Junqueras proposa que un equip lideri 12 anys el Departament d'Educació: "Cal estabilitat"

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, acaba de llançar una proposta per superar el bloqueig en l'àmbit de l'educació en una entrevista a Europa Press que s'acaba de publicar ara mateix. Junqueras aposta perquè el departament estigui liderat per un equip de persones que generin consens i que sigui el mateix durant un termini llarg, d'uns 12 anys, amb l'objectiu de garantir l'estabilitat i que es compleixin els objectius en un dels àmbits que comentàvem ara mateix de l'àmbit de l'educació. Saludem a aquesta hora el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Senyor Junqueras, com estem? Molt bon dia. Bon dia, molt content d'estar aquí amb vosaltres. Expliqui'ns una mica aquesta idea, una proposta que passa perquè el mandat d'aquest equip que lideri el Departament d'Educació de 12 anys, oi?

Aproximadament. És a dir, l'ensenyament és una qüestió molt important i és una qüestió estratègica i és una qüestió que afecta els nostres fills i els nostres nets i que afecta el nostre present i el nostre futur. Com que és tan important, està bé que la cuidem entre tots i una manera de cuidar-la entre tots em sembla que seria justament que les formacions polítiques catalanistes, les formacions polítiques de tradició democràtica, Però també el conjunt del sector, el conjunt dels agents socials, els sindicats, els docents, els equips directius, les famílies, etc. poguessin consensuar un seguit de persones que puguin garantir una actuació de llarg termini. Per què de llarg termini? Doncs perquè em sembla que en l'ensenyament, com en altres àmbits, necessiten temps. Necessiten temps per actuar. I té poc sentit que hi hagi una llei educativa a cada legislatura i té poc sentit que es canviï de conseller o consellera cada any. I si tens un termini llarg de temps, doncs pots establir unes prioritats ben definides i pots establir un calendari d'actuacions. Un calendari que pot afectar qüestions curriculars o qüestions com, per exemple, la infraestructura, els edificis, les escoles, els instituts, etc. I també uns pressupostos estables, és a dir, pactar, mira, escolta, a l'àmbit de l'ensenyament hi dedicarem i destinarem aquests recursos durant aquests anys i que totes les formacions polítiques es comprometin que aquests diners no faltaran. I que es garantiran o a través de pressupostos, o en cas que no hi hagi pressupostos, a través d'un decret d'ampliació de crèdit, però que tothom hi estigui compromès i que tothom sàpiga quins recursos hi ha.

Per tant, seria pactar les persones que hi hauria al departament i també un cert full de ruta, d'alguna manera?

Jo em sembla que estaria bé poder-ho acordar tot, diguem-ne. En tot cas, potser el més important és que si hi ha un equip de consens, és a dir, si hi ha unes persones solvents, reconegudes, que tenen cert prestigi en l'àmbit, que des del món de la comunitat educativa, dels docents i. Es veuen amb esperança, diguem-ne, de futur, és més fàcil també que poder establir aquestes prioritats i dir, mira, escolta, ens trobem davant d'aquestes dificultats, davant d'aquests reptes, com els superem? Doncs mira, prioritat 1, la 2, la 3. I ara fem un calendari. Com ho calendaritzem, això? Doncs mira, el primer any s'haurà de fer això, això i això, el segon allò altre, etcètera, etcètera. Clar, si tu tens un calendari llarg, et permet actuar amb tranquil·litat d'esprit i amb una certa constància. Perquè l'ensenyament, com altres àmbits, no pots estar canviant d'opinió i d'estratègia i d'objectius cada dos per tres. Perquè el període educatiu dels nostres fills dura un període llarg de temps. La primària i la secundària duren justament 12 anys. Doncs escolta, els objectius que has d'assolir abans d'entrar a la universitat, doncs els comences a treballar segurament a primer de primària i molt probablement abans i tot. Llavors, escolta, anem a implicar-nos-hi de veritat i a buscar un canvi de veritat i a buscar que les coses funcionin de veritat. I per tant, em sembla que com més ampli sigui el consens, segurament més estable podrà ser en el temps.

És inevitable que li demani, senyor Junqueras, vist el que hem vist aquest any, amb les negociacions i les vagues, vostè ho veu viable, aquesta proposta?

Jo ho veig viable, sí, i de fet, ho hem anat dient en moltes ocasions, des de fa molt de temps, que aquest país necessita grans acords, i que aquests acords han d'anar més enllà dels partits polítics, i que aquest país necessita grans acords amb els agents econòmics i socials, amb els sindicats, amb les empreses, amb els autònoms, amb les universitats, I això ho diem moltes vegades, intentem fer un pas més, una concreció més i posar aquest exemple de l'ensenyament, que és molt sensible, que té tothom molt preocupat, que s'han produït situacions, malauradament, molt desastroses, molt desgraciades, ara amb l'informe PISA, però amb tantes altres qüestions. Nosaltres estem convençuts que sí que és possible vestir aquests acords i donar-los estabilitat. És a dir, sense estabilitat és molt difícil que ens en sortim. I ens n'anem de sortir. I hi ha bona part de la comunitat docent, dels professors, dels mestres, i jo mateix soc professor, no me'n deixen fer, però soc professor. Doncs hi ha una part molt important que, d'alguna manera, es deu sentir, o se sent, o ens sentim una mica com traïts en la nostra vocació. És a dir, molts de nosaltres vam ser mestres o professors perquè teníem una enorme vocació per ensenyar. Perquè som feliços ensenyant, explicant, perquè som feliços veient com els nostres alumnes aprenen i hi ha una certa sensació que a nosaltres ens demana moltes coses però ensenyar no gaire i això és molt frustrant perquè clar, som mestres i som professors justament per ensenyar, per explicar, per aprendre, no? Si el que s'espera de nosaltres o el que se'ns demana són altres coses i no és aquesta, això genera una certa frustració vocacional. És com si vostè li digués, que és locutor, és presentador de programes, el que sigui, molt bé, vostè vagi a la ràdio, però faci de tot menys allò que volia fer. És una mica estrany. Sí. Estem parlant amb el

líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, d'aquesta proposta que ha fet, d'alguna manera, aquest canvi de xip al Departament d'Educació. Senyor Junqueras, també li volíem preguntar d'un tema que estàvem abordant just quan l'hem trucat, que és la crisi de ceuta, la crisi de rand del que vam viure divendres passat, molt particularment al voltant del mile, segons el govern espanyol, de menors d'edat que hi ha ceuta, que es podrien haver de repartir entre la resta de comunitats autònomes. Les comunitats del PP han dit que no en volen cap. Junts també reclama que Catalunya en quedi fora. Vostè què en pensa? Catalunya hauria d'acollir part d'aquests menors que hi ha a Ceuta ara mateix?

D'entrada, hi ha un drama humà. Han mort dotzenes de persones i sembla increïble que ningú en parli. És a dir, quan una societat es mostra insensible davant de la mort de tantes persones, em sembla que. Que tenim un problema com a societat, perquè és clar, és molt difícil afrontar qualsevol qüestió si un aspecte tan important l'oblidem. No pot ser, no és acceptable que mori tanta gent. I això té moltes implicacions. Una, ara el govern espanyol diu que posarà una línia de boies perquè això evitarà que no sé quantes coses, i per tant que mori molta gent ofegada. Si era tan fàcil, és inexplicable que no ho hagin fet abans, de debò, és increïble. És increïble que no tinguin cap informació sobre el que està a punt de passar i que si la tenen no la sàpiguen gestionar, perquè si la tenien, com és que no ho van gestionar? És increïble que. Deixem la responsabilitat del control dels fluxos migratoris a terceros països fora de la Unió Europea. Perquè si la Unió Europea es pensa que deixant la gestió dels fluxos migratoris a països com, és igual, com Turquia o Líbia o Tunísia, o el Marroc arreglarà res, és evident que no arreglarà res. Per tant, aquí hi ha una responsabilitat de molta gent. Llavors, aquesta responsabilitat que tota aquesta gent no assumeix, que aquests governs, o qui sigui, o els serveis secrets, o qui sigui, no assumeix, resulta que acaba repercutint en la societat. I, escolti, la societat fa moltes coses i molts esforços. I el nostre país en particular, Catalunya, fa molts esforços en molts àmbits. I segurament haurem de continuar-los fent. Però també estaria bé que tothom assumís la seva responsabilitat començant pels estats. I l'estat espanyol ja sabem que és un estat fallit en molts àmbits i en molts aspectes, també de caràcter democràtic. Però, per l'amor de Déu, que s'esforcin una mica.

I una altra qüestió que també li volíem preguntar, senyor Junqueras, ahir el Consell de Garanties Estatutàries advertia que la proposició de llei que limita la compra especulativa d'habitatges pot vulnerar diversos articles de l'Estatut i la Constitució. El govern ha dit, d'acord, ens ho tornarem a mirar, si cal fer-hi canvis ja els farem. Què en pensa el seu partit? Què en pensa Esquerra?

Doncs que l'habitatge és una qüestió importantíssima, com ho és l'ensenyament, com ho són les infraestructures, és molt important i per tant l'hem d'afrontar. I que és molt difícil afrontar la qüestió de l'habitatge sense plantejar la construcció d'obra nova i és molt difícil resoldre-ho sense la rehabilitació massiva d'habitatges. I que en aquest sentit, nosaltres des d'Esquerra Republicana hem proposat un pla regenera amb molts recursos aprovats en els pressupostos i que esperem que el govern els vagi implementant. Però també és molt difícil resoldre el tema de l'habitatge sense resoldre el tema del transport públic. Perquè sense un transport públic eficient i eficaç és molt difícil que la gent pugui viure en un lloc i treballar en un altre. I és evident que hi ha molta gent que viu en un lloc i treballa en un altre. Per tant, el tema del transport també és vital. Llavors, fer propostes que el Consell de Garanties Estatutàries tomba, que són contràries a no sé quantes coses i que, per tant, molt probablement no es podran aplicar, doncs no serveix. És a dir, anar fent propostes que no es poden aplicar. L'únic que genera és frustració. I jo en aquest sentit també demanaria responsabilitat a tothom fent propostes que tinguin sentit i que puguin funcionar. I en aquest sentit, si vostè m'ho permet, deixi'm apuntar una idea. Una manera d'intentar aplanar el camí, facilitar el camí per l'accés a l'habitatge de moltes famílies d'aquest país seria plantejar-nos la possibilitat que algun

dels impostos associats a l'habitatge, com per exemple l'ITP que es paga amb els habitatges de segona mà, en lloc d'haver-lo de pagar d'un sol cop, és un 10%, que es pogués fraccionar en el temps de la mateixa manera que fracciones la hipoteca i que la vas pagant a poc a poc, potser també l'administració pública s'ha de plantejar que en el cas de l'ITP de la segona mà o en el cas de l'IVA de l'obra nova, buscar una fórmula que permetés fraccionar-ho. Això segurament s'ha de portar al Congrés dels Diputats perquè afecta la llei general tributària. Escolti, portem-lo i segurament això ajuda a moltes famílies perquè no és el mateix haver de pagar també un 10% en impostos que haver de pagar un 1% repartit en uns quants anys, potser acabaràs pagant el mateix, però tindràs molt més marges, serà molt més digerible, serà molt més fàcil. Aquestes mesures segurament també poden ajudar i per això nosaltres també les plantegem i en aquesta entrevista que vostè comentava ara fa un moment, també plantegem aquest tipus de mesures perquè ens sembla que són útils i sovint molt més útils que algunes altres coses que es plantegen que tothom sap que mai no s'implementaran, com s'ha anat demostrant malauradament. Vostè clau que això no

se'n arribarà a activar mai, la qüestió de prohibir la venda especulativa d'habitatges?

Bueno, clar, que hem de fer tot el possible per prohibir l'especulació i per evitar. Sí, clar, hi estem d'acord, perquè l'especulació vol dir que algú compra només amb l'objectiu d'enriquir-se i que. Probablement compra no per posar de lloguer, sinó per intentar forçar el mercat perquè, bé, doncs sí, hem d'intentar evitar-ho. Bé, escolti, per evitar això hi ha maneres i, sens dubte, doncs la fiscalitat és una manera d'intentar evitar-ho. Però ara, una altra manera d'intentar evitar-ho també, clar, és que l'oferta en el mercat sigui més gran i l'oferta es pot ampliar o construint obra nova en alguns llocs del país, o rehabilitant. La rehabilitació és molt important, és la rehabilitació de barris metropolitans o la rehabilitació del casc antic de moltes capitals de comarca del nostre país, des de Tortosa a Valls, des de Lleida a Manresa, i també afecta la rehabilitació a molts pobles dels àmbits rurals, de Catalunya, sense rehabilitació d'habitatge, sense augmentar l'oferta d'habitatge, és molt difícil resoldre-ho. Per tant, ja hi poden anar donant totes les voltes que vulguin, però o s'encara el problema de veritat o no ens en sortirem i l'únic que genera és una frustració creixent. I una última cosa, senyor Junqueras.

A les últimes hores, el seu candidat, el candidat d'Esquerra a l'alcaldia de Girona, el Marc Puccio, s'ha vist obligat a demanar disculpes per un àudio filtrat a les xarxes on se'l sent expressant la intenció de, bàsicament, fer fora tots els dirigents del partit a la ciutat i llavors prendre el control de la formació. El seu partit prendrà alguna mesura o farà alguna cosa amb aquesta qüestió?

Doncs el nostre partit el que ha fet és el que faria en qualsevol cas d'aquest tipus, que és obrir un expedient per disposar de tota la informació i per saber exactament què és el que ha dit i en quin context ho ha dit i com s'ha filtrat, etc. I per tant hi ha un expedient obert i jo no m'hi. No hi puc posar gaire perquè això funciona per un òrgan independent, per un òrgan autònom del partit, com ha de ser. Però en tot cas, escolti, expressat en aquests termes que vostè ho acaba de fer, doncs és evident que és tremendament desafortunat i fora de lloc. Ara, també és veritat que ha d'haver-hi unes garanties a l'hora de prendre qualsevol decisió, ja està, i els òrgans que els hi correspon han obert un expedient ahir mateix, per tant, immediatament intentem ser ràpids en aquest tipus de qüestions, ràpids i també garantistes. Vull dir que hem de saber quan ho va dir, com ho va dir, què va dir exactament, si això que s'ha filtrat és literalment així o si és. D'una manera diferent, si està tallat, si està el que sigui. Jo no ho sé, no ho puc saber. El que sí que sé és que Esquerra Republicana disposa d'uns mecanismes interns i d'uns òrgans interns que tenen la funció d'aclarir aquest tipus de qüestions. Oriol Junqueras, moltíssimes gràcies, que tingui molt bon dia. Un plaer, moltes gràcies, bon dia.