La falta de pastures amoïna els ramaders del Pirineu

Uns 3.000 caps de bestiar han començat a baixar ja de les muntanyes del Pallars després de passar-s'hi tot l'estiu i el retorn està marcat per la preocupació que tenen els ramaders. Diuen que no havien vist mai la muntanya tan seca i amb tan poca herba i avisen que si no plou el problema continuarà aquest hivern quan hauran de mantenir els animals a les granges. Des de Saurí, Pau Rovira, bon dia. Hola Estel, bon dia.

Doncs sí, a Saurí, una dezena de ramaders han tancat i separat aquests dies les seves ovelles després de tres mesos de pastura a la muntanya. Són els ramats que ara tornen cap a pobles com Peramea, Sant Joan de Vinya Frescal, Toralla, Puigvert o Corts Castell. I aquest any, diuen, la diferència es nota només de mirar el terra. Les pluges torrencials de la setmana passada no van arribar al Pirineu i les temperatures tan elevades han deixat menys herba de l'habitual. Se'n lamenta el ramader David Molí. L'estiu ha anat com l'any,

la primavera ja ha sigut molt seca, l'hivern sí que va ploure el mes de gener i el mes de febrer, que realment d'aigua per la herba no em feia falta, per les fonts igual sí, i jo realment quan vam arribar aquí a dalt a la muntanya no havia vist mai una muntanya tan seca, ni tan seca i amb tan poca herba, però que està tot molt sec, vull dir, si la tendència d'aquests anys ha de ser amb aquestes sequeres, doncs no sé, ens haurem d'haver de plantejar la situació, si continuem amb tants animals, baixem els censos o què fem.

Ara la preocupació és què passarà a partir de la tardor. Al fons de les valls també hi ha poca pastura i els ramaders preveuen que hauran de comprar més ferratge i a preus elevats. Xavier Riera, ramader. Evidentment, ara ve el mal de cap.

Ara arribaran totes les ovelles i els animals a les granges de casa, tot l'estiu sense ploure. No tenim res de preparat ni sembrat en quant a fumar. A pastura, eh? No tenim res, només tenim que pols.

Per tot plegat, el sector demana al govern que adapti les obligacions de pasturatge de les finques declarades a la DUN, és a dir, la Declaració Agrària Única. Expliquen que els obliga a pasturar en camps on ara mateix no hi ha herba i consideren que no té sentit mantenir aquesta exigència en plena sequera.