treure'l, i que així ho està aconseguint. Així, i per tant s'arriba. S'havia d'arribar a un equilibri perfecte i ja no només no m'hagués agradat mai, perquè per fi ho fem malament-a la companyia hi hagi d'haver els marcs dirigents en els 4 dirigents que ens han vist com dones. Em sembla bé això que es pugui fer a la força Ximo Navarro amb una companyia ja ha 70 ganes que valen més que els 30 restants. Fantàstic, 60 abaixem a l'agressió els 40 restants. Fantàstic, també es volia fer a l'Alforja la igualtat de cap mena de sentit, mentre es vagi avançant, es vagi progressant en el sentit de la igualtat. Tot cas, torno enrere.

Ni deia que més persones havien estat importants a la seva vella Europa.

Un d'ells i després persones que creuen que m'han impressionat pel seu saber, per la seva profunditat de pensament nacional. El vaig conèixer molt bé. Li agraeixo, els alliberin i buscava sempre per parla alguaire, Alguaire, Joan. A la primera vegada, quan li vaig dir que jo tenia 26 anys, m'he llegit uns arbres que poca gent menys. Com que ell estava, ja estava sota la pressió que li feia la meva àvia, em va semblar. Em van agafar molta simpatia. Yo era una voz libre y veraz. D'una intel ligència fantàstica, un gran periodista. La intel ligència la va aplicar el periodisme i de fet, ell volia ser professor de filosofia. Passo les posicions en l'engraellat només 3 vegades. No vaig cridar la meva àvia, ho hagués fet bé i vaig començar a evacuar quan se va donar la guerra. I va dir que el cotxe, que a més, a més d'escriure en català, he viscut sempre en castellà. Teniu catalana. Després el doctor Rubio, Jordi Adroher Balaguer era director de l'escola i bibliotecàries i catedràtic. Però el Franco es va decapitar tots. Va fer uns escrits, no podia anar a la universitat i treballava, Joan Salvat, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Continuava buscant documents i cultura medievals en els registres i cancelleria què són les cartes novells copiades, conservació i venia les dades. Necessitava algú que l'ajudés i un dels bateà perquè ho havia fet bàsiques i podia llegir les cartes en llatí. Treballaven amb ell quan anava a casa seva a explicar-li la feina i parlant del doctor Rubió i de la universitat, molt des a la universitat. Per què m'ha impressionat fàcil El meu avi també tenim un camí d'idees oposades al meu pare republicà i hem fet sempre una propaganda militarista. I aix de tot això abans hi ha la segona part de la meva cultura rural. Teníem una cultura ciutadana amb el meu pare ciutadà i civil, amb el padrí de la cultura rural i el coneixement de les eines del camp, coneixement de l'art, i jo sempre he fet ara el que he vist fent un pis de viure Feixa de tarda em faig per fe. Y el coneixement dels animals, tota la vida del camp és el que esdevé el vaixell o la polla d'aigua.

Li hem demanat a Josep Vallverdú també que ens tregui a uns llibres que per ella són de referència i ens ha triat, per exemple, el Quixot de Cervantes,

perquè Glass y esto y hay, ho té una llengua fantàstica i perquè diu: veurem si sabem bé, si ho analitzem bé, els fets tenen un, això són els catalans, ironia. Dividir els catalans.

Una Odissea d'Homer, vostè que és un enamorat de Grècia perquè ens l'ha escollit també

es jugaran. Poema èpic: riechers S y pega mateixa, molt urbà, Ulisses seus, és un bé suprem. la meva, els van del brot de Tomás Man Xipre. una novel, la negra, perquè vaig conèixer un traductor que sigui un espai al centre d'un actor professional, molt, molt que vam veure dir que baixava molt, perquè les modes que ens haurà de fer la família Al llarg de diverses generacions va minvant fins a aquesta generació. Comportin que diversos membres de diverses regions d'Alemanya conflueixen a la família i cadascun parla el dialecte de Taüll, del Palatinat. I ell havia de traduir això. Coneixien els dialectes alemanys i que en aquesta important, per aquesta importància, va llegir amb més atenció. Amb això ja no podia ser l'alemany.

I les memòries de Begur amb el rei de l'aire, ja està en fase de dades, les sigles Tepe de Tuineje, un balanç fins a la matinada de Pedro, amb el somni de Bernat Metge. Retorna Brai sa Lengua, perquè vostè és un gran lector.

Bé, a mi em deixa més aviat bé. Llegeixen què llegeix a classe i fàcils. Quevedo que ve, per exemple, monografia Rice. Que ho deia, ho dèiem en començar.

La llei té més de tres-cents títols publicar.

Això diu Delgado i Vidal. Jo no l'he comentat. Vostè aquí ens estima, jo m'estimo. Veig que Plaja Santboiana a individu alguaire i ha jugat tant de vostè. No és el primer llibre personal de Joan Triadú, individual d'Alguaire. I després, alguns d'aquests dietaris.

El clar que en tinc una pila de dietaris i ara medicant està fent una altra de dietari i no vaig trobar tot aquell que trobat. S'ha trobat que els tenia a mitges el mes juny,

però vull dir que començaran un quadern de Balaguer, ACN Balaguer. Pero no para algo tan de consumo. Un més agressiu. I així, per exemple, llegeixo, reflecteixen. Li vaig dir: vaig sentir una televisió: en comptes de grans animals, són més aviat els insectes els que perceben els raigs ultraviolats. No ho sabia. Eso es lo que puede y desertores. Això dona per un article científic, però confessa que no ho.

Però aquells articles que vostès fa per vostè mateix a Jea, i clar, m'estava mirant la, la llista de condecoracions, premis, etcètera, que li han atorgat al llarg de la vida. L'última aquí, amb el president de la Generalitat, aquesta medalla que es va posar com si fos un pirata a l'ull i li va dir: Gràcies noi, el president de la Generalitat no amaga centenari, però, per dir-ne alguns, aprenent Martí Gasull, la Medalla d'Or de la Generalitat, el Premi Canigó, Jaume Fuster a la trajectòria, la Creu de Sant Jordi per emanació nal de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles, el rere, etcètera, se sent reconegut.

Sí, sí, així, sí, Però molt sorteig. I les màximes distincions. Hi ha hagut premi, com per exemple el Memorial Joan XXIII. En va fer molta gràcia, pero muy, Joan XXIII és un premi que es dóna a algú que ha escrit: deixalla en el sentit de Déu. He sentit aquí, perquè de la quitxalla ser així, s'hauria de delimitar. Si és així, quan acabi de llegir, siguin millor. Aquesta és la festa LGTBI, perquè juguen un euro per als laboristes. Quan acaba el llibre, és més persona a Sant Esteve, deixa alfabèticament, i a vegades això ho agafa el lector. Pot ser que en prengui, en prenguin exemple. I Suïssa, sencer, és veritat, però no de veritat.

Arribat ja a l'americana, aquí, el trau de l'americana i porta la bandera catalana.

Han trobat cap indici que fes gràcia de tanta sentit. Manifesten que l'Associació Turística de Dalt

no va rebre les associacions turístiques. No s'ha posat la de Catalunya i Yaya va gravar el veig amb una gran, fina ironia,

perquè Catalunya, al qual vostè ha fet suar de valent per conèixer una base més baixa, exhibició pel nas cridaner fins a cert punt. Peraire 2 van Praag. Això es veu però clar.

Que la primera arribada acabem, senyor Valls verdor, i li vull donar les gràcies. $$'s, d'aquí cent anys, ja no sé si serà la intel·ligència artificial, la compactació nal o quina serà que se'ns torni a reinventar. Si vostè s'hagués de definir amb una línia i mitja un diccionari autobiogràfic que posaré a vostè, Es fa difícil la línia i mitja,

però diria que Ha estat una persona de sentiment positiu, treballadora, perquè ho ha pogut evitar i Esteve, i que ha procurat que, sense necessitat de poder donar exemple, la i hagi estat aprovada per la societat.

Demà, quan es lleven, perquè pensarà que sube a veure, estic sempre llevat era. Quan es pensarà que se al seu equip,

perquè sempre, sempre tinc ganes, Jo sóc un mal duanera, descarta molt mateix, ja que ell també d'haver pensat: aquest és el que faré, el que deixen de fer o com es va patir aquell per fer e base a mitges vaig acabant que ve,

no arriba als cent anys amb aquesta coherència i voler-se divertir El

museu de sempre. I amb això vull acabar. Que a la vida ens fem una mena de projecte. Treballava en aquest sentit. Al final de la nit es veuran al 20%. per cent. 15% del que tu ha vist afectat ha estat fruit de l'esforç i la previsió del programa per 80% restant ha estat fruit de l'atzar, purament i simplement. Pensar que les nostres vides se tant. Per exemple, jo em pregunto pel temps, quant temps més viuràs. absolutament igual que el temps és una cinta que passa un altre costat. un component. Potser el temps és l'univers, potser més important, però no és important per nosaltres si no ho acotem. El temps és una cinta que passa molt desgastat i nosaltres hem inventat els galls dies als Piero.

un content.

La mort li preocupa.

No Japó. Perquè això és una nació. Creuen, Larida y Joaquín. S'acaba d'obrir un de 2 anys i origen gambià. Em pengen reglada. Si has estat una persona, havia sortit als diaris. Després ve, després d'esmorzar tot.

També voldria donar les gràcies, no pas perquè sigui una persona que surt als diaris, que és una manera de rebaixar. No estem de rebaixes, senyor veí verdor, sinó per al seu compromís. La primera paraula quan avui hem arribat a un museu que ens ha agradat de dies. Compromès. Compromès amb la llengua, compromès amb el país, compromès amb les persones, mirant sempre de trobar l'espai més positiu per créixer plegats.

Es brevedad.

Moltes gràcies, perquè a més a més està dient, sí, que vaig veure totes les història sense cap necessitat -en això coincidim -acordades al carrer.

Gràcies, senyor Valverde, i gràcies també a la Carme Vidal Noguer, la comissària de l'Any verdor, que ens ha ajudat tant i tant, a totes les persones responsables del Museu de Balaguer de la Noguera i els nostres companys, a Maties Salom, Albert Castellví Rodríguez, Martí Cuní, Josep Lluís Santiso i Lluís Armengol . Personalment, jo encantada de ser que amb vostè al davant, senyor Vallverdú, d'escoltar-lo atentament

i ja parlarem d'atacs.

El divan amb Sílvia Cóppulo a Catalunya Ràdio, quinzena temporada: el valor de la conversa.

A El. Se. No, no.

B. Nor.

El.

Nor.

Se: no.

El lo.

O. Ho. Lo.

No, no, no, no, no, no, no.

No, no. No. El.

No. No, no. O. La.

El. Lo no. O. El nor.

La. No. No. No, no,