La calor no s'acaba amb l'estiu: el balanç de rècord a l'Observatori Fabra

Meteotemps.

Què tal? Bona tarda, Meteotemps. I evidentment cal fer esment ara que en les últimes hores hem estrenat la nova estació astronòmica. La climàtica va arribar l'1 de setembre, però. Fem una mica de balanç, un balanç que ja fèiem amb l'Observatori Fabra en servei, agafant dades des de 1914 i regularment de forma, per tant, habitual, l'Alfons Puertes, meteoròleg de l'Observatori Fabra, bona tarda. Molt bona tarda. Doncs el Fons Puertas ens fa actualització, podríem dir, del marcador, allò minut de joc i resultat. I el minut de joc i resultat és el d'un partit que no havíem vist mai.

Correcte. Podem fer servir molts adjectius. Escandalós. És el més exagerat que se m'acut, perquè de veritat el que hem observat al llarg d'aquest any, pràcticament de tots els mesos, amb alguna excepció molt poca, és realment escandalós. En particular. Pel que fa a la temperatura. Està fora de tota norma des de fa molts mesos. I quan t'ho vulguis entendre en detall. Va, doncs entrem en detall. Vinga. Encara podrem salvar el gener i el febrer. El gener i el febrer encara es qualificarem de prou normals. El gener fins i tot va mostrar una temperatura lleugeríssimament per sota del normal, però vaja, entre dia perfectament va ser un gener normal, fred, com cal, i febrer encara bé. Arriba el mes de març i quan acaba ens deixa un registre, va ser ja el quart març més càlid, de tota la sèrie. Tenim 112 anys, aquest és el 113è any, març va ser el quart més càlid, això ja era prou noticiable, prou contundent, però el fort va venir després, arriba l'abril, va ser l'abril més càlid de tota la sèrie de l'Observatori Fabra, arriba el mes de maig, el tercer més càlid de tota la sèrie de l'Observatori Fabra, Sí, sí. Arriba el juny, el segon juny més càlid, el tercer juny, perdó, més càlid de la sèrie de l'Observatori Fabra, juliol, destrossa tots els registres, en juliol vam subir de nou els 40 graus per segon cop en la història de l'Observatori Fabra,

però vam superar el registre de fa dos anys, que va ser de 40, hem fet 40,9. El buit de juliol. D'aquest any. Juliol s'estava mostrant enèrgic, contundent. Malgrat tot, Juliol no va acabar sent el més més càlid de la història de l'Observatori, va quedar segon. Com a Juliol primer, com a més en absolut segon, té molta contundència i molta presència l'agost de 2003, que encara queda clavat històricament en la sèrie climàtica com el mes més càlid de la història de l'Observatori, i va posar fort, però no el va superar, per poc. No el va superar. El mes d'agost ha estat el segon agost més càlid de la història de l'infermitat i el tercer mes més càlid en absolut. És a dir, juliol i agost han estat consecutivament el segon i el tercer mes més càlid en tota la història de l'infermitat. Seguits, sempre per darrere, d'agost de 2003. Bueno, semblava que ho havíem vist tots ja en aquestes altures. Per exemple, Juliol em deixava una dada important. El primer cop en la història de l'Observatori Fabra que un mes sencer, tots els seus dies, 31, superen els 30 claus. De manera continuada, no havia passat mai. I un mes sencer totes les jornades se superessin els 30 graus. Això va fer el juliol.

Aquesta no la recordava o no la sabia. Com que hi ha tants rècords de les últimes setmanes i mesos, bé, em surten per tot arreu del cervell.

Jo mateix tinc por de saturar una mica de rècords a l'oient perquè realment és el que ens està oferint l'atmosfera. És un continu, és un no parar, evidentment sempre de rècords càlids, no hi ha cap rècord de fred, queda molt enrere, molts anys enrere, molts dispersos en la sèrie climàtica de l'Observatori i tots els de calor en tots els mesos de l'any estan molt actualitzats. Faltava setembre. El setembre tenia rècords de calor encara molt endarrerits. Fins aquest any, la temperatura més alta solida a l'Observatori Fabran 1, més de setembre, havia estat 33 graus fa 43 anys. Estava molt endarrerit i es resistia, però això també ha caigut. I ha caigut de la manera més escandalosa que pot caure. Sí, perquè aquest rècord s'ha superat nou dies d'aquest mes de setembre. És com si en un jocs olímpics, en una prova d'atletisme, un rècord de fa 40 anys el superessin nou atletes en els mateixos Jocs Olímpics. Això és impensable. No, això no,

jo diria que no ha passat mai en la història dels Jocs Olímpics, de moment ja ha passat en la climatologia, que jo no tinc, en els anys de feina que m'hi dedico, des de l'any 85, mai he sentit que en un mes es puguin superar nou vegades l'anterior rècord, jo això no em consta de cap observatori.

I a més un rècord molt antic, és a dir, que estem molt acostumats a actualitzar rècords de calor recents, aquest encara s'havia resistit moltes dècades, però ha caigut d'una manera estrepitosa, perquè ja els últims dies que passem de 33 graus, com per exemple fa dues jornades, ja gairebé ni ens immutàvem, perquè havíem tratat de normalitat superar aquest rècord. Pregunta.

Clar, estem a dia 24, és la Mercè, l'Observatori Fabra evidentment no tanca. Has fet números fins a dia 20? Si no els has fet no passa res, però fins a dia 20, les dues primeres dècades? Deuen haver estat les més càlides de la història del Fabra, perquè aquest setembre.

Aquest setembre, Francesc, està desbordadíssim. Estem gairebé 5 graus per sobre de la mitjana. Uau! I pràcticament 2 graus per sobre de l'anterior setembre més càlid. Uau!

I queda demà divendres, queda dissabte, queda diumenge. Clar, ostres, ho petarem, però ho petarem de quina manera?

Sí, està claríssim. Queda molt poc marge perquè pugui arreglar res que no. No, no, no, està clar. Torn que la precipitació més o menys ha anat fent al llarg de l'any d'una manera o una altra, malgrat que l'estiu, lògicament, ha estat molt sec, i de precipitació, parlem d'alguna altra variable que no sigui temperatura, estem prou arreglats. Estem prou arreglats, hem tingut diversos mesos, gener, març, maig, fins i tot el setembre, amb aquests dos episodis de tempesta forta a Barcelona, hem acumulat gairebé 80 litres ja aquest setembre, i malgrat que veníem d'un estiu força, força sec, cosa que no ens espantava ja, Entre finals d'hivern, primavera i aquests dos episodis de setembre, la festivitació, 403 litres portem ja a l'Observatori Fabra, hauríem de portar 430, no està pas tan malament.

El que passa és que clar, efectivament aquests dos episodis que dius de setembre, per desgràcia no han estat generals al territori català, hi ha indrets on pràcticament no ha caigut ni una gota i bé, va deixar de ploure el mes d'abril, principis de maig. Per tant, podríem dir que l'illa de Collserola, en aquest cas, l'illa de l'Observatori Fabra, igual que alguna altra illa del territori, el Camp de Tarragona o fins i tot alguns sectors del Pirineu, doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do com se n'han sortit. Bé, no sé, Alfons Puerta, si hi ha algun detall que a moda de titular vulguis destacar, perquè ja anem, doncs, això, tancant l'entrevista. Tu, Manas, algun detall o. Digue'm, digue'm.

No, res, aviam, tornaria a insistir en alguna altra curiositat, però estaríem posant el dit contínuament al botó de calor i calor, i aleshores, bueno, jo crec que ja ha quedat prou clar tota l'eccentricitat d'aquests mesos d'estiu i de la resta de l'any, pràcticament, d'aquest any 2020, que va camí molt directe de ser. El més càlid de la sèrie de l'Observatori, molt hauria de rebaixar-se els propers mesos per no ser-ho, i precisament per aquesta consecutivament, per aquest encadenament. Sí, sí, sí. Extraordinàriament calis seguits. És un panorama completament fora de tota norma, de manera contínua, que ens deixa molt parats, francament, els observadors meteorològics.

Està clar. Perfecte. Doncs Alfons Puertas, un dels meteoròlegs de l'Observatori Fabra, aquesta institució de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, amb més de 250 anys d'història. No sé exactament la data, però són molts, són moltíssims anys. Una abraçada, com sempre, i endavant. Moltes gràcies, Francesc. A reveure. Adeu, Xiavo.