La banda sonora dels 50 anys de La Bressola

Benvingudes, benvinguts, matinada de cap de setmana. A Catalunya Ràdio, moment per amplificar tan fort com ens deixin el senyal de l'escena musical catalana. A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. És així, amb Rodolí Inclós i amb en Dani Expósito a l'altra banda del vidre que avui ens dispararà cançons que surten d'un disc. Full Bressola, aquest cap de setmana a l'amplificador a Catalunya Ràdio. La Bressola, per si no ho teniu situat en el radar, és una agrupació d'escoles que treballa a la Catalunya Nord per la promoció i per l'ús del català, que ja sabeu que es va perdent el seu ús a la Catalunya Nord, per tant, convé remar i remar molt. I com que aquesta agrupació d'escoles, la Bressola, ha fet 50 anys, Se n'ha fet un disc commemoratiu que l'han produït a quatre mans en Pep Saula i l'Arnau Gravolosa. De seguida els sentirem. Ens volem capbussar en el so de la bressola, en aquest disc amb cançons que ja coneixíem però que ara experimenten una nova vida. Per exemple, amb gent com Renaldo i Clara.

Una matinada fresca, trombla i la quina fresca hi feia. Vaig sortir per anar a casa, trombla i la quina fresca hi feia. Tromla i la quina fresca i fe On ningú ens veurà Tromla i la quina fresca i fe.

No em direu que no mola aquesta nova vida que han donat a una matinada fresca la gent de Reinaldo i Clara. D'això va aquest disc de la Bressola de Forgà en el repertori del cançoner tradicional català, també de la Catalunya. I donar una nova vida, un nou impuls a aquestes cançons amb grups que avui en dia estan corrent de festival en festival, d'escenari en escenari, gent molt totxa, els grans noms, els que vols trobar en un disc d'aquest rotllo. I a la producció, us ho deia, l'Arnau Grabulosa i en Pep Saula. Comencem per ell i li demanem que ens expliqui una mica com ha funcionat tot plegat i atenció, que això sempre costa, que ens triï només dues cançons.

Bé, la veritat és que ens hem partit una mica la feina amb l'Arnau, hi ha una meitat que l'ha produït ell i una altra meitat que l'he produïda jo, així que jo presentaré una mica la meva meitat per dir-ho d'alguna manera. I a mi una cançó que m'agrada molt de les que he produït és la Calàndria, que vam fer amb la Maig, que és una versió que no té gaire a veure amb l'original, vaig modificar la melodia, vaig provar bastantes coses, i li vaig passar una proposta de cançó, a ella li va encantar, i vam quedar un dia a l'estudi, la vam acabar de fer, ella es va ficar molt també amb la producció vocal i tal, és bestial com treballa, i ha quedat una versió xulíssima, estic molt molt content d'aquesta versió, la veritat.

Nostra década. Passar una calàndria. La calàndria va cantant i per tot va declarant que el dia ja arribava. Ai, trista domina en castigar. Ya tampoco ha resplandor.

L'altra versió d'una cançó tradicional que. M'agrada molt com ens ha quedat, és el mariner que vam fer amb el Mamadusha i amb l'Escoti. Aquí simplement vaig obrir un dia el Mamadusha per WhatsApp i vaig dir, escolta tio, mira, estem ficats en aquest projecte. Li vaig proposar aquesta cançó i em va dir, hòstia, m'encanta aquesta cançó perquè era una cançó que em cantava la meva àvia, tal, no sé què, i vaig dir, joder, fantàstic. I vam quedar un dia a l'estudi, a les 10 del matí, de zero, i vam dir, vinga, anem a produir això i tal, vam quedar també amb l'Escoti, vull dir, amb. Amb tota la seva criu de confiança i vam començar a gravar pistes de bateria, tots un damunt de l'altre, una cosa super aleatòria. Vam començar a gravar coses distorsionades i de sobte ficant una mica d'ordre vam sortir a les tres del migdia que ja ho teníem a casa, ho vaig acabar de mesclar aquella tarda i ja estava la cançó feta. I va ser super divertit de fer aquesta versió amb el Bruno i amb l'Escoti.

Donzeia que brodava un mocador que és per la reina quan el té a mig broda li manca seda mariner, bon mariner que porteu seda puja, puja donzeia.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. Avui full focus a aquest disc de la Bressola, que fa 50 anys. Es tracta de l'agrupació d'escoles que treballen per la promoció del català a la Catalunya Nord. És una meravella de disc i teníem pendent aquí el programa de capbussar-nos-hi. Anem sentides tres, si no em descompto. Sí, la primera, la introductoria, hem triat Renaldo i Clara, perquè és una debilitat tan meva com també d'en Dani Expósito, a l'altra banda del vidre. I llavors les dues que ens ha presentat en Pep Saula, que n'és un dels productors, la Calàndria, reinterpretada per la Maig, i el Mariner, amb en Mamaduixa i amb l'Escoti BK. Anem a les dues, ara, que tenen en el títol muntanyes. Després anirem a la tria de l'Arnau Gravolosa, que és el segon productor al qual hem donat veu aquesta setmana a l'amplificador, però abans ens ha cridat l'atenció que hi ha dues cançons, muntanyes del Canigó, segurament aquesta la teniu al cap, i muntanyes regalades, que també, Per aquí les ha fet.

Que les aigües són gelades, que les aigües són gelades. Ell canta quan surt el sol, rosa fresca i regalada, rossinyol.

Del canigol. De les aigües són gelades, de les aigües són gelades. Tres mesos m'hi vaig estar, sense veure persona nada, si no un tres. Que naixida el niu cantava, que naixida el niu cantava. Ell cantava un sur al sol, rosa fresca i regalada. Rosiñol, bon Rosiñol, Déu te dói.

Montañas fragarás,

soles del caos.

Floreix del canió, que tot l'estiu floreix en primer any.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. Bressola per l'avena i muntanyes. També al poder, les muntanyes del Canigó, amb la força, la potència del riff de guitarra de Vitara. No sé si heu acabat d'escatir que la veu era la de Vitara i suposo que. Haureu reconegut a La Maria i aquest tro de veu que gasta aquesta artista del País Valencià que reinterpreta i porta al seu terreny muntanyes regalades. Ens quedava pendent donar veu a l'Arnau Gravolosa, perquè ja hem sentit la tria d'en Pep Saula, que n'és un dels productors d'aquest disc dels 50 anys de la Bressola. A veure amb quines es queda en grau. Bé, doncs, com ha dit el Pep,

ha estat un treball molt partit a parts iguals i jo presento la meva meitat de. Del disc i destacaria, la primera cançó que m'agradaria destacar és la primera que obre el disc, justament, que és la Minyona del Rosselló una cançó que coneixia ja com a cançó tradicional. Exactament, no sabia com encarar-la fins que portava molts dies escoltant un raper que es diu Dillom i tot el tema més sonor i de producció del Dillom em va fer portar-la cap a aquest terreny que no necessàriament és urbà, però sí que és una mica. Punyent, és agressiva la cançó i té un punys que ha quedat molt bé. I la vam fer amb el Julien, que és un cantant de Catalunya Nord també, que va participar a Euphoria fa uns anys, que li ha donat un rotllo molt guai i l'ha portat cap a un univers molt xulo.

Una cançoneta us vull cantar jo d'un amic, lluneta que és del rosa. Ay amor, primera te'n portes la flor, te'n portes la palma de tot rosa.

Ella coín y pastajo, abogada i tot, i ella la rentava en un riu molt gros. Ai amor, primera que em portes la flor, que em portes la palma de tot Rosselló.

Claria, anundas, paillosa i alas, tenien un jardí de flors. Ai amor, primera, t'emportes la flor, t'emportes la palma de tot Rosario.

Però t'emportes la flor, t'emportes la palma de tot rosa.

Grasfilla, que sospires tu? Veu, sabeu, prou maraveu, sabeu, prou vos. Ai amor, primera t'emportes la flor, t'emportes la palma de tot rosa.

Te han portat la flor, te han portat la palma del cruzallón.

I la segona que m'agradaria destacar és La ramandaire. És una cançó que no coneixia i quan la vaig escoltar cantada per un senyor, melòdicament em va fer pensar molt en la Maria Heine i l'hi vaig proposar. I, realment, estar amb la Maria Heine a l'estudi per mi ha sigut de les experiències més xules d'aquest any i que m'han omplert més. Perquè és una absoluta crac virtuosa del seu instrument que és la veu i juntament amb el Martí Escobedo, guitarrista de l'OSA, que el vaig trucar també, van fer una feina els dos brutal i ens vam mirar molt l'arranjament. Va ser molt emocionant, la veritat, i la vam vestir una mica amb aquests síntes que surten als coros i hi ha com un petit pianet al final de. Al final de la cançó, que trobo que és una cançó molt emocionant, que ha quedat molt bé i que em fa reflexionar molt.

Més no estima gaire d'adobar els filats, que tothom ja ho sap. De joves al poble no en trobaràs cap. Deia la seva mare, jo no em vull casar. Que tothom ja ho sap, de joves al poble.

Que tothom ja ho sap De joves al poble no em trobaràs cap De joves al poble no em trobaràs cap.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. Amb en Dani Expósito, el control tècnic a l'altra banda del vidre i amb un disc que tenim allà fent voltes al tocadiscos, que és el de 50 anys de la Bressola. Aquest que han treballat a quatre mans en Pep Saula i l'Arnau Gravolosa, que ja els hem sentit donant detalls de com ha estat la producció i de quines cançons troben que han quedat com més reaixides. I hem sentit, de moment ja, a l'amplificador, des que ens hi hem posat, a Reinaldo i Clara, a la Maig, a Mamadusha, Vitara, la Maria, Julien i aquesta darrera, que era la Maria Jaén, reinterpretant la Ramandaire. I també hem sentit unes altres veus, que suposo que les heu detectades, que són al cor de la bressola. Tot de canalla, nens, nenes, noies, nois, que són alumnes d'aquestes escoles, d'aquesta agrupació de centres d'ensenyament de la Catalunya Nord, que també s'han sumat a aquest projecte musical. Creiem que valia la pena aturar-nos-hi i el sentirem tot sencer. Són 15 cançons, les 15 sonaran totes senceres avui en aquesta matinada de Catalunya Ràdio a l'amplificador. La que ve ara. Agat Catel. És un artista de la Catalunya Nord. La cançó, Amb la força de l'amor.

Amb la força de l'amor. Borregar la nostra terra amb les cançons.

Que reposes y tú al paro.

Estimada, vull composar uns cants de llum. Sense guerra, sense fa, sense injustícia ni por, entre l'oceà i la flor, amb la força de l'amor.

No ho havia pensat així, però també és evident que aquest disc de La Bressola pot servir per descobrir veus de la Catalunya Nord, com aquesta de la gatcatel que t'arriba ja a la primera escolta. Increïble, i que bé que juguen també a la presència del cor de La Bressola. Unes altres que no s'han volgut perdre. Aquest disc, que hi havien de ser sí o sí, perquè el que toquen, el seu género ja és el de la matèria de les cançons tradicionals, doncs són a l'osa.

El 25 de juliol cançó nova s'ha dictada d'una nineta que n'hi ha que n'és filla d'Urbanyà. Bonica n'és com un àngel. La nina d'Urbanyà no sap si es vol casar. Els seus cabells són llances d'or, per mi són claus i cadenes. El cor lligat no el tenen encadenat. També vull morir per ella. La nina d'Urbanyà no sap si es vol casar. Que l'enfadrinet i amorós la minyona ja es produeça. Deu vos mateixa li parlar i si la'n podeu girar. Per mi us en podeu prometre. La nina durba allà, no sap si es vol casar.

Jo me'n faré estudiant, estudiant de la lletra. Jo me'n faré cap allà, que la podré confessar. No li daré penitència. La nina d'Urbanyà no sap si es vol casar.

Que bé que els queda aquesta cançó a l'Osa. És que era un vestit fet a mida per elles. Havien de participar sí o sí en l'àlbum que conmemora. Als 50 anys de la bressola, elles s'han quedat amb la nina d'Urbanyà, que no sé si la teníeu situada. La que sí que m'imagino que era en el vostre radar musical és la cançó del Lladra, que ja ens sona, oi? Amb la veu d'en Joan Garriga. Doncs atenció, perquè ara la canta l'Andrés, de Saxeni.

Quan Joan era petitet, que festejava i presumia, és perdenya blanca al peu i mocada a la falsia. Adeu clave i morenet, adeu estrella del dia. I ara que ja soc grandet, que m'he tirat a mà la vida, m'he anat a matar i robar, ofici de cada dia. Adeu clave i morenet, adeu estrella del dia. A la estrella del dia.

Vaig robar-ne un traginet que venia de la fira. Li vaig vendre els diners, també la mostra que em duia. Adeu estrella del dia.

Quan he tingut prous diners he robat també una nina. L'he robada amb falsedat dient que mi casaria. Adeu clave i morena. Tu estrella del día.

Hazte un clave, morenet,

La justícia em va agafar i en presó fosca em duia. La justícia em va agafar i em farà pagar ma vida. Adeu clave i morenet, adeu estrella del dia. Adeu clave i morenet, adeu estrella del dia.

Adeu al clavell morenet de Saxeni, en aquest cas, tot i que aquesta cançó ja l'havíem sentida cantada per en Joan Garriga, de la troba Kung Fu, d'Osminguet, etc. Ens en queden cinc. Jo diria que ens podem aturar a totes, que no haurem d'accelerar, que tenim temps encara, aquí en plena matinada, a Catalunya Ràdio, a l'amplificador, avui capbussant-nos en el disc dels 50 anys de la Bressola. Què me'n dieu ara de Lo Pardal, passat per la veu d'en Triquell Maravella?

La seva amor és dins la cambra que no hi sent res, que no hi sent res. Sols el mosso de la casa l'ho traix llimant.

Increïble, quina atmosfera que crea, que tant l'aire aquest per dalt d'en Triquell. Anem a una altra cançó, quina delícia això de poder sentir un disc tot sencer. Cançó rere cançó, rere cançó, gairebé és contracultural avui en dia. Anem amb la Pastureta, amb la Mar Pujol.

Pastureta, bon jorn, bon jorn, favor guardar soleta i amor, favor guardar. Ai, soletón, oi, guardi, no, i amon, germà, i mon pare, i amor, i amon, germà, i mon pare. Jo volo a l'andar xau.

Van avançar fora del bosc, la vella es posa a riure i a morir. Quan es va veure lliure, la vella es posa a riure. De què vos rieu, amor? De què vos podeu riure, amor? De què vos podeu.

I escapar no podia. Pastoreta, tornam al bosc, sense escuts vos daria i amor. Sense escuts vos daria. Ai, ni per cent ni per dos cents el bosc no tornaria i amor. Perquè si jo tornava, vos me deshonraries. Pues me deshonraré.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador amb Frank Lluís Giró.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador amb Frank Lluís Giró. I també amb en Dani Expósito, el control tècnic a l'altra banda del vidre i un disc, el dels 50 anys de la Bressola, l'agrupació d'escoles que treballen per la promoció per l'ús del català a la Catalunya Nord. Qui no s'ha perdut aquest disc? Qui retrobem en aquestes cançons? En Ferran Palau. Una linda flor festejo

jo que per nom s'endiu. El seu carrer, lo s'ha trobat, lo cora i mat, lo que el meu cor desitja.

Mireu, sembla la neu pura, roxeta més, com del cirerer. Lo fruit roxet, quan la fruita és madura.

Els seus dos ulls són dos brillants i té la boca vermella. Los seus cabells semblen d'orfi, lo serafí. Quan jo me la miro.

El té tanés com un xipet, molt ben feta de cintura. A mi em pareix que els àngels li han fet lo cos ben tret, lo cos d'aquesta criatura.

Quan ja la veia traspassar a unes terres molt estranyes. Tot de seguit la vaig tancar i assegurar dintre les meues entralles.

També seran tristos los meus ulls si mantincan a la guerra. Un anell d'or li he donat i li he posat aquesta hermosa donzella.

En Ferran Palau, el geni de Collbató, perquè se n'ha de dir així, entomant una linda flor i com a curiositat la veu femenina que hi sentim, és la de la Irene Romo, que és una de les dues components de l'osa. Per tant, doble presència de l'osa, d'alguna manera, en aquest disc de la Bressola, que avui estem repassant a l'amplificador a la matinada del cap de setmana a Catalunya Ràdio. Torna ara per en Pascal Comelada, que és un dels artistes que no podia faltar tampoc,

Això és ni més ni menys que el Ball de l'Os, que és tradicional, clàssic, típic del Vallespí, d'aquesta regió de la Catalunya Nord, passada pels sedars dels sons, aquests mecanismes de tota la vida d'en Pascal Comelada. Anem a l'última cançó, per tant, amb aquesta. Us diem adeu, tornem d'aquí a set dies amb una nova dosi de l'amplificador a Catalunya Ràdio i tancarem el disc amb l'última, la que ens queda per sentir d'aquests 50 anys de la bressola, en Màxim Caigüela, que també és una veu, un artista de la Catalunya Nord, passant per la seva manera de veure el món, tant com me quedarà. Amb aquesta marxem.

Una gota de sang. Jo te cantaré, dolça terra ferida, jo te cantaré amb el sanglor. Tant com me quedarà un alé de vida, tant com me quedarà un filaré de veu, jo te cantaré, dolça pàtria ferida, jo te cantaré, malaguaniat país meu. Més igual si ja mil poetes, més igual si ja mil pintors, Tant com me quedarà una lé de vida, tant com me quedarà una gota de sang, jo te cantaré d'olça, terra, ferida. Jo te cantaré amb el sanglot d'una mà.

Ja s'han emprat el castellet. I si les teves esteles ja han baiat dins un sonet, si mil cops la tramuntana ha fet serau tot una nit, si s'ha pintat la sardana com un bairà amor infinit, tant com me quedarà un alé de vida, tant com me quedarà una gota de sang. Yo te cantaré amb el sanglot de una mano. És igual si la ginesta ja han hiorejat mil cançons, si els esclats de nostra festa iluminen els horitzons, si se sap que la bandera que jo tinc arrelada al cor. Sóla última i primera va ser festa de sang i or, més igual si ja mil poetes, més igual si ja mil pintors, han comptat desamorretes, han glorificat dos colors.

Patria farida, yo te cantaré, Malaguania, país meu.