"La gent ha de saber qui som": menors estrangers extutelats visiten instituts del Ripollès

I abans d'arribar a les 11, avui al Matí de Catalunya Ràdio volem fixar-nos en el Ripollès per conèixer una iniciativa que s'ha desenvolupat en el marc del Festival Transhuman. Es tracta de visites a instituts per part de joves migrants que tenen dues coses en comú. Han estat tutelats i van arribar a Catalunya sols quan eren menors d'edat. Andreu Merino, bon dia. Bon dia, Ricard.

Doncs sí, com deies, una iniciativa del Festival Transhuman, que és un festival de cinema i fotografia social, però que també té activitats paral·leles amb l'objectiu de fomentar la cohesió social i combatre estereotips. Periódics de quin tipus? Doncs, per exemple, els que ja hem sentit moltes vegades en contra dels menors estrangers no acompanyats. El que ens diuen des del Transhumant és que aquesta iniciativa té un origen molt clar, que és després dels atemptats del 17 d'agost del 2017, quan diuen que van començar a detectar una onada de racisme contra la comunitat musulmana a Ripollès, i argumenten que contra això el que cal és coneixement mutu entre joves, que molts joves d'institut no tenen mai contacte amb menors que han arribat sols des d'altres països a Catalunya i que això ha de canviar. I tu vas poder parlar

amb aquests nois, coneixerem ara quatre històries de quatre joves que van participar en una de les trobades.

Sí, vam parlar amb quatre nois que ens deien això, que deien molt necessari compartir la seva història i ens deien una cosa molt clara. Volem que sàpiguen qui som. Ara escoltarem aquest reportatge. Hem de dir que un d'ells és sort i sentireu que va respondre les nostres preguntes a través d'una intèrpret. Si et sembla, escoltem-los.

Són les històries de quatre joves que representen també la de molts joves que viuen a Catalunya però que potser no coneixem gaire.

Em dic Yankua, jo tinc 17 anys.

Me llamo Sohaer, soy de Marocos, tengo 19 años.

Em dic Sef, soc de Gambia, tengo 18 anys.

Em dic Imade, tinc 26 anys i vaig emigrar aquí amb 16.

Quatre nois que van marxar dels seus països amb un objectiu comú, buscar un futur que el seu país se'ls inagava.

Yo hablar con mi padre, yo quiero estudiar en escuela. Mi padre dijo, no tengo dinero.

Allí en Marruecos, si quieres estudiar o quieres ir al médico, tienes que pagar tanto dinero, tú sabes. Y también si quieres estudiar en una escuela buena, tienes que pagar tanto dinero.

En el meu cas, d'immigrant més persona discapacitada, jo volia poder sortir d'aquesta vida condemnada, que no podria tindre cap desenvolupament meu propi.

Per arribar a Europa, però, el peatge a pagar és alt i la majoria de vegades implica arriscar la vida, com en el cas del Sheikh o de l'Imade.

Si tu quieres venir aquí, tu puedes pagar 500 euros. 500 euros es mucho dinero en Gambia. Todos tienes que ir en barco. Quedamos en la mar ocho días. Pero el motor tienes problema. No comida, no beber agua. Si tú quieres beber agua, tú vas a beber agua del mar. Hay muchos chicos moridos allí, 10 chicos.

I vam pujar-nos a dins d'un camió per sota, cadascú en una part de l'eix, i vam fer un llarg viatge agafats de l'eix del camió fins a arribar a Badalona.

Ara ja fa temps que són aquí i han decidit acceptar la proposta d'explicar la seva història a nois i noies de la seva edat.

Quiero ellos conocer qué nosotros estamos buscando aquí en España. Hay gente también que

piensa que somos todos iguales, ¿tú sabes? Y hay gente también que viene aquí para ayudar a su familia y trabajar.

Es important que vegin diferents realitats perquè només hi ha un concepte o com una idea d'immigrant.

El Sohail també creu que la seva experiència pot servir d'exemple per a nois que acaben d'arribar.

Hay también gente de marroques que vienen aquí, ¿tú sabes? Menores y hagan cosas que están mal. Como yo también, cuando vengo aquí, porque aquí no tengo ni mi madre ni mi padre.

I a partir d'ara què? Quins plans tenen de cara al futur?

Jo quero vivo solo a Catalunya. Ahora quiero trabajar.

Después, cuando tengo un poco de dinero, quiero hacer un grado medio. Después de grado medio, quiero hacer un grado superior. Y quiero vivir aquí en Catalunya. A mi m'agrada el català, és estudiar. Quiero primero aprender castellano y después aprender catalán.

Yo quiero aprender catalán. Me gusta ese idioma, pero muy difícil.

Aprender cultura de Cataluña, este San Jordi. ¿Cómo se llama? Este Festa Mayor también.

Aquest és el reportatge de l'Andreu Merino, que ha anat a conèixer aquests joves. Últimament Ripoll, ho sabeu, surt als mitjans i acostuma a ser per parlar de l'extrema dreta, per tant és important també visibilitzar iniciatives com aquesta, que proposa el Festival Transhuman, un festival que explica que el detonant d'organitzar aquestes trobades va sorgir després dels atemptats del 2017 per intentar frenar el que anomenen una onada de racisme.