La gent gran veu més imprescindible el sexe que els joves

Roger Teugas, com estàs? Molt bé, molt bon dia. És dilluns, per tant, toca una nova secció de dades amb el Roger, això que n'hem dit en amudades. Dades sobre com entenem els catalans l'amor, les relacions sexoafectives, sexoafectives. També sexoafectives. Sexoafectives també, però volíem dir sexoafectives. La setmana passada vam parlar sobre les relacions socials, quina importància li donem a l'amor, a l'amistat. Avui ja. Anem a pujar amb la temperatura, una mica?

Bueno, jo intentava que no havia de parlar d'això en plena onada de calor, però com que es van succeint, ja anem per la tercera, dic, no ho ajornem més. A més a més, així també podem calibrar una mica, o canalitzar una mica també l'ambient tòrrit amb què ha acabat la tertúlia, i parlarem una mica de sexe, de com vivim, de com gaudim el sexe. Profanem dades, també, perquè fa calor i les dades sempre rebaixen

una mica les tensions. Ho mirarem una mica en fred. Per tant, el sexe. Roger, la gent dona molta importància al sexe. Realment és un element central a les nostres vides, com de vegades sembla, o no tant?

A priori, clar, quan vaig pensar aquesta secció, deia, home, sí, no? Perquè al final vivim en una societat en què miris on miris, a publicitat, als mitjans de comunicació, a moltes sèries, pel·lícules. Els comentaris amb la gent, també, quan parlem ens posem seriosos, evidentment no. Hola, bon dia, com estàs sexualment? Bé, gràcies. Quan ja tenim un mínim més de confiança en la persona, són temes que surten. I fins i tot hi ha gent que diu que el sexe no deixa de ser el centre de tot el que fem perquè al final, biològicament, estem amb els nostres objectius de sobreviure i reproduir-nos. I per tant, aquí el sexe, sobretot en això segon, té importància. Ara veiem. Ara bé, quan ho preguntes, per això em va sorprendre una enquesta recent feta a Espanya, que preguntaven, sense una vida sexual activa no és possible ser feliç. Fins a quin punt estàs d'acord amb aquesta frase? Doncs a Catalunya, la resposta a Catalunya, un 13% estava molt d'acord i un 22% estava molt d'acord. Per tant, escassament un terç de la població creu que una vida sexual activa és necessària per ser feliç. I sense no és possible ser feliç, eh? Sense una vida sexual activa. Sí, és a dir, només un terç de la població creu això. A mi em va sorprendre cap a baix, però en tot cas, més enllà d'aquesta dada global, jo crec que el que és interessant aquí és veure per col·lectius, perquè trobarem algunes sorpreses interessants. Una que potser, a priori, pels prejudicis que tenim, no ens sorprendrà, és que els homes ho troben més important que les dones. Un 45% ho troben imprescindible. Per un 29% de les dones, per tant, un 50% més els homes que les dones. Ara bé, per exemple, vaig dir, anem a buscar per qüestió d'orientació sexual, perquè l'Antic Testament, Sodoma i Gomorra, ens explicava que l'homosexualitat està vinculada amb persones lessives o tal, i una mica també de pensament social en això. Doncs totalment al contrari. Els homes que se senten atrets per homes i dones que se senten atrets per dones creuen la meitat que les persones heterosexuals que el sexe és imprescindible per ser feliç. Això va ser una dada

que em va encuriosir. És a dir, que a les persones homosexuals li donen menys importància al sexe que no pas a les heterosexuals.

A priori sí, almenys és el que responen. I en aquest sentit no tenen per què mentir de forma més descarada. Però encara em va sorprendre més, fins i tot, quan preguntem per l'edat. És a dir, de la gent entre 20 i 24 anys, escassament un 16% creu que el sexe és imprescindible. Aquesta edat, jo recordo les hormones que anàvem molt desperades. Sí, home, t'ho diràs. I aquest percentatge va pujant fins a un 58% de la gent a partir de 75 anys. Per tant, la gent gran es dispara la necessitat de sexe per ser feliç.

Sí, 6 de cada 10, gairebé, dels més grans de 75 anys, que veuen imprescindible el sexe, diguem-ne. Sí, sí, sí. I per tant, la gent veu més important el sexe. La gent gran veu més important el sexe.

Són sobretot els homes. Aquí sí, també hem de dir que hi ha una gran diferència. En el cas dels homes i les dones, això en edats de 24 anys, la importància del sexe hem vist que és relativament baixa, del 16-17%, i similar entre homes i dones. Però en el cas dels homes, de més de 75, puja fins al 70%, 7 de cada 10, els que creuen que és imprescindible ser feliç. En el cas de les dones no és poc, és un 50%. Però vaja, no deixa de ser una diferència interessant. I una altra de les dades que aquí em va sorprendre fortíssim també és el tema de la religiositat. És a dir, els catòlics practicants són el col·lectiu que dona més importància al sexe per tenir una vida feliç. Un 43%. Malgrat que teòricament és només per reproduir-se i tot això, pim-pam-pum. Ah, deu ser per això, és veritat. Bueno, a veure, depèn del sexe que vulguis tenir,

però vaja. Si els catòlics practicants són diferenciats per religiosos, per religions, el que més importància dona el sexe. I concuent també, evidentment,

els ateus i els agnòstics i els no creients, per tant, per damunt. A veure, també et diré que potser és que vosaltres menteixen i que el mentir és pecat, doncs els catòlics diuen la veritat, però bueno, això ja. Necessitaríem un polígraf.

Exacte. En tot cas, sembla ser que. Podríem dir que és veritat, Roger, que com més sexe, més felicitat, més benestar?

Clar, aquí ja anem de les dades d'aquí, anem a buscar estudis internacionals, més enllà del que la gent opina. Hi ha una revisió recent de moltíssims estudis, 230, amb una mostra enorme, 250.000 persones, per tant, estem parlant d'una cosa molt gruixuda, coincideixen efectivament que les persones amb més satisfacció sexual, que gaudeixen de més orgasmes i que tenen més desig sexual, es relacionen també amb aquelles amb més benestar psicològic, millor salut física i amb menys angoixa. Per tant, la majoria d'estudis internacionals concloen que efectivament hi ha una relació. I curiosament, vinculat amb el tema que comentàvem abans, El nombre d'orgasmes relaciona amb menys angoixa de forma especialment forta en la gent gran. És a dir, la gent gran que gaudeix de més orgasme són els que després el rendibilitza més patint amb menys angoixa. Per tant, aquí també tenim un punt

d'importància del sexe en la tercera edat. Per resumir-ho molt de pressa, malament segurament, em corregiràs. Disfruten més del sexe o li donen més importància al sexe, però no necessàriament amb orgasme.

No, no, vull dir que a la gent gran que té orgasmes, després això els serveix per tenir menys angoixa. Ah, d'acord. Pensava que deies que la falta d'orgasmes es traduïa en més angoixa. No, no, la gent gran que té orgasmes, diguem-ne. Els disfruta molt. Sí. I després també alguns estudis han anat més enllà i han dit, esclar, no només mirem si la gent diu que en té o no té suficient o prou, sinó que anem a veure quantitat, és a dir, quina és la quantitat de sexe que necessitem per ser feliços. Hi ha un estudi bastant interessant en això. Concloa, per una banda, que la quantitat és important sobretot en aquelles relacions de parella, és a dir, que les relacions sexuals que són fora de la parella, no perquè hagin de ser pitjors, sinó perquè hi ha molta varietat, poden ser bones, poden ser dolentes, per tant, no et garanteixen res, hi ha més variança, diguem-ne, però en la parella és veritat que com més freqüència sexual hi ha, augmenta el benestar de la persona, però fins a un punt, és a dir, fins a un cop a la setmana. A partir d'un cop a la setmana, si tens més sexe que això, doncs, escolta, està molt bé, no resta, però tampoc puja el benestar. Per tant, doncs, si arribes un cop a la setmana, jo crec que, bueno, pots estar bé, excepte també cadascú té les seves necessitats, no ens posarem a jutjar.

A mi m'agrada molt. Aviam, més coses. Roger, els catalans i les catalanes podríem dir que estan satisfets o diuen que estan satisfets amb la seva vida sexual, diguem-ne. Importantíssima, el diuen, eh? El diuen, eh? El diuen, eh?

Perquè un 35% diu que estan molt satisfets i un 41% que estan bastant satisfets. En resum, 3 de cada 4 estan molt o bastant satisfets. Jo, francament, quan ho parlo amb els meus amics amb confiança, trenquen bastant aquesta. Sí, home, al final per poc o per molt. Però bé, en tot cas, suposem que ens ho creiem. Com evoluciona això amb l'edat? Això és una U invertida, és a dir, amb això que et vas fent gran, la gent més jove va aprenent, segurament, va tenint més parelles. El clímax està, clímax, en els 25-34 anys, en aquesta edat, gairebé la meitat diu que està molt, molt satisfeta, i llavors la cosa ja va caient fins al 23%, que diu que està molt satisfeta, a partir dels 75 anys. Un de cada quatre de 75 i més, molt satisfeta, eh? Cuidado, vull dir. Que també em sembla poc, però et poses a mirar gent gran pel carrer i un de cada quatre estan satisfets. També, en aquest cas, l'orientació sexual pesa. Els homes gais i les dones lesbianes estan 10 punts més satisfets que els heterosexuals. Ui, que bo. Per abans deien que li donaven menys importància, en principi.

Bueno, però això no vol dir que no ho deixis més. Té pinta una acceptació del sexe com a més natural, diguem-ne, no?

Jo també he fet aquí un exercici que he anat a mirar els que estaven més satisfets i menys en relació amb la importància, i curiosament, els que estan menys satisfets i donen més importància, i els que estan més satisfets i donen menys. És una mica allò de trobar a faltar allò que no tens, segurament, una mica. Això passa. Però bueno, i en el cas de dones i homes, més o menys, diuen nivells de satisfacció similar, tot i que a les dones una mica més per sobre, però bueno, de forma molt. Molt dins del marge d'error.

El que passa és que es parla sovint més d'insatisfacció per part de les dones, normalment, no?

Sí, sí, per això és sorprenent i, de fet, també hi ha anàlisis internacionals, no només a Catalunya i a Espanya, on això és coincident, és a dir, les dones, a nivell d'enquesta, informen d'una satisfacció sexual lleugerament més alta que els homes a tot arreu. Ara bé, això pot respondre a moltes coses. Pot respondre, primer, que els homes en vulguin més i per això diguin que estan més insatisfets, perquè no tenen la quantitat necessària. Després també pot ser que alguns estudis apunten que, sobretot en el marc de la parella, la satisfacció sexual de les dones és més alta i, per tant, té un punt de dir, home, amb el que he tastat fora, el que tinc ara ja m'està bé. I després també hi ha un viatge, segurament, entre. Entre el fet que les dones estan més penalitzades que diguin que estan insatisfetes sexualment. Recordem que moltes vegades una dona que té un mal caràcter se li diu que no està satisfeta sexualment i això també segurament té més pressió per no dir-ho. De fet, també s'ha analitzat a nivell de capacitat orgàsmica d'homes i dones. Primer de tot, Hi ha gent que diu, no, les dones, l'orgasme no és segurament el més important. És veritat, segur que hi ha altres temes que són rellevants, però també quan es fan aquestes sèries, per les dones és més important que per l'home l'orgasme. Ah, sí, eh? De mitjana. De mitjana. Més que res perquè és més escàs, també. Vull dir que l'home ho dona molt per satisfet. Els estudis que s'han fet apunten que el 95% dels homes tenen orgasmes gairebé sempre que tenen una relació sexual. El 95%. Això en les dones heterosexuals cau en el 65%. 65%, eh? És a dir. 30 punts menys que els homes. I diries, és un fet biològic, a les dones els costa més. No, perquè a les dones lesbianes el percentatge d'orgasmes puja 20 punts respecte a les dones heterosexuals. Per tant, no és un problema de la dona que rep, sinó segurament de amb qui se llita. I llavors aquí què passa? Quin problema tenim? Bé, jo crec que els homes heterosexuals hem de fer deures, hem d'estudiar, hem de millorar molt, no en sabem prou. I aviam, també s'ha analitzat bastant a nivell estadístic, que cada cas és especial, evidentment, si un home no sap, si una dona no gaudeix prou, si una parella té problemes, que vagi a un especialista, Mireia Muñoz segur que. Els ajudarà, però vaja, a nivell macro, entre les dones, la relació que hi ha entre aquelles que gaudeixen de més orgasmes i les que menys, les que gaudeixen de més és perquè reben més sexe oral, tenen relacions sexuals més llargues, en aquest cas allò bo, si breu, dos cops bo, no funcionaria, Tenen més satisfacció amb la parella, per tant, l'entorn de la parella és important. Tenen més comunicació sexual explícita. Això també es va parlar la setmana passada en la secció amb la Mireia, precisament. I fan més varietat de pràctiques. No és allò del missionero i ja està, sinó que anem a provar.

Per tant, a banda que n'hem d'aprendre, hi ha una qüestió de concepte, no? Que hi ha molts homes heterosexuals que tenen una visió, diguem-ne, coitocèntrica del sexe.

Sí, això cada cop es diu més i de fet hi havia unes preguntes que vaig veure en una enquesta, em va semblar també molt rellevant, que preguntaven fins a quin punt s'està d'acord que una relació sexual de veritat ha d'acabar amb penetració. Un 35% de la població assegura que sí, 35%, em sembla encara molt alt, però és que a més a més en el cas dels homes és 10 punts superiors que en les dones, és un 40%. Amb les dones i un 30% amb els homes. Per sort, amb l'edat, això es va matisant una mica, perquè sobretot la gent gran, on aquesta idea del sexe com a coit, simplement, és molt majoritària, però compta, compta, compta amb les generacions més joves, perquè en la franja de 25 a 34, de 25 a 34, només un 15% de les dones equiparen sexe amb penetració, però un 42% dels homes d'aquesta franja. Encara ho fa. Creu que el sexe ha de tenir penetració de 25 a 34 anys. Per tant, encara falta molta educació sexual,

però obriuament. Això no va dir, eh? L'educació sexual no ho corregeix, això? Aquesta visió de la sexualitat? Eh.

És probable que no suficientment. És a dir, també quan es pregunta a la gent on va rebre l'educació sexual, el primer que respon és un 29%, en un 29% de les respostes, gairebé 3 de cada 10, a l'escola. El que passa és que això canvia molt amb l'edat. És a dir, de 16 a 19 anys hi ha gairebé un 60% de la gent que ha rebut educació sexual a l'escola i, en canvi, amb gent més gran és ínfim. En tot cas, 60% vol dir que hi ha un 40% de joves actualment. Que no reben educació sexual a l'escola per A o per B. En tot cas, diguem que queden fora de tot això. I després també és molt curiós quan preguntes el paper dels pares i les mares. És el segon àmbit en el qual hi ha més gent que diu que ha rebut educació sexual. En el cas dels homes, per igual, reben informació de pares i mares. Entre un 22-24% dels homes n'ha rebut de pares i mares. Però es confirma el tòpic que, quan s'ha de parlar amb la nena, ho fa la mare. Un 30% de les noies ha rebut educació sexual per part de la mare i només un 15% per part del pare. Amb els nois és meitat i meitat i aquí hi ha una diferència. Amb els nois s'ho reparteixen, però quan s'ha de parlar amb la nena, el pare s'amaga sota la taula i això és feina de dones.

Per tant, aquí també hi ha feina per fer. I després hi ha la qüestió una mica del porno, no?, amb tota aquesta història, o no?

Per sort, només hi ha un 0,3% de la gent que diu que l'educació sexual la va rebre a través de pornografia. La gent jove, doncs, diu que no. Però, en tot cas, ho parlarem en una altra secció més aviat i aprofundint. De moment, diguem aquí que hi ha poqueta gent que, almenys explícitament, el meti que és la seva escola. Com diu sempre el Roger, què diu, això, com a mínim? Un matís rellevant.

Vinga, un altre tema sobre el qual hi ha un cert debat és el desig sexual. Si realment és veritat aquest tòpic de que fa anys que s'arrossega que els homes en tenen més que les dones. És un tema que m'ha portat

a mi molts debats i fins i tot discussions fortes de sobretaula llarga. Sí, sí, sí. És interessant. I de fet hi ha molta divisió. És a dir, un 45% de la població defensa que els homes tenen més desig sexual i un 50% el rebutja. Per tant, polarització màxima. Màxima. En qui té més desig sexual. Ho defensen una mica més les dones, molt poc, dins del marge d'error també, però curiosament és una opinió que canvia a nivell de gènere amb l'edat. És a dir, fins als 35 anys els homes creuen més que les dones que ells tenen més desig sexual, però a partir dels 35 anys són les dones les que més creuen que els homes tenen més desig sexual. Jo crec que això té una explicació, que és que les generacions més joves, per exemple, sobretot en el cas de les dones, tenen menys vergonya d'admetre el seu desig sexual, del que tenien generacions més grans, i després també perquè hi ha alguns elements a la vida que impacten més en les dones, com per exemple la maternitat o posteriorment la menopausa, que això també afecta el desig sexual i per tant canvia també els equilibris aquests de

qui apreta més o qui té més desig. I el sexe casual? Homes i dones hi estan oberts per igual?

Aquí és una altra de les preguntes que jo crec que és una hipocresia bastant enorme, perquè costa molt, costa molt d'admetre que tu t'aniries al llit amb, no amb el primer que passa, però que no és una peli Disney que has de fer 50 cites abans de passar, diguem, a la feina, no? De fet, hi ha un 60% de la gent que diu que sempre, sempre, sempre ha de conèixer bé l'altra persona abans de tenir-hi relacions sexuals. Eh. Un altre cop, jo crec que si miro el meu entorn baixaríem bastant aquest percentatge. El meu també. Però en tot cas, perquè diem sempre, no diem que cada nit en un edifici, controlament, alguna vegada has tingut alguna història que, escolta, no. Però bé, en tot cas, sí que aquí hi ha diferències claríssimes entre homes i dones, 20 punts de diferència, és a dir, un 68% de les dones diuen que sempre han de conèixer la persona, en els homes és un 49%, i, a més a més, és bastant. Transversal en l'edat, o sigui, en qualsevol edat sempre són les dones els que el sexe casual, doncs, bueno, hi posen més impediments, almenys en les enquestes.

Però hi ha alguna explicació, això, de les diferències aquestes que deies entre homes i dones?

Clar, tornem, i aquestes enquestes, aquestes analisis s'ha fet arreu del món i hi ha moltes d'aquestes que històricament assenyalaven, concluïen, per una banda, que efectivament els homes, doncs, tenen. Més tendència a acceptar el sexe casual, el sexe sense compromís, i a més a més, això també té a veure amb el que parlàvem abans del tema del desig, i això és vinculat molts cops a que els homes tenen més desig. Hi havia molts estudis que apuntaven que els homes tenen més desig sexual que les dones. Tot i això, aquí caben molts matisos, perquè és un tema molt controvertit, perquè al final s'etiqueta molt el gènere, i en direm tres. El primer. Que es tracta de mitjanes, sempre, no? I en tots aquests estudis hi ha una proporció de dones que presenten més desig sexual que homes, que la mitjana d'homes, per tant, estem parlant sempre de mitjanes, no és tots els homes i totes les dones, això és important, sempre passa amb les mitjanes, però aquí he d'apuntar-ho. Dos, el que comentàvem abans, el desig femení s'ha jutjat molt, històricament, i per tant, quan t'ho pregunten, doncs és molt probable que les dones ho hagin de pensar moltes vegades, però s'ha jutjat. Cap a una banda i cap a l'altra. Les dones amb molt desig sexual eren unes fresques, per dir-ho fi, i les dones amb poc desig sexual eren unes tancades, unes recatades, unes monges. Per tant, para o per bé, sempre ha estat el desig sexual femení molt al centre de l'Horeca. I llavors després també hi ha la qualitat dels estudis que s'han fet, perquè moltes vegades el que fan és avaluar un tipus de desig sexual que segurament és més característic de l'home que de la dona. És a dir, l'home és més allò d'apretar el botó on-off i que ens podem encendre ràpid, però en canvi la dona és probable que el desig sigui més progressiu. Després també alguns estudis, el que han anat més enllà, i més enllà de preguntar-lo a la dona si oferia certa cosa a una altra, feia experiments en el sentit de captar quina era la resposta fisiològica a certs estímuls, i quan es feia així, la resposta era bastant similar entre homes i dones. És a dir, tu després dius una cosa, però el cos te'n diu una altra. És el que dèiem allò d'amagar el desig moltes vegades. I després també, clar, com hem vist, a les dones els costa més arribar a orgasme, arribar a tenir una relació sexual satisfactòria, i per tant té un punt de, home, arriscar-me jo un sexe casual que és probable que no em faci gaudir, doncs per què, no? En canvi, si comparem homes que gaudeixen i dones que gaudeixen, doncs segurament aquí el desig sexual s'equipara bastant. Roger Tugas, mil gràcies. La setmana que ve hi tornem. Cuida't molt. Moltíssimes gràcies.