La fascinant història d'Àngel Guimerà a Broadway i Hollywood

La història que us expliquem avui és fascinant, primer pel mateix contingut de la història, que és una petita meravella, però també perquè és sorprenent fins a quin punt era desconeguda. És un capítol de la cultura catalana que havia quedat a l'ombra i que ara surt a la llum gràcies a un llibre que s'acaba de publicar. Resulta que a principis del segle XX, dues obres teatrals d'Àngel Guimerà van triomfar als Estats Units. Terra Baixa es va representar centenars de vegades per tot el país i una altra obra seva, Maria Rosa, va arribar a Hollywood. Va ser una pel·lícula de cinema produïda per la Paramount. Com és que els textos de Guimerà van arribar als Estats Units? Qui va portar les seves obres als escenaris i a les pantalles nord-americanes? I com és que aquesta història ens havia passat tan desapercebuda? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. La Marta Vives és periodista de Catalunya Ràdio, especialitzada en teatre i arts escèniques. Què tal, Marta? Benvinguda. Moltes gràcies, Eloi. Escolta'm, abans de res, explica'ns com ho vas descobrir, tu, això. Com t'arriba aquesta història?

Doncs, mireu, sortint del teatre, el curs passat, la temporada passada, un dia em vaig trobar en Josep Maria Miró, un dels dramaturs contemporanis més importants i internacionals del nostre país. I ell, sortint del teatre, em va dir "Ostres, Marta, et vull presentar una persona que és molt important". I aquesta persona molt important era Sharon Feldman, una americana que és la seva traductora a l'anglès.

El primer muntatge de Guimerà a Nova York, a Broadway, va ser l'any 1903. Aquestes dones estaven molt inspirades per les heroïnes de Guimerà, per la Marta de Terrabaixa. I ella, amb aquesta conversa,

em va explicar que a l'octubre, és a dir, ara, publicaria una obra sobre l'aventura americana de l'obra De Guimarà, Amèrica, però, atenció, a través de set actrius de Hollywood que van portar les seves obres, Terra Baixa i Maria Rosa, a principis del segle XX.

Va, ara hi aprofundirem una miqueta en això, però abans de res, anem estirant el fil cronològic, per dir-ho així, el fil d'aquesta història, que ens porta, ben bé, fins a l'altra banda de l'Atlàntic. I això és el primer que vull saber, com i quan arriba l'obra de Guimarà fins a Amèrica?

Clar, de fet, l'obra de Guimarà, a part de català, ja havia estat traduïda en castellà, i en castellà, precisament, és com arriba a Mèxic, en aquest cas, en una gala benèfica, on es representava Terra Baixa, Tierra Baja, en castellà. Entre el públic d'aquella gala hi havia dos traductors nord-americans que van quedar fascinats, Eloi, per la potència dramatúrgica d'aquella obra, l'escriptura de Guimerà, i evidentment van veure que allò, si es traduïa a la seva llengua, si es traduïa a l'anglès, els suposaria beneficis econòmics, segur si arribaven a portar allò sobre l'escenari. Llavors escriuen una carta a Àngel Guimerà, on li demanaven pels drets tant de representació com de traducció d'aquesta obra. Un any després, reben el sí, la confirmació d'Àngel Guimerà, que endavant, i així ho van fer-ho.

I a partir de llavors, què passa? Després que Guimerà els cedeix els drets per traduir i per interpretar l'obra allà als Estats Units.

A partir de llavors, què? Doncs mireu, una de les persones molt propera a aquests traductors era un productor molt ric, venia d'una molt bona família, que era el Mr Fisk, i decideix portar els escenaris. Però no ho fa ell, ho fa la seva dona, la Mrs Fisk, que era directora de la companyia teatral, una dona amb les idees molt clares i, a més a més, una gran defensora del teatre moderno. Així és com Terra Baixa arriba per primer cop el 1903 a Nova York protagonitzada per una actriu que es diu Corona Ricardo.

1903 a Broadway a Nova York. Em sembla increïble aquesta història. Però és que, atenció, sorpresa, l'obra no es va dir Terra Baixa, és a dir, l'obra Terra Baixa no es va traduir als Estats Units simplement com la traducció literal que hauria pogut ser, no sé, The Land Below o The Lowlands, sinó que el títol de l'obra allà es va traduir d'una altra manera i això és molt important

pel que volem explicar avui. Sí, es diu Martha of the Lowlands, és a dir, la Marta de la Terra Baixa. Aquí ja hi ha el protagonisme. Què implica que posem la Marta que és una de les tres protagonistes de Terra Baixa, ja sabeu, recordem, Sebastià, Manelic i la Marta. Què suposa que la Marta ja estigui en el títol d'aquesta obra? Doncs que, evidentment, el personatge preponderant de l'obra de Terra Baixa serà la Marta.

Escolta, i quin recorregut van tenir aquestes funcions? No sé si es va programar gaire, va girar pel país, o va ser una cosa puntual i ja està. Doncs ara fliparàs una mica,

et diria que molt, perquè tant la Martha of the Lowlands, a terra baixa, en anglès, com la Maria Rosa, que és l'altra obra d'Àngel Guimerà, que també es va traduir a l'anglès, després de l'èxit de Terra Baixa, va recórrer Amèrica, atenció, de la costa est a oest. Què dius? I també va arribar al Canadà. 260 representacions amb 80 teatres diferents entre el 1903 i el 1914. És increïble. O sigui, en 11 anys, 260 representacions d'aquestes dues obres. Imagina't.

D'acord, doncs ja tenim aquesta trajectòria teatral que deia, més de 80 sales als Estats Units i del Canadà, més d'aquestes 200 representacions, però atenció, perquè per si això fos poc, això no s'acaba aquí. Després Guimarà va fer el salt al cinema, a Hollywood.

I tant, i ho va fer el 1916, o sigui, fins al 1914 hem dit que s'estaven representant i hi va haver versions d'aquestes obres, però el 1916, de la mà, del pare americà del cinema, el Cecil B. DeMille, va rodar una versió cinematogràfica de Maria Rosa en cinema mut. Clar, en aquella època el cinema era cinema mut. I ho va fer amb una de les actrius més importants del moment, que era la Geraldine Ferrar, que era considerada la gran diva de Hollywood. Era la prima dona absoluta de la Metropolitan Opera, que va interpretar el paper de Maria Rosa. Van rodar Maria Rosa al llarg de tot un estiu. Ho van fer amb productors de la Paramount. Aquest Maria Rosa de Guimerà en el cinema.

En tot el que has explicat fins ara, Marta, ja hem anat veient que les dones han tingut un pes molt important en aquesta història. D'una banda, les mateixes protagonistes de les obres de Guimerà, però també aquestes actrius americanes que van quedar fascinades pels personatges i els van saber donar molta projecció. I jo crec, al capdavall, que això potser és el més rellevant d'aquesta història, aquesta visió, aquest gir feminista, podríem dir, que van saber-li donar a l'obra de Guimerà. I tant.

De fet, el que explica la Sharon Feldman en el seu llibre, Guimarà, Amèrica, que ha publicat amb la Benz, se centra justament en aquestes set actrius, en aquestes set dones potents de Hollywood que van ser les grans ambaixadores del teatre de Guimarà a Nord-Amèrica. Unes actrius que no només veien en aquests personatges de Guimarao uns papers emocionals forts, sinó que elles hi veien unes heroïnes amb capacitat de se la veu i rebel·lar-se contra les normes socials establertes. Per què és tan important això? Perquè això passa a principis del segle XX. Què passa a principis del segle XX a Nord-Amèrica? Doncs que hi ha molts canvis socials que afecten a les dones. Les dones és un moment en què demanaven el vot, en què demanaven poder votar. Per tant, aquestes dones veien en aquests personatges d'alguna manera el seu mirall, allò que en la ficció les podia representar i podia representar les seves quimeres i les seves ganes del Saladeu, no? I això és molt important.

Clar, que hem de recordar que la Marta de Terra Baixa i la Maria Rosa són personatges molt potents perquè van evolucionant. De fet, comencen sent dones atemorides, atormentades, sotmeses a figures masculines, però que després evolucionen, van creixent, es van empoderant i es converteixen en heroïnes, pràcticament, perquè aconsegueixen tombar aquesta figura masculina que la sotmeten l'una com l'altra. De fet, acaben matant o provocant la mort de de Sebastià en el cas de Terra Baixa i de Marçal en el cas de Maria Rosa. I això segurament és el que va captivar aquestes actrius americanes que van saber copsar la força d'aquestes dones, d'aquests personatges de Guimarà.

D'alguna manera aquesta força de les dones i que es fixessin en aquests papers d'Àngel Guimarà, d'una persona que escrivia des de Catalunya. En català, unes obres realistes, però també costumistes, amb tot el que representava, amb uns paisatges, amb uns referents, amb uns marcs mentals. Exacte, molt de Catalunya, molt d'aquí, molt del país, però això. Viatja i és igual amb la llengua amb la que està escrita o amb el que explica perquè transcendeix tot plegat i elles la reivindiquen i això és molt important, o sigui, això és molt important. I aquest gran èxit universal de Guimerà, que les paraules de Guimerà van viatjar a l'altra punta del món, per dir-ho d'alguna manera, van viatjar més les paraules que no pas ell, que mai va creuar l'Atlàntic per poder veure les seves obres en anglès.

Efectivament, perquè sabem que Guimarà sí que va cobrar drets d'autor per aquestes adaptacions americanes, però en canvi ell mai va viatjar, mai va anar a veure-ho als Estats Units a comprovar-ho sobre el terreny. Una història fascinant i sorprenent que ens ha costat avui la Marta Vives, periodista de Catalunya Ràdio, especialitzada en teatre i arts escèniques. Marta, moltes gràcies. Gràcies a tu. Avui a la taula de so hi hem tingut el Pol Regàs, el muntatge musical és de Sergi Cotillas. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.