La conspiració que no accepta que la mort de McCartney era una conspiració

Com cada dilluns a aquesta hora procedeixo, com en els exàmens d'anglès, girar el full, llegir l'entradeta. Sisplau, una mica de silenci, que això requereix molta concentració. Va, puja la música. Mentre el Prudencio m'afaita amb dues catanes Hattori Anzo, m'ha fet un tall sense voler i he hagut d'amputar-li els polses. Mentre li deia rient. Mentre li deia rient A veure com envies ara els whatsapps, Prudencio. Doncs mentre això passava, penso en coses que em fan feliç. Un camió de Tesla amb pintura de camuflatge i dues matralladores al sostre. Una estàtua meva a l'entrada de Catalunya Ràdio amb una ranura a la base on s'hagin d'introduir 200 euros cada vegada que vulguin entrar a l'emisora. Elon Musk i Bill Gates fent-me la pedicura amb les dents. Un túnel de 1.500 quilòmetres que em porti directament a la meva casa als Alts Francesos, fins a la meva llotja privada del Camp Nou, on el mateix Prudencio s'ajupi i em faci de saient. Ara bé, el que em genera més alegria és imaginar tenir lligats al soterrani dels 1.500 metres quadrats on guardo la meva reserva d'ampolla Chateau Petru des del 1967 fins al 2019, custodiada per dos mercenaris nubis despullats, perquè cadascú té les seves manies, els dos miserables que m'amarguen cada dilluns. Ho he forrat ja tot de plàstic, tinc dos bufadors industrials, una bateria de camió, dos jocs de pinces i l'últim llibre d'Arturo Pérez Reverte, que el Prudencio els llegirà en veu alta a les 24 hores del dia. Me'ls imagino fent voltes dins d'una rentadora plena d'un detergent especial a base d'àcid sulfúric i em sento millor. Els veig en una banyera infestada de piranyes que no han menjat res en 15 dies i se m'escapa el riure. M'imagino 36 elefants ballant claqué a sobre els seus cossos i estic tan content que crido al Prudencio. No, que crido prudencia i li dono 25 fuatades abans d'abraçar-lo perquè vegi que en realitat soc bona persona. I tot per aguantar els propers 20 minuts de ràdio. Toni García Ramón Òscar, bona tarda. Bona tarda. No em podeu. S'està allargant, això, eh? Quedo molt malament amb l'audiència i no soc així. Aquest diari m'agrada.

A mi m'agrada molt. És un diari A més, és un diari verosímil, la gent ho ha de saber. Un est, un est. Un est, verà. Uns el filtren, alguns el filtren. Algunes reaccions el filtren. I aquí hi ha censura. Ho escriu el Prudent. T'hem tret un parell de pàgines. Ah, per què?

Bé, això, per qui no ho sàpiga, és la secció de les teories de la conspiració.

Portem una teoria que t'agradarà bastant i després la seqüela d'una que ja hem fet. Ah! Una seqüela magnífica. Anem a la nova, primer. Portem l'imperia contraataca

de les seqüeles. Anem a la nova.

Nova teoria de la conspiració. Avui quina teoria m'expliqueu? Jo tiro una que és més clàssica. Si vols, comencem amb una que està més assentada i que és més clàssica. La nova l'explicarà el Toni. Anem amb la seqüela primer? Anem amb la seqüela, que és la del Toni.

Vinga, comencem, eh? No estic entenent res. A veure, no, que li diem al tècnic, comencem amb la segona. Anem amb la segona. Doncs anem amb la seqüela. Vinga, eh? Vinga. Com vulgueu. Què és això? Diu que hi ha una boira que fa pudor de lleixiu. Diu. Tornem als chemtrails? Exactament. Però aquesta vegada en forma de boida. I aquesta conspiració es diu Focbit24. Focbit24. Que és boira, d'acord? Foc. Bit, que és com el Covid24. Que és una nova teoria de la conspiració, Francesc. I no és la capa de fum que queda a casa teva després que et fumis les teves cigarretes de la rissa, d'acord? Què dius? Sinó un rumor que va començar a circular a les xarxes socials a finals del desembre de 2024. O sigui, aquesta és molt recent. Sobretot als Estats Units, Regne Unit i Canadà. El punt de partida eren episodis de boira, especialment densa, que molta gent va començar a gravar i penjar a TikTok X. Alguns usuaris asseguraven que aquella boira era diferent de la normal. Aquesta no és la meva boira de sempre. Fa olor química o metàl·lica. Ens han canviat la boira. Aquesta boira no és la boira de tota la vida. I deixa una mena de residu. I després d'exposar-s'hi, la gent té tos, mal de coll, mal de cap, cansament o febre.

És la boira assassina. La boira xunga, eh? A partir d'aquí.

La cosa es va fer cada vegada més estranya i va sorgir una teoria de la conspiració, dintre la teoria de la conspiració, que es deia, atenció, perquè això et sonarà de la setmana passada, Smart Dust, que és com sorra, no? Dust, pols, llesta. La sorra llesta, no? La pols llesta. Una pols intel·ligent. Que bàsicament eren unes nanopartícules, d'acord? Que tu inhalaves. Bàsicament. Deien que eren. Bueno, ho eren, ho eren.

Jo les noto per dins el cos ara mateix. A tu t'ha passat. Sí, noto nanopartícules a tot arreu. Només s'ha de mirar per veure que estàs. Tinc cara de nanopartícula ara mateix.

Doncs aquestes nanopartícules el que feien era canviar-te el caràcter. Canvis d'humor. Llavors el govern a través d'això et monitoritzava. Anem a fer-los simpàtics avui. Correcte. També hi ha qui relacionava la boira amb genio, enginyeria, chemtrails, drons i fins i tot activitats extraterrestres. Ara! Una de les proves, atenció, eh? Ara venen les proves. Tot certificat. No, no, tot certificat. Proves que no es poden negar. Números freds. Amb un judicial. Números freds. Amb un judicial. En cinc minuts. Punt. Sí, sí, condenado. Culpable. La prova era una antiga patent per fabricar boira artificial. Ah. Tu diràs, hòstia. Qui té aquesta patent? De quan és? El problema és que la patent datava del 2916. De 1916? I ningú l'havia fet servir. Era un tarat que va fer un paper que deia, puc fer boira. Ho vull patentar, i li van dir, ok. Venga, campeón, aquí ho tens, tens el paper patentat. El més interessant, crec, és com una cosa completament quotidiana, com és la boira. Es pugui patentar, no? En llocs A Lleida estarien tot el dia fent teories de la conspiració. En llocs, per exemple, t'imagines, al Regne Unit, on hi ha sempre boira, algú va dir, ui, aquesta boira. Em fa mala pinta, aquesta boira. Que és quan o veus la finestra, veus boira i saps que ets gilipolles, perquè penses que aquella boira és artificial, tòxica i porta un agent biològic. D'acord? Va carregadeta, eh? El problema és que això sempre passava tardor-hivern. I la gent després tenia símptomes de grip. És a dir. És a dir, dieu. Home, l'explicació normal és que vas a la finestra, fa fred, agafes la grip, un refredat i tal. No. Era. Nanopartícules. Era nanopartícules. Era la boira i gent dient. Això no quadra, d'acord? Hi va haver molta gent que va malaltir per aquesta boira i hi ha gent molt afectada. Suposo que. A 2025 va desaparèixer la boira aquesta. Ah, sí? Es va dissipar. I no sabem. Perquè els han trincat. Ah, perquè els van agafar. Els van agafar. Van agafar un tio amb una màquina de fer boira. Llavors, ara. Un boiròman. Un boiròman. Un boiròman, sí, sí. Un boiròman. Un tio es rifa amb boira. Deixant boira pertot arreu, no? Aquest any ja hi ha gent dient a veure què passa amb la boira. Tornarà. Estigueu atents a la boira. Atenció, eh? Foc Beat 24, que podria ser que ara fos la Foc Beat 26. Doncs atents a Lleida.

I ara anem a una teoria de la conspiració històrica.

Per mi és la teoria més fascinant que ha donat el món de la música al segle XX, Francesc. Compte que avui tenim un músic molt important al nostre país. No tenim el músic més important del país. Que d'aquí uns anys no corrin també llegendes sobre ell. Segurament ell és fan d'aquell grup i tu també. Segur que ets fan dels Beatles, Francesc. Parlarem dels Beatles? Doncs que sàpigues que has viscut enganyat tota la vida, perquè Paul McCartney va morir l'any 1966. El 66. El 66. La cançó diu, soc Paul McCartney, estic mort. Avui ens endinsem en la famosa teoria Paul is dead. El Paul està mort. L'any 1966, diuen, després d'una bronca fortíssima entre ell i la resta dels membres del grup dels Beatles, McCartney va agafar el seu cotxe enfurismat i va tenir un accident brutal i va morir en aquest accident. Algunes versions diuen que fins i tot va morir decapitat. Ahà. L'any 1966 els Beatles estaven en un dels seus millors moments i sabien que anunciar la mort del seu líder acabaria amb la banda. Per tant, què és el que van fer, diuen les teories de la conspiració? Totalment reals. Real, real, creïble. Van substituir a Paul McCartney per un doble, així de fàcil. Un doble que, per cert, té noms i cognoms. Ah, o sigui, sabem quina persona és. És un tal William Campbell i és un suposat baixista canadèn que va guanyar un suposat concurs d'imitadors de Paul McCartney i que curiosament tenia la mateixa veu i cantava com l'ídol del pop. Home, si va guanyar el premi. La teoria diu que Campbell va ser entrenat per la.

Era bon noi, eh? John Lennon, allà, amb un bloc de notes, dient que passi el següent Paul McCartney.

I entra aquest tio amb el seu baix i diu, bueno, a veure si puc. En teoria es van dedicar a entrenar aquest pobre noi perquè fos idèntic a Paul McCartney amb els gestos, etcètera, mentre el grup gravava enregistrava el nou àlbum. La història no s'acaba aquí, perquè la història diu que els Beatles, consumits per la culpa, potser, van decidir anar deixant pistes de la mort de Paul McCartney en els seus discos posteriors. Ah, és com una sèrie d'aquestes. Exacte, exacte. Mira, gràcies a ell sabem que els Beatles ens ho han explicat tot a una famosa portada que tots coneixem, la del disc Abbey Road. Segons les teories de la conspiració, aquella imatge dels Beatles travessant un pas de vianants representa el funeral de Paul McCartney. Per què? Lennon, que va de blanc, seria el mossèn. Ringo, que va de negre, seria el dol. George, que va amb roba taxana de feina, seria l'enterrador, l'enterramorts. I en Paul, que va descalç, l'únic que va descalç a la foto. Seria el mort. Seria el mort. A la portada, a més, McCartney té una cigarret a la mà dreta i McCartney era escarrà. Això ha donat peu a moltes teories de la conspiració, que era el doble, que no era ell. Tu això ho veus i què dius? Aquest tio és mort, està mort. Aquest tio és mort. Està fumant amb l'esquerra. Jo vaig anar a la portada i vaig dir, aquest tio és mort. També surt un famós Volkswagen escarabat a la foto, amb una matrícula amb les lletres LMBB28IF. Diuen que això és un missatge que diu Linda McCartney whips, la Linda McCartney plora. I el 28 es refereix a l'edat que hauria tingut Paul McCartney en aquella època. I a sobre el Volkswagen hi ha un taüt. Sí. No, això no. Escolta. Hauria estat massa obvi. La realitat és molt més trista. Paul McCartney ha explicat mil cops que feia molta calor i que simplement es va treure les sandàlies d'una sessió i la foto que li van fer va ser la foto. Clar, què ha de dir ell?

A mi m'agrada molt perquè a vegades coses que la gent li dona 25.000 voltes tenen una explicació

tan tonta com que feia calor. Totalment. La roba que porten els protagonistes de la portada. Era la roba que portaven aquell dia, en aquell moment, i hi ha testimonis que ho certificen. I el cotxe aquest misteriós era el cotxe d'un veí. Era un cotxe que estava allà de pura casualitat. Diuen que a la portada de Sgt. Peppers també hi ha molts missatges amagats. Més missatges ocults. Per exemple, hi ha un baix amb unes flors que tothom ha interpretat que és la corona de flors de la mort del baixista del grup. Després, sobre el cap de Paul McCartney, que és l'únic membre del grup dels Beatles que té algo sobre el cap, hi ha una mà que intenta agafar-li el cap, que molts interpreten com la mà de la mort. I fins i tot hi ha un petit cotxe Aston Martin amagat a una cantonada de la portada. L'Aston Martin era el cotxe que en teoria conduïa Paul McCartney el dia que va tenir l'accident. El ser és que Paul McCartney s'ha passat tota la vida desmentint que estigui mort, que és increïble que el pobre tio hagi estat mitja vida fent-ho. I això que està comprovat i recomprovat que tot això va néixer arran d'un article satíric publicat l'any 69 en un diari universitari. El seu autor, Alfred Labur, que per cert diria que encara està viu, ha dit per activa i per passiva en moltes entrevistes que tot això va néixer a partir d'una intervenció que va escoltar una ràdio d'un boig que va trucar i va dir que Paul McCartney estava mort. Sí, era una broma. Era una broma a un diari universitari. Era un article satíric. I el seu autor l'ha desmentit moltíssimes vegades. No ha servit de res. Encara es diu que Paul McCartney està mort i que el Paul McCartney que nosaltres coneixem és un tal William Campbell, que és una altra persona. William Campbell. Escolta, hem de dir una cosa. Els Beatles estan envoltats de moltes teories de la conspiració. Algun dia en parlarem. Però des que la CIA va matar a Lennon, fins la connexió amb Charles Manson. Recordem que Charles Manson, el mític líder d'aquell culte d'assassins que va matar Sharon Tate, la dona de Roman Polanski, doncs era fanàtic de Helter Skelter i dels Beatles i el tio estava obsessionat amb Helter Skelter. Estava obsessionat amb Helter Skelter i, de fet, en un dels escenaris dels assassinats de la família Manson, a una paret, van escriure Helter Skelter, una cançó dels Beatles. Em feu una mica de por. Fa por, fa por, fa por.

Vegem-ho la setmana que ve. Fa por. Em pot macar-me, eh? Quan el vegis ara, donaré-li la volta. No, no, me'l miraré diferent. La setmana que ve, què? Digue'm una paraula de la setmana que ve. Uf, no podem. Perquè no ho sabeu.

I tu l'hi has preguntat perquè sabies que no ho sabia. M'ho acabo d'inventar. I ara m'has agafat. Ja ho veurem. Serà increïble. La secció la preparen a les 3 de la tarda del dilluns. No, no, que va, abans de venir.

En 5 minuts. A les 3.55. Per cert, Francesc, ara que parlem de cantants substituïts, un dia parlarem també d'Abril Lavigne, que diuen que també la van substituir perquè va morir. Saps aquesta cantant de música pop-rock, Abril Lavigne, tan coneguda? Diuen que també ja en parlarem un altre dia, d'això. Doncs aquí les teories de la conspiració.

Perdona, i la cantant de l'oreja de Van Gogh. Ui, això la Carla és l'experta. Que diuen que és viva.

El rumor és que és viva, no? Hem de desmentir. Bé, doncs, amb aquesta última intervenció, Toni Garcia, Ramon Oscar, moltes gràcies. Quan tornem, atenció, música. De veritat. De veritat. I amb cantants vius. O no. Irreals. Una pausa i ho descobrim.