La violència
Avui els catalans tenen una imatge pacífica i entenimentada. Però, durant els últims tres segles, Catalunya ha viscut la majoria d'anys sota la violència, de vegades amb episodis brutals. Fins al punt que la fama de violents dels catalans va traspassar fronteres. En aquest episodi de la sèrie "300" explorem per què aquest país ha viscut tants anys sota la violència i què hem fet o què no hem fet per aturar-la.
Després de la guerra de Successió, i durant molts anys, la presència de l'exèrcit a les ciutats catalanes va ser font de conflictes. I, més encara, a partir del moment en què, trencant la tradició, les autoritats militars van implantar les quintes obligatòries pels joves catalans. La campana Honorata de la catedral de Barcelona va ser la protagonista de la primera gran revolta contra les quintes.
Les grans revoltes urbanes van ser les protagonistes al segle XIX. La nova classe obrera -sense canals de participació democràtica-, les guerres carlines i la repressió encarregada a l'exèrcit, van fer un còctel literalment explosiu. Vegeu, si no, la bullanga de 1835, que va acabar amb el cadàver del general encarregat de reprimir la revolta arrossegat pels carrers de Barcelona.
Els enfrontaments violents entre obrers i patrons van continuar durant molts anys. A principis del segle XX, davant l'empenta del moviment anarquista, alguns empresaris van decidir exercir la repressió pel seu compte. Són els anys del pistolerisme.
El clima d'hostilitats i la manca de representació de la classe obrera van continuar fins a l'esclat de la Guerra Civil, que alguns van utilitzar per passar comptes amb el passat. Durant els primers mesos de guerra, a la rereguarda van morir assassinades unes 4.000 persones. L'any següent, en plena guerra, la Generalitat encarrega al jutge Bertran de Quintana que obri les fosses i investigui els autors dels crims.
Després de la guerra, la dictadura de Franco venia la imatge d'un país en pau. Però la pau no era sinó el terror i la r
