La gestió sostenible dels boscos, clau per preservar la biodiversitat i afrontar el canvi climàtic

La entrevista.

Anem a l'entrevista, José Luis. I avui anem al bosc. Avui anem al bosc. Ara feia dies que no anàvem al bosc.

Mira que aquest programa és molt forestal. Molt. El que passa. Des dels inicis. Sí que és veritat que

estem molt escurats, escurats, inclinats, escurats no de buits, sinó inclinats molt cap a l'energia. Darrerament, jo ho reconec, però clar, és que tenim un panorama mundial, un escenari que en sortir també aquests personatges, etcètera, però evidentment l'escalfament global, l'emergència climàtica.

Però fixa't, si parlem d'emergència, hem de parlar de boscos, i d'aprofitament forestal, és a dir, imagina't si són, es comuniquen els temes.

Anem cap al cor de Catalunya, i mai millor dit, perquè Solsona pràcticament és el centre geogràfic de Catalunya. Pinos, concretament, és el centre geogràfic, però a tocar, evidentment, hi ha la capital, que és Solsona. I allà hi ha el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFC, que és dirigit pel Toni Trasobares. Toni, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Escolta, m'agradaria, abans de situar una miqueta tot el que ha passat els darrers mesos, els darrers anys a nivell forestal, una miqueta la feina que feu en aquest consorci, que és un referent, i que esteu situats no a Barcelona, sinó en un indret que ens indica que hi ha més vida, més enllà de la metròpoli barcelonina. Antoni, què feu en aquest Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya?

El que fem principalment és ciència-recerca per generar coneixement contrastat, publicat a les revistes d'excel·lència científica en el nostre àmbit, I aquest coneixement que generem, que avui dia ja es desplega a nivell europeu, estem portant alguns dels projectes europeus més importants en prevenció d'incendis, en tema de cadenes de valor de gestió forestal, en gestió de boscos i aigües. La segona part, igual d'important del nostre objectiu, és transferir-lo a la pràctica, és facilitar que tant per l'itinerari públic com el privat aquest coneixement, aquestes solucions innovadores, es pugui transmetre a la pràctica i s'escali, que de vegades és el més complicat que les innovacions es puguin incorporar. Ja sigui al mercat o ja sigui en pràctica generalitzada. Som unes 230 persones avui dia i. Déu-n'hi-do. Sí, sí, estem aquí al centre de Catalunya, com bé dius, a comarques, però som un centre de referència. Internacional i vivim al mig del tema principal que tractem, que és com podem gestionar, com podem adaptar el canvi climàtic als amplis paisatges agroforestals, no només al país, sinó generalitzat a Europa i més enllà. Que en les darreres dècades la població se n'ha anat a les zones més urbanes i hi ha uns reptes molt importants, com compaginar aquesta tendència climàtica amb el despoblament i com podem reactivar, com podem adaptar això al millor possible.

Entenc que explotar el bosc és conservar-lo.

Sí, explotar-lo, gestionar-lo. Perdó, sí.

La gestió forestal volies dir.

La gestió forestal, no és. Sí, sí, al final la terminologia.

Sí, sí, sí, la gestió en els diversos àmbits, des de l'explotació, bé, passant evidentment tots els àmbits de la silvicultura, etc., etc., però evidentment amb un element primordial que també és la conservació i el foment de la biodiversitat.

Exacte, una bona gestió forestal que va des d'una bona planificació, tu tens un gran paisatge i analitzes com el tens avui dia, Com seria interessant modificar-lo, adaptar-lo, fer gestió forestal, recuperar zones de pastures o agrícoles? Com ho pots fer donant-hi també un. Un valor social i econòmic, és a dir, que hi hagi una viabilitat també de mercat, doncs al final tot això ben fet, amb una base tècnica contrastada i amb una bona alineació amb la gent que viu al territori i que fa la gestió, amb les empreses, amb el públic i el privat, doncs és conservar. És conservar el territori, el paisatge, incluint tot el que té, que és moltíssim, que és la biodiversitat, que és importantíssima, que és el tema de la gestió hídrica, que té molta implicació, com bé saps, en els propis boscos, I és la descarbonització de l'economia també. És a dir, una bona gestió forestal es pot alinear amb una línia que ja és una realitat, que és la de la construcció sostenible amb fusta, que és una manera molt important d'adaptar-nos i mitigar el canvi climàtic també. I és aquest reequilibri territorial. Si volem un país equilibrat, necessitem uns territoris, uns paisatges vius, ben gestionats i hem de recuperar aquesta activitat que en general s'ha desactivat i tenim molta zona de territori que hem de veure com la tornem a gestionar amb criteri i en traiem tot el valor, creem aquest valor també al territori. I alhora valoritzem també el capital propi que tenim en lloc de portar-lo des de l'altre racó del món, que no dic que no es pugui fer en alguns casos, o que pugui passar, però. Sí, sí, sí, una cosa no treu l'altra. Exacte, però hauríem de mirar de capitalitzar la riquesa que tenim en lloc de tenir un 70% del territori o més diguéssim una mica la seva lliure evolució, no?

Escolta'm, Toni, jo et volia agrair en primera persona els esforços que feu per transferir coneixement, els que intentem portar la cultura del bosc als mitjans de comunicació, els vostres informes, els vostres treballs són fonamentals. Això és una feina que la feu, que la feu molt bé, però que l'heu de continuar fent perquè la transferència de coneixement, com bé deies al principi, és fonamental. Però en aquest sentit, en el sentit del coneixement i de com vehicular aquest coneixement que vosaltres esteu adquirint a la societat. Estaries tocant amb mi en que, a nivell general, no parlo dels tècnics ni dels departaments ni de la governança, dic a nivell general, a nivell de carrer, Catalunya és un país de boscos sense cultura forestal?

Sí, encara preval aquesta dinàmica. És a dir, tenim una societat molt urbanitzada i fins i tot també la gent que està en els propis pobles, doncs de la manera que s'han tipificat certs conceptes i fins i tot es puguin ensenyar a les escoles, etcètera, que també treballen molt amb això, o els instituts, doncs encara cal que realment la gent prengui consciència que sí, és un gran país forestal. I que la bona gestió amb bon criteri d'aquests territoris forestals, agroforestals, és clau pel benestar de tothom. I hem d'aconseguir un dels objectius, a part de reactivar la gestió i donar-li aquest bon equilibri, aquest bon disseny i aquesta viabilitat social-econòmica des d'un marc públic-privat, Una part molt important a través del que feu vosaltres és comunicar i fer aquesta cultura de territori de bosc. Si només ens centrem en l'AIA i els centres de càlcul i tota aquesta dinàmica que aporta grans coses, si no. Arribem a la gent? Si no tornem a l'essència, doncs no anem gaire bé.

És que quedaries provarat dels que intentem transmetre els valors del bosc, de la cultura forestal, clar, en un país que és bàsicament un país de volataires, de gent del RAC i de gent del Barça. Bàsicament aquest és el retrat de Catalunya, no? Doncs encara no saps la quantitat de missatges que rebem aquí al programa cada vegada que estalla una obra en un carrer de Barcelona. O sigui que gairebé li fan un funeral als veïns. I que ens diuen I llavors parles amb París Jardí i dius, perdona, perdona que et molesti, però m'has de donar la resposta perquè jo ja l'he de tramitar. Aquest veïn diu, és que estava malalt. És que els anava a caure a sobre dels vehicles que tenia aparcats al carrer. I com és possible que encara hi hagi aquest concepte que tallar un arbre és una mena de pecat que no tens de mil anys de presó no pagues.

Bueno, és un tema cultural. La societat s'organitza molt i cal que retornem una mica als pilars del principal que es fa l'ensenyament, ja sigui de la bàsica i més enllà. Entendre que hem de crear aquests paisatges sostenibles, renovables, que hem d'entendre que la dinàmica dels boscos i de la natura té uns cicles concrets que es veuen afectats per aquesta tendència climàtica, però que aquesta dinàmica vinculada al que és la. L'activitat humana, la població, etc. requereix unes adaptacions i ben feta el que estem fent és anticipar la dinàmica natural per acomodar-la, no només. No només a l'ús de les persones, sinó a qui pugui adaptar-se millor a. Aquest és el concepte.

Jo no estic demanant que la gent sàpiga diferenciar un roure d'una alcina, quan sap coses infinitament més complexes, no? Com diferenciar un logo d'un supermercat o d'un altre, no? A la primera. I en canvi un roure d'una alcina, que és de primer, de primària, doncs no hi arriben. Tu estàs incidint molt en l'educació. Creus que des dels mitjans de comunicació s'està fent també una tasca per intentar això, posar en valor el bosc, aquest patrimoni que tenim?

Jo crec que sí, i ara no és per voler quedar bé amb el Francesc, però el Francesc fa anys, el vostre programa també, tu també, que esteu mirant de posar aquest sentit comú, aquest coneixement bàsic. Que una bona conservació del medi natural pot anar lligada, i de fet ha d'anar lligada, a una gestió del paisatge, tant del forestal com de l'agrari ben feta. I bé, sí que penso que tenim molt canvi a recórrer per davant. També, potser posant la mirada als darrers dos anys, veig una millora significativa en diferents àmbits. Jo crec que. I potser també la magnitud de l'esclatallada que estem rebent aquests darrers anys també està fent que això arribi al pis de dalt, tant públic com privat. I escolti, però alguna cosa haurem de fer, no? I això sembla que ha vingut aquí per quedar-se i que té una magnitud. Per exemple, aquests incendis a prop de Capitals, de tota la zona de Madrid aquest estiu. A Bordeus, que gairebé han d'evacuar la ciutat. Clar, l'any passat, que ja va ser totalment fora de corminjos a nivell europeu, doncs això està fent que aquesta idea que cal adaptar el territori a aquesta tendència climàtica de manera intel·ligent i fer-ho perquè, a més, doncs. Puguem conservar els valors que hi ha i el benestar de la gent es pugui acomodar el millor possible, doncs és un gran projecte, perquè al final nosaltres també ho analitzem molt en l'impacte en vides humanes, en estrès de la gent evacuada, aquest. Aquest estiu s'han evacuat 400.000 persones a Europa, que es veu que això no passava des de la Segona Guerra Mundial. El tema dels fums, aquests fums que de vegades t'aixeques un matí a l'estiu i dius, que estigui una olor a sucarrat, i ve igual de 50, 100 quilòmetres. L'any 23, els incendis de Canadà generaven calitja als Pirineus.

En aquest sentit, amb tot això que estàs explicant, creus que la gent pot passar d'ignorar el bosc a tenir-li por?

Jo penso que la gent pot passar a entendre que el bosc és una cosa que hem de cuidar i que hem de gestionar. I això no vol dir que no puguem tenir un munt d'espais protegits, de parcs, d'un gran capital de biodiversitat que hi ha al nostre país i més enllà. Però sí que l'hem d'adaptar a aquesta tendència climàtica que hi ha, començant per les interfaces urbano-forestals a les urbanitzacions, als pobles, creant estructures de paisatge que ajudin els bombers també a poder contenir aquests grans incendis i després, en gran general, el gran projecte de reactivar la gestió climàtica. La gestió forestal i agroforestal, vinculant-la a aquesta bioeconomia, a aquestes canals de valor de la construcció amb fusta, de recuperar activitat agrària, l'agroforesteria, tema de tòfona, cuidar les vinyes, posar fruites. Veig que no parles de l'aprofitament energètic.

Què n'opines de la biomassa forestal?

No, la biomasa forestal és també una part important, perquè tinguem en compte de tota la fusta que està a Catalunya, quan la portes hi ha una serradura, el 50% va cap a fusta de serra, l'altre ja, els costers, etcètera, ja és subproducte, almenys la meitat, i després, més endavant, a la segona i tercera transformació, és producte que pot anar cap a l'energia renovable, la fusta més petita que ja pot anar directament aquí, generar calor, fer projectes de xarxes de calor, de calderes, sobretot en zones on cala energia tèrmica, xarxes de calor, sí senyor. Sí, sí, de fet existeixen. Això és una manera molt bona de fer energies renovables, si estàs reemplaçant gas, gas, gasoil, doncs és una bona opció, te'n deixes a patxar de neutre. Absolutament. Un complement. I alhora és un bon activador que. Et facilita també que la fusta de serra i que la gestió de bosc més ampli es pugui generalitzar més. A més, nosaltres el que fem en un projecte important que hem llançat els darrers dos o tres anys, que es diu el Hub Forestal, és realment, a part d'aquesta fusta de trituració per energia, la portem cap a l'itinerari químic de la piròlisi, de poder generar biochar, de poder generar lignines, de poder generar tot un conjunt de productes químics que tenen i poden generar un valor afegit important. Això no està al mercat, com ja està en les cases de fusta laminada creuada, de CLT, totalment, però.

Que ens fa, per exemple, fustes boix.

Exacte, exacte, sí. Aquí anava a parar. Ara s'està posant ja en marxa, s'està consolidant l'arrencada d'un gran projecte de. De construir a nivell industrial en origen i que després muntes la casa d'estir de manera mil·limètrica com un Lego, això que ja ho feia també una altra empresa real,

Fusta Sebastià. Sí, Sebastià, que el vàrem entrevistar en el seu moment i ens recordava d'aquelles construccions a l'època dels vikings de Fusta. Que eren absolutament estables i confortables. Sí, que tenien mil anys i eren de fusta, o són de fusta. Sí, exacte.

Doncs ara això ja és una realitat. De fet, el principal prescriptor d'aquest tipus d'edificis a nivell estatal és Barcelona, l'area metropolitana. Ara la diferència és que ho podrem començar a cobrir cada cop més amb fusta pròpia, perquè abans ens venia de País Basc, d'Àustria o de Galícia, que bé, ja està bé que es faci de fusta, però si es fa amb la fusta i donem sortida a la nostra gestió, doncs encara millor en la proporció que pugui ser. Sí, que tot això. Tot això és la dinàmica que hem de generar. Nosaltres també estem treballant molt en construir un model financer al darrere de tot aquest escalat de la gestió. És a dir, l'àmbit públic a nivell normatiu i d'ajuts, etcètera, és molt important per promoure, per ser precursor d'aquest canvi, però després necessitem el sector privat, aquests projectes de bioeconomia que molt bé deien valoritzen la gestió i la poden fer més viable, I després, també, que es pugui invertir en grans extensions de territori, en reactivar-les, això també implica el tema de les assegurances. És a dir, a nivell d'inversió, tu si penses en adquirir un bé rellevant, un cotxe, un pis, oi que l'assegurem? Així com les assegurances agràries estan més generalitzades, estem molt en com crear un model econòmic que incorpori el risc i la passió climàtica de les grans masses forestals i dels edificis que hi són perquè es pugui també generalitzar un model econòmic que pugui absorbir els impactes que tindrà el canvi climàtic i que combinat amb aquesta bioeconomia i amb aquest marc públic-privat d'inversió faci l'escalat i faci atractiu, a la fi, atractiu invertir en restaurar, en regenerar territori. Toni, parlaves precisament

de la bioeconomia i has posat exemples sobre la taula. Has parlat de la lignina. De la lignina en vàrem parlar aquí en una de les entrevistes que feien tapes de vàter, bàsicament. Sí, acabar, crec, per la fàbrica Roca. I el químic que ens va venir ens feia aquesta consideració, diu, no, no, és que plàstic també el traiem del bosc, de la lignina. Dic, perdona, com? No, plàstic és una condició del material.

És un dels polímers més estables. Això mateix.

En els que treballen. Aleshores, a partir d'aquí, el món està inundat del consum d'envasos d'un sol ús per tot arreu. De petroli. De petroli, sempre aquest plàstic, traient-lo del petroli, però clar, els plàstics els podem treure també. Del bosc. Del bosc, exacte. Exacte, exacte. Aquest és un recurs. Imagina't anar a buscar el pernil dolç, aquell envasat, que jo aquesta enquesta la faig quan faig xerrades a la gent. Dic, aquí, quanta gent compra el pernil dolç, quan parlo, potser, de residus o així. El tall o envasat. Ja queda poquíssima gent que el compri el tall. Esperar-se a la cercoteria de Manatanda, això és del segle XVIII. Del segle XVIII, no, de quan els dinosaures menjaven herbes i feien pernil amb les seves cuixes. Però a partir d'aquí veurem el bosc fent envasos.

Ens ha de portar cap aquí, sí o sí, al camí, al sentit comú. És que el sentit comú, sentit comú. Els químics, nosaltres tenim aquí tot un departament de química de la fusta, que sovint la gent es sorprès, què és això de la química de la fusta? Mira, la fusta és cel·lulosa, hemicel·lulosa, i lignina, i lignina. I aleshores ells ens diuen, tot el que es fa amb base de petroli a les refineries, Bàsicament, tot es pot fer en base bio. I aquests productes de plàstic, on ja en parlàvem, de carrosseries de cotxes, de les pantalles dels ordinadors, És a dir, múltiples utensilis que es poden fer amb la lignina de la fusta, després amb les fibres de fusta es genera tèxtil, ja és una realitat. Hi ha un producte que es diu Tencel, sobretot per la roba dels nens, que transpira molt bé, que ja fa anys que es produeix. És a dir, hi ha fins i tot temes de química verda, de. Productes molt refinats del valor. Estem nosaltres amb aquest projecte que he dit de preindustrial del camp forestal, com valoritzem al màxim la gestió forestal i la fusta del país, anant i treballant de primera mà, apostant amb els de la construcció, amb en Sebastià, amb en Boix, i amb tot, empreses de química, tema de plantes aromàtiques medicinals o l'agroforesteria, doncs de cultius que tu quan recuperis zones abandonades amb tòfona, amb el tema del pinyó, per exemple, que ara mira, ara venen els panellets, si te'n vas a una pastisseria bona i t'agraden els panellets que tenen aquell aroma de pinyó bo nostre, no del xinès, No,

el xinès és molt pla. No té aquest aroma, no és el mediterrani. Bé, que vull creure que en origen deu tenir una mica més d'aroma, el que passa és que, clar,

no posis uns pinyors en uns contenidors. A mi em van donar, vaig a la Bisbal, em van donar un bisbalenc,

que és una pastisseria. Sí, home, és un clàssic del, com se'n diu la pastisseria?

Sants, la pastisseria Sants. Allà fan un rus que se't cauen les llàgrimes, també.

Un dia hi vaig dir el noto una mica i després vaig veure que la meitat havien fet servir pinyons als altres això té un valor i ho hem de capitalitzar en local l'estiu que ens ha caigut ha sigut ha marcat uns precedents és a dir. Jo no recordava i suposo que tota l'altra gent que ens ha escoltat tan seguit tota l'estona nosaltres que estem aquí a Solsona que pots entendre que és com un prepirineu 600 metres, 600 estats que a la nit habitualment es dormia a la nit habitualment pots dormir però cada dia al migdia més de 30 graus cada dia, sense parar una dada de calor, la 1, la 2, la 3, la 4 i dius un dia, jo això de veritat parlava amb els nostres companys de la part de micologia. Aquest any la producció de bolets és gairebé nula, perquè el que és clau és que plogui agost, setembre, octubre, doncs no ha plogut, hi ha hagut un munt de sequera i hi ha poquíssima producció, de fet les empreses de comercialització no estan. Comercialitzant, el que dèiem de la gestió forestal, hi ha hagut 123 dies d'alerta i de prohibició de treballs agraris o forestals per risc d'incendis, 123 dies d'alpha 3 o 4 que han impedit fer un munt de gestió agrària. Una tercera part de l'any. Sí, sí, de l'estiu, totalment condicionat. Aleshores, qui no s'adoni que aquest canvi, aquesta tendència climàtica és una realitat que ja està impactant a múltiples nivells al pis de dalt, doncs és perquè no ho vol veure, no? I ens hem de posar el màxim d'intensitat en

transformar tot això. Doncs anem a aquesta fotografia. Ja ho he dit al començar. Fins a març del 2025, una sequera bestial. Milers d'arbres o morts o tocats. Arriben unes pluges miraculoses que, com altres situacions de sequera, ens omplen de cop i volta pantant, reguen el país, ens omplen a cuífers? I arriba un estiu, el de l'any passat, en què passem d'unes pluges bestials a un mes de juny sense precedents, juny del 25. Va batre tots els rècords esperables amb una calor bestial, sense pluja, a les portes de l'estiu. Arriba un hivern al passat, rècord de pluja, després d'un estiu crític com el del 2025. I ara, el febrer passat, rècord de calor, només com el febrer, rècords de calor a l'abril. Un maig en què comença la calor ja sostinguda, que deies, des del 20 de maig del 26 fins ara. El setembre. Fins ara mateix, sí. Fins al setembre, sobretot, la desbocada, però Déu n'hi do aquest octubre. Els arbres, pobrets, com s'ho estan fent? Què els hi està passant? Què esteu observant?

No, en tot aquest itinerari temporal que has mostrat i aquestes pujades i baixades extremes, doncs, òbviament, hi ha hagut mortalitat fora de la normalitat. Ens queden quatre minutets. Per sequera, afectacions molt clares, veus allò, aquesta superdecaigut al bosc, hem vist tots aquests pantans que estaven buits. És veritat que la vegetació mediterrània, sobretot en zones més àrides, té una capacitat d'adaptació, però en moltes zones. És veritat que amb aquests extrems que hem tingut hi ha unes clapes, hi ha una mortalitat fora del comú i l'altra cosa que està passant, òbviament, és que la transició, quan hi ha aquestes perturbacions, la transició de que la presència d'unes espècies es vagi modificant i vagin entrant d'altres que són més competitives, etcètera, també s'anirà accelerant. Però, a la fi, vegetació més estressada. Més seca, i això alimenta també la tormenta perfecta d'incendis, com bé saps, amb els vents, amb vegetació seca, i quan hi ha temperatura molt alta seguida, humitat baixa, etc. Aleshores, què podem fer? A part d'intentar mitigar el clima el més que puguem, adaptar el paisatge de la manera que la ciència, el coneixement ens diu, i fer-ho a un ritme. Fora de l'estàndard que teníem al cap. És a dir, el canvi climàtic porta la tendència que porta, doncs hem de fer un programa, i de fet a nivell de govern ho estem treballant durant el darrer any, doncs un escalat tant de la prevenció d'incendis, franges de les urbanitzacions, estructures de separació de macissos, d'eixos de confinament, etcètera, i després generalitzar aquesta gestió forestal d'arreu del país mitjançant bioeconomia, mitjançant ajuts. Hem de fer una escalada, i això inclou no només el sector públic, sinó el sector privat i la pròpia societat en conjunt, per posar el territori al dia. Si no, doncs el canvi climàtic i la tendència ja ens està mostrant molt clarament, tant a l'estiu com després amb les pluges, etcètera, que ens venen, quina és la gestió que fa per si sola.

Perfecte, doncs arribem als 30 minuts, pràcticament, i Toni Tresovares, l'heu escoltat, és el director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, situat, ja m'hem explicat a Solsona, 230 persones, si no recordo malament. Treballant de diferents àmbits. També ho has anat explicant. Micologia, química, etcètera,

etcètera, etcètera. Sí, és molt variat. Tenim un gran equip de biodiversitat, de silvicultura, de la bioeconomia, de la química, de la construcció en fusta, la mecanització. Això no ho hem dit, però també és molt important. Hem d'innovar en com mecanitzar i en com formar els treballadors del bosc. Hem de tornar a crear un sector de gestió. Tampoc hem.

I això jo crec que és important. A qui pertany el CTFC? És a dir, és com l'IRTA? És com l'Agència de Residus? O és una empresa pública? És una empresa mixta?

L'IRTA és un centre de la xarxa de centres de recerca de la Generalitat, de centres cerca. I està presidit per la Generalitat. Normalment estem adscrits al Departament que té la competència en gestió forestal, avui dia és el Departament d'Agricultura. Som a nivell de formatge institucional molt semblant

al que seria l'IRTA. Magnífic. Doncs, Toni Tresobares, des d'aquí una abraçada i endavant, i sentir el que esteu fent ens dona forces, ens dona esperança. I l'enhorabona i que

continuïm fent aquest esforç, que sé que és un esforç de divulgació, perquè és una feina molt important.

I sentir que sou puntal i ens sona Fustes Sebastia, Fustes Boix, etcètera, il·lusiona, il·lusiona. Gràcies, Toni. Gràcies, Toni.

Un plaer, com sempre. Adéu.