Jubilar-se en parella: hem de fer-ho tot junts?

Ara en Xavi ens ha dit, i aquesta pregunta va per la Rosa, ens ha dit, la meva dona encara treballa, teletreballa, no?, en remot. Sí. Tu tens ganes que jubili

la teva dona, Xavi? Sí. Val. També. I ella també. Ara hi vaig. Jo en tinc 65, ella té 63, i aleshores, bueno, per treballar a la pensió, aviam el que queda, igual ha de treballar fins als 67, vull dir, encara ens queda un temps, i aleshores, home, sí, les ganes de poder, doncs, no tenir la pressió de i poder fer coses plegats, perquè, clar, vulguis que no, treballa, i aleshores jo, en el sentit de poder fer coses, encara estem limitats. Fora d'hora, sí, entenc. Exacte. Bé, és veritat que abans hi havia coses que no podíem fer perquè, no, el cap de setmana, dic, no, jo treballo el cap de setmana. Perquè, clar, el tenir horaris com jo tenia, horaris que cada setmana anaven canviant, i treballava caps de setmana, quan tocava i tal i igual, doncs això limitava molt. Ara no estem tan limitats, almenys si. Pel que a mi respecte, jo tinc tots els dies lliures en aquest sentit.

Però jo preguntava més de cara, Rosa, i aquesta sí que va per tu, que clar, després, quan es jubilen els dos membres de la parella, també s'ha de redefinir la relació de parella, perquè de passar a persones que hem treballat o que han treballat 40, 50 hores setmanals, ha de sobte trobar-se amb la parella, els fills fora de casa, i retrobar-se amb la parella, estar 24-7 junts, això també entenc que hi ha un període d'adaptació, això.

Sí, absolutament, i s'ha de renegociar tot, horaris, espais, perquè clar, cadascú a casa també s'ha fet una miqueta el seu espai propi, les estones que està sol, les tasques que fa cadascú, i clar, quan passa que un dels membres o els dos passen a estar jubilats i fer més hores a casa, Bé, s'ha de renegociar moltes coses. Com proposes renegociar?

És a dir, Rosa, baixem-ho, no? De dir, bé, la Núria i jo som parella i ara de sobte 24 hores juntes. Com ho fem? De dir, Núria, jo fins ara dinava sola, vull seguir dinant sola? Com hem de fer això? Clar, i també que es poden disparar els divorcis. A l'estiu es disparen els divorcis perquè ens hem d'aguantar més. Doncs amb la jubilació també.

Absolutament. Ara s'estan disparant les separacions de persones majors de 60. Una mica, sí, una mica també perquè ara com que tenim aquesta esperança de vida major i amb molta més qualitat de vida, clar, un també pensa de quina manera vol seguir vivint i també replanteja aquesta relació de la parella si entra en aquesta nova etapa, si no hi ha uns termes que siguin correctes per tu, o si no hi entra en aquesta nova etapa. Aleshores, bé, és una opció de negociar. Jo sempre ho plantejo de dir, vale, si hi ha moments que són conflictes, aterrar en tu, fer una llista i negociar, com qui negocia qualsevol cosa.

I no tenir por, a veure, et poso un cas, per exemple. No, ja et vinc a buscar jo en cotxe, o ja t'acompanyo a la sortida de. Potser que necessitem el nostre espai, no? Tu recomanes a la parella de dir, no, mira, necessito tornar sola a casa.

Sí, sí, sí. I posar-ho des d'un principi, perquè si no, tots aquests límits que no posem, o totes aquestes coses que no diem, o tot això que no decidim, al final els altres ho acaben decidint per nosaltres. Aleshores, des d'un principi, dir. El que tu necessites per poder funcionar amb llibertat i amb tranquil·litat.

Rosa, no marxis, que seguirem abordant aquesta qüestió. I si teniu preguntes per la Rosa, alguna pregunta en concret, ja ho sabeu, 932017474. Xavi Bonastre, escolta'm, gràcies per haver-nos atès. Il·lustre jubilat, eh?

Si em permeteu dir una coseta. Endavant. Molt curteta. No, no, no cal que sigui curta, Xavi. Tot teu. No, bueno, no, només que A veure, planificar quan els dos estiguem jubilats, i això que parlàveu ara. Bé, no, no, em sembla bé, cadascú que faci el que consideri, però jo, per mi, jo m'ho plantejo A veure, si és que m'ho plantejo amb clau de futur, que sí, que també, és. Bueno, a veure, diguem-ne que una mica serà. Espero, com quan érem nòvios, l'única diferència és que ara tenim fills, però com que ja són grans i ja fan la seva vida, doncs tornarem a ser nòvios, però amb l'avantatge que tenim un lloc on viure que a vegades no en teníem. I que, vaja, jo crec que això va a persones, no? Jo penso que. Que pot ser una etapa de vida molt interessant, no? Planificar-la o pensar, ui, ara ens menjarem l'espai l'un a l'altre.

Disfruteu de ser nòvios, Xavi, deixa'm dir-te. Disfruteu de ser nòvios, perquè no sé si estan els plans de la teva família. Ho veig molt enamorat, eh? No, no, no. És molt difícil, això, eh? De la teva família convertir-vos en avis o no?

No t'ho pregunto, simplement. Sí, no, no, que sí, que sí, que sí. A més, ara, exacte, aquesta. Doncs alerta. La propera il·lusió d'aquí tres mesos. Oh, no! Il·lusió i feina. D'aquí tres mesos. Com? D'aquí tres mesos seràs avi? Sí, d'aquí tres mesos. Ui, nen, doncs disfruta molt d'aquest noviatge, eh? Perquè et queda poc, eh? Sí, sí. No, res, bé, cap problema, cap problema. Tot controlat.

Xavi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui a La Solució. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu.