Judit Neddermann: "Les cançons que passen de generació en generació són grans cançons"

Avui al Catalunya Nit parlarem i coneixerem una proposta artística d'una cantant que expressa la seva inquietud i també el seu compromís. Us ho expliquem. Demà dissabte presenta el Festival Fira Mediterrània de Manresa el seu projecte musical amb el trio Fortuny, on es fusiona la cançó popular catalana amb arranjaments de música de cambra inspirats en el romanticisme germànic.

És la veu de la Judit Neverman. Bona nit, Judit. Bona nit, què tal? Molt bé, benvinguda al Catalunya Nit. Gràcies. Escolta, ho tens tot a punt per demà?

Ho tinc tot a punt. Fa com de mal dir, perquè quan sents que està tot bé és quan fa més nervis, però sí.

Ja, ja, m'ho imagino. Ja m'ho imagino. Queden com moltes hores, no? Com per dir que encara poden passar moltes coses.

Sí, passa molt lent, passa molt lent, fins que arriba el moment.

Ja. Escolta, explica'ns aquesta proposta, que l'hem anunciada, l'hem explicada, però què feu amb el Trio Fortuny i qui són ells?

Doncs ells són un trio de clàssic que fa una dècada que toquen junts i són el Marc Heredi al piano, el Joel Bardolet al violí i el Pau Codín al violoncel. Són tres grandíssims músics que vaig conèixer a la gala de l'Acadèmia Catalana de la Música. I allà em van proposar de fer alguna cosa junts i vam quedar que faríem una cançó. Ens vam ajuntar per una sola cançó. I jo en aquell moment tenia molt al cap la cançó popular de la Filadora, I el Marc va fer un arranjament, el van gravar, me'l van enviar i per mi va ser una espurna perquè vaig sentir que podíem fer realment un repertori sencer i ajuntar-nos per. Per tocar junts, per crear un projecte. Llavors els vaig contestar si volien fer un disc. O sigui, vaig anar molt a tope, diguéssim. Però em van dir que sí, que estaven encantats. I llavors el Marc ha fet tots els arranjaments de 14 cançons. I totes són cançons populars catalanes. Tenim un parell de veneres i les restes són totes cançons populars de tota la vida. Com quina va, Judit? Digue'ns-ne alguna. Doncs mira, estem escoltant l'Areu Riera, també tenim l'Afiladora, com he dit abans, tenim el Noi de la Mare, tenim la cançó de Pandero de la Palma d'Ebre, tenim. Què més tenim? Moltes. El Mariner. És que són tot grans cançons. Les cançons que passen de generació a generació i de tradició oral són grans cançons perquè són melodies que venen molt de buscantar, que es repeteixen perquè són molt agradables i llavors així és com es traslladen d'unes persones a les altres i no és casualitat que hagin arribat fins ara. Llavors, clar, arranjades d'aquesta manera. Agafant una volada que jo estic aprenent molt com a artista i estic trobant nous escenaris com a cantant. M'inspiren molt.

Demà és l'estrena en primícia Manresa, però d'aquest projecte també n'ha sorgit un disc que heu gravat ja al Prat de Llobregat. No sé si has dit quantes cançons conté aquest disc, però en tot cas, quan sortirà la llum?

Doncs mira, en té 14 i encara no sabem quan el publicarem perquè les agendes d'ells i la meva és realment un gran Tetris de combinar. I ara ho tenim tot gravat però encara ens hem de seure i escoltar-ho tot per veure amb quines preses ens quedem, quines no. Ens falta fer com aquesta feina que és molt minuciosa també d'escollir i això crec que ho farem durant el novembre i per tant com a mínim el disc crec que sortirà al gener o inclús al febrer.

Donem-li el seu temps, ja està bé canto pels

que han perdut la vida canto pels que encara somriuen canto pels que no es poden moure canto pels que no s'inclou mou-te

mou-te per l'Ela mou-te.

I mentre no arriba aquest disc, tenim altres propostes de la Judit. Aquesta cançó que sentim ara es va publicar l'1 d'octubre i té una història que és molt especial perquè el que pretén és ajudar els afectats d'Ela i també les seves famílies. Judit, la vas estrenar acompanyada d'un videoclip en què el que es volia mostrar, entenc, és com. Com els malalts d'ELA, quan ja no es poden moure, com viuen i que l'únic que belluguen és els ulls i com ells viuen aquesta circumstància tan dura.

Sí, exacte. És la segona cançó que faig per la causa. I em va néixer com parlar del moviment, malgrat. Són persones que a poc a poc van perdent el moviment i és realment molt dur. He tingut l'oportunitat de conèixer diversos afectats i m'ha tocat molt i per això sempre sento que tinc energia per continuar visibilitzant la malaltia i ajudant amb el que puc. I exacte, això que deies del videoclip, és el primer videoclip que s'ha creat d'aquesta manera. Ho vam gravar amb una càmera a 360 graus. Llavors, per veure'l, es configura ràpidament el moviment de la retina amb la webcam de l'ordinador i llavors et pots moure per l'espai movent els ulls, que és exactament com ho fa una persona afectada d'Ela per poder-se comunicar, per exemple, aquelles pantalles que tenen. Amb totes les lletres per poder crear frases i poder-se comunicar amb l'entorn. Llavors és una manera d'empatitzar les persones que no patim la malaltia, d'empatitzar amb una persona que sí que la pateix.

De posar-nos una mica en el seu lloc. I què et mou fer aquests dos temes, aquestes dues cançons, per sensibilitzar al voltant de la malaltia de l'Ela?

Doncs ajudar, perquè jo sento que tinc una vida molt privilegiada i. I sento que la música, a part d'emocionar, si té la possibilitat de generar visibilitat o diners directament, perquè amb aquesta cançó el que intentem també és que qualsevol escolta o visualització vagi acompanyada d'un visum a la Fundació Miquel Valls, que és la fundació que s'ocupa de les persones afectades d'Ela. I llavors això intento ajudar des de. Sí, des del privilegi que tinc, des de l'altaveu que tinc com a artista.

La manera es de olvidarte el vuelo y si remontaras un misil y adiós.

¿Cómo resuena gritar un ojalá se deja desear?

Es pócima el rezo, es un sortilegio, antes de verbo olvidar.

Aquesta que sentim és una de les noves cançons que ha publicat Los Lesbian abans dels concerts de comiat de la banda, que tindran lloc en les pròximes setmanes. Judit, explica'ns, com va anar que acabessis col·laborant amb ells? Sou col·legues? Us coneixeu prou? Et van trucar allò per sorpresa?

Mira, ens coneixem una mica amb el Santi, ja vam gravar una cançó fa un temps per una pel·lícula, i no sé, a mi és que la veu del Santi, és que em torna boja, o sigui, es posa a cantar i penso, però com és possible que algú tingui aquesta pauarra? Llavors, em van, sí, em va trucar i em va dir, escolta, tenim una cançó i ens agradaria que la gravessis, i em va fer moltíssima il·lusió, I a més la sessió de gravació amb els productors també, amb el Florent i el Santos, va ser una experiència també molt rica per mi. Em van fer anar a llocs que normalment no. No hi arribo i vaig aprendre molt. I sentir la meva veu al costat de la del Santi, doncs, m'encanta. Em posa molt feliç. Han dit de tu que ets un sol. Ah, sí? Mira, que bé. Que bé. Bueno, no sé, estic molt contenta. I a més, en aquest context de comiat, que. Que crec que quan vaig anar gravant no ho sabia. Ho vaig veure després, o m'ho van dir aquell dia i va ser com, ostres, quin honor, perquè un grup d'aquest recorregut i d'aquest impacte, doncs, no sé, que hagin comptat amb mi en aquesta etapa final, doncs, sí, em fa sentir molt honrada, sí, que molt contenta.

De cedres volin llum, Volinamunt, cada muntanya se'n recordarà.

Estem fent una mica de repàs de les coses que té obertes la Judit Nederman, que són moltes, Judit, és que trobo que estàs en molt bona forma, és a dir, a banda d'aquests concerts de demà, tens un altre projecte en format de duo, els teus concerts en solitari, els concerts amb la teva germana Meritxell de Nadales, i aquesta cançó que estem sentint que cantem que per tu ha de ser molt especial. Sí, és una cançó dedicada

al meu avi i la vaig treure ara fa uns mesos i és superbonic perquè vaig per Catalunya a fer concerts i parlo del meu avi i de vegades em trobo amics seus que viuen per Catalunya, que em venen després del concert i em diuen, escolta, jo el coneixia. I clar, em fa tanta il·lusió perquè era una persona. Molt excepcional, molt il·lusionat per viure i amb moltes ganes sempre de fer coses. I crec que ho he heretat una mica, perquè si no, no faria tantes coses. Però això sí, estic molt feliç, la veritat, artísticament. Estic en molts fronts i tots m'inspiren molt i em sento molt acompanyada i molt estimada, també. A tot arreu hi ha molta gent. I m'encanta, sí que gràcies. Aprofito per agrair aquí qui estigui escoltant.

No, no, i fas bé, és una bona oportunitat, perquè jo entenc que cada un d'aquests projectes et deu donar alguna cosa diferent, complementària de les altres, i que tot suma completant aquestes sensacions que ara tu deies. Mira, Judit, els divendres, sempre en aquest espai, més o menys a aquesta hora de la nit, al Catalunya Nit, sempre parlem amb algú del món de la cultura. I li fem dues preguntes. Com que és divendres, una mica, doncs, quina ha estat la notícia de la setmana que més li ha agradat l'atenció, per bé o per mal, diríem. I després una proposta cultural, pel cap de setmana o pels pròxims dies. Així que, començant per la primera, potser, no sé si segueixes molt l'actualitat o.

Sí, he mirat el Telenoticis aquesta setmana, l'he mirat un parell de dies. No estic del tot actualitzada, però una mica sí. Home, ja està bé, ja està bé. Mira, una notícia que em va alegrar molt, o sigui, per bé, això que deies de per bé o per mal, és els Premis Nacionals de Cultura, que em van semblar molt ben donats i em va donar com energia, saps? I esperança de dir, ostres, que bé, quanta gent ja fent coses. Tan interessants i tan enriquidores, em sento que hi ha una roda cultural ara mateix molt potent i això em fa estar molt contenta. Molt bé, sí, sí. I després, l'altra cosa que has preguntat era.

El pla cultural, aviam, què ens proposes?

Ah, sí. Doncs mira, vaig anar a veure l'obra de teatre No miris, dirigida pel Joan Arquer, i em va semblar sensacional. Estan a la Perla 29, no sé fins quin dia, però és la meva recomanació. Espero que encara hi siguin.

Doncs bé, bé, bé, ho buscarem. Et va cridar alguna cosa especialment l'atenció?

Sí, en general, com tracten. És que ja he vist dues obres d'aquest col·lectiu que es diuen Cultura i Conflicte, i com tracen els guions, també l'equip d'actors és espectacular, la direcció, com et fa pensar, com et posen entre les cordes, perquè són debats interns i alhora, parlant de temes políticament. Intensos i sí, crec que ajuden a. A créixer com a humà, o sigui que us ho recomano.

Doncs mira, ara la productora de Catalunya a nit, l'Elis Puny, que és rapidíssima, ho ha buscat i està fins diumenge, fins al 18 d'octubre. Perfecte. Per tant, és clavat, una proposta per aquest cap de setmana. Escolta, Judit, ha estat un plaer poder parlar amb tu. Igualment. Desitgem moltíssima sort per demà, que recordem-ho, presentes el festival Fira Mediterrània de Manresa, aquest projecte musical amb el trio Fortuny de recuperar algunes cançons populars tradicionals catalanes que sonen de manera tan i tan bonica com hem pogut sentir en algun dels fragments musicals que hem posat al llarg de l'entrevista. Gràcies, Judit, i moltes sabors. Moltes gràcies.

Igualment, gràcies a vosaltres.

Menys amb tu, però com ens vas ditar endavant.