La IA entra de ple en la precampanya electoral. L'algoritme pot condicionar el vot?

4 i 2, falta res, un mes i una setmana pel 29 de novembre, i la maquinària dels partits ja està en ple rendiment. Fa dies que veiem Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó, que són els dos principals candidats a ser els presidents de l'estat espanyol, fent mítings arreu. Os uniremos. Un millón de viviendas nuevas con más suelo y menos democracia. Y menos burocracia. Però també els veiem trepitjant platós de televisió. Avui, atenció, Pedro Sánchez a la revuelta. Que això serà també per veure-ho. Ahir el ministre Òscar Puente va visitar cara al xou amb Marc Giró.

Vamos a dar la bienvenida de pie, como él se merece, a uno de los miembros más mediáticos y polémicos del gobierno. Un fuerte aplauso para recibir al ministro de Transporte y Movilidad Sostenible, el señor Óscar Puente.

La maquinària a punt, la maquinària a tota marxa, però també hi ha una batalla a les xarxes socials. Instagram, TikTok, intel·ligència artificial que entra de ple en aquesta precampanya electoral, Judit.

I sense anar més lluny, avui el Partit Popular ha publicat a les seves xarxes un vídeo fet amb intel·ligència artificial on hi apareixen dirigents socialistes o de l'entorn del govern espanyol admetent que han comès delictes.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí.

Si irse de y cobrar comisiones ilegales es de zurdos, pues sí soy zurdo.

Si esconder joyas en una caja fuerte es de zurdos. Pues sí, soy zurdo. Ara ho deies, eh?

Zapatero, José Luis Ábalos, la dona del president Begoña Gómez, tots ells recreats amb intel·ligència artificial, una imatge bastant realista, una veu també bastant acurada, en aquest vídeo de campanya del PP que ja ens indica una mica per on aniran els trets.

Home, paguen el premium perquè està bastant bé el vídeo. Vull dir que no és el xat GPT gratis aquest, eh?

Està bastant bé, tot i que. Està bastant bé, vull dir, ben fet. Sí, sí, està bastant ben fet, el guió és fluixet, però és el problema de la dreta, que té guions fluixets en general. Zapatero s'hi assembla relativament, físicament, i després la pregunta és, això és delicte? És que parlem de delictes? Això és delicte? Jo també.

Ara tindrem un expert que li preguntarem. En tot cas, no és la primera vegada que s'ha servit la IA per fer propaganda. Com a mínim en aquesta precampanya ja ho hem vist.

Sí, aquest cap de setmana, per exemple, recordareu el ja famós petó entre Pedro Sánchez i Begoña Gómez. Así que que lo escuchen alto y claro, te quiero. Després d'aquest moment i d'aquesta imatge que va donar la volta. Que això no és IA, això és real. Això semblaria IA, però no ho és. Va ser real, aquest petó va ser real. Doncs què va fer el PP? Aprofitar-ho i van fer un mem amb una foto manipulada també amb la intel·ligència artificial. Ah, no és de veritat, eh? Home, és que si això passa. Si veia l'exministre Ábalos fent-se aquest petó amb

Pedro Sánchez. La veritat és que se'ls veu acaramelats en aquesta foto. Bastant ben aconseguida.

El PP hi sembla com un acte d'homofòbia, et diré, també.

La IA, de tota manera, amb els polítics. Això és bastant nou, això de la IA. I és una mica, avui pensava, és una mica com donar-li 200 euros al meu fill perquè vagi a comprar llaminadures. O sigui, fan tot en via. I es tornen absolutament mojos, falta una mica de control aquí.

Això m'ha dit que amb números, si més no, funciona, perquè aquesta fotografia manipulada que va penjar el PP té moltes més visualitzacions que la fotografia real que va penjar el compte del PSOE.

És obvi que la manera per captar vots està canviant, però i fins a quin punt això ens farà canviar el vot? Ens pot fer canviar el vot? Quina importància li donen els partits? Ara es fan les campanyes així i ja no es tornaran a fer d'una altra manera. El Xavi Tomàs és consultor en comunicació política i xarxes socials. Xavi, bona tarda. Moltes gràcies. És delicte fer un vídeo posant algú a dir una cosa que no ha dit?

No és delicte fer-ho en IA, el que seria delicte és que si el llenguatge que els fan parlar aquests robots passés via calúmnies o similars, és a dir, diguem-ne la. Però és més per calúmnies que no pas per si la foto o vídeo ha sigut generada amb ordinador o no.

Però i fer-li dir a Avalos, jo he anat de Campamentos a.

Sí, claro, a Francesc, però la paraula Campamentos ha dit el Congreso mil vegades i no ha sigut denunciada per el tipus penal, diguem-ne, aplicable. Per tant, estem dins del marc.

I no pot entrar dintre d'un delicte que no sé si existeix de suplantació de personalitat, això?

No, perquè el mateix tuit, la mateixa publicació, posa que està fet a miar. Ah, o sigui, a la que avises ja s'acaba el delicte. Sí, perquè va més enllà. Tu quan fas una publicació feta a miar, la pròpia plataforma TikTok, lo que sigui, t'obliga a dir-ho. Per tant, en el fons, és com un requisit que t'ajuda i te blinda jurídicament.

Fes el que vulguis, que com que direm que sí, no passarà res. Seran les primeres eleccions, com a mínim, a l'estat espanyol, des que la intel·ligència artificial és una eina ja més a l'abast de tothom, no? I sobretot, la primera vegada,

que són fotos i vídeos creïbles, d'acord? És a dir, perquè viure campanyes a transició n'hem tingut, però els vídeos, les fotos i els àudios no eren els creïbles, per tant, és el primer cop que és creïble. I no tant, el problema francès no és tant les fotos i vídeos fets des de partits, sinó des de comptes suposadament independents de suposadament creadors de continguts, que és més difícil d'identificar qui ho fa o no. De fet, ja hi ha, per exemple, creadors de continguts que fan només coses a Mia, que ho envien només per WhatsApp per evitar, per exemple, l'avís que està fet a Mia, per tant. El problema no és tant que el PP o PSOE ho usin, que en el fons és un tema més creatiu o més de provocació, sinó que altres creadors de continguts, evidentment molt escorats ideològicament a Esquerra y Dreta, ho facin, perquè és com més difícil detectar.

L'altre dia parlàvem del PSOE que ha perdut un guionista, vaja, Pedro Sánchez, ha perdut un guionista, un humorista, que li feia gags i bromes i jocs de paraules. Ara els partits estan fitxant. Especialistes en això per fer memes? És a dir, això és una nova unitat dins d'una campanya? Sí,

però deixa'm també fer el contrapunt. Està molt bé ser creatiu i fer memes, però a cap i a fi la política causa rebuig i per tant ho que sigui allunyar-se del llenguatge polític. Però la campanya electoral també hauria d'anar de ciència. També hauria d'anar de cap a dades, també hauria d'anar d'escoltar la gent i preguntar, i això estem molt buits. Per tant, el que vull dir és que, si ho fiem tot al mem, després què ens passarà? Que ens queixarem que l'antipolítica puja, que pugen els populismes o que puja el rebuig a la política. Què menys? Perquè no fons un mem no t'arregla la desconfiança amb el sistema. Un mem te pot ajudar, si vols, un dia puntual a fer una broma, com ara Déu, que tingui moltes vius. Però millorar la política segur que no ho fa. Però no ho volen, tampoc millorar la política. El que volen és guanyar, no? Bé, els consultors. Si vosaltres sí, digue'ls polítics.

Ella ha dit que aquest vídeo s'ha vist no sé quantes vegades i s'ha viralitzat.

Tres milions de visualitzacions, la fotografia d'Avalos.

Fes un vídeo de dades, a veure quantes visualitzacions té.

Però se poden fer moltes més coses. Un exemple, sortint fora de Catalunya, fora d'Espanya, tenim primers ministres que sovint agafen el seu mòbil, Instagram, en directe, i contesten preguntes de la gent. Això aquí és una cosa insòlita, quan hauria de ser quasi diria l'ABC de la política, perquè la política no va només de penjar vídeos i fer likes, hauria també d'escoltar, no? Per tant, el que vull dir amb això és que les xarxes socials se poden usar per fer el mal, perdó, però també per fer el bé, l'àmbit polític. No, no, evidentment.

Però fins a quin punt. Un vídeo d'aquests, o diversos vídeos d'aquests, o diverses publicacions d'aquestes, poden fer que algú que no té clar a qui votar es decideixi. Això està estudiat, o hi ha números que diuen, mira, amb X vídeos guanyem 30 vots.

No és tan clar a qui votar, sinó mobilitzar o desmobilitzar. Te poso un exemple. Tu ets una persona, pensant-te que ets molt convençut, o vota un X partit, lo que sigui, d'acord? I veus aquests vídeos que te van a favor o en contra. Això farà que vagis a votar amb més ganes o menys ganes. Que a casa expliquis més cops a qui votaràs per animar la gent o no. És a dir, no és tant canviar de bloc ideològic, per fer-ho de forma molt ràpida, sinó fer que estiguis més motivat o menys motivat. O sigui, no porta gent del PSOE al PP

i viceversa, sinó aquell del PSOE que no anava a votar, potser ara veu aquest i diu. Vinga, va. Exacte. Hi ha més coses. Perquè hi ha obert un debat legal, també. Avui hem sabut que un jutge ha condemnat Meta, Facebook, a pagar una multa milionària per vendre dades dels usuaris amb finalitats electorals.

Sí, això va ser el 2016, durant la campanya que va guanyar Donald Trump. Què va passar? Que Facebook va donar dades personals de milions d'usuaris a una consultora política. Aquestes dades les vam fer servir per elaborar perfils psicològics i dirigir missatges polítics personalitzats molt concrets, molt acurats, sense que la majoria d'aquestes persones sapiguessin que estaven utilitzant les seves dades per fer això. I va ser un cas que ara s'ha tancat deu anys després, però que va obrir un debat molt important sobre què fan amb les nostres dades. Jo tinc la sensació que

l'algoritme Twitter, sobretot, està boig i està molt accentuat els últims dies i que si clico tres vídeos d'un tema. Immediatament, no d'aquí tres dies. No, no, immediatament. És a dir, m'he passat. Li dic, mira, Judit, mira què diu Trump. Només veig vídeos de Trump parlant d'allò.

Sí, però dos comentaris. Primer, Twitter està caient en audiència moltíssim. Per tant, no guanya cap campanya Twitter, eh?

No, però pot ser que els algoritmes s'estiguin cada cop experiment? Totalment.

De fet, Francesc, això contesta la pregunta que és com coi Instagram ho sap tot de tu. Clar. Si em permets, explico el per què, perquè això ajuda a entendre. Perquè ens escolten. No, no cal. No? No, és que no cal. Jo és que sempre penso que ens escolta tothom. Vaig a explicar-te la teoria i tu ja se t'ho creus. Vaig a dir, són tres motius. Jo m'ho crec tot. Tres motius, de l'obvi en el tan obvi. Primera, el que tu pots, si tu pots redact, email, biografia, gènere, vale.

Jo ho poso tot perquè em sembla que com més dades poso, més complet és el perfil.

Com més dades poso, més lligaré, em pensava que diries.

Segona. Segona, la ubicació. Hi ha gent que diu, oi, és que jo a TikTok no convertixo l'ubicació, però a WhatsApp sí, i és el mateix. Jo poso Sabadell, sempre. Sabadell, és un lloc molt maco. Sí, però, per exemple, si tu a WhatsApp vas a admetre la condició legal que està en un text de Ariel Mida 2 que tothom accepta, automàticament saps que cada dia vens a treballar des de Sabadell. I per tant podem fer un anunci a la gent que cada dia agafa el transport. I tercera, tot el que tu toques, m'explico. Imagineu-vos amb un exercici pràctic, que creem un compte de nou a Instagram, de nou, de zero, eh? Clar, Instagram no sap res d'un. I per anar a començar a ensenyar-te fotos random, jo què sé, d'un got d'aigua i d'un telèfon. I a veure que hi estàs més estona. Exacte. Lo que tu facis amb aquelles fotos, si amplies o no, si estàs més tens o no, rebuts o no. Ah, fins i tot si amplies ho veuen, eh? Francesc, tot lo que tu fas en los dits és una pista d'allò que t'agrada. Ui, ui, ui, ui. Sí, clarament.

És prou bon inici a Twitter comparat amb el que podria sortir-te.

Si tu calcules quantes hores estàs al dia tocant la pantalla, amb això saps que ets tot d'una persona. Un exemple, hem vingut a que tu fossis celiac. Com ho sap Instagram si és el teu cas? Perquè algun dia, en algun moment, t'ensenyarà una foto d'algú celiac i com que tu de sobte ho ampliaràs a diferència de la resta de gent que no ho és, prendrà nota que tu ets celiac. Quan hi ha una cosa celiac amplia. I llavors, però això de la part dolenta, la part bona és que en política això es pot utilitzar. Jo puc fer un anunci a tots els celíacs que viuen a Barcelona o on sigui, explicar-los que proposa, per exemple, reduir l'IVA, jo què sé, del patèmol, jo què sé, és igual. El que vull dir és que, d'una part, que sembla que l'hermana ho ha de dir entre els pins, tot i que ho fem voluntàriament, en perdó, perquè ningú està obligat a, i d'una part bona, que és que això mai fins ara s'havia pogut explicar una proposta a mida de cada ciutadà. Jo, des que tinc 50 anys,

que ja fa una mica, que m'apareixen dues coses. Un són anuncis de senyors que fan entrenaments militars. Carai. Perquè redueixi la panxa, que no tinc. I sempre penso, jo això, deu ser que cliques i fan algun curs o alguna cosa, no penso fer-ho. He acabat fent flexions d'aquestes? Sí, pel meu compte. Per tant, m'han convençut. I després hi ha un senyor també que surt, que diu que estic molt trist, i surten frases d'Ambrose Lee, Be Water My Friend i coses d'aquestes. Però això no sé si és que ho cliques o és que també pensen aquest és el perfil i anem a per ell, perquè jo no m'he aturat mai a un tio que fa flexions.

Sí, saps què passa? Si ho estàs dient vol dir que ho recordes. I si ho recordes vol dir que ho has vist més cops. És a dir, una cosa que has vist molt esporàdicament no la recordes. És a dir, tu automàticament t'estàs donant una pista a tu mateix. És a dir, tu estàs dient coses que recordes. Si ho recordes és que d'entrada t'ha quedat per l'atenció, que ja val. Vol dir que he anat una mica lent, potser, mirant allò. O que ho has vist més sovint que altres coses que no recordes. I per tant, de forma subconscient, fixeu-vos quantes coses fem sense recordar-ho i per tant això se pot aprofitar.

Vaig a fer unes seleccions. Espera, espera una estoneta. A veure, al Brasil, que també estan en període electoral, voten quan? Aquest diumenge, no? Bolsonaro fill contra Lula. I allà també les xarxes socials al punt de mira.

Això és ahir, centenars de persones es van manifestar davant de la seu de Meta, Nau, si Meta, deien, perquè acusen la companyia d'interferir directament en aquesta campanya i d'afavorir el candidat d'ultradreta Flavio Bolsonaro. S'han detectat centenars de perfils d'Instagram que publiquen continguts fets a Mia per afavorir Bolsonaro i segons anuncien també alguns treballadors de Meta, l'algoritme està dissenyat, diuen, per perjudicar el candidat progressista, Lula da Silva.

Trump a les eleccions passades es va queixar que els algoritmes i que les grans empreses el perjudicaven amb ell i que anaven amb els demòcrates i amb l'esquerra. Però ha arribat Trump al poder i tots s'han alineat. L'algoritme té tendència al final? Sí, clar, perquè en el fons són

empreses privades, però també d'això m'he fet advocat del diable. Fa 40 anys una editorial d'una ràdio, d'un diari o una portada te podia ampliar políticament. Avui el mateix fa Facebook o fa Twitter. El que vull dir és que, perdó, els socials tenen un punt que estem privatitzant la democràcia i això té riscos. Però també recordem que els polítics fa 40 anys se mataven per tenir bones editorials perquè llavors això també marcava opinió. I també estem parlant d'editorials de mitjans privats. Per què? Perquè no som tan innocents, no vam anar així. És a dir, clar que és complicat lluitar contra l'algoritme si et va en contra, perdó, o fer que vagi a favor. Però també portem molts anys de campanyes electorals i campanyes polítiques on tothom ha intentat influenciar els mitjans de comunicació.

Creus que acabarem veient gent demanant-li a XatGPT que he de votar? Sí, i tant. I què li dirà a XatGPT? Això depèn de cadascú,

és que la raça de XatGPT, Francesc, és que cada dia li preguntes coses personals i ell les recorda, t'acaba coneixent quasi millor que tu mateix.

No m'atreveixo a preguntar-ho. Millor que no. Mira, farem una cosa. La vaig a preguntar. No diré com estic electoralment, però la vaig a preguntar. Què hauria de votar a les eleccions? Que hauria de votar a les eleccions saps que

ets a punt d'exposar-te públicament no, perquè no ho llegirà a mi sí, vale? primer et farà preguntes, suposo, no?

a quin partit? a veure,

està pensant tots t'escolten mira, no et diria que votessis un partit concret sense saber què valores políticament. Però sí que et puc ajudar a arribar a una decisió raonada comparant els partits de seus programes. Ah, i em fa una enquesta! Oi, tu no ho havies vist mai! I em diu, quins temes ha preocupat més? I puc anar clicant. I saps per què et fa l'enquesta?

Perquè així s'adrena més a tu i te podrà fer. No la faré! No la faré!

Els partits, sí, el Francesc Garriga i altres ciutadans van responent a aquestes enquestes. Poden tenir accés a aquest tipus d'informació, els partits?

Sí i no. És a dir, m'explico. Quan tu a XQPT li expliques coses, des del teu dia a dia fins allà on vius, això ho pots usar per fer anuncis. I per als partits polítics, o qualsevol mitjà de comunicació, o qualsevol empresa, pots fer anuncis a XQPT. Per tant, les dades anonimitzades, és a dir, sense associar-se a una persona concreta, es poden comprar per fer, per exemple, anuncis a només gent que viu a Sabadell, o gent que té 50 anys, o gent que té un iPhone. Per tant, això es pot fer fins a aquest punt.

Bé, ara l'he apretat i li he fet dir un partit, no diré quin. Però coincideix o no? Però només amb una pregunta. No s'allunya tant del que podria arribar a votar. No s'allunya tant. Però no direm el què. Cadascú que es qui dim el que d'això.

Ara, si li diguessis, ui, no, aquest no, diria, ai, tens raó. Exacte, exacte. Proposa un altre, proposa dos altres que potser t'encaixen, perquè sempre fa igual.

Bé, doncs és molt interessant i segur que tindrem temps per parlar més d'aquesta qüestió, perquè això és sobre la taula, diumenge al Brasil, d'aquí un mes a casa nostra. Així que, Xavier Tomàs, gràcies per acompanyar-nos avui a la tarda de Catalunya Ràdio. I compta a veure com fem servir les xarxes i compta com fem servir xarxes GPT i informem-nos. Clar, però digue-li això, per exemple, al meu fill de 16 anys.

Doncs l'has de dir tu. No, ja, ja. Però no només l'hi he de dir, si vols digue-li tu, ves a casa meva i li dius. Però no només l'hi he de dir, sinó que ho hem de practicar. És a dir, el meu fill viu a dintre del telèfon. Per exemple, jo crec que no he vist mai, o gairebé mai, les notícies. I me'n recordo, ara, quan érem joves, amb la família, seiem, sopàvem, hi havia la tele de fons, i veies les notícies, el context I ara no poses la tele. No, perquè a més hi ha aquella cosa de no mirem la tele, parlem entre nosaltres, però llavors no mirem, no sabem res de Gaza, no sabem res de Ceuta, no sabem I tot el que li arriba a ell és sense context. Llavors, la part emocional és molt important i la part descontextualitzada és molt important. Per tant, són unes autèntiques víctimes de tot això. No sé què votarà, sincerament. Tant se'n pot anar cap a una banda com cap a l'altra. Doncs bé, li queden dos anys per estudiar-s'ho. I unes collejas que li fotré jo perquè se'n vagi a la banda correcta.

Passen cinc minuts d'un quart de cinc a la tarda. Farem una pausa i seguim. És la tarda de Catalunya Ràdio.

Pensa en la nit de Cap d'Any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la setmana contra la soledat de Sant Joan de Déu.

Ara criden els meus gols. Ara coregen el meu nom. Ara ressona a la grada. Ara soc imparable. Ara omplo estadis. Ara soc titular dins i fora del camp. Ara el meu somni és el de moltes.