La Fira Mediterrània desplega múscul

Més Mants. Més Arrel. Més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, benvinguts al Mans, a Catalunya Ràdio, com cada dissabte al matí, i tot a l'arrel a la Ràdio Nacional. Avui és segurament el dia més multitudinari de Fira Mediterrània a Manresa, així que posarem rumb cap al gran aparador de les arts d'arrel, amb 85 propostes artístiques i 136 funcions de música, dansa, teatre, circ i cultura popular que estan passant, de fet, des de dijous i fins demà diumenge. Repassarem tot el que es podrà veure avui dissabte i demà diumenge, com són propostes participatives de dansa, de música de teatre, de llegat i tot el que us pugueu imaginar amb la real com a tala de fons d'aquí i de tota la Mediterrània. I avançarem dues cites de la setmana que ve. La festa del Fabiol d'Arbúcies i les festes de Sant Martirià a Banyoles. Tot plegat amb la producció d'Anti Franco, el muntatge musical Rosa Silloe i qui us parla, Quim Rullant.

Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular. Mans.

Som-hi doncs amb tota la rel a la Ràdio Nacional. Benvinguts al Mans.

Els primers que sonaran avui són ninjures, formació que arriba del nord de la península i que avui presenten feira a Fira Mediterrània. Aquest és Pozo.

Ven bailar, ven bailar.

Bailan, hay nivel, sacan puntos raros. Qué pros, no sé si se me metan. Tal vez quedo de conversa con ellos. Ven bailar, ven bailar.

Seguido con paz. Busco compañera. ¿Quién será? Entra por la puerta, meu gran. Ven bailar, ven bailar. Ven bailar, ven bailar. Ven bailar, ven bailar.

¡Ven bailar, ven bailar!

Ningures, Poso, una de les formacions que serà, com us dèiem, avui a la Fira Mediterrània de Manresa, cap al tard.

Som-hi, doncs, aquest és el cap de setmana central de la Fira Mediterrània, de la capital del Bages, el gran aparador de les arts d'arrel d'aquest país i un dels principals punts de trobada d'artistes, companyies, entitats de cultura popular i programadors, no només d'arreu del Principat i dels Països Catalans, sinó també del sud d'Europa. La 29a edició de Fira Mediterrània reuneix 85 propostes artístiques amb unes 136 funcions entre música, dansa, teatre, circ i cultura popular. Una dada prou significativa és que 6 de cada 10 propostes tenen caràcter d'estrena. En guany, a més, la Fira posa especialment accent en la participació en aquelles propostes que no ens conviden només a mirar i escoltar, sinó també a cantar, tocar o a ballar. Avui dissabte és precisament un dels dies més intensos de tota la programació. Ens hi posem, perquè hi ha molt per triar. Per exemple, des de primera hora del matí i fins ben entrada de la nit, la ciutat s'omple de música, la dansa, teatre, cirque i cultura popular, com per exemple les 10 del matí, amb la taverna Cervesa Guineu, amb els tallers de cantar i ballar. A quarts d'una, a la plaça Neus Català Xuriach i la Coral Cinera, convidaran el públic a participar a Sarau, una trentena de joves cantaires que posaran veu a fandangos, jotes, pavanes, canaris i altres danses que recuperen l'esperit del ball col·lectiu.

Marc Riera, Flavio Laira i membre de Xuriak.

El sereu entès com una festa participativa de ball, música i cant, en la qual cadascú pot participar amb el que li vingui de gust i en el moment en què li vingui de gust, amb les seves qualitats i també amb la possibilitat d'arriscar i tenir èxit o, mira, haver jugat, que és l'important.

A les dues del migdia l'activitat es traslladarà a Globus amb una nova sessió de l'Hostal Càntut. Avui passaran les pitjorines i demà, també a les dues, serà el torn d'Arnau Tordera. L'Hostal Càntut és una sobretaula musical oberta pensada per cantar, compartir repertori i recuperar la transmissió oral al voltant d'una taula. Ens en parla en Francesc Viladiu, corresponsal del projecte Càntut.

És evident que el context ha canviat moltíssim des de fa uns quants anys. El que reivindiquem ja des de l'inici del cant tot és precisament això, el fet de poder cantar en comunitat, de reunir-nos, de treure aquests símbols com pot ser el micròfon, l'enterimat, l'escenari o la mateixa disposició frontal i posar al mateix nivell l'artista, el públic i ho fem d'aquesta manera, amb dinars i sopars que ja portem una colla d'anys fent-ho.

A dos quarts de sis de la tarda, la plaça Neus Català serà també plaça castellera, amb els trillongues de Manresa, els castellers de Cornellà i els castellers de Sant Padó. I el dia acabarà amb esvall compartit a dos quarts de dotze de la nit a la taverna Cervesa Guineu, que acollirà els saraus d'arreu.

Tot això pel que fa a la participació, pel que fa a la dansa. Avui les propostes començaran a dos quarts de dotze del migdia al pati del Cursal, amb Danzante, de Proyecto Lanza, i Christian Martín, proposta que parteix de les memòries LGTBI silenciades als entorns rurals durant el franquisme i la postguerra. Matí i tarda, Andrea de Siena i Teatro de Mediterràneo presentaran Esquiocari a la plaça d'Europa. Dances del centre i sud d'Itàlia, jocs de carrer i moviment col·lectiu per recuperar la plaça com a espai de trobada. I també dues representacions avui al Pati del Cursal de Verònica per la Greco, que presentarà Trevolte, peça que observa els gestos femenins i les posa en diàleg amb la Tarantella. Així com a un quart de dues i a les sis de la tarda a la plaça Europa que hi haurà Repic de Radicela, una creació de dansa que parteix dels repics presents en moltes danses tradicionals i els posa en diàleg amb el cos, amb els objectes i amb els instruments. La castanyola ocupa en aquest cas un lloc central, no només com a instrument sinó també com a element corporal i de relació entre els intèrprets. Roger Cusido i Ador Roca són de Radicela.

Un projecte creatiu contemporani d'arrel. El foco on l'hem posat ha sigut en el toc de la castanyola, treballar a partir dels seus sons des de la part més popular.

Llavors el que volíem fer és un procés d'investigació en realment la castanyola, no és merament un element estètic i sonor, sinó investigar en quins orígens i quin era l'element popular que el va convertir en element de les danses que es feien a plaça.

Més dansa, per avui dissabte, per exemple, Miranda Alfonso presentarà Willy, que juga amb els codis de la dansa espanyola i el flamenc. Dolores, Remedios y Consuelo serà una proposta que reta homenatge a les àvies com a transmissores de memòria, efectes i gestos. També, avui a dos quarts de set, l'anònima acollirà What the Folk, el col·lectiu encapçalat per Peter Saddle, que fa dialogar el moviment contemporani amb la dansa popular. I a les 8 del vespre al Museu de Manresa del Barroc de Catalunya, mucha muchacha presentarà Cantar de Gesta, una èpica contemporània construïda a partir de les lluites, dels vincles i dels gestos de la vida quotidiana.

Seguirem repassant ara propostes de públic familiar per aquest dissabte a Fira Mediterrània. Pigrin Bot presentarà Tions en tres passis. Espectacle visual i musical inspirat en el sentit més antic de les festes del foc del solstici, com el Tió de Nadal o les Falles del Pirineu. Al matí i a les 5 de la tarda, també a la plaça Major, s'hi podrà veure clam de la companyia Femut. Un espectacle de circ contemporani que parla de la vida senzilla, de la llibertat, el joc, la resistència, en un espai circular que recorda, també, la pista d'un circ i les celebracions populars. La proposta tindrà encara un altre passi demà diumenge a les 12. Júlia Clarà és la co-creadora i intèrpret de la companyia FEMUT.

Posa en valor la vida senzilla com una vida plena. El joc, la llibertat i la resistència. I ens hem inspirat en danses populars i en els balls dels gegants. I Clam és un espectacle pensat per les places, de format circular, és de circ.

Clam. Al pati de l'edifici Infants,

la companyia Pagans presentarà Mala Herba Sempre Creix, amb quatre passis matí i tarda, avui i un parell demà. És una proposta que posa el focus en les plantes, els sabers populars i tot aquell coneixement que sovint queda fora dels relats oficials. A la una i a dos quarts de sis de la tarda, Fadunito ocuparà la plaça Major amb Xisblufa, una proposta de carrer adreçada a tots els públics. I seguint en memòria i llegat el vestíbul del Conservatori, s'hi podrà visitar tot aquest cap de setmana a l'exposició Cantàvem, Cantem i Cantarem. Impulsada pel canto, d'una mirada a les maneres com hem anat cantant col·lectivament, com ho fem ara i com aquest patrimoni pot continuar viu. La comissària de l'exposició és l'Alda Rodríguez.

Bé, és una exposició itinerant que segueix impulsant aquest fet, el fet de. De cantar i de què cantem, i una mica veure què és el que ha passat. En quina situació ens trobem ara i què és el que podem fer per seguir preservant i difonent aquest patrimoni que tenim.

El vespre, Ventús, una acció itinerant de perifèries i marrones que sortirà de la plaça Gisberga i arribarà fins a la plaça Sant Domènec. Una proposta que activa la memòria de la diàspora africana, les confraries afrodescendents i els rituals de resistència i alliberament. Demà diumenge es repetirà també aquesta acció performàtica al carrer. Ens en parla en Xavi Boixeda, ajudant de direcció de Ventús.

Reivindicar, activar una mica la memòria i la resistència de la diàspora africana. I ho fa a través de, estic segur que molts de vosaltres caminant per Barcelona o per moltes ciutats de Catalunya, haureu vist molt sovint xavals amb un carro que recullen ferralla. La majoria de vegades són fins i tot gairebé menors i ens hem acostumat molt a creuar-nos amb ell i ni tan sols mirar-los. Llavors, a través d'aquest dispositiu, una mica, la Sílvia el que busca és reivindicar aquesta diàspora, però a més a més també reivindicar l'afrocatalanitat. Perquè en altres projectes en els quals he treballat també com a jo en direcció, com aquest, veiem que molt sovint quan presentem els projectes es parla dels intèrprets com a afroamericans. Llavors, els afroamericans són els que estan a Amèrica, els afrocatalans són els que estan a Catalunya. I aquí, que es parla molt d'arrel, també existeix una arrel afrocatalana que molt poques vegades es veu. Música.

Entrem en territori musical. Avui dissabte, de fira, doncs, per exemple, aquests que sonen sorgent a dos quarts de dotze del migdia, a la Paz de Sant Domènech presentaran muntanya a ball. El sorgent, de fet, és una formació que l'any passat va guanyar el concurs Sons de la Mediterrània i aquest any li toca presentar treball. El grup parteix dels Pirineus, dels Boscos, les estacions i la vida de muntanya per construir aquest folk contemporani amb una marcada presència vocal. Ens ho expliquen Maria del Río, cantant i percussionista, i Erika Weigand, flautista d'aquest sorgent.

Presentem disc, es dirà Montanya Ball, i podreu veure un directe

format per sis components. Aquestes cançons noves, aquesta part ara amb lletra, té a veure, crec que amb el tema de posar en comú el tema de la xarxa de les persones que ens dediquem a l'art per allà dalt, una mica agafar poetes, escriptores i d'altres persones d'àmbits artístics diferents. Intentar fer aquesta mena de xarxa amb els artistes d'allà dalt i explicar a partir d'aquí les històries de la vida del Pirineu.

A la una del migdia, a la sala petita del Cursal, hi arriba l'estrena de MAPES, amb Neus Borrell, Helena Terrats, Maria Coma, Raluca Radu, i s'ha de conversar per explorar les polifonies catalanes i posar-les en diàleg amb altres tradicions vocals. Escoltem Helena Terrats, codirectora artística de MAPES.

Projecte d'arqueologia musical que busca recuperar i tornar a fer sonar la polifonia vocal catalana. A més a més busca posar-la en diàleg amb polifonies d'arreu d'Europa en llocs on la polifonia encara és una cosa més viva i a més a més busca tenir un espai de joc perquè crear alguna polifonia nova en català. I sobretot per nosaltres, jo crec que a nivell sonor, musical, artístic, el que ens interessa molt és què passa quan fas sonar les veus per buscar una entrega final a un resultat comú, aquests harmònics que es troben junts i com t'has de tu col·locar a nivell vocal, a nivell físic, per entregar-te aquest so col·lectiu i el que passa a nivell humà.

A la 5 de la tarda a la Taberna Cervesa Guineu, Casum presentarà Taralla, cançons pròpies, melodies tradicionals i música de ball que mira el món rural des d'una veu nova i juganera. Blai Casals és acordeonista dels Casum.

Vam començar fent versions de temes de folk, diguéssim. En aquests moments crec que estem contents de poder dir que crec que només fem una versió en tot el concert, és a dir, que és pràcticament tot repertori de composició pròpia, I amb la Rosa, aquest espectacle que farem a la Fira Mediterrània, també. És a dir, podríem dir que potser un 90% de l'espectacle és composició pròpia. I el que passa és que aquestes composicions ens agrada, d'alguna manera, busquem que sonin a música tradicional. És a dir, en aquest cas potser invocaríem el concepte que fem música d'arrel, perquè intentem que d'alguna manera la sonoritat. Evoqui, o el ritme, diguéssim, evoqui un ball pla, un contrapàs, una mesurca, una polca, etc. I intentem una jota, intentem que vagi tot cap a aquest camí.

I una cançoneta nova us la diré, us la diré.

A dos quarts de vuit, a la sala de la Plana de l'Hom, Arnau Obiols hi presenta Ocell Tambor, treball que també connecta la natura, la muntanya, el silenci i la relació entre l'ésser humà i el paisatge. Arnau Obiols ens ho presentava d'aquesta manera a l'Icatmans.

Buscar. Aquest costat més lluminós dels nostres dies de la vida. Segurament perquè el moment que ens toca viure és un moment convuls, amb molts sentits, una mica perdedor, una mica preocupant directament. I com que sí que és veritat que entenc l'art i la música com aquest racó, quasi diria sagrat, que ens queda als humans, d'humanisme i d'humanitat, doncs he volgut que tires cap aquí.

A les 8 del vespre el Teatre Conservatori acollirà Sirenia d'Arnau Tordera, una aproximació d'autor a la banera que combina noves composicions i peces conegudes del repertori. I a dos quarts de 10 de la nit, Judit Neddermann i el trio Fortuny pujaran escenari de la sala Gran Cursal a Mbora.

Molta música prevista per avui dissabte, com per exemple aquests que sentim a la taverna Cerveza Equineu i actuaran a quarts d'onze de la nit. Són la Transmediterrània Orquestra, formació que fa dialogar la copla amb l'energia de les fanfares i les músiques de totes les ribes de la Mediterrània. La proposta és de Xavi Pendón, que ens ho explica d'aquesta manera.

Una fanfarría amb sonoritat de diferents llocs del Mediterrani, però amb aquest punt distintiu, amb aquests instruments de copa amb Jordi Cárdenas en el tip, la jumla tenora, trompetes, trombons, i tota aquesta essència de la música més nostrada. El que proposem és el missatge de que tota la música del Mediterrani està d'alguna manera interconectada, perquè està tot molt barrejat. La nostra proposta es va adonar en això, en agafar músiques de diferents llocs del Mediterrani i unir-les amb aquesta sonoritat. Fijar dos de una besta amarela,

todos los que aquí no canten, levamos camino. Pel que fa a la música

de fora dels països catalans, doncs, per exemple, Oriol Marès i Talal Fayat Quartet presentaran Uncivilized, així com Giorgio Shailouris, conegut com Sara Georgis, presentarà Home a la Sala Plana de l'Hom. En aquest cas, el llegut decreta, la improvisació, els llenguatges de vanguarda es troben en aquest concert de gran intensitat. Més propostes serà ahir i omplirà la taverna Cervesa Guineu de poesia occitana, cançó polifònica i danses gascones. A Morante presentarà F. Amaito, el cielo, la tradició basca, ecos de flamenc i sonoritats orientals. O bé Casapalma amb jotas a la plaça Sant Domènec, una lectura contemporània de cants i de cobles de muntanya de Cantàbria. Us destacarem també, finalment, de la programació d'avui dissabte, el Focus Flandes, amb la presència flamenca que travessarà tota la jornada amb tres propostes molt diferents. Toca el jac, amb l'univers imaginari de Vinistan. Esnam Marwar, a dos quarts de vuit, amb guitarras, mandola, mandolina, el servei del ball. Iao, a dos quarts de dotze de la nit, el cielo, combinant electrònica, pop alternatiu i resons de fado. La música gallega també tindrà un paper destacat avui dissabte amb Denim Jures, en feira, folk gallec d'ara obert també a ritmes llatins i magrebins per tancar l'activitat d'aquest dissabte ballant.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Aquesta que heu sentit és la sardana Terra Nostra de Bartomeu Vallmajor amb la copla Ciutat de Girona. Avui aquesta copla la trobareu en ballada i concert a Besalú, a la Garrotxa, presentant un disc, precisament, sobre el compositor que acabem d'escoltar, Bartomeu Vallmajor.

Catalunya Ràdio. Des de les places fins a les festes majors, la cultura viu al mans.

Sou al mans a Catalunya Ràdio amb tota la força de la cultura popular. Seguim, per tant, parlant-vos de Fira Mediterrània per demà diumenge, que encara es podran recuperar algunes de les propostes que hem avançat, però ara ens fixem en les activitats que s'estrenen o que només es poden veure demà.

En el Camp de la Cultura Popular, els geganters de Manresa celebraran els 75 anys de la Pobilleta amb tres quarts de segle. També en la imatgeria, el bestiari serà l'altre gran protagonista al carrer, perquè Xàldiga organitza una trobada que començarà a tres quarts d'una amb cercavila sense foc, amb sortida i arribada a la plaça dels Català, i al vespre farà una cercavila de foc, aquesta vegada sí. Pel que fa a la dansa, demà diumenge a les 11 del matí la sala petita del Cursal acollirà Veus Veïnes de les Bar Arenys de Munt. L'espectacle parteix d'experiències migratòries reals i les tradueix al llenguatge de la dansa d'arrel, tot parlant de memòria, de desplaçament i de pertinença. Eduard Roca, director artístic de Veus Veïnes.

Podríem dir que aquest punt de partida. Hem realitzat entrevistes a quatre persones de perfil molt diferent, però que han viscut un procés de migració, cadascú amb les seves característiques. A partir d'aquí hem anat construint tot el fil narratiu de l'espectacle a través de les seves experiències que hem recollit. Sí que és veritat que s'ha de dir que per tema logístic molta més gent es va interessar pel projecte, però com que els dies de realitzar les entrevistes eren limitats, qui vam aconseguir quadrar agenda és amb la gent que vam acabar enregistrant-les, però tota aquella gent que no ho vam poder fer, evidentment els cafés previs que vam fer abans de l'entrevista d'alguna manera o d'una altra també formen part d'aquest espectacle de veus veïnes.

A dos quarts de cinc de la tarda el Teatre Conservatori acollirà amb el Dit Dit Dit una creació de l'esbart danseira de Mollet amb Lara Brown i Ter Rae. La proposta ressegueix el viatge de la cançó i de la dansa de Joan Petit, des dels seus orígens tràgics fins a la versió lúdica i infantil que ha arribat als nostres dies. Jaume Noró és de l'esbart danseira Mollet.

El projecte amb el Dit Dit Dit fàcilment podem pensar. Amb el Joan Petit. De la imatge del Joan Petit partim per anar una mica d'allà on ve. Parlem de les arrels, a vegades les arrels no deixen de ser fundes, però a vegades sempre estan amagades. El Joan Petit ens porta en un viatge que va del joc a l'angoixa. L'espectacle comença amb color i vitalitat, amb el cos vinculat a la dansa d'arrel, però després el moviment es descompon i dona pas. Amb un cos més instintiu, amb desequilibri, tensió i fragilitat.

La música en directe té un paper essencial en aquest espectacle, ens ho explica en Genís Vagés del grup Terrae.

Des de Terrae dic que és un absolut plaer formar part d'aquest projecte, però revisitant aquesta magnífica història, jo crec que a vegades inclús pel gran públic desconeguda, realment l'origen d'aquests clars i obscurs del Jan Petit que nosaltres. Des de la part musical intentarem evocar i posar això a l'espectador, anar amb aquestes preguntes i revisitar-nos d'on venen també aquestes cançons i aquests jocs infantils, no solament el Jan Petit, i saber exactament d'on venen. I amb la música farem aquest treball i a veure si podem atrapar l'espectador i fer-nos aquestes preguntes.

I completem la presentació amb l'Ara Braun, artista, intèrpret i assessora dramatúrgica d'aquest muntatge.

A dialogar como los lenguajes de las artes vivas contemporáneas con el trabajo que hace el Svart. Lo que estamos haciendo es buscar, a través de las herramientas que son infinitas, del cuerpo de baile del Svart y de la investigación de movimiento, buscar un poco la dramaturgia de esta historia que queremos contar, del Jean Petit, de este viaje de ida y vuelta, de este viaje circular de la leyenda.

Pel que fa a la dansa, aquest diumenge dos quarts de sis, l'Anònima acollirà Etim, el moviment que ens és nostre, de dualitats. Una proposta que posa en valor la diversitat de moviments, els cossos i maneres d'entendre la dansa tradicional que lideren Lluís Calduc i Jordi Rubio. I ara entrem en memòria i llegat.

Demà al migdia, l'Auditori Miquel Blanc del Conservatori acollirà a Valldenit una invitació a recuperar l'esperit de les orquestes de festa major, agafar-se de les mans i tornar a convertir la música en una experiència compartida. A dos quarts de cinc, a la plaça Europa, s'hi podrà veure Can Carro, la cultura basca de la poma i l'estidre, que es converteix aquí en circ, dansa i música en directe per parlar del món rural, la fermentació i la comunitat. A la tarda ja a la sala gran del Cursal, doncs Mística, una proposta arribada de Flandes que combina circ i polifonia i que incorpora la suspensió capilar. S'inspira en aquest cas en l'univers espiritual

i musical d'Hildegard de Devingen. A l'esplai del cor.

A les 11 del matí, si voleu ballar sardanes, una proposta original i singular de les Enxubetes. El trio Gironi adapta el repertori de sardanes cantades a l'estructura habitual d'una ballada perquè el públic les pugui escoltar i ballar. Tona Gafarot és de les Enxubetes. Un món molt bonic, molt complex.

Nosaltres ens limitarem a tocar i a cantar. Però sí que el dia aquest, el passat, em sembla que era 16 de novembre de l'any passat, va ser l'estrena de Cerdanes Cantades de les Anchovetes i la veritat és que anàvem amb una mica de por de veure com es rebría, si la gent ballaria o no. Si hi hauria gent o no, i la veritat és que va ser un èxit rotund. Tota la plaça de la Coma de Caçar de la Selva plena, rotllanes i rotllanes de sardanes, gent ballant de totes les edats, gent que en sabia molt i gent que no en sabia gent i que potser era la primera vegada que ballaven. A dos quarts de dotze del migdia,

la plaça Sant Domènech acollirà events de revolta amb el Cor Incordis i la banda sinfònica del Conservatori de Manresa. Una trobada entre banda i cant coral jove al voltant dels cançons de lluita, resistència i solidaritat.

A un quart de dues, en aquest cas, s'estrenarà Narcisa, lesa d'OEDs, en Guillem Ballaz, i en Pep Coca, un projecte que arreta homenatge a Narcisa Freixas, coincidint amb el centenari de la seva mort. Recupera el seu llegat com a compositora, pedagoga i figura imprescindible de la cançó infantil catalana. Guillem Ballaz ens explica

la proposta. La Narcisa Freixas és d'aquestes persones, d'aquests valors, que cal posar un altre cop sobre la taula, perquè és gent que durant anys ha fet una tasca, en el seu cas, molt dirigida a la tasca pedagògica, a reconeixements de l'època, i que en canvi, pel fet de ser dona segurament, no ha transcendit la seva feina.

La programació off també tindrà un pes important demà diumenge. En aquest cas, la catorzena edició de l'Homus Mediterrani enguany sota l'impuls de l'associació Tradivall en dansa. Reunirà quatre projectes de música folca i ball participatiu a la taverna Cervesa Guineu. La genuïna, que obrirà la programació amb contradanses obertes a tothom, a la tarda ja a les incògnites, amb veus, acordeó diatònic i percussions, així com poemes i cançons d'arreu dels països catalans, Farigol Atrat, que viatjarà musicalment de Catalunya al País Basc, a Poitou, a Occitania i al Piemonte, i tancarà a l'humus mediterrani de demà diumenge, Salina, aquests que estem escoltant, amb un repertori de folk català i europeu construït a partir de l'acordió i de la corda polsada. Finalment, a la Fira Mediterrània s'acomiadarà demà a les 8 del vespre la plaça Major amb The Customari, l'Esbord i l'Orquestra de Músiques de Real de Catalunya, l'OMAC, reuniran músics i balladors de 8 esvars per homenatjar les propostes que han transmès les danses i alhora imaginar noves maneres de fer-les viure.

Ens presenta aquesta cluenda de la Fira Mediterrània, aquest d'acostumari amb Pere Seda, director i coreògraf de la proposta.

Tot el procés, una bogeria, és el primer gran format que fem a l'Esbord i és un espectacle que ha sigut una delícia perquè hem treballat amb l'AUMAC els ballarins de l'Esbord, que en aquest cas són 8 ballarins de l'Esbord, Estem 54 intèrprets en escena, perquè també hi ha esvars barcelonins que també participen. Per tant, som 16 ensaires d'esvard, 8 ensaires de l'esbord i 30 músics de l'Orquestra de Músiques de Real de Catalunya. A més, el director, que és el Magí Capdevila, que també composa tota la música expressament de zero, i estem tots allà en escena. I és com un ritual una mica únic, no? És molt bonic també la forma com tracta l'arrel tradicional, l'aumac, com també la tracta amb l'esbor i ens hem pogut entendre en aquest camí de creació i la veritat que ha sigut un procés preciós i serà una cloenda perfecta per a la Fira Mediterrània del guany.

Cloenda multitudinària, per tant, per posar fi a aquests quatre dies de Fira Mediterrània, reivindicar que la tradició no és una peça immòbil, que és una cultura que es transforma cada vegada que algú la canta, que la toca o que la balla.

Dissabte a les 6 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio amb moltes més propostes. Deixem ja Fira Mediterrània, però al cap de setmana té moltes més coses, no només aquí, sinó arreu dels països catalans. Perquè a la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell, està en marxa la mil·lenària Fira de Sant Armengol, una cita que desplega 10 espais sectorials i més de 30 activitats, tot i que el gran epicentre torna a ser la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, que arriba a la 32a edició. També avui i demà se celebra la Fira de Sant Lluc d'Olot, a la Garrotxa, una fira ja documentada des del 1315. I en la línia tradicional Esterri de Nou, al Pallars, s'obrirà la Fira de Santa Teresa, considerada la principal fira ramadera de la comarca. Tornant al Bages, a Sant Joan de Vilatorrada, que cap de setmana culmina la tretzena edició d'Embarrats, proposta que recupera la memòria de les fàbriques tèxtils i de la vida al costat del riu Cardener, durant les primeres dècades del segle XX. Un recorregut en fil al carrer, personatges d'època, comerços i entitats ambientats en el passat industrial del municipi.

Sortint del Principat, ens aturem a Patré, el Vinalopó mitjà, el País Valencià, perquè aquest dissabte tornen les Caraces, una de les expressions festives més singulars d'aquesta població, d'enseires amb mascarats que recorren el nucli antic al so de la Dolçaina i del Tabal. L'anonimat de la màscara permet jugar, exagerar gestos, improvisar i desplegar el comportament satíric, burlesc, que caracteritza aquesta festa. Després de ser prohibida, l'any 1962 es va recuperar a finals dels anys 70 i ara viu un nou impuls gràcies a la implicació dels col·lectius joves. I anant cap a la Matarranya, en aquest cas, Arenys de Lledó, aquest cap de setmana se celebra la 33a trobada cultural de la Matarranya amb la Pedra Seca com a fil conductor de l'edició d'enguany. I acabarem amb dos avançaments de la setmana que entrem.

El cap de setmana que ve, Arbúcies celebra a la selva la nova edició de la Festa del Flaviol, dies 24 i 25 d'octubre, en aquest cas coincidint amb la Fira de la Tardor del Montseny. La trobada plega flaviolaires i músics d'arreu del país i reivindica no només l'instrument, sinó també les funcions que tradicionalment ha tingut, acompanyar balls de gegants, cercaviles, rituals i celebracions. Hi haurà concerts, actuacions de carrer, col·loquis, tallers i activitats divulgatives. En guany també, a més a més, es recupera l'escola de joves flaviolaires. La festa de fer començarà ja a partir de dilluns a les aules del municipi d'Arbúcies. Durant la setmana que ens atem hi hauran activitats a les escoles i a l'institut d'aquesta població. Pau Benítez, Flavio Laira, un dels impulsors de la festa del Flaviol, així ens ho explica.

Volíem retornar a Arbúcies. El fet que ens acollim i creiem que un punt molt important era. Anar a les escoles i als instituts. Llavors això és el que implica que hem previst que cada any un Flavio Laira diferent anirà a les dues escoles i a l'Institut d'Arbúcies a parlar del Flaviol, a ensenyar-lo i alhora a treballar diverses cançons a l'entorn de la castanyada perquè el dissabte a la tarda, durant la festa, hi ha una castanyada popular que els Flavio Lairas amenitzem i així doncs volem que els nanos d'Arbúcies que estan. Allà a la castanyada, doncs, ho vinc també a sentir-s'hi més. Més vinculats i puguin cantar aquestes cançons.

Això serà aquesta setmana, però el cap de setmana que ve serà un cúmul d'activitats que val la pena seguir. I darrera parada, a Banyoles, al Pla de l'Estany. Comença a escalfar motors amb les festes de Sant Bertrià. El gruix de la programació arriba el cap de setmana que ve. Demà diumenge, però, ja hi haurà els primers actes, amb el pregó de Miquel Aguirre al migdia i el concert de la coral Veus de l'Estany a la tarda, així com l'actuació de l'esbart Font Coberta amb Ballem a plaça. Sant Martirià és la festa major de Banyoles i conviuen el seguici, la música, les activitats familiars, el teatre, els balls i les entitats de cultura popular. Però una part fonamental d'aquest engranatge és la gent del foment de Banyoles, el foment de la sardana, la dansa i la cultura popular i tradicional d'aquesta població i comarca. L'entitat treballa tot l'any per divulgar la sardana, però també la música paracopla i la dansa tradicional, i articula l'activitat de les barfes en coberta, de les colles sardanistes, els bastoners peltrucs i altres àmbits de la cultura d'arrel. El seu president, Xavier Rodoreda, ens parla d'aquesta feina i també del paper que té el foment dins de les festes de Sant Martirià.

La base principal de la nostra festa, la nostra cultura. I algú l'altre dia també m'ho preguntava, diu, com és que hi hagi tantes coples i que d'allò? I no sé ben bé la resposta, però potser seria que ens agrada o n'estem orgullosos de la nostra música, perquè a vegades hi ha gent que organitza una festa major i pensa en de tot, menys en la teva música, en les teves tradicions. I per això nosaltres ho entenem així, i per això intentem, dintre del possible, posar-hi el màxim de coples i de música de copla. Intentem, dintre d'una programació força estable, perquè si ho vas a mirar un any per l'altre varia poc, però intentem que hi hagi algun element, aquest de Germà Negre amb l'Adrià Dilmé, petits elements que puguin anar canviant la cosa. I que pugui donar diferents colors.

Cap de setmana que ve hi haurà sardanes dedicades als compositors banyolins, la recuperació de la filosa de Banyoles, la rua de les seccions del Foment i la singular competència d'orquestres amb la Salvatana i la Maravella tocant conjuntament. Diumenge arribarà la competència de coples, el Coco, amb la ciutat de Girona, la principal de l'Abisbal, la principal del Llobregat i també l'orquestra salvatana. Quatre coples disposades al voltant de la plaça Major, diferents rondes de sardanes i també amb votació popular. Una de les imatges més espectaculars arribarà al final d'aquesta audició de sardanes, amb aquestes quatre coples, amb la peça Somni, en caràcter estereofònic. Els llums de la plaça s'apagaran i les quatre coples tocaran alhora, i també per separat, aquesta sardana de Manel Sederra i Puig Farné, tot plegat i il·luminat amb centenars de bengales enceses entre el públic. Una sardana estereofònica que dirigirà Adrià Dilmer, cantant de Germà Negre.

Jo t'ho dic amb confiança i també un xic de recança, estava perdut en un desert. Però per sort aquest malviure va canviar amb el teu somriure i amb aquella picada d'ullet. Sentir el cor i totes les pulsacions, com si fugéssim a peu coja a la mana de Déu del món. Quan em mires, les cames em tremolen i em fan figar. Si. Les cames em tremolen i em fan figar. Si tu volguessis seria fantàstic.

Com un malefici, viure sense cap desvici, he anat pel món fent el noruec. Vaig acabar la condena, va ser un noche divina i solemne, veure't ballar em rigué a la pleg. Sentia el cor i totes les pulsacions, com si poséssim la veu congelada. Quan em mires les cames em tremolen i em fan figa si tu volguessis seria fantàstic podria em fas dir que em dan d'amor i ai ai quan em mires les cames em tremolen i em fan figa.

Sentir el gol i totes les pulsacions, com si pujéssim a peu cogelat. Quan em mires les cames em tremolen i em fan figar. Si tu volguessis seria fantàstic, fotria'm fàstic amb tant d'amor. Quan em mires les cames em tremolen i em fan figar. Si tu volguessis seria fantàstic, fotria'm fàstic d'amor. Quan em mires, les cames em tremolen i em fan fira. Si tu volguessis seria fantàstic, ho tria.

Aquesta era Fàstic d'Amor amb Germà Negre i la copla de la Bisbal Jove. Atenció, per tant, perquè a Sant Martí i a Banyoles, la setmana que ve, s'hi podrà veure una imatge única. La combinació del Germà Negre amb copla, amb fins a tres coples, amb aquesta proposta que serà, com dèiem, única, i que es podrà veure al Povelló de la Draga el proper dilluns, dia 26.

Fins aquí aquest Mans d'avui dissabte. Hem recorregut la programació d'aquest cap de setmana central de la Fira Mediterrània i hem voltat arreu dels països catalans. El Mans l'hem fet amb la Rosa Silló i el muntatge, l'Andi Franco la producció i qui us parla, Quim Rullant. Ens ho trobarem dissabte que ve amb més festes, més música, més dansa i tota la força de la cultura d'arreu. Mentrestant, gaudiu de la Fira, balleu tant com pugueu i passeu un bon cap de setmana. Ens acomiadarem amb la sardana al Rosarà d'Eduard Toldrà, amb la copla Sant Jordi, una sardana i una copla que dilluns podreu sentir a les 7 de la tarda. El concert de sardanes centenàries al casino de l'Aliança del Poble Nou de Barcelona. Que tingueu un bon cap de setmana, ens trobem d'avui a 8, aquí mateix al Mans, a Catalunya Ràdio.

SENSE ÀUDIO PARLAT