La IA ajudarà a millorar la predicció d'una dana?

Cada 15 dies al matí de Catalunya Ràdio parlem de ciència amb en Pere Estupinyà. És un dels periodistes científics més importants del nostre país, però que viu a París. Pere Estupinyà, bon dia. Bon dia, com estàs? Ja que hem vingut a casa teva hem dit, home, doncs ja que hi som, que ens obrim una mica les portes. Ens saltem la regla dels dimarts. Exacte. Suposo que coneixes el Centre d'Estudis Catalans, des d'on estem fent el programa. Fa un mes que visc a París,

l'he conegut avui, però he parlat amb Michel, el director, i crec que farem una xerrada de ciència d'aquí. Ah, mira. Perquè, clar, és un centre cultural, però com que la ciència també és cultura, està molt oberta.

És un bon tema, aquest, és un bon tema. I, de fet, ens falta molt més entendre que la ciència és cultura, perquè segurament les coses anirien una mica diferent. És una manera de pensar, també. Aquesta setmana hem sabut, per cert, que els noms de diversos premis Nobel d'aquest 2026 i tres d'ells estan relacionats amb la ciència. Sí.

Bueno, els premis de Medicina, de Física i de Química. I a mi em va fer il·lusió perquè n'hi havia un que jo el vaig anticipar. El Carl Deisserhoff, jo el vaig entrevistar perquè li han donat el premi a ell i a dos neurocientífics més per desenvolupar el que es diu l'optogenètica. Que jo recordo que a un congrés de Neurosciència Estats Units de 2008, que vaig estar per allí i els vaig preguntar a alguns científics què és el més important del congrés? L'optogenètica, tothom està parlant de l'optogenètica. Només parlaven els científics en aquell moment, no? Però després se va vore que això estava agafant molta força i el Cazador de Cerebros, el programa que ha fet l'Elegió Espanyola, el vaig entrevistar i el vaig presentar com a un futuro Premio Nobel, perquè estava clar que algun dia li donarien. Per què? Perquè era una tècnica molt novedosa i molt potent. S'havia de ficar a prova, de vore que passen los anys i funciona de veritat, i és útil de veritat, i això ja s'ha aconseguit, i tal. L'autogenètica, si us ho intento resumir de manera molt breu, Els neurones, tots tenim la idea d'una neurona en un nucli i en uns braços que se comuniquen a altres neurones presinàptics, però l'impuls elèctric que va d'un punt a un altre és entrada i sortida d'ions. Això és el que fa que passi l'electricitat per les neurones. Entre un port i l'altre, diguéssim.

Sí, llavors el que van fer, Deisseroff i altres, és per mitjans de tecnologia genètica, per això li diuen optogenètica, posar uns canals específics a les neurones que, quan arriba llum blava, deixen passar uns ions i activen la neurona. I quan arriba llum groga, per exemple, fan lo contrari i apaguen la neurona. Llavors, això al principi, per investigar, era molt interessant, perquè tu podies posar uns ratolins on. Tens un grup de neurones a una part del cervell que els pots activar i desactivar quan vulguis, enviant llum blava o llum groga. I això pot servir per veure quina funció tenien aquells grups de neurones. I això va ser una de les tècniques que va revolucionar parts de l'estudi de la neurociència. Combina aquesta part d'òptica i de genètica. Per això es diu optogenètica, i ara fins i tot ja comencen a haver assajos clínics per a utilitzar-la com a tractament. De fet, esta setmana al New England Journal of Medicine se publicava. Casualitat, però es publicada esta setmana, en retinosis pigmentosa, una malaltia de la visió, que poden. Han trobat millores, és assaig clínic encara, no està als hospitals encara, però que estan millorant els pacients, estan veient una mica millor gràcies a esta implantació de l'optogenètica. I aquí, per exemple, podem entrar en el terreny dels records, dels sentiments. No, a veure. Entenc, però em vas, eh? O sigui, és.

Esta técnica, de moment, per investigar, és fantàstica. Per a tractar tot el que sigui teràpia, gènica, hi ha uns temes de seguretat. És a dir, per a tractar malalties greus, val la pena arriscar a fer-te una teràpia gènica, però per a.

Per exemple, una persona que bateja un fet tràgic a la seva vida, una violació, per exemple, una cosa molt bèstia. A qui es podria arribar a explorar,

d'intentar eliminar aquest record, per exemple? Hi ha altres tècniques, per exemple, mira, justament la setmana passada estava al Parc de Recerca Biomèrica de Barcelona en un investigador que està utilitzant ultrasons per a activar i desactivar també parts del cervell. I aquí sí que si tu vols anar a. Això que has dit, no sé si ja ho havíeu llegit a algun lloc, però està molt interessant, lo de borrar records en una cosa que es diu memory reconsolidation, que és una tècnica que se pot fer i que experimentalment s'ha aconseguit. Tu cada vegada que. Ah, sí? S'ha aconseguit? Sí, sí, sí. Borrar records s'ha aconseguit. La pel·lícula aquella de Jim Carrey té una base empírica. Jo vaig escriure un article ara. Però records concrets. Sí, sí, sí, sí, en rats i en humans també. Rats, per exemple, que saben com resoldre un jeroglífic, saben un camí. Aquí la clau és que quan tu recordes una cosa, actives uns patrons d'activitat neuronal. Llavors, si tu interfereixes d'alguna manera en aquell moment que es diu reconsolidation en. O sigui, fent un electroshock o a vegades en substàncies químiques, elimines d'alguna manera, interfereixes en aquest moment que s'estan recordant les connexions neuronals, pots aconseguir que es borre al futur aquest. Aquest record.

Dimarts també es va saber el de física, que va ser pel físic belga Francis Halsen, pels seus estudis, sobre els neutrins. Els neutrins què són? Els neutrins són unes

partícules molt misterioses que estan O sigui, ara mateix ens estan. Travessant bilions de neutrins, no interaccionen en la matèria, ens travessen, són molt lleugeres, pràcticament no tenen massa, i són un dels grans misteris, se sabe que existixen, però són un dels grans misteris de la física. Llavors, alguns, els més energètics, els que venen d'explosions còsmiques molt grans a estrelles llunyanes, sí que un de cada. Billions, pot interaccionar una mica. Llavors el que va fer el Halsen és a l'Antàrtida fer un detector de neutrins, aprofitant unes propietats del gel ultrapur que té l'Antàrtida, ficar una espècie de detector baixterra que. Un de cada tants neutrins interaccionésse en algunes partícules d'allí i soltésse una part de com una llum una miqueta blava, una radiació que es diu Cherenkov. Llavors podries detectar alguns neutrins i podries detectar d'on venen, en quina direcció, i això te permet estudiar des de forats negres, a explosions estelars, i a més ha sigut un novel interessant, perquè el que dèiem abans del Deisserhoff, els novels. Els donen màxim a tres persones. I moltes vegades són repartits. El de Deisher Opera a tres investigadors. Estel Halsen ha sigut només a ell. És el gran investigador dels neutrins. Ens obre una nova era a l'astronomia, per entendre'ns. Una nova manera d'observar l'univers. La ciència el que fa primer de tot és observar. Tu pots, si tens telescopis de radiació infrarroja o ultraviolada o de raig X,

pots arribar a un tipus de radiació que et permet veure algunes coses, alguns fenòmens que no veuries. Nosaltres el que veiem en els telescopis òptics és només els planetes o les estrelles, el que veiem en altres radiacions. Analitzant neutrins pots investigar uns altres fenòmens, a part que hi ha un gran misteri, aquí a prop de casa tenim un altre detector molt interessant, que és a baix del Pirineu, no sé si ho heu sentit alguna vegada, a la part d'Osca hi havia una carretera, un tren que passava d'Osca cap a França, i a Can Franc, i allí van aprofitar este pas per a crear uns detectors de neutrins perquè allí estan tan aïllats, les muntanyes del Pirineus aïllen tant la radiació que arriba d'altres fons de l'univers, que però els neutrins sí que passen, que permeten produir-los, analitzar-los i estudiar. Unes coses que li diuen l'antimatèria. O sigui, en una estació abandonada de tren, això, eh? Jo hi he estat, jo hi he estat, de fet. Sota terra, això? Sí, sí, mira, per arribar, abans s'arribava per l'estació de tren i ara el que hi ha és una carretera que travessa per allí els Pirineus, però recordo que anàvem per la carretera, pel túnel, i de cop te desvies cap a la dreta i vas com a uns 500-600 metres per un túnel molt més petit i de cop entres a una porta en una instal·lació

enorme de científics, sembla algo com a ocult, sembla com a algo secret, no? I tenen allí uns. Interessant. Sí, sí, sí, és una passada, perquè allí el que fan és produir neutrins i veure com se comporten i allí, si algun dia detecten, una de les propietats que busca, que el neutrí sigui la seva pròpia antipartícula, cosa ja una mica més complexa d'analitzar, podria explicar un dels grans misteris de l'univers que és per què hi ha matèria i no antimatèria, perquè quan se va formar l'univers, en teoria, hauria d'haver-se produït la mateixa quantitat de matèria i d'antimatèria i el que es diu annihilar-se, eliminar-se entre elles, però. Nosaltres estem fets de matèria, no d'antimatèria. Llavors, quin és l'origen d'això? Llavors, això és una de les aplicacions de la ciència de neutrinos.

I dime que també vam saber el novel de química. Aquí sé que hi ha més repartiment. Hi ha un francès, hi ha un japonès. I aquests van resoldre un misteri que feia més d'un segle que la ciència de Navalderera, que és l'homoquiralitat.

Això què és? T'estic contant coses complexes, eh? No, no, però m'interessa, m'interessa. Volem fer-ho divulgatiu, però mira, la quiralitat, si tu mires les teues mans, la mà dreta i la mà esquerra tenen cinc dits, però és com que estan ordinats diferents, és a dir, el gros, el petit, el més llarg, no? Un comença per l'esquerra, el pols comença per l'esquerra, i l'altra mà comença per la dreta, tant. Llavors, les molècules us passa algo semblant. És a dir, les molècules dels aminoàcids tenen un grup carboni que està connectat a quatre coses diferents. Un grup hidroxilo, un amino, un hidrogeno i otro carbono. Hi ha una cosa que no entenem, que és un dels grans misteris de la naturalesa, de per què. Sempre tenen el mateix d'or. És a dir, comencen, fica per l'esquerra, pel grupo amino, i després pel hidròxido, i després per l'atre. I per què no comencen per l'atre? Llavors és com que no hi ha aquestes imatges especulars. És a dir, tota. Hi ha dues formes, la L i la D. Totes les proteïnes que formen les nostres coses, la vida, són L. És a dir, tenen aquesta forma, i això no. No s'entén. Llavors, estos premis Nobel ja fa temps són molt grans. Pensa que els premis Nobel a vegades tarden dècades a donar-los. Les investigacions que van fer esta gent, si un té 90 i pico anys. S'ha de fer articulació científica, s'ha de. D'alguna forma, els Nobel són molt conservadors. Mira, al Deisseroth li van donar el Premi Fundación BBVA, que són molt bons, ja fa temps, perquè d'alguna forma ja van veure que era un gran premi. Però els Nobel no es volen equivocar, és a dir, no volen, perquè els ho ha passat a la història, en Cari Mulis, el de la PFR i coses, els ho ha passat que han donat premis nobels que després s'ha vist que no n'hi havia per a tant. Llavors, s'asseguren molt. I esto sí que van trobar, fent certes reaccions químiques, s'amplificava esta quiralitat, esta asimetria entre les molècules. Però això és un dels grans. Això per què servirà? La homoquiralitat? Mira, perquè pot ser útil. Per a disseny de fàrmacs, segur. És a dir, hi ha. De fet, ja va hi haure un problema fa temps en la talidomida, que recordaràs, que no respectava esta quiralitat i va generar problemes en certs pacients i tal. Llavors, en el disseny de fàrmacs sí que, més que servir, s'ha de tenir en compte esta quiralitat.

Ja que et tenim aquí, aquesta setmana hem parlat molt al Matí de Catalunya Ràdio pels aiguats que hi ha hagut dels models de predicció meteorològica. Estem assajant molt els meteoròlegs, de si ara podem tenir les eines que teníem abans per predir amb la mateixa exactitud el que passava. Ara mateix el que veiem és que les prediccions ja no poden ser tan precises perquè el canvi climàtic ho arrasa tot. També una predicció meteorològica, no?

Sí, aquí hi ha molts defectors. O sea, primer que una predicció meteorològica mai podrà ser hiperprecisa per una propietat intrínseca de la naturalesa que és que és un fenomen caòtic i complex. És a dir. Vos heu sentit parlar de l'efecto mariposa, no? Que dius, bueno, un aleteo d'una mariposa en una part de l'oceà pot desenvolupar un huracà en una altra. Això el que vol dir l'efecto mariposa, els sistemes caòtics, els sistemes complexes, és que de vegades que comença a. Aploure o agregar-se unes gotes a un lloc fan que es precipite tot. Llavors, la meteorologia és caòtica, per tant, és molt difícil de preveure en antelació. Quan començarà a ploure el minut exacte, la zona exacta i la quantitat exacta. El que passa és que sí que s'està avançant moltíssim. O sigui, a 10 dies no ho pots preveure, però en qüestió d'hores, ara sí, abans no. I en qüestió d'un parell de dies, també ara amb molta més precisió que fa un temps. Això és gràcies als models meteorològics clàssics, però que van millorant moltíssim, i alguns models d'intel·ligència artificial que s'estan sumant a aquestes prediccions. Llavors, aquí hi ha diversos fenòmens interessants, que és que, és molt més fàcil intuir a on plourà i quan que la quantitat.

Però aquest és el punt que ens interessa, i ara el que necessitem saber és quant en té de quantitat plourà en un lloc, perquè si no això és el que ens destabilitza.

I això és més difícil, s'anirà millor, però això és més difícil. Hi ha un altre tema interessant que ens interessa, jo soc de les Terres de l'Ebre i allí històricament hi ha hagut problemes i de barrancs, que en la intel·ligència artificial i en els satèl·lits i en la topologia, tu pots, i això sí que ho hauríem de començar a fer, perquè una cosa és preveure on plourà molt, però l'altra és on hi haurà més problemes. Llavors tu pots, els ports de Tortosa-Besei, tu pots fer una topologia per allí, tota la zona, i dir, escolta, en cas que plogui molt, baixarà per este barranc, i no per un altre. Perquè pots intuir per on seran les sortides d'aigua. És el curs natural de l'aigua, al final, no? Ens hem de preparar, perquè això passarà, cada vegada hi haurà més inundacions, llavors haurem de veure i preveure quines són les zones més sensibles. També hi ha una limitació en la intel·ligència artificial que aplica aquí, però. Però també aplica a moltes altres coses, que és que la intel·ligència artificial no és bona en entendre les coses excepcionals. És a dir, et poso un exemple. Imagina't que algú publica una teoria científica molt novedosa. I que ara s'està parlant molt d'això, no? De que els revisors de les publicacions siguen eines d'IA en lloc d'humans. La IA, possiblement, com que està entrenada en tot lo que se sap d'abans, quan veiga el mòbil 9.2 dirà, no, això no és cert.

Per defecte. Clar, perquè aplica un mètode lògic. Si no té lògic anterior.

És contrari al que s'està dient fins ara. Si és contrari al que jo sé, és que està malament. Però la ciència avança gràcies a això. A que hi ha novetats que. Que tot i que lo d'abans tothom estigui dient una cosa llavors els fenòmens extrems com que els models estan entrenats en situacions més convencionals està fallant a les danes i tal, com que no té prou dades encara per entendre esta novetat del canvi climàtic que també fem servir una nomenclatura que

déu-n'hi-do perquè això del medicà, del mariquain aquest huracà mediterrani tu

has viscut algun huracà alguna vegada? Sí, sí, jo vaig viure a Nova York i allí va hi haure el Sandy, el 2012 crec que era, i, clar, unes alertes. Bueno, m'ho vaig vendre com una festa,

mos vam juntar. Els meteoròlegs estaven a Catalunya exaltats, emocionats, amb el mini-huracà. Bueno, jo.

Ah, bueno, pel Medicaid, sí, els huracans del Mediterrani, que no serien huracans, però si tormentés semi-huracans, i això ja fa temps que se'n parla i s'ha publicat, tal. I després recordo una Cuba, també. No el vaig viure directament, però sí que vaig anar a Cuba dos setmanes després a una cosa científica i em van dir, mira, saps quanta gent. Ha arribat un dels huracans més forts al sud o al surest de l'illa. Saps quanta gent ha mort? I diu, cap, ningú. Perquè van. Estan molt preparats. És a dir, estos países. On hi ha huracans, ja estan molt preparats pels huracans. Hi ha una cultura de prevenció. Hi ha una cultura de prevenció, van moure un munt de persones. Nosaltres no estem preparats. Nosaltres, de cop, te diuen les alertes que vindrà una tormenta tropical i dius, ja, home I la gent comença a dir, si sempre ha plogut, sempre ha plogut, són uns exagerats. Bueno, no estem preparats culturalment encara i. I s'està avançant, però encara falta una mica.

Pere Estopinyà, moltes gràcies per acompanyar-nos. No t'acostumis, ja no vindrem cada setmana a veure't. Està bé que vinguéssiu en lloc d'anar jo. El proper dia connectarem a distància. Un abraçada, Pere. Gràcies. Ara tornem.