L'1x1 de les eleccions, amb el politòleg Toni Rodon

Deixem-me incloure a la conversa el Toni Rodón, és politòleg, professor de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra. Toni, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Amb el Toni li hem demanat fer com una mena d'anàlisi de cada partit, com arriba o què ha de fer cada partit abans de les eleccions. És evident que aquest curs polític, diguem-ne, havia d'haver-hi eleccions, és a dir, com a màxim podies tirar fins al mes d'agost, setembre, depèn de quines fonts, però vaja, fins a l'estiu. És evident que l'interès al PSOE, si pensem en el PSOE, Toni, que el debat vagi d'habitatge, més que no pas de ceuta, d'immigració i tot plegat. Per tant, l'objectiu ara de Pedro Sánchez és que el debat continuï aquí, encallat amb habitatge?

Sí, sí i també no. En quin sentit? Fixeu-vos que en la declaració institucional convocant les eleccions Pedro Sánchez no ha mencionat el tema de l'habitatge. Òbviament l'habitatge és una qüestió que entronca amb el missatge que vol enviar el PSOE i que, com sempre, ho intenta. Enmarcar en les qüestions més ideològiques de dreta-esquerra, però també som conscients molt probablement que parlar d'un únic tema d'aquí fins a finals de novembre serà difícil de sostenir. I, de fet, haurà de mantenir una mica això que ara dèieu a la tertúlia, que és que. Malgrat que potser molts votants consideren que hi ha hagut un cert desgast en aquests últims anys i que no s'ha aconseguit tot el que es voldria, l'alternativa a això és molt pitjor i, per tant, convé que el tornin a votar. Aquesta seria una mica l'embarcament que desitjaria el PSOE fins que hi hagués les eleccions.

Per tant, repetiran allò de o jo o. Si no, ells tornen, que van utilitzar, per exemple, fa molts anys.

Sí, jo de fet ja no ho anomenaria, si no hi vas ells tornen, sinó diria més Cabellob perquè té un component emocional potser més important. Aquí el principal dubte que jo tinc és si seran capaços d'aconseguir-ho. Per què? Doncs perquè un cop ja ho has fet diverses vegades i després d'un cert temps en el govern aquests missatges acostumen a perdre credibilitat. De fet, el PSOE, com sempre en aquest tipus d'eleccions, haurà d'intentar aconseguir una mica la quadratura del cercle, que és, primer lloc, que la participació es mantingui elevada, en les últimes eleccions va ser d'un 66,6%, si no recordo malament, i, per tant, tot allò que estigui al voltant d'aquesta xifra, al PSOE li pot beneficiar més que no pas perjudicar. I després l'altre és que totes les altres peces convinin. Això vol dir moltes coses, tant aconseguir que l'esquerra alternativa, que de moment no té candidat, i de fet té nom des de fa poc, aconsegueixi un resultat prou bo per potencialment arribar a pactes, com també cap a la dreta, malgrat no poder agafar-ne votants, que Vox augmenti d'escombra, si tingui un PES relativo més elevat, perquè això provocaria no només deixar el PP en una situació més debilitada, sinó que, encara que perdés les eleccions al PSOE, recordem que l'any que ve hi ha eleccions municipals i autonòmiques i, per tant, una mica amb la vista llarga posada que si les coses ens van malament a les generals, com a mínim recuperar cert terreny en aquestes municipals i autonòmiques. El Partit Popular i Vox

no se n'han amagat, avui mateix han dit una mena de gena hora, per fi. De fet, a la seu de Génova, a la seu central del Partit Popular, ha aparegut una pancarta enorme, tota la façana, que diu això, por fin, i una urna. Això ho han petjat aquest migdia. Què ha de fer el Partit Popular i què ha de fer Vox des d'ara i fins al 29 de novembre?

Bé, hi ha una cosa que han de fer des del seu punt de vista, que és mantenir l'electorat mobilitzat. De fet, com vostès saben, el PP i Vox ja han sigut molt belligerants cap a l'executiu des del principi, estan en precampanya o en campanya permanent des que pràcticament va començar la legislatura, i si on mira les enquestes el que veiem és que el grau de mobilització de la dreta, centre-dreta i extrema-dreta és molt elevat. Això costuma passar habitualment, de fet les esquerres acostumen a mobilitzar-se més aviat tard cap a prop de les eleccions, veurem si això és així, però aquesta vegada aquestes diferències les veiem amb més intensitat. Després, l'altra gran qüestió estratègica que hi ha sobre la taula, doncs n'hi ha dues al meu entendre, una és en relació al PP, El PP va estar en molts districtes molt a prop d'aconseguir alguns escons que li haurien donat un escenari diferent. Per exemple, si no recordo malament, a Girona, per poc més de 360 vots, Junts va aconseguir l'últim escó. I a llocs com, per exemple, Cantàbria, Vox li va guanyar algun suport. O Zamora va estar a punt de fer la sorpresa. Per tant, aquestes batalles, si aconseguís guanyar-les i li aportés un escó aquí i allà, com una mica va fer Rajoy en el seu dia amb Lleida, que en va aconseguir un centi prou campanya, doncs li donarien un pèl relatiu, un pèl més important. Per part de Vox, i això és el segon punt d'importància, Vox en les últimes eleccions a nivell electoral de fet va treure un prou bon resultat. Potser una de les coses que més el va perjudicar és que té un vot prou repartit en districtes petits que acostumen a penalitzar aquestes qüestions. I veurem si és capaç de tornar a agafar aquesta implementació, perquè, òbviament, a la dreta es juga una altra elecció en particular. Ells dos saben que serà l'única manera que poden governar, però el pes relatiu de cada actor serà important a l'hora de configurar un potencial govern de coalició.

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. De moment, Gabriel Rufián ha anunciat que s'agafa uns dies de reflexió. Ell sempre s'ha mostrat partidari d'una unió de partits d'Esquerra per tal d'aglutinar, diguem-ne, tot el votant que hi ha a l'esquerra del PSOE, però s'ha agafat com uns dies de reflexió per veure si ell encapçala la llista o no, si s'ofereix al partit o no per encapçalar-la. I Junts per Catalunya està també esperant de si es concreta la possible tornada de Carles Puigdemont abans del 21 de novembre. Què ha de passar amb tots dos? Bé, doncs en el cas de Rufián

és una qüestió interessant perquè Rufián, tal com hem sabut aquests dies en una enquesta que s'ha publicat recentment, el que veiem és que té una àmplia valoració entre l'electorat de molts partits. De fet, hi ha electors que valoren millor Rufián que no pas el seu propi candidat o candidata. Aquí veurem què fa, no sé, suposo que en properes entrevistes ho anirà indicant, però a mi la intuïció em diu que tot dependrà una mica de què s'articuli amb l'esquerra alternativa, que si se'm permet l'opinió en aquest cas personal i no de politòleg, A mi em dóna la sensació que ha fet una miqueta tard, no en relació a configurar una coalició al voltant de Rufián, sinó que ja fa molt de temps que es diu que aquestes eleccions podrien arribar i diguéssim que encara no tenen candidat o candidata i el nom d'aquesta potencial coalició encara acaba de sortir del forn, com aquell que diu. Per tant, va una mica tard. Sí, frente a Amplio va una miqueta tard i, per tant, sé que ha passat altres vegades i han acabat remuntant, però de moment el que ens diuen les enquestes és que hi ha certa fatiga en aquest espai perquè recordem que el PSOE i Sumar o l'Esquerra Alternativa porten uns quants anys governant i, per tant, hi ha certa obra de govern que a molts, pel que veiem a les enquestes, els agradaria que hagués anat més enllà i això no s'ha produït. I Junts? Bé, Junts és un altre misteri que tenim sobre la taula. Aquí hi ha dos factors, al meu entendre. El primer factor és que si els últims moviments que han fet, sobretot arran de l'habitatge, però no només, aconseguiran resituar una mica Junts cap a aquest espai de centre o centre-dreta. Recordem que Aliança Catalana no es presentarà, que sapiguem, i segons han confirmat, però vés a saber en polític, ja ho saben que passarà tot, a les eleccions del Congrés dels Diputats. Per tant, hi ha un cert potencial de vot que pot anar cap a Junts. Tot i que, en compte amb això, perquè algú podria dir que aquests moviments de l'habitatge només beneficien o beneficien sobretot a Junts, però el que veiem sobretot en les enquestes és que aquest electorat de centre a centre d'ETA. Està preocupat més aviat per la immigració. Sé que l'habitatge i la migració estan molt relacionats, però no és tan clar que hagi de tenir un guany net clar. I després l'altre segon factor és la qüestió del lideratge. Potser algú podria dir que ara mateix els tribunals espanyols podrien estar interessats en accelerar la tornada de Puigdemont. Perquè això pot, diguéssim, erosionar el PSOE. Algú pot especular que seria el candidat a Junts per Madrid. Jo, sincerament, no ho veig, però vés a saber què passa.

Doncs no n'hem d'estar pendents, queda una mica més d'un mes perquè comenci la campanya electoral, un parell de mesos perquè siguin les eleccions, per tant no va a la badà i hauran d'anar molt ràpid. 6-8 punts de diferència que hi ha ara mateix en favor de les dretes, són recuperables en dos mesos?

Tot és recuperable, en certa manera. No seria la primera vegada que ho veiem. Sí que és veritat que és molt difícil. En tot cas, aquí cal considerar que les eleccions, els partits, les poden guanyar de moltes maneres. Recordem, de fet, que actualment el PSOE no va guanyar les eleccions. En termes d'escons, de vot tampoc, de fet, i tot i així governa perquè en un sistema parlamentari com el nostre ha sigut capaç d'arribar a pactar, o d'aquella manera, però de forma govern com a mínim, amb set formacions diferents. Aquí una bona part de si això és possible o no ho veurem sobretot en les dues, tres últimes setmanes abans dels comissis, quan comencem a detectar quina és la mobilització per part de l'esquerra, que com deia, a l'esquerra li costa decidir molt fins al final, en termes generals, i és més aviat apàtica fins que no s'acosten el dia de les eleccions.

Doncs n'estarem pendents de tot plegat. Toni Rodón, politòleg, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador del suplement amb el Roger Escapa. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

Que vagi bé a tothom.