"La bola negra": complirà les expectatives?

Feia temps que no vèiem tanta expectació al voltant d'una pel·lícula. Els últims mesos la bola negra ha generat una mena de fervor, d'entusiasme, que no sabem si tot això és el resultat d'una campanya de màrqueting o si en realitat és un fenomen tan extraordinari que sí, que tot aquest rebombori està plenament justificat. Què té realment d'especial aquesta pel·lícula? És tan excepcional com ens volen vendre? O senzillament estem davant d'una gran campanya promocional? Hem posat massa expectatives en la bola negra? O és realment una producció extraordinària? Benvinguts. Això és el radar de 3Cat Info. El Marc Garriga és el cap de cultura de Catalunya Ràdio. Què tal, Marc? Benvingut. Gràcies. El Marc és un apassionat del món del cinema. De fet, aquests dies l'enganxem al Festival de Cinema de Sant Sebastià, a Don Hòstia. I el primer que et pregunto, Marc, és si aquí a Sant Sebastià també se'n parla, aquests dies, de la bola negra. Que si se'n parla, mare meva,

és la pel·lícula fenomen d'aquesta edició del festival. Ha vingut aquí tota la trupe dels Javis, tots els actors, hem pogut parlar amb tots ells. Van haver de multiplicar per dos la catifa vermella que posen habitualment aquí davant del cursal per la quantitat de gent que s'havia plegat per veure les seves estrelles i per tant està sent evidentment la pel·lícula, ja que la pel·lícula del festival, sinó una de les pel·lícules del festival.

És increïble l'expectació que està generant aquesta pel·lícula. Jo sé que tu l'has vist, que l'has vist dues vegades, no? Després et demanaré que m'expliquis què t'ha semblat, quina és la teva opinió, això després. Però abans, per si algú encara no ho sap, per tenir-ho clar, de què va, què explica La bola negra?

És efectivament una bogeria i jo no sé si queda ningú encara que no sàpiga de què va La bola negra, perquè n'hem parlat molt. És veritat, és veritat. Però sí que podem explicar breument, perquè jo crec que és millor no fer gaires espòilers. Són tres històries, una situada l'any 1932, que és la que es basa en l'obra de l'orca inacabada, una obra de teatre que es deia precisament La bola negra, de la qual només s'han conservat quatre pàgines. L'altra història està situada l'any 1937 en plena guerra civil amb una història entre dos soldats dels dos bàndols i la tercera és el 2017 i és on acaben de convergir una mica les altres dues i aquesta és una de les peculiaritats importants de la pel·lícula i és. Com els Javis van transitant entre aquestes tres històries que són molt diferents narrativament parlant, fins i tot, i com fan que es vagin encabalcant l'un amb l'altre d'una manera que per mi és meravellosa. En definitiva, la pel·lícula de què parla parla del desig, parla de la culpa, parla, evidentment, de la persecució que han patit el col·lectiu LGTBIQ+, al llarg dels últims 100 anys, podríem dir. Parlen del desig de viure, del desig d'estimar, de la llibertat, tots aquests temes convergeixen en aquestes històries, però, insisteixo, crec que és millor que la gent vagi a veure-la sense saber gaire cosa més.

Sí, sí, però en tot cas, t'ho preguntava també perquè ningú es pensi que és una pel·lícula monogràfica sobre l'orca, que no és una biografia sobre ell, perquè com que hi ha tantes referències a l'orca, que ningú es pensi que això és un biòpic sobre l'orca.

L'orca és com un fil conductor de les tres històries, és a dir, està present a les tres històries, l'orca, però no va sobre l'orca, és a dir, sí que es parla de què feia l'orca, què representava l'orca, però no va més enllà d'això. L'important és això que et deia, les relacions entre persones diferents en èpoques diferents i com van convergint.

També crec, Marc, que és important que expliquem qui són els Javis, Javier Ambrós i Javier Calvo, que els hem conegut fins ara sobretot en sèries de televisió, Pequitas Sales o Veneno, per exemple, on tocaven registres molt més còmics, molt més tragicòmics, molt inspirats en la cultura pop, en temàtica sempre LGTBIQ+, bé, amb un estil, amb una manera de fer molt pròpia. Què tenen els Javis que els faci tan especials?

La naturalitat amb què dirigeixen, les històries que expliquen que són molt properes a la joventut, a molta gent, i una mena de. Imatgeria molt almodovariana i que també lliga molt amb la movida madrilenya dels anys 80. Amb aquests referents han creat un univers propi que transcendeix tot això i després de Paquita Saras, que va ser un gran èxit a plataformes, a la televisió, etcètera, després van fer, que era molt més còmica, després han fet tres sèries molt més dramàtiques, Veneno, Cardo i La Mesías, i han anat incrementant la seva fama, la seva. Solidesa a l'hora de rodar. Al mig han fet una pel·lícula, prèvia a La bola negra, que és La Llamada, lleugera, podríem dir, musical, que no té res a veure amb el que han fet ara, que per mi seria com un debut cinematogràfic en majúscules, més enllà del que hagin pogut fer fins ara.

Clar, i també és cert que han creat com un univers visual, un estil molt propi, molt singular, molt pròxim a això que deies, aquest món de l'Almodóvar de què parlaves. I de fet, justament, alguna de les crítiques que hem sentit aquests dies sobre La bola negra va una mica en aquesta direcció, que és una pel·lícula una mica excessiva visualment. Diuen que és una pel·lícula grandiloquent, amb una sobrecàrrega estètica, diuen, i tu que l'has vist et volia preguntar si tu entens aquestes crítiques o no n'hi ha per tant.

És que m'has dit que em preguntaràs després què m'ha semblat, però jo, a mesura que em vas dient aquestes coses, ja t'ho he de dir, que crec que ja s'està notant una mica. Jo crec que hi ha. És a dir, la gent que van veure la pel·lícula Verges, sabíem que venia una pel·lícula dels Javis, sabíem que estaria bé pel que ens havien explicat, però ningú havia vist res. Els primers que van poder gaudir d'aquesta pel·lícula ens van meravellar. Ens la meravellàvem sortir d'allà amb un adjectiu a la boca que era hem vist una pel·lícula monumental. Després, què passa sempre amb les expectatives? Va passar pel Festival de Canes, va guanyar premi a millor direcció, s'ha fet una bola de la bola, fem aquesta broma aquí, i aleshores arriba el moment, sembla, i això passa en part a la crítica espanyola, de les envejes de. De que hi hagi crítiques negatives per motius polítics, homòfobs, per envejes, i ara estic veient com una onada de comentaris, ni que sigui a xarxes, de gent que la deixa molt malament. Et pot no agradar, però no pots dir que és una pel·lícula espantosa. I és veritat que una de les crítiques que se li fa és aquesta voluntat que tenen els Javis de que qualsevol escena sigui gairebé com una obra pictòrica i que vulguin assolir la perfecció amb allò que t'estan ensenyant. Jo això no veig que sigui un inconvenient. A mi cada escena dels Javis m'enlluerna. La preciositat amb què està rodada, amb la fotografia de la Gris Jordana, la música del refri, el conjunt fa que estigui tot tan bé i que sigui tan lluminós, puc entendre que algú aquesta sobrecàrrega estètica no l'acabi de convèncer, però per mi està absolutament justificada i és un dels punts a favor de la pel·lícula.

La veritat és que des que es va estrenar el Festival de Canes, La bola negra ha rebut crítiques excel·lents, sobretot també de la premsa internacional, de la crítica anglosaxona i dels Estats Units, o sigui que la pel·lícula està agradant també a fora i als Estats Units, i això sembla que la pot fer arribar a lluny, no?

Veurem on arriba la bola negra, però és que ara fa quatre dies venen de guanyar el premi del públic al Festival de Toronto. El Festival de Toronto, tot i ser el Canadà, ve a ser més o menys com el festival més important de tot Nord-Amèrica. I per tant, el públic canatellà, el públic nord-americà del Canadà, dels Estats Units, i que han vist totes les pel·lícules del festival, li han donat la victòria a la bola negra. Per tant, és evident que està calant a la crítica de fora i al públic de fora.

Veus? I això ens porta justament a parlar de la cursa cap als Oscars, perquè ja hem sentit, comença a estar clar que és una ferma candidata a endur-se l'Òscar a millor pel·lícula estrangera, però és que també diuen que pot aspirar a altres categories generals dels Oscars, que això ja és una altra història. No sé si tu ho veus factible, Marc, que això és una possibilitat real. Com ho veus? Què en penses? Semblava, semblava molt irreal, perquè.

Comencen a fer quinieles dels Oscars ja des del Festival de Cannes i allà va començar a sonar una mica, però al llarg de l'estiu va començar a pujar a les travesses de la gent que sap una mica com es mouen els fils als Premis de l'Acadèmia de Hollywood i quan va arribar el setembre estava a dalt de tot, a dalt de tot de 15 categories. I aguanta com a absolutíssima candidata o endur-se l'Òscar a millor pel·lícula internacional, és indiscutible que se l'emportarà, però és que després està amb moltes possibilitats d'endur-se l'Òscar a millor pel·lícula, està en un freca-freca amb l'Odissea de Christopher Nolan.

Déu n'hi do, Déu n'hi do. I clar, ara per acabar, Marc, no sé jo si de tant parlar de la bola negra, de dir que és tan bona, que pot guanyar Oscars, no sé si amb aquest discurs estem contribuint a generar tanta expectació, això que ara se'n diu hype, i que després algun pugui sortir decebut. Com que estem inflant massa el globus, que no estiguem creant massa expectatives, vaja.

Sí, la prova de foc és que s'hagi estrenat a Sant Sebastià, a Toronto, a aquests llocs, amb el hype a dalt de tot, i que hagi aguantat. La gent, tot i les expectatives, surt entusiasmada de la pel·lícula aquí i als Estats Units, i jo que l'he vist dues vegades, com abans has dit, quan vaig anar a veure-la la segona vegada vaig dir, a veure, a veure ara que ja l'he vist, a veure ara si aguanta. Em va aguantar, em vaig tornar a emocionar, i vaig descobrir coses noves que no havia vist en un primer visionat. Em sembla que en molts aspectes és una pel·lícula pràcticament rodona, és una pel·lícula que és impossible que et deixi fred, indiferent, i és el que farà història.

Bé, doncs segur que en seguirem parlant, com a mínim, com a mínim, fins que arribin els Oscars, a veure què passa amb aquesta pel·lícula. N'hem parlat avui amb el Marc Garriga, cap de Cultura de Catalunya Ràdio, avui des del Festival de Sant Sebastià. Marc, moltes gràcies, fins aviat. A vosaltres i tothom cap al cinema, va. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera, i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.