La gestió sostenible dels boscos, clau per preservar la biodiversitat i afrontar el canvi climàtic

Catalunya Ràdio. Catalunya Áudio. Som podcast. Green Meteo Mauri. Amb Francesc Mauri.

15 d'octubre, 656 programes. Obrim, i ho fem, obrirem amb Green Mobilitat. Camions sense ajudes, també els autocars. Mobilitat, empresa i comerç a triple plus. Els costos del canvi climàtic es disparen arreu. A Green Yara, Triple Plus, Ciutat i Consum responsable, la novena acció de platges metropolitanes. I a l'entrevista a Green anirem de boscos. Parlarem amb el director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, situat a Solsona, l'Antoni Tresobares. Tot això, com sempre, en aquest Green Meteo Mauri que comença tot seguit. Quin temps ha fet? Bé, avui el més destacat no és quin temps ha fet, sinó el temps que farà, perquè els últims vuit dies l'estabilitat ha anat guanyant terreny, hem tingut boires, hem tingut unes nits una mica fresques, no cap cosa de l'altre món, evidentment en alguns racons pirinencs sí, I bé, en definitiva, el domini no tan sols de les boires matinals en alguns punts, no gaire persistents, més aviat poc persistents, i la presència de núvols baixos, fins i tot amb algun petit ruixat, han estat els protagonistes. Tan localitzats i tan locals focalitzats aquests roixats que al començar la setmana a l'aeroport del Prat van caure més de 20 litres per metre quadrat i al municipi del Prat 37 amb gotallades locals al voltant mentre cap indret de Catalunya més queia una gota. Són aquests roixats d'aquesta època.

Green Mobilitat, amb el patrocini de Port de Barcelona.

Camions sense ajudes.

Aquest és el que denuncia l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions, l'AMFAC, diu que el ritme d'implantació dels vehicles elèctrics al sector del transport per carretera, Espanya trigarà 50 anys, 50 anys. Per això ho diu l'AMFAC.

Però ho diu amb dades. Va, no en tenen ni idea. Bueno, en tot cas. Ja està. Parlem del temps. No, José Luis, ara, perquè jo soc perillós i tu i jo ens podem animar aquí a parlar del sexe dels àngels. No és el cas. Jo m'he trobat molts anys amb. Amb l'enfac? No, ja no tant amb l'enfac, però estadístiques oficials a Catalunya d'això no arrenca, això no arrenca, això no arrenca. I després, bé, ja estem al 22% de vendes no de camions, de cotxes, i pujant, i el dièsel està mort, desaparegut, i la benzina gairebé. Gairebé, excepte l'híbrid, que és benzina, amb aquest plus. Aleshores, a partir d'aquí, veient el que és l'explosió econòmica dels beneficis d'un vehicle elèctric, i alguns hem fet entrevistes, jo aquestes dades no les veig, tu, per enlloc. Però.

Endavant. El que diu és que els objectius que tenim, que té a sobre la taula aquest pla que té de compliment els objectius de l'UE que té Espanya, trigarà 50 anys a assolir els del 2030. És a dir, que el 2076 estarà en els nivells que li demana el 2030. Aquesta és la conclusió que fa l'enfac i diu que. Bueno, nosaltres podem dubtar d'aquestes dades.

L'enfac ha mirat els preus del gasoil a les benzineres? No ho sé, però és que jo crec que

el que diu és que necessiten més ajuts. És a dir, que el sector del camió. I fins i tot de l'autobús està abandonat per les autoritats. Absolutament d'acord.

O sigui, el titular és boníssim i el que planteges. Jo només et discutia aquell punt, però efectivament camions i sobretot autobusos autobusos? Semblem el Sudán en nivell d'implantació d'elèctrics.

Diu que la quota d'electrificació que diuen ells del mercat de vehicles industrials a Espanya es situa en l'1,6%. Que està 10 punts per sobre de la mitjana europea. En el segment de camions de més de 16 tones, la proporció encara és més baixa, un insignificant 0,4. I aquesta patronal que agrupa, no ens oblidem, més del 90% del parc de vehicles passants dedicat al transport de mercaderies i passatgers, és a dir, que poca broma. Una altra cosa és que estiguem d'acord amb ells, però són representatius del sector. Diu que la patronal estima que per canviar aquesta tendència que implica que Espanya no assolirà aquests objectius, calen dues condicions essencials. Un, augment d'ajudes a la compra. Completament d'acord. És a dir, un camioner que vol fer números, no sé, els costos d'un camió, però crec que estan per sobre de, no sé, 100, 150, 150.000 euros, un camió nou d'aquests. Vam tenir, te'n recordes? Jo et diria entre 150 i 200 mil. Vam tenir, te'n recordes, una persona que ens va venir que tenia una flota de camions i que deia que ell estava comprant. Gabriel Bernal, de Trans Bernal. Demana això, el sector fa 3 anys que no té un programa específic, com sí que el tenim pels turismes, i després una xarxa de recàrrega adaptada a la demanda del sector. Segons l'AMFAC, dels 1.522 punts de recàrrega superiors a 350 kW, només 24 compleixen els requisits tècnics i d'accessibilitat pels camions i autobusos. La fotografia que acompanyava aquesta nota de premsa era brutal. Perquè és que el camió arribava desesperat, el poc camió elèctric que hi ha en aquest país.

I no hi cabia. És molt fort. És molt fort. Però és que això passa amb alguns cotxes. El pintat del punt de càrrega, on el situen, el pintat de les línies, etc. Jo, de veritat. Ja els ha fet.

Per què no es posen d'acord, fabricants i. És com si els sortidors de la benzina no arribessin

al dipòsit del cotxe. Bé, perquè les persones que ho fan no en saben. Directament, no en saben perquè potser alguna persona que diu, no, jo soc l'expert de mobilitat del meu municipi, d'acord? Però aquella persona o no ha tingut experiència o no ha tingut formació, i ve algú i li diu, mira, et posaré uns carregadors, fem així, no es preocupa de res més. Ah, No té en compte que. Vés a buscar algú que en sàpiga, perquè ningú sap de tot. Ni tu, ni jo, etc. Però hi ha nyaps tan espectaculars que diàriament.

Ells demanen punts de recàrrega de 800 i de 1.200 kW de potència que a Espanya en aquests moments hi ha 3. No 3.000, 3 unitats.

De 1.000, jo diria que no n'hi ha cap. I ara, per exemple, crec que a Sabratislava se n'ha inaugurat un de 1.200, que és. Un trono, és gairebé una central

nuclear directa. Per carregar un autobús o per carregar un camió, de gran tonatge. Estem d'acord que estan abandonats, aquest sector, i estem d'acord que, mentre no parlem del transport per carretera, parlar de l'electrificació de l'automoció és absurd. Perquè nosaltres som. Recorda el que deia el transvernal,

el Gabriel Bernal, diu que un camió són 110 vehicles. Ja m'ho has dit tot. Imagina't.

Per això aquest plan de l'enfac, perquè no és. S'hauria d'atendre. Saps què passa?

Que hi ha qui té interès en perpetuar. Ah, no, clar, el model, clar, evidentment. Com pot ser que a Catalunya hi hagi 12.000 carregadors. A Catalunya n'hi ha 12.000. En realitat n'hi ha 18.000. 6.000 no funcionen bé o no estan engegats. 12.000. N'hi ha molts que són absolutament lents i que no són per anar en ruta. I d'obsolets, d'una primera fornada. Però n'hi ha 12.000. Quants carregadors té els 350 quilòmetres, t'ho dic de memòria, potser són una mica menys, de l'AP-7? Quants n'hi ha a tota l'AP-7 d'aquests 12.000? Digues-ho amb la xifra. No ho sé. A tota l'AP-7, 16.

Però qui està planificant aquesta xarxa que és fonamental?

Entra a cada àrea de servei i mira el gestor. M'entens? Terrible. Sí, sí.

Empresa Green, on ens portes? Fixa't en l'informe que

Empresa Green, on ens portes? Fixa't en l'informe que ha fet una de les principals empreses del món, el gegant de les reassegurances Swiss Re, que acaba de fer una alerta, emet un SOS, sobre les amenaces econòmiques, en aquest cas, del canvi climàtic. I que, a més a més, diu en aquest informe que l'impacte sobre l'economia ha estat infravalorat. No és la primera gran companyia i la primera gran institució que diu que hi ha hagut una errada a l'hora de valorar tant, no sé si estàs d'acord, tant la velocitat com l'impacte que està tenint la crisi climàtica. Ja saps que els models que fan A mi això sempre m'ha cridat l'atenció, els informes de l'IPCC, els informes. D'avaluació sempre tenen diferents models comencen per l'A de l'A1 a l'A5 van dels més conservadors que diríem els pictorians que diuen no, no, això no passarem de 2,5 3 graus i els escenaris que ens bellugarem serà aquest i els impactes seran aquests i és un escenari que ja t'ho compro on s'ha de signar aquests són els de l'A1. I després hi ha els punquis de la 5, que són gent que rebenta tots els informes d'evolució, perquè presenta unes dades i presenta uns models i uns escenaris. Que són rigorosos, igual que els seus companys, l'únic que és que en comptes d'atendre a les casuístiques més lleus, més moderades, del bàndol de pronòstics agafen els més més marcats. I que són aquests que anuncien 6 graus a finals de segle i que dius, però on va aquesta gent? Bueno, on va, on va, però. Ja estem a dos graus, ja gairebé tots els I el Mediterrània

pràcticament a dos i mig. Això va més ràpid del que pensàvem, estem a 2026. Recorda que va estar amb nosaltres en aquesta taula quan vàrem valorar aquella situació de pluges dels primers dies d'octubre, que si es podia formar un cicló tropical, etc. I Javier Martín Vide va seure aquí, vàrem tenir altres persones en línia digital de primer ordre, Carlo Bontempo, Juanjo Jesús González Alemán i el Santi Sagalà. I recorda el Javier Martín Vide, que deia a partir del 2015 hi ha un esglaó que s'observa, un trencament, un. Abrupta l'ascens i el 2022 ja ho remata a gol és a dir el 2022-2023 ja van ser dos anys molt crítics amb dos estius infernals a Europa és la primera vegada el 2022 que a Londres la ciutat arriba als 40 graus i aquest any ha tornat a passar i mira el que m'estàs dient

això que m'estàs dient és molt interessant perquè jo alguna vegada t'ho havia comentat fora micro. Que si alguna cosa jo he tingut de reserva amb el professor Martín Vide, que és el meu amic personal, és a dir, amic de la família i amic meu, és que sempre el Javier estaria a l'au, el que ens entenguem.

Sí, sempre a la prudència. Estaria a l'au. La prudència sempre científica.

Sí, però els dos informes que va fer pel CATS dels efectes del canvi climàtic a Catalunya. Ell sempre va tirar cap als escenaris de la U. En aquest cas, el Bon Tempo és més a 5. Recorda que en aquella entrevista, que això mai se m'oblidarà, perquè ja ho havíem sentit moltes vegades, aquest claim, aquest lema, aquest aforisme, aquest adagio ja l'havíem sentit moltes vegades, però he dit per una persona com el Carlo Bon Tempo, responsable de l'àrea de canvi climàtic de Copernicus, a mi em va deixar clavat, sobretot, jo crec que ell no va ser conscient, com que té aquesta cosa dels idiomes i de la.

Sí, té aquesta barreja, parla tants idiomes, català, castellà, italià, anglès, alemany, francès.

Això ho has contat en algun lloc científic, perquè si no ho has dit va dir, aquest estiu, aquest estiu que acabem de passar, és el més fresc. No, va dir, el 2030 direm, us en recordeu de lo bé que estàvem l'estiu del 2026? Jo, jo. Va dir això? Sí, no, no, no. No t'agostes que estiguis d'acord. Clar, ell. Que jo tampoc estic d'acord. Jo no hi estic d'acord. Jo tampoc, jo tampoc.

És a dir, la variabilitat climàtica té la força de presentar-nos en el futur alguns moments en què pensem, bueno, no n'hi havia per tant, fixa-t'hi, ara ha afloixat, que bé que estem. Forma part d'aquesta variabilitat climàtica que al final aquesta maquinària de l'escalfament també injecta dinamisme, no cal dir-ho, explosiu, però en definitiva els vasos comunicants. De la circulació atmosfèrica general ens portaran segur a moments àlgids i a moments de fall.

No ens quedarà temps per parlar de l'empresa, però deixem que remati, perquè ja farem aquesta peça fora. Crec que el que estem dient és molt important. Perquè hi ha moltes vegades que el públic en general davant d'un prescriptor, d'un home del temps o una dona del temps. Aquí serien la Gemma, l'Eloi, el Dani i tu té diferents no sé si estàs d'acord amb mi diferents percepcions en funció del posat que vosaltres li doneu del toque personal et poso

l'exemple sequera es buiden els pantans. Algunes persones, fins i tot alguns companys meus, van dir no tornarem a beure mai més els pantans plens. Jo, amb el meu bagatge que tu també tens i que, mira, et dona algun avantatge, vaig pensar, no, la variabilitat intrínseca mediterrània que continua imperant, imperant, bueno, la natural ja no impera, però en definitiva hi és, ens portarà episodis extrems que ens ompliran els pantans de cop. I això va passar, no perquè jo sigui un gurú, sinó perquè he viscut tres sequeres a la meva vida professional. 89, 90, 91, la del 6-7, això mateix, i després la recent. Aleshores, Bueno, al final, aquest dinamisme explosiu del clima et pot portar sorpreses. I escolta'm, venim d'on venim i que no tinguem 10 dies a Catalunya que ens portin la nevada dels pingüins desfilant per la Rambla de Barcelona, perquè els extrems hi poden ser.

Bueno, aquell pingüins a la portada que vaig escriure i que tu vas prologar. Sí, senyor. Aquell escenari, jo no el descarto. Aquell escenari me'l va descriure perfectament el Josep Enric Llevot. I em va dir, això pot passar. I jo t'ho vaig explicar.

Ara, després, tu fas els números de tot l'any i surten rostits, no? Surten més calents que el pal del xorrero.

Però molts oients de Catalunya Ràdio i espectadors de TV3 tenen aquesta percepció de que. T'ho dic perquè jo ho veig, o sigui, amb els meus companys que m'avisen i em diuen, escolta, el Dani diu una cosa, l'Eloi diu una altra, l'Engema diu una altra, el Francesc diu una altra I els metges què diuen? Si obrim el bànnol i anem a nivell estatal, és que no té res a veure davant d'un fenomen el pronòstic que fa el Mario Picasso amb el que fa el Jacob Petrus, o el que fa el José Miguel Viñas.

Som gent de ciència. Totalment. A partir d'aquí, la ciència. Pot tenir uns marcs d'acord, lògic, perquè dos i dos poden ser quatre, però després hi ha els matisos personals. I això és molt important, Francesc. I enriquidor. O la vida en general jo crec que sí i a més

a més s'han de posar en valor aquests matisos

personals imprescindibles perquè si no acabarem

plans tots plegats és la nota de marca d'un gran metròleg i d'un gran home del temps i un gran amic dels dos que és l'Alfred Rodríguez Picó ell sempre confia en la seva intuïció també

hi ha de ser clar que sí, és fonamental.

Llar A+, ciutat i consum responsable. Vinga, Llar A+, consum responsable, José Luis, anem cap a la platja, encara que pugui semblar un contrasentit.

No, jo soc un defensor de les platges com a ecosistema obert. És més, quan hi ha biodiversitat associada a les platges i quan es gaudeix de les platges, de la natura vinculada a les platges, és a la tardor i l'hivern. A la primavera ja comença la festa i l'estiu millor. Els que ens estimem la platja com a ecosistema,

millor anir a acostar-nos-hi. És curiós, perquè bé, curiós no. A la primavera hi ha el despertar de l'hivern, i per tant hi ha unes ganes de platja, de seguida hi ha gent a la platja, encara que l'aigua pugui ser gelada. A la tardor l'aigua és infinitament més favorable de temperatura, molt més que a principis de juny, per exemple, o finals de maig, i en canvi.

No hi ha aquest hàbit social, perquè sempre hi ha algú a la platja, com a mínim els que vivim al costat ho veiem.

L'àrea metropolitana de Barcelona hi és a tot arreu, a l'entorn de 36 municipis. La Núria Matxuca, no sé si freqüentes molt la platja o no, fora d'època. Bona tarda.

Bona tarda, sí, sí, i tant, soc molt de platja, jo.

Molt bé. Núria Machuca, recordem-ho, és responsable de projectes de dinamització de parcs i platges d'àrea metropolitana de Barcelona. I aquest cap de setmana, novament, tenim la novena edició, tenim una de les edicions de l'acció de platges MET. Explica'ns, després comentarem el tema de la previsió del temps, explica'ns què fareu.

Doncs mira, aquesta és una jornada que relacionem amb la gestió integral que fem de les platges metropolitanes, el Servei de Parts i Platges de l'EMB. Gestionem les platges, el que és la sorra, des de Castelldefels fins a Montgat, i el que volem amb aquesta jornada és precisament el que comentàveu ara, és mostrar les platges com a espais de natura, que també són espais de biodiversitat i que en el dia a dia de la gestió ens trobem uns quants reptes que volem posar de manifest i sensibilitzar la ciutadania.

Escolta'm, Cap de setmana amb una situació de pluges que probablement ens visiti a última hora de dissabte. Per tant, si no hi ha novetat, respectaria dissabte, però que pot ser molt passada per aigua diumenge. Entenc, per tant, que tot plegat condicionarà.

I tant, estem molt pendents de la meteorologia i estem treballant amb els municipis, prenent decisions, i jo el que recomanaria és estar molt pendents dels nostres perfils d'Instagram, de parts platges AMB i Jogatec Ambientals, perquè anirem actualitzant la situació.

Perfecte. Escolta'm, clar, José Luis, les dunes. Ara diré, i quatre arbots, ara ho dic allò amb el llenguatge. Ui, ui, ui, que ja m'estàs posant. No, no, però.

No, perquè és el comentari típic dels veïns del meu entorn, quan baixem a la platja i veuen els esforços que estan fent, per exemple, l'Ajuntament de Vilassar, l'Ajuntament de Premià, l'Ajuntament de Cabrera, per intentar recuperar. Aquesta façana litoral primitiva, que era la façana d'una comarca que se'n diu el Maresme, que no tenim ni una de Maresmes, intentant recuperar aquest patrimoni que ho és, aquest patrimoni natural, i diuen exactament el que tu dius. Què és això dels herbots? Per què ens en fem. Ah, que els treguin tots, els treguin tots. Fa lleig, fa lleig. No són herbots, són espècies endèmiques en perill d'extinció, moltes d'elles. Núria.

Exactament, nosaltres també tenim aquest treball. Des de fa uns quants anys estem regenerant els espais donars a les platges metropolitanes i els estem preservant amb pelicordes, estem fent una retirada de plantes invasores. Estem fent plantació d'espècies autòctones perquè creiem que s'ha de restaurar aquesta biodiversitat per tornar la natura a les platges i també perquè és una gran defensa amb aquest gran fenomen que ens està afectant, que és la regressió. Aquesta pèrdua de sorra ens està fent perdre fins i tot, en molts casos, platges senceres. I els espais donars ens estan ajudant molt amb això. I això ho fem amb la participació de la ciutadania i amb la sensibilització, perquè precisament per trencar aquesta imatge d'aquests servots, fem activitats per explicar què són aquestes herbes, per què serveixen, com ens ajuden i els seus valors ecosistèmics.

Molt bé, magnífica feina. Unes dones.

I uns herbots, unes herbes endèmiques, una vegetació que ajuda a fixar, que ajuda. És el que ha dit exactament la Núria. Clar, a conservar. És a dir, que aquella idea també, Núria, de passar maquinària constantment, posar el tractor, etcètera, etcètera, de vegades pot ser contraproduent.

El que ens estem trobant és que en aquests darrers anys estem canviant totalment la gestió. Estem adaptant-nos a les noves circumstàncies. Les passades en màquina s'han eliminat en molts casos. La neteja en molts casos també és manual per respectar els ecosistemes, amb qüestions també de mobiliari, etc. perquè al final hem de compatibilitzar tot això amb l'ús social de les platges. Doncs també estem fent elements que siguin mòbils, que es puguin posar i treure de seguida a la que comencen els temporals, per no perdre també diners públics amb tota aquesta infraestructura. Bueno, és bellugar-te i bellugar la gestió de dalt a baix, de tal manera que ens adaptem a les noves circumstàncies que ens està plantejant aquest canvi climàtic.

Ballogar-se i adaptar-se, que és el que fareu aquest cap de setmana, evidentment, en funció d'aquestes previsions del temps, sembla més sòlid i més consistent, com dèiem el dissabte, per poder gaudir de les platges. El diumenge, ara per ara, no ho sembla. Dic ara per ara, però ho has dit molt bé, informar-vos regularment, perquè això pot canviar. Entenc que no s'ha d'inscriure, ens presentem a les diferents platges, alguns indrets en concret, i hi haurà aquesta barreja de binomi de sensibilització, aprenentatge i educació ambiental, no? Exacte.

Tots els municipis del litoral, són vuit municipis de Castelldefels a Montgat, s'han volgut sumar d'una manera o una altra. En molts casos les propostes venen de les jogateques ambientals, que són projectes educatius amb família que tenim. Sí, n'hem parlat. Sí, tots sense inscripció, excepte a Badalona, que no tenen jogateca ambiental però tenen l'escola del mar i farem un taller de plàcton. En aquest cas, el taller és a l'interior de l'Escola del Mar i aquesta sí que necessita inscripció al Museu de Ciències Naturals perquè és una activitat també que està inclosa dintre del XX cicle d'activitats, els Parcs, Platges i Rius, que fem amb el Museu de Ciències Naturals, i la inscripció es fa des d'allà. És l'única que necessita. La resta és de lliure participació, només t'has de presentar i tenir moltes ganes de participar. Perfecte.

Doncs escolta'm, Núria, ens hem menjat no els sis minuts, sinó els nou que portem, i per tant deixem aquí. I sobretot, sobretot, sobretot, que tingueu sort que la meteorologia sigui mínimament invasiva. En la mesura del possible, com a mínim dissabte, diumenge, a veure, a veure què acaba passant. A veure què passarà. Molt bé, moltes gràcies. Vinga, molta sort. Adéu-siau.

Adéu. Fins la propera, adéu.

Anem a l'entrevista, José Luis. I avui ens anem al bosc. Avui anem al bosc. Ara feia dies que no anàvem al bosc.

Mira que aquest programa és molt forestal. Molt. El que passa. Des dels inicis. Sí que és veritat que

estem molt escurats, escurats, inclinats, escurats no de buits, sinó inclinats molt cap a l'energia. Darrerament jo ho reconec, però clar, és que. Tenim un panorama mundial, un escenari que han sortit també aquests personatges, etc. Però, evidentment, l'escalfament global, l'emergència climàtica.

Però fixa't, si parlem d'emergència, hem de parlar de boscos. De boscos, sí senyor. I d'aprofitament forestal, és a dir, imagina't si es comuniquen els temes.

Anem cap al cor de Catalunya, i mai millor dit, perquè Solsona pràcticament és el centre geogràfic de Catalunya. Pinos, concretament, és el centre geogràfic, però a tocar, evidentment, hi ha la capital, que és Solsona. I allà hi ha el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFC, que és dirigit pel Toni Trasobares. Toni, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta'm, m'agradaria, abans de situar una miqueta tot el que ha passat els darrers mesos, els darrers anys a nivell forestal, una miqueta la feina que feu en aquest consorci, que és un referent, i que esteu situats no a Barcelona, sinó en un indret que ens indica que hi ha més vida, més enllà de la metròpoli barcelonina. Antoni, què feu en aquest Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya?

El que fem principalment és ciència-recerca per generar coneixement contrastat, publicat a les revistes d'excel·lència científica en el nostre àmbit. I aquest coneixement que generem, que avui dia ja es desplega a nivell europeu, estem portant alguns dels projectes europeus més importants en prevenció d'incendis, en tema de cadenes de valor de gestió forestal, en gestió de boscos i aigües. La segona part, igual d'important del nostre objectiu, és transferir-lo a la pràctica, és facilitar que tant per l'itinerari públic com el privat aquest coneixement, aquestes solucions innovadores, es pugui transmetre a la pràctica i s'escali, que de vegades és el més complicat que les innovacions es puguin incorporar, ja sigui al mercat o ja sigui en pràctica. Generalitzada. Som unes 230 persones avui dia i. Déu-n'hi-do. Sí, sí, estem aquí al centre de Catalunya, com bé dius, a comarques, però som un centre de referència. Internacional i vivim al mig del tema principal que tractem, que és com podem gestionar, com podem adaptar el canvi climàtic als amplis paisatges agroforestals, no només al país, sinó generalitzat a Europa i més enllà. Que en les darreres dècades la població se n'ha anat a les zones més urbanes i hi ha uns reptes molt importants, com compaginar aquesta tendència climàtica amb el despoblament i com podem reactivar, com podem adaptar això al millor possible.

Entenc que explotar el bosc és conservar-lo.

Sí, explotar-lo o gestionar-lo.

Perdó, sí. La gestió forestal volies dir. La gestió forestal, no és.

Sí, sí, al final la terminologia.

Sí, sí, sí, la gestió en els diversos àmbits, des de l'explotació, bé, passant evidentment tots els àmbits de la silvicultura, etcètera, etcètera, però evidentment amb un element primordial que també és la conservació i el foment de la biodiversitat.

Exacte, una bona gestió forestal que va des d'una bona planificació, tu tens un gran paisatge i analitzes com el tens avui dia, com seria interessant modificar-lo, adaptar-lo, fer gestió forestal, recuperar zones de pastures o agrícoles. Com ho pots fer donant-hi també un. Un valor social i econòmic, és a dir, que hi hagi una viabilitat també de mercat, doncs al final tot això ben fet, amb una base tècnica contrastada i amb una bona alineació amb la gent que viu al territori i que fa la gestió, amb les empreses, amb el públic i el privat, doncs és conservar. És conservar el territori, el paisatge, incluint tot el que té, que és moltíssim, que és la biodiversitat, que és importantíssima, que és el tema de la gestió hídrica, que té molta implicació, com bé saps, en els propis boscos, I és la descarbonització de l'economia també. És a dir, una bona gestió forestal es pot alinear amb una línia que ja és una realitat, que és la de la construcció sostenible amb fusta, que és una manera molt important d'adaptar-nos i mitigar el canvi climàtic també. I és aquest reequilibri territorial. Si volem un país equilibrat, necessitem uns territoris, uns paisatges vius, ben gestionats i hem de recuperar aquesta activitat que en general s'ha desactivat i tenim molta zona de territori que hem de veure com la tornem a gestionar amb criteri i en traiem tot el valor, creem aquest valor també al territori. I alhora valoritzem també el capital propi que tenim en lloc de portar-lo des de l'altre racó del món, que no dic que no es pugui fer en alguns casos o que pugui passar, però. Sí, sí, sí, una cosa no treu l'altra. Exacte, però hauríem de mirar de capitalitzar la riquesa que tenim en lloc de tenir un 70% del territori o més diguéssim una mica a la seva lliure evolució, no?

Escolta'm, Toni, jo et volia agrair en primera persona els esforços que feu per transferir coneixement, els que intentem portar la cultura del bosc als mitjans de comunicació, els vostres informes, els vostres treballs són fonamentals. Això és una feina. Que la feu, que la feu molt bé, però que l'heu de continuar fent perquè la transferència de coneixement, com bé deies al principi, és fonamental. Però en aquest sentit, en el sentit del coneixement i de com vehicular aquest coneixement que vosaltres esteu adquirint a la societat. Estaries tocant amb mi que a nivell general, no parlo dels tècnics ni dels departaments ni de la governança, dic a nivell general, a nivell de carrer. Catalunya és un país de boscos sense cultura forestal?

Sí, encara preval aquesta dinàmica. És a dir, tenim una societat molt urbanitzada i fins i tot també la gent que està en els propis pobles, doncs de la manera que s'han tipificat certs conceptes i fins i tot es puguin ensenyar a les escoles, etcètera, que també treballen molt amb això, o els instituts, doncs encara cal que realment la gent prengui consciència que sí, és un gran país forestal. I que la bona gestió amb bon criteri d'aquests territoris forestals, agroforestals, és clau pel benestar de tothom. I hem d'aconseguir un dels objectius, a part de reactivar la gestió i donar-li aquest bon equilibri, aquest bon disseny i aquesta viabilitat social-econòmica des d'un marc públic-privat, Una part molt important a través del que feu vosaltres és comunicar i fer aquesta cultura de territori de bosc. Si només ens centrem en l'AIA i els centres de càlcul i tota aquesta dinàmica que aporta grans coses, si no. Arribem a la gent? Si no tornem a l'essència, doncs, no anem gaire bé.

És que quedaries provarat dels que intentem transmetre els valors del bosc, de la cultura forestal, el que intentem, clar, en un país que és bàsicament un país de volatares, de gent del RAC i de gent del Barça. Bàsicament, aquest és el retrat de de Catalunya, no? doncs encara no saps la quantitat de missatges que rebem aquí al programa cada vegada que estalla una obra en un carrer de Barcelona o sigui que gairebé li fan un funeral als veïns i que ens diuen i llavors parles amb París Jardins perdona que et molesti però m'has de donar la resposta perquè jo ja l'he de tramitar és que estava malalt és que els anava a caure a sobre dels vehicles que tenien aparcats al carrer i com és possible que encara hi hagi aquest concepte que tallar un arbre és una mena de pecat que no tens de mil anys de presó no pagues és un

tema cultural la societat s'organitza molt i. I cal que retornar una mica en els pilars del principal que es fa l'ensenyament, ja sigui de la bàsica i més enllà. Entendre que hem de crear aquests paisatges sostenibles, renovables, que hem d'entendre que la dinàmica dels boscos i de la natura té uns cicles concrets que es veuen afectats per aquesta tendència climàtica, però que aquesta dinàmica vinculada al que és la. L'activitat humana, la població, etc., requereix unes adaptacions i ben feta el que estem fent és anticipar la dinàmica natural per acomodar-la, no només. No només a l'ús de les persones, sinó a qui pugui adaptar-se millor a. Aquest és el concepte.

Jo no estic demanant que la gent sàpiga diferenciar un roure d'una alcina, quan sap coses infinitament més complexes. Com diferenciar un logo d'un supermercat o d'un altre, a la primera. I en canvi un roure d'una alcina, que és de primer, de primària, no hi arriba. Tu estàs incidint molt en l'educació. Creus que des dels mitjans de comunicació s'està fent també una tasca per intentar això, posar en valor el bosc, aquest patrimoni que tenim?

Jo crec que sí, i ara no és per voler quedar bé amb el Francesc, però el Francesc fa anys, el vostre programa també, tu també, que esteu mirant de posar aquest sentit comú, aquest coneixement bàsic. Que una bona conservació del medi natural pot anar lligada, i de fet ha d'anar lligada, a una gestió del paisatge, tant del forestal com de l'agrari ben feta. I bé, sí que penso que tenim molt canvi a recórrer per davant. També, potser posant la mirada als darrers dos anys, veig una millora significativa en diferents àmbits. Jo crec que. I potser també la magnitud de l'esclatalla que estem rebent aquests darrers anys també està fent que això arribi al pis de dalt, tant públic com privat. Però alguna cosa haurem de fer, no? I això sembla que ha vingut aquí per quedar-se i que té una magnitud. Per exemple, aquests incendis a prop de Capitals, de tota la zona de Madrid aquest estiu, a Bordeus, que gairebé han d'evacuar la ciutat. L'any passat, que ja va ser totalment fora de. De corment just a nivell europeu, doncs això està fent que aquesta idea que cal adaptar el territori a aquesta tendència climàtica de manera intel·ligent i fer-ho perquè a més puguem conservar els valors que hi ha i el benestar de la gent es pugui acomodar el millor possible, doncs és un gran projecte perquè al final nosaltres també ho analitzem molt en l'impacte en vides humanes, en estrès de la gent evacuada, aquest. Aquest estiu s'han evacuat 400.000 persones a Europa, que es veu que això no passava des de la Segona Guerra Mundial. El tema dels fums, aquests fums que de vegades t'aixeques un matí a l'estiu i dius que estigui una olor a sucarrat i ve igual de 50-100 quilòmetres. L'any 23, els incendis de Canadà generaven calitja als Pirineus.

En aquest sentit, amb tot això que estàs explicant, creus que la gent pot passar d'ignorar el bosc a tenir-li por?

Jo penso que la gent pot passar a entendre que el bosc és una cosa que hem de cuidar i que hem de gestionar. I això no vol dir que no puguem tenir un munt d'espais protegits, de parcs, d'un gran capital de biodiversitat que hi ha al nostre país i més enllà, però sí que. L'hem d'adaptar a aquesta tendència climàtica que hi ha, començant per les interfaces urbano-forestals a les urbanitzacions, als pobles, creant estructures de paisatge que ajudin els bombers també a poder contenir aquests grans incendis i després, en gran general, el gran projecte de reactivar la gestió climàtica. La gestió forestal i agroforestal, vinculant-la a aquesta bioeconomia, a aquestes canals de valor de la construcció amb fusta, de recuperar activitat agrària, l'agroforesteria, tema de tòfona, cuidar les vinyes, posar fruites. Veig que no parles de l'aprofitament energètic.

Què n'opines de la biomassa forestal?

No, la biomasa forestal és també una part important, perquè tinguem en compte de tota la fusta que està a Catalunya, quan la portes hi ha una serradura, el 50% va cap a fusta de serra, l'altre ja, els costers, etcètera, ja és subproducte, almenys la meitat, i després, més endavant, a la segona i tercera transformació, és producte que pot anar cap a l'energia renovable, la fusta més petita que ja pot anar directament aquí, generar calor, fer projectes de xarxes de calor, de calderes, sobretot en zones on cala energia tèrmica. Xarxes de calor, sí senyor. Neus, etc. Això és una manera molt bona de fer energies renovables, si estàs reemplaçant gas, gas, gasoil, doncs és una bona opció, te'n deixes a patxar de neutre. Absolutament. Un complement. I alhora és un bon activador que. Et facilita també que la fusta de serra i que la gestió de bosc més ampli es pugui generalitzar més. A més, nosaltres el que fem en un projecte important que hem llançat els darrers dos o tres anys, que es diu el Hub Forestal, és realment, a part d'aquesta fusta de trituració per energia, la portem cap a l'itinerari químic de la piròlisi, de poder generar biochar, de poder generar lignines, de poder generar tot un conjunt de productes químics que tenen i poden generar un valor afegit important. Això no està al mercat, com ja està en les cases de fusta laminada creuada, de CLT, totalment, però.

Que ens fa, per exemple, fustes boix.

Exacte, exacte, sí. Aquí anava a parar. Ara s'està posant ja en marxa, s'està consolidant l'arrencada d'un gran projecte de. De construir a nivell industrial en origen i que després muntes la casa d'estir de manera mil·limètrica com un Lego, això que ja ho feia també una altra empresa real,

Fusta Sebastià. Sí, Sebastià, que el vàrem entrevistar en el seu moment i ens recordava d'aquelles construccions a l'època dels vikings de Fusta. Que eren absolutament estables i confortables. Sí, que tenien mil anys i eren de fusta, o són de fusta. Sí, exacte.

Doncs ara això ja és una realitat. De fet, el principal prescriptor d'aquest tipus d'edificis a nivell estatal és Barcelona, l'area metropolitana. Ara la diferència és que ho podrem començar a cobrir cada cop més amb fusta pròpia, perquè abans ens venia de País Basc, d'Àustria o de Galícia, que bé, ja està bé que es faci de fusta, però si es fa amb la fusta i donem sortida a la nostra gestió, doncs encara millor en la proporció que pugui ser. Sí, que tot això. Tot això és la dinàmica que hem de generar. Nosaltres també estem treballant molt en construir un model financer al darrere de tot aquest escalat de la gestió. És a dir, l'àmbit públic a nivell normatiu i d'ajuts, etcètera, és molt important per promoure, per ser precursor d'aquest canvi, però després necessitem el sector privat, aquests projectes de bioeconomia que molt bé deien valoritzen la gestió i la poden fer més viable, I després, també, que es pugui invertir en grans extensions de territori, en reactivar-les, això també implica el tema de les assegurances. És a dir, a nivell d'inversió, tu si penses en adquirir un bé rellevant, un cotxe, un pis, oi que l'assegurem? Així com les assegurances agràries estan més generalitzades, estem molt en com crear un model econòmic que incorpori el risc i la depressió climàtica de les grans masses forestals i dels edificis que hi són perquè es pugui també generalitzar un model econòmic que pugui absorbir els impactes que tindrà el canvi climàtic i que combinat amb aquesta bioeconomia i amb aquest marc públic-privat d'inversió faci l'escalat i faci atractiu invertir en restaurar, en regenerar territori.

Toni, parlaves precisament de la bioeconomia i has posat exemples sobre la taula. Has parlat de la lignina. De la lignina en vàrem parlar aquí en una de les entrevistes que feien tapes de vàter, bàsicament. Sí, acabar, crec, per la fàbrica Roca. I el químic que ens va venir ens feia aquesta consideració, diu, no, no, és que plàstic també el traiem del bosc, de la lignina. Dic, perdona, com? No, plàstic és una condició del material.

És un dels polímers més estables amb els que treballen.

Aleshores, a partir d'aquí, el món està inundat del consum d'envasos d'un sol ús per tot arreu. De petroli. De petroli, sempre aquest plàstic, traient-lo del petroli, però clar, els plàstics els podem treure també. Del bosc. Del bosc. Exacte, exacte. Aquest és un recurs. Imagina't anar a buscar el pernil dolç, aquell envasat, que jo aquesta enquesta la faig quan faig xerrades a la gent. Dic, aquí, quanta gent compra el pernil dolç, quan parlo, potser, de residus o així? El tall o envasat. Ja queda poquíssima gent que el compri el tall. Esperar-se a la cercoteria de Manatanda, això és del segle XVIII. Del segle XVIII, no, de quan els dinosaures menjaven herbes i feien pernil amb les seves cuixes. Però a partir d'aquí veurem el bosc fent envasos.

Ens ha de portar cap aquí, sí o sí, al camí, al sentit comú. És que el sentit comú, sentit comú. Els químics, nosaltres tenim aquí tot un departament de química de la fusta, que sovint la gent es sorprès, què és això de la química de la fusta? Mira, la fusta és cel·lulosa, hemicel·lulosa, i lignina, i lignina. I aleshores ells ens diuen, tot el que es fa en base a petroli, a les refineries, Bàsicament, tot es pot fer en base bio. I aquests productes de plàstic, on ja en parlàvem, de carrosseries de cotxes, de les pantalles dels ordinadors, És a dir, múltiples utensilis que es poden fer amb la lignina de la fusta, després amb les fibres de fusta es genera tèxtil, ja és una realitat. Hi ha un producte que es diu Tencel, sobretot per la roba dels nens, que transpira molt bé, que ja fa anys que es produeix. És a dir, hi ha fins i tot temes de química verda, de. Productes molt refinats del valor. Estem nosaltres amb aquest projecte que he dit de preindustrial del camp forestal, com valoritzem al màxim la gestió forestal i la fusta del país, anant i treballant de primera mà, apostant amb els de la construcció, amb en Sebastià, amb en Boix, i amb tot, empreses de química, tema de plantes aromàtiques medicinals o l'agroforesteria, doncs de cultius que tu quan recuperis zones abandonades amb tòfona, amb el tema del pinyó, per exemple, que ara mira, ara venen els panellets, si te'n vas a una pastisseria bona i t'agraden els panellets que tenen aquell aroma de pinyó bo nostre, no del xinès, No,

el xinès és molt pla. No té aquest aroma, no és el mediterrani. Bé, que vull creure que en origen deu tenir una mica més d'aroma, el que passa és que, clar, no posis uns pinyons

amb uns contenidors. Sí, sí, a mi em van donar, vaig a la Bisbal, em van donar un bisbalenc, que és una.

Sí, home, és un clàssic del. Com se'n diu la pastisseria?

Sants. La pastisseria Sants. Allà fan un rus que se't cauen les llàgrimes, també.

Sí? Sí. Doncs un dia hi vaig dir. El noto una mica que no té I després vaig veure que la meitat havien fet servir minyons als altres. O sigui que això té. Té un valor i ho hem de capitalitzar en local, com deia, no? És a dir, l'estiu que ens ha caigut ha sigut. Això, a qui vull anar? A qui vull anar, Toni? Ha marcat uns precedents, és a dir. Jo no recordava i suposo que tota l'altra gent que ens ha escoltat tan seguit tota l'estona nosaltres que estem aquí a Solsona que pots entendre que és com un prepirineu 600 metres, 600 escats que a la nit habitualment es dormia a la nit habitualment pots dormir però cada dia al migdia més de 30 graus cada dia, sense parar una dada de calor, la 1, la 2, la 3, la 4 i dius un dia, jo això de veritat parlava amb els nostres companys de la part de micologia. Aquest any la producció de bolets és gairebé nula, perquè el que és clau és que plogui agost, setembre, octubre, doncs no ha plogut, hi ha hagut un munt de sequera i hi ha poquíssima producció, de fet les empreses de comercialització no estan comercialitzant. El que dèiem de la gestió forestal, Hi ha hagut 123 dies d'alerta i de prohibició de treballs agraris o forestals per risc d'incendis. 123 dies d'Alfa 3 o 4 que han impedit fer un munt de gestió agrària. Una tercera part de l'any. Sí, sí, de l'estiu, totalment condicionat. Aleshores, qui no s'adoni que aquest canvi, aquesta tendència climàtica, és una realitat que ja està impactant a múltiples nivells al pis de dalt, doncs és perquè no ho vol veure, no? I ens hem de posar el màxim d'intensitat en

transformar tot això. Doncs anem a aquesta fotografia. Ja ho he dit al començar. Fins a març del 2025, una sequera bestial. Milers d'arbres o morts o tocats. D'acord. Arriben unes pluges miraculoses que, com altres situacions de sequera, ens omplen de cop i volta pentant, reguen el país, ens omplen a cuífers. I arriba un estiu, el de l'any passat, en què passem d'unes pluges bestials a un mes de juny sense precedents, juny del 25. Va batre tots els rècords esperables amb una calor bestial, sense pluja, a les portes de l'estiu. Arriba un hivern al passat, rècord de pluja, després d'un estiu crític com el del 2025. I ara, el febrer passat, rècord de calor, només com el febrer, rècords de calor a l'abril. Un maig en què comença la calor ja sostinguda, que deies, des del 20 de maig del 26 fins ara. El setembre. Fins ara mateix, sí, fins al setembre sobretot, la desbocada, però Déu-n'hi-do aquest octubre. Els arbres, pobrets, com s'ho estan fent? Què els hi està passant? Què esteu observant?

No, en tot aquest itinerari temporal que has mostrat i aquestes pujades i baixades extremes, doncs, òbviament, hi ha hagut mortalitat fora de la normalitat. Ens queden quatre minutets. Per sequera, afectacions molt clares, veus allò, aquesta superdecaigut al bosc, hem vist tots aquests pantans que estaven buits. És veritat que la vegetació mediterrània, sobretot en zones més àrides, té una capacitat d'adaptació, però en moltes zones. És veritat que amb aquests extrems que hem tingut hi ha unes clapes, hi ha una mortalitat fora del comú i l'altra cosa que està passant, òbviament, és que la transició, quan hi ha aquestes perturbacions, la transició de que la presència d'unes espècies es vagi modificant i vagin entrant d'altres que són més competitives, etcètera, doncs també s'anirà accelerant, però a la fi vegetació més estressada. Més seca, i això alimenta també la tormenta perfecta d'incendis, com bé saps, amb els vents, amb vegetació seca, i quan hi ha temperatura molt alta seguida, humitat baixa, etc. Aleshores, què podem fer? A part d'intentar mitigar el clima el més que puguem, adaptar el paisatge de la manera que la ciència, el coneixement ens diu, i fer-ho a un ritme. Fora de l'estàndard que teníem al cap. És a dir, el canvi climàtic porta la tendència que porta, doncs hem de fer un programa, i de fet a nivell de govern ho estem treballant durant el darrer any, doncs un escalat tant de la prevenció d'incendis, franges de les urbanitzacions, estructures de separació de macissos, d'eixos de confinament, etcètera, i després generalitzar aquesta gestió forestal d'arreu del país mitjançant bioeconomia, mitjançant ajuts. Hem de fer un escalat, i això inclou no només el sector públic, sinó el sector privat i la pròpia societat en conjunt, per posar el territori al dia. Si no, el canvi climàtic i la tendència ja ens està mostrant molt clarament. Tant a l'estiu com després amb les pluges, etcètera, que ens venen, doncs quina és la gestió que fa per si sola, no?

Perfecte, doncs arribem als 30 minuts, pràcticament, i Toni Tresovares, l'heu escoltat, és el director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Situat, ja m'hem explicat a Solsona, 230 persones, si no recordo malament, treballant de diferents àmbits. També ho has anat explicant, micologia, química, etcètera, etcètera, etcètera.

Sí, són molt variades. Tenim un gran equip de biodiversitat, de silvicultura, de la bioeconomia, de la química, de la construcció en fusta, la mecanització. Això no ho hem dit, però també és molt important. Hem d'innovar en com mecanitzar i en com formar els treballadors del bosc. Hem de tornar a crear un sector de gestió.

Tampoc hem dit, i això jo crec que és important, a qui pertany el CTFC, és a dir, és com l'IRTA, és com l'Agència de Residus, o és una empresa pública, és una empresa mixta?

L'IRTA és un centre de la xarxa de centres de recerca de la Generalitat, de centres cerca, i està presidit per la Generalitat. Normalment estem adscrits al Departament que té la competència en gestió forestal, avui dia és el Departament d'Agricultura. Som a nivell de formatge institucional molt semblant

al que seria l'IRTA. Magnífic. Doncs, Toni Tresobares, des d'aquí una abraçada i endavant, i sentir el que esteu fent ens dona forces, ens dona esperança. I l'enhorabona i que

continuïm fent aquest esforç, que sé que és un esforç de divulgació, perquè és una feina molt important.

I sentir que sou puntal i ens sona Fustes Sebastia, Fustes Boix, etcètera, il·lusiona, il·lusiona. Gràcies, Toni. Gràcies, Toni.

Un plaer, com sempre. Adéu-siau. Adéu.

A quin temps farà? Doncs hem de destacar gairebé dues situacions diferents. Una, la de dissabte, però sobretot parcialment i depenent de l'indret de Catalunya, perquè si bé a tot Catalunya fins a migdia no hi haurà precipitacions, a la tarda aquestes es poden intensificar notablement a les comarques del nord-est, bàsicament les gironines. Les precipitacions a l'acabar el dia podrien ser abundants i potser ja de cara al vespre i la nit arribar a superar els 100 litres per metre quadrat. A última hora de la tarda, sobretot, també al vespre i a la nit s'hi afegirien gran part de les comarques de Barcelona i ja de matinada i diumenge al matí les tarragonines a Ebre i Camp de Tarragona. A les de Ponent, Pla de Lleida, Pirineu més Occidental, també pot ploure avançada la matinada de diumenge, també ho pot fer dissabte, però de manera molt més dispersa, i diumenge de manera més continuada. Si bé en aquestes comarques de Ponent i Pirineu Occidental l'acumulat podria oscilar entre els 20 i 40 litres, amb registres potser superiors, a l'àrea de contacte de muntanya de les Garrigues amb el Priorat o potser també.

L'àrea de l'Urgell, més propera a la Conca de Barberà, l'àrea, per tant, de la Vall del Corp, com a mínim el curs elevat. A gran part de les comarques del litoral i prelitoral no es descarten registres superiors al 100, gairebé de forma general, i localment per sobre dels 200 en algunes àrees de muntanya, sobretot. Diumenge en conjunt passat per aigua i situació marítima alterada amb gregal destacable vent del nord-est que pot donar onades de dos a tres metres. Per tant, moviment meteorològic clar i caiguda de la temperatura moderada. Que es notarà una mica dissabte, o ja bastant, i diumenge aquest descens serà notable. Anem a les prediccions que ens heu fet arribar, algunes d'elles, està clar. Divendres, Marc Fernández, quina previsió hi ha per aquest divendres a la zona de Pons? Doncs pinta en un matí amb alguna boira, però a migdia i a la tarda un bon sol i caloreta a migdia, 25-26 graus ben bons. Dissabte, Víctor Costa. Quin temps es preveu durant tot el dissabte a la ciutat de Lleida? Doncs, Víctor, aguantarà ben bé fins a mitja tarda vespre. Vespre i nit podria ploure, però ja ha entrat la nit, d'acord? Per tant, gran part del dia aguantarà, anirà arribant núvols. La noa plourà a la tarda o l'hèrdula? Tenim un acte en una masia. Justet, és a dir, a primera hora de la tarda potser encara no. Avançada la tarda vespre, ja sí.

Això és filar molt prim, difícil, però per aquí aniria el pronòstic. Diumenge, Gerard Bertran, fira de la poma, ullar durant tot el dia. Mira, caiguda de la temperatura i probablement. Pluja tot el dia, sap greu, perquè és una fira i entenc que la poma és una d'aquelles fruites, com totes elles, i la pagesia, la ramaderia, que hem de preservar d'aquí aquestes seccions que tenim en aquest programa. Sara Castells, quin temps ens espera el diumenge romanyà de la selva? Doncs igual que a Ullà, pluja tot el dia i baixada de la temperatura. I el cap de setmana en general, Quim Alcántara, darrer cap de setmana del Festival de Cinema de Sitges. Com es presenta el temps? Doncs mira, dissabte al vespre. Segurament pluja, molta pluja, també la nit i també diumenge, passat per aigua i ventós, però matí i migdia de dissabte aguantaria. I l'abril, brics, com es preveu el cap de setmana, Sant Joan de les Sabadeses, ens puntualitza meteorològicament parlant, sí, és important abril, Aquí altres previsions no te les farem arribar perquè no les sabem, però de meteorologia sembla que la pluja pot ser abundant al Ripollès entre dissabte a la tarda vespre i sobretot diumenge passat per aigua i el que dèiem caiguda de la temperatura. La setmana que ve. Meteotaula, el pròxim programa anirem cap a la Batissa Hotel Restaurant al Ripollès, Meteotemps i Meteoambient

per parlar del protocol de sostenibilitat, projectes i obres d'àrea metropolitana de Barcelona. I amb mi tio Terra, amb en Jordi Puig, conversarem amb el Xavi Romero, coordinador del Consorci del Besòs Tordera, i en Joan Garcia, catedràtic de la Universitat Politécnica de Catalunya. I ens escaparem amb l'Oriol Banyos, propietari de la casa rural Rústic Vilella. José María Campillo, Gori Massip, David Bueno i Francesc Mauri, les quatre persones que, com cada setmana, fem possible aquest programa. Gràcies per la confiança.