La carbassa amb espelma -associada a Halloween- és una tradició catalana?

Quan avui pensem en Tots Sants, el primer que ens ve al cap són les castanyes, els panellets, les visites al cementiri. Ara bé, dimarts, l'historiador Àngel Casals va explicar aquí, a La Solució, que per molts dels nostres avantpassats Tots Sants era el moment de l'any en què la frontera entre el món dels vius i dels morts es devenia més permeable. Això a Catalunya també s'entenia així.

També s'entenia així. És a dir, ens hem de situar segles enrere, en aquestes societats molt més agràries, on el cicle, diguéssim, de la Terra també vinculava molt al calendari. És a dir, nosaltres estem molt acostumats a veure el calendari com una cosa, una concatenació de dies, però, en canvi, abans, l'època de l'any la separava molt tot el test, el període de la cega, per exemple. Hem d'entendre que en aquest context, justament, l'època de l'any que representa, finals d'octubre, principis de novembre, el missatge que ens donava la terra, el camp, el conreu, és que tot això moria. Llavors era un canvi de cicle. Els dies s'escurçaven, la foscor prenia molta més presència. Llavors, en aquestes societats agràries molt supersticioses, era molt fàcil que aquests llindars, la llum i la foscor, el dia i la nit, s'escurcessin i hi hagués aquest punt d'unió.

Amic, per tant, jo estic començant a fer les meves càbales, eh? Tanta història amb Halloween. No, que si els morts, que si no sé. Té relació, té relació. No vull dir que el Halloween sigui català, val? Jo crec. De sobre, segur.

Deixo caure. Jo crec que tot està relacionat i que tot conviu. Podem defensar la plaça, eh?

Podem defensar la plaça. Podem defensar la plaça. Podem defensar que Halloween possiblement tingui un origen català. Mare meva.

Això és molt atenciós, eh? Potser, però sí que podem. Sí que podem dir, jo crec que sí que podem dir que hi ha uns elements comuns compartits en aquest tipus de celebracions que justament això entronca amb aquestes societats antigues.

Qui diu aliments comuns vol dir que l'origen és d'aquí. I això ho dic jo, no ho diu el Carles. No, no, digue-m'ho. Veient que la castanyada ens està retrocedint davant del Halloween, perquè a veure, és més festiu tal i com el tenim entès. Però avui venim a reivindicar que hi havia tradicions catalanes que són tant més xules que disfressar-se de mort vivent.

Al final celebrem-ho. El que és important és el punt de trobada social, etcètera, i tot el que representa. Hi ha una festa com aquestes característiques en les quals hi ha un retrobament, fins i tot, amb els ancestres. Digue-n'hi com vulguis, que la podem celebrar de moltes maneres. Buidant carbasses, com es feia aquí des de fa. Ai, ai, ai, esposa! Ah, perdó! No, no passa res. O fent panellets. O disfressant-te i sortint i fer captes, també, tot una mica.

A veure, Quim, m'estàs dient que possiblement això de les carbasses també tingui un origen català?

Home, no diria tant com català, però sí, jo quan era molt petit, que encara aquí no sabia parlar mai del Halloween, ja tinc cap a 50 anys, a mi em feien buidar carbasses i posar-me un llumet.

De fet, nosaltres teníem, a les masies hi havia carbasses a aquesta època, i les tenies, les que es podien menjar, doncs, les feien menjar, i els que no, es quedaven allà de decoració. Carles, què en sabem d'això?

Bé, els elements de la carbassa, diguéssim, o com a receptacle, o naps també, exacte, com a receptacles perquè se'ls col·loquessin llumetes, juga una mica aquesta idea que dèiem del trànsit dels difunts en un dia concret cap al retorn a la llar. És a dir, obríem les portes dels avantpassats i els posàvem elements de guia perquè ells identifiquessin quina era la casa on havien de retornar.

Clar, i té tot el sentit que fos una carbassa perquè era fruit de temporada, no? Totalment. I que era resistent al foc. Accident. Clar, n'hi havia molta.

I, a més a més, altres llocs que no hi havia carbassa, com és més necessitat, feien servir palometes, que són com uns. Vaja, es posava un recipient de ceràmica, amb oli, i a sobre, doncs, uns petits, diguem-ne, barcos, d'alguna manera, que eren suro i un blé. I era també per marcar. Les llums també són necessàries i importants.