Joves prodigis al món de l'esport

A aquesta hora, quan passen 3 minuts a dos quarts d'onze de la nit, ens allunyem de la crònica dels Estats Units i ens endinsem en l'altra crònica esportiva que ens porta cada dia lluny el Toni Padilla. Com estàs, Toni? Què tal? Bona nit. Bona nit. Aviam, aquest cap de setmana un jove de 20 anys ha fet història, s'ha convertit en el campió mundial més jove de la Fórmula 1. Es diu Andrea Chimi Antonelli i és italià.

Plora, plora d'emoció, lògicament, aquest pilot, Antonelli, que sona molt italià, però ara ho dèiem, que el Quimi, Toni, pot despistar. Sí, sí, pot despistar, eh?

Abans de tot, explicar aquest rècord, no? El campió més jove de la història de la Fórmula 1, només 20 anys, superant la fita de Sebastian Vettel, l'alemany, qui d'autonia fins ara, el 2010, havia guanyat el Mundial amb 23 anys i 134 dies. És a dir, ha rebaixat 3 anys el rècord. És molt. Amb 20 anys ho ha aconseguit, i per això plorava, ha explicat que a la darrera volta no veia el circuit perquè les llàgrimes li caien pels ulls. Estava molt emocionat, i és cert que aquest nom, dius, Kimi? Això no sona molt italià, però en aquest cas és com el bateig, ja el condicionava. Estava predestinat des del naixement. Ell es diu Andrea Kimi Antonelli i aquest nom, òbviament, les persones que són amants del motor diran, Kimi, Kimi, em sona alguna cosa. Kimi Raikkonen, aquell pilot de Finlàndia, que va ser el darrer pilot a guanyar un Mundial amb un cotxe Ferrari l'any 2007, que és més o menys l'època en què va néixer l'Andrea Kimi Antonelli i el seu pare, el Marco, era un aficionat al motor, un malalt de Ferrari, tenia els pòsters d'Antonelli a casa i un amic li va dir, escolta, posa-li Kimi. Kimi va dir, vale, Sí, però amb un nom italià, el posarem pel mig. El va batejar Andrea Quimentonelli i d'alguna forma el nen ja estava com predestinat a brillar en el món del motor amb aquest nom que portava. Que no podia escapar del seu destí, no? Sí, és una història molt italiana en aquest sentit, el nen predestinat amb el bateig de Quimentonelli.

A molta gent potser li sorprendrà, Itàlia té fama de ser una terra de motor?

Sí, però no guanyaven el Mundial de Fórmula 1 des de 1953. És a dir, portaven esperant 73 anys. Em sorprèn molt perquè, com bé deies, a Itàlia la gent dirà motor, grans marques de motos, a la Ferrari, a l'Aprilia, grans circuits, a Monza, i molt grans pilots d'altres disciplines, Valentina Rossi, però a la Fórmula 1 guanyaven des de 1953, que va fer-ho l'Albert Toscari, un pilot de Milà, portaven esperant des de llavors que arribés un nano com l'Andrea Chimiantonelli, que ha provocat també l'eufòria dels tifosi. Estan contents, imagino. Sí i no. Per què? Què passa? Perquè és cert que ha guanyat per fer un italià, l'Andrea Chimientonelli, que en dèiem, però a Itàlia els aficionats del motor van tots a vermell i són aficionats a Ferrari. I aquest nano, nascut a 15 minuts en cotxe de la seu de Ferrari Maranello, No ha guanyat amb un Ferrari, ha guanyat amb un Mercedes, amb una marca alemanya. I això ha provocat uns debats interns molt forts en els italians i, de fet, quan va guanyar el Gran Premi d'Itàlia Monza, van fer ja que embeixen la pista al final per intentar llevar el pilot, tots vestits de vermell, celebrant que no havia guanyat un pilot de vermell. Llavors, tots tenen un somni prohibit, que és que algun dia l'Andrea Chimentonelli fitxi per Ferrari i acabi la profecia i guanyi el Premi Mundial per Ferrari des de Kimi Raikkonen. De moment, a Mercedes, que res, de res, que t'he contactat per molts anys, i que si al final li vol prendre aquest nano meravella, s'haurà de rescar la butxaca.

La qüestió de calés, perquè aquest noi va molt jove, vull dir que no va molt d'hora, no? 20 anys, jo em penso. Bueno, escolta'm, l'edat legal per començar a conduir són 18 anys. Què ha passat aquí? Són dos anys.

A mi això em genera realment molta sorpresa. Ell és el seu segon any al Mundial, va debutar al Mundial de Fórmula 1 amb 18 mesos, amb 18 anys, perdona. Llavors clar, dius, ostres, clar, aquí amb 18 anys et comences a conduir, i ell ja estava conduint un cotxe de Fórmula 1, què passa? Doncs que la normativa del motor permet que amb 15 anys estiguis conduint monoplaces, sempre que siguin circuits, sempre que siguin amb el permís de la família i amb unes condicions de seguretat. Però per això ell amb 15-16 anys estava portant el que es diu Fórmula 3, que són cotxes similars, no tan ràpids, i es va anar preparant, i a la que va fer 18 anys ho van tenir molt comertès, o sigui, et posem ja al capdavant d'un dels nostres equips, d'un dels nostres monoplaces, però és cert que en el motor això genera molts debats. Aquest nano va començar a competir amb cars amb 5 anys, i amb 11 o 12 ja estava fent proves en cotxes de Fórmula 3, és a dir, ho portava a la sang, llavors no podia competir, no podia conduir a fora dels circuits perquè era ilegal, però a dins anava a 200 per hora.

Clar, aquest és un tema que sempre és polèmic, quan veiem nens petits, nois i noies tan joves exposats a una competició a aquest màxim nivell, i n'hi ha de tan joves que guanyen premis així tan importants, però potser haurien d'estar tenint una vida diferent,

aquest sempre és el dilema. Això em sembla molt interessant i per això us he volgut portar avui una miqueta a alguns dels campions mundials més joves de la història. En alguns esports, per exemple, no genera tanta polèmica. El saskax és un esport, una persona de 80 anys pot estar competint amb una persona de 8 anys i no passa res perquè la condició física en aquest cas no. No afecta. De fet, el campió mundial d'escacs més jove és l'Índido Marajo Bukeish, que va fer-ho amb 18 anys. Però en altres esports, on el cos sí que afecta, les coses són diferents. En motor tenim aquest record de l'André Quimentonelli, però en motociclisme, el record de campió mundial més jove és gairebé la mateixa edat, és 20 anys i 266 dies, un pilot de MotoGP, nascut a Cervera, que ens donarà, i que, òbviament, el tenim molt a prop, és el

Marc Márquez. El nuevo campeón mundial en MotoGP en 2013 es el campeón Mark Marcus. ¡Lo ha hecho! ¡Lo ha hecho! 20 años, 266 días.

Doncs pràcticament amb la mateixa edat que Antonelli, aquest Marc Marques de l'any 2013. En altres esports, qui deu ser el campió d'un Mundial més jove de tots els temps?

A veure, he trobat l'edat. La persona que va guanyar un Mundial absolut del seu esport més jove de tots els temps. Jo us donaré alguna pista, nacionalitat xinesa, sexe, era dona, va passar l'any 1991, fins i tot us diré l'esport. Sal de trampolí a la piscina, però no us diré l'edat, m'haureu d'encertar, hem de fer una mica de joc, de jugar. Què creieu? Quina edat tenia? No sé, Manel. Clar, n'ha de tenir menys de 20 segur, menys de 18 també, perquè ja hem parlat del campió del món d'escacs, doncs, adolescent, jo què sé. No es moulleu. 15. 15. Manel? 14. 14. 12. 12. Tenia 12 anys i en aquest cas era la xinesa Fu Mingxia.

Mingxia, Fu, Xina, 403, B, Carpat.

Això no és del Mundial, que va ser el 91, això és dels Jocs de Barcelona, perquè va venir a defensar la corona del Mundial, els Jocs de Barcelona, amb 13 anys, i va guanyar, va guanyar l'or a Barcelona, sent en aquell moment la medallista olímpica més jove de la història, i molts diran, aquests nois i noies que han començat tan joves, llavors no tenen una bona carrera. En aquest cas, Fumichau va aconseguir guanyar 3 medalles olímpiques més, el 96 va fer doblet, i el 2000 va guanyar el tercer consecutiu, en 3 Jocs on es va guanyar en medalla d'or, i es va retirar. En 22 anys, feina feta. No, t'ho diràs, t'ho diràs.

Aviam, ¿tenim altres casos semblants?

Sí, en el golf, la campiona nord-americana més jove també tenia 13 anys. A mí, Shelby, no va guanyar en aquest cas res, en aquesta edat, després que va guanyar coses, però recordem, per exemple, que amb 14 anys nosaltres teníem el Ricky Rubio debutant a la lligandesa de bàsquet.

Ricky Rubio, de El Mazru, Spain, y Juventud, Badalona. Comença a jugar a pro a 14 anys de edad.

Sí, sí, quan van escollir el draft, que recordem que van a jugar als Estats Units a l'NBA, també van ser un dels més joves, però bé, sí que tenim esportistes quan fet amb una edat, doncs, realment que sorprèn, però potser el cas més famós, justament aquest any, em sembla, del 50 aniversari, són les tres medalles d'or de la romanesa Nadia Comaneci, als Jocs Olímpics de Montreal, el 1976, amb gimnàstica artística, que va guanyar-los amb 14 anys. Des de llavors s'ha generat molta polèmica, perquè mires la imatge, aquesta imatge era molt nena, llavors i al cap de quatre anys després ja era dona. Llavors s'ha generat molt debat exactament sobre si és lícit o no que nanos tan joves competeixin. Per exemple, una disciplina que els darrers anys s'ha entrat al cap al programa Olímpics és l'esquí, el patinatge en monopatí, fer aquests salts, que aquí a Barcelona no tenim a les places, doncs hi ha gent que també arriba als Mundials. La medallista més jove és la britànica Sky Brown, que amb 14 anys va ser campiona del Mundial, va aconseguir un bronze, 14 anys també. La mateixa edat de la russa Yulia Lipnitskaya, amb patinatges artístics. I amb 14 anys hi ha moltes. Nenes, noies, dones, que han guanyat, però que llavors tenen molt complicat.

Però és que no és només que competeixin, és que ho fan amb adults. Correcte. Clar, vull dir, no sé, emocionalment, una nena o un adolescent no està igual de preparat per guanyar i aguantar la pressió segurament que un adult,

no? De fet, molts alcancem juguines trencades, no aguanten la pressió. A més, en molts estats que potser no són molt democràtics, hi ha certa crueltat. Si no competeixen bé, les descarten. En 14 o 15 anys tenen una sensació que han fallat. Llavors, hi ha un tema també psicològic, però un tema també físic, al final. Substàncies, entrenaments en el teu cos, en un moment que estàs en creixement, no s'ha estudiat prou i per això, després d'una sèrie d'escàndols, sobretot relacionats amb l'esport rus i l'esport xinès, algunes federacions sí que han posat normes. El Comité Olímpic Internacional, ells per se, diuen que tothom pot participar, independentment de l'edat, i delega a les federacions, a cada esport, que posi normes, perquè no són mateix els escacs, com deien, com la gimnàstica. Per la darrera dècada, esports com la gimnàstica artística, esports com la natació. Sí que n'hem posat una sèrie de límits i és que en menys de 15 anys ja no pots participar en Mundials Absoluts. I amb això han aconseguit, d'alguna forma, posar una miqueta d'ordre. I el futbol? El futbol el més jove, òbviament, és. La marca guanyada al Mundial més jove ho va fer molt bé. Era brasiler, es deia Pelé. Va guanyar el Mundial del 58 amb 17 anys i 249 dies. A més, va marcar la final i va ser el millor jugador d'aquell partit. L'home més jove en guanyar la Champions. A mi en Llamar el volia ser ell, però no ho serà. El campió de Champions més jove és el nigerian Joan Cocano, un davanter que després va abrir a l'Arsenal, però va fer-ho amb el samarreta de l'Ajax amb 18 anys l'any 1995. Esports que sí, que en campions joves, com per exemple un que t'agrada molt a tu, Això t'agrada el tenis, no? Sí, i tant, sí, sí, és el meu esport. No et faré el test d'aquí? No, no l'encertaré. Mira, el més jove, campió del Gran Island masculí, és el Michael Chang, no sé si la gent el recordarà, un jugador nord-americà d'origen xinès que corria per la pista que no parava aquí. Va aconseguir guanyar a Roland Garros amb 17 anys. Després no va guanyar mai més un tornet al Gran Slam, a diferència de la jugadora més jove, que és Martina Hingins, de Suïssa, que va guanyar a l'Open d'Austràlia amb 16 anys i després va donar molta continuïtat. Ara, la dona. Qualsevol jugador de tennis més jove en guanyar un torneig gran de la història és molt desconeguda, era britànica, es deia Lottie Dodd, va guanyar a Wimbledon amb 15 anys i 285 dies. Clar, era una altra època amb tots els setgezuts. Va fer-ho l'any 1887. Jo no sabia de l'existència d'aquesta dona, però m'han donat ganes de saber una miqueta què va fer. 1887, una nena de 15 anys va guanyar una de les primeres edicions de Wimbledon femení jugant amb uns vestits llarguíssims que semblava més un vestit per anar a la penna del tec que no pas per jugar a tenis. Era una altra època. A vegades ara torna a passar, segons quins outfits,

que sembla més per sortir de nit que per jugar a tenis. Però escoltem, tots són gustos. Gràcies, Toni. A vosaltres.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.