La IA ho sap gairebé tot; les amigues, potser més

¡Hasta la próxima!

Ai, avui molta roba i poc sabó en aquest programa, però si ens l'ha de rentar algú, que sigui la nostra estimada Marta Armengol. Com estàs, bonica?

Doncs mira, molt cansada de posar rentadores, la veritat. I mira que no puc viure sense rentadora, eh?

Però escolta, no t'agafen ganes quan veus una rentadora? A mi em passa de pressar-la. Sí, i amb l'aixeta de l'aigua corrent, també. Clar, és que imagina't, eh? Aquestes dones, els safarejos, com estaven. Però avui em vols parlar d'un tema que té a veure també amb el safaretge amb l'aigua d'alguna manera, oi?

Sí, a l'aigua hi arribarem. És que és un tema que a mi em té tan corsecada, tantes preguntes que és que no sé ni per on començar. Mira, et pregunto una cosa. Tu fas servir el xat GPT habitualment? Doncs mira, jo ara he quedat fatal

com a periodista perquè, clar, hauria d'estar com allà i el faig servir molt poc. Molt poc? Molt poc. Però això és dolent? No, perquè representa que si estàs informat, vius en el món del segle XXI, hauries d'estar tot el dia allà amb el xat GPT amunt i avall. Doncs jo no me n'enfio gaire i penso que em menteix molt. I tinc una amiga que me'l defensa perquè em diu, no, però és que tu no tens el clot. Si tinguessis el clot, un altre gallina cantaria.

Això és com la teva amiga que té el nòvio aquell que no et cau bé, però és que en realitat és bon tio, l'has de conèixer. Doncs una mica així, és bon tio, l'has de conèixer. Jo estic una mica poc receptiva al tema. Mira, m'alegra que em diguis això. Jo és que estic molt cansada de dir a les meves amigues que deixin de demanar-li al xat GPT que els escriguin mails de 10 línies. Perquè en el moment en què ens estem estripant les vestidures per l'informe PISA, però els adults suposadament funcionals no som capaços d'escriure un mail, doncs ja ni PISA ni PISO, no? Vull dir, pleguem. Ah, i l'informe PISA és el de les escoles, eh? Això, sí, el que mesura les competències. Fa unes setmanes plorava tothom molt perquè es veu que el jovent català no entén el que llegeix, però clar, jo veig que els adults tampoc, llavors no sé per què. Ens emprenyem tant amb el jovent si llegeix o deixa de llegir. El cas és que jo no l'havia fet servir mai al xat GPT. Fins. Eres verge fins la setmana passada. Era verge de xat GPT. Ja no soc verge de xat GPT. Ja no ets verge.

I tot ho has fet per aquest programa, per les dones i els dies.

No ben bé, però quasi. Ho vaig fer per la ciència. Vaig participar en un experiment on vaig haver de fer servir el xat GPT i demanar-li que fes coses. I va ser una experiència molt desagradable i molt desconcertant. Perquè jo saps que parlo molts idiomes, però no parlo cap de programació. Llavors l'única manera que tinc per comunicar-me amb aquests models lingüístics és la llengua humana. Però clar, jo tinc molt present que no estic parlant amb una persona. I això m'incomoda moltíssim. I em surt, em genera hostilitat i a mi això em resulta molt molt descoratjador perquè jo soc una persona

molt amable a més, tu, se t'acaba la feina com comencen aquí tots a traduir, se t'acaba la feina mira,

és que no em facis parlar d'això perquè sortirem

d'aquí a llums d'un conteir en flames Marta Armengol és traductora parla anglès, francès alemany, italià què més? danès pots continuar?

japonès. Mandarí i aquest estiu vaig començar a estudiar àrab. Mare meva. No és el xat GPT, però si sembla. De fet, és millor. Millor, home. Per favor, eh? No m'ofenguis, eh? Et fa magdalenes el xat GPT? Has de portar magdalenes un dia. Has de portar magdalenes. A veure, el cas és que, us explico, jo estava allà parlant amb el xat GPT, demanant-li coses, per favor i gràcies, això sí, perquè sí, Terminator és veritat, jo vull que la llista d'Skynet està a la llista de gent amable, saps? Vull estar a la llista d'humans que no els exterminarem perquè eren educats. Però, o sigui, vaig acabar parlant-li com el típic company de feina que el coneixes poc però que ho fa tal perquè saps que no sap com es diu la mestra dels seus fills ni on es guarden les tovallones a casa seva, doncs així li parlava jo al xatge PT. I així et relaciones amb els personals, eh? No, perquè jo soc molt amable, jo soc una piconadora de l'amabilitat, però el xat GPT em va despertar un instint molt estrany. Però clar, de sobte estava jo allà demanant-li coses i dic, però si li estic demanant coses que jo ja sé fer. Però si saps què et fa la pilota, no? La màquina. Clar, aquesta és la cosa, la gent diu, no, però coses que saps fer, que no saps fer. Però jo, quan no sé fer alguna cosa, me'n vaig a buscar un tutorial de YouTube, perquè sempre hi ha una persona que t'ho explica. Com desmuntar la cisterna del vàter, com canviar un endoll, com preparar magdalenes, com cosir-te una motxilla, està tot allà. Com vendre vinted. Com vendre vinted. Ostres, això ho he de buscar, eh? Però el tema és que al xat GPT la gent ara li pregunta de tot, li fa consultes legals, li pregunta com he de redecorar el meu menjador, això són tot exemples verídics que jo m'he trobat en la meva vida. Però saps què em passa a mi? Tu no tens la típica amiga que treballa en un bufet d'advocats i tu tens la típica amiga, des d'aquí us enviem un petonet a la típica amiga advocada, que quan tens algun dubte te l'emportes a berenar i li fas quatre preguntes i tothom se'n va a casa content i jo pregunto. I a més això fa família. Fa família.

És que què ens passa, que no volem tenir amigues? Aquest programa reivindica el berenar com a senyal

excels de civilització. Per favor, però és que ja no volem tenir amigues. És que, bueno, jo ja no sé què més dir, perquè.

Què més dir per convènce-us que no feu servir el xatgepide? Que us aneu a berenar, per favor. Aneu a berenar amb les amigues, aneu a mullar el xurro amb les amigues.

A Catalunya Radio, les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Com ens agrada la banda sonora que ens munta la Marta Armengol i encara ens agrada més que ens parlis de tot això, de més amigues i menys chat GPT.

És que jo tinc la sensació que estem perdent una mica el relat de la modernitat, perquè a la gent que ens manifestem obertament en contra de la intel·ligència artificial, Se'ns diu ludita i jo us vull recordar que els ludites no eren gent que anava a destrossar talers perquè sí, perquè els hi fes por la màquina, sinó que eren gent que el que els fotia era que l'amo de la fàbrica els fotés fora sense contemplacions. Us recordo que això mai no ha estat una guerra contra les màquines. El que passa és que ja estem veient que això no porta res de bo. La setmana passada, en centenars de supermercats a França de diverses cadenes, les neveres. Les neveres de diversos supermercats van arribar a 50 graus. Jo aquí tinc dues preguntes. Número 1, per què una nevera d'arribar a 50 graus? Vull dir, això de combinar electrodomèstics i nevera forn no ho acabo de veure. Número 2. Però això va ser cosa de intel·ligència artificial. Això va ser un atac informàtic. I això em porta a la segona pregunta. Per què ha de tenir wifi una nevera? Algú m'ho pot explicar? Per què vull que la meva nevera enviï whatsapps? No té cap sentit, això.

Això de les neveres és fortíssim, però jo no acabo de veure tota la relació amb el xat GPT. És a dir, això tenia a veure amb un atac informàtic, però el xat GPT també està aquí?

A veure, cada setmana sembla que estem tenint notícies de com, no necessàriament xat GPT, però altres eines o altres models d'intel·ligència artificial generativa estan infiltrant-se i liant la part dels servidors de no sé on. Tu t'has assabentat avui que hi havia una senyora

rússia que va fer un dibuix d'un os per intel·ligència artificial i tota la gent del seu poble es va creure que era veritat, que hi havia un os pel carrer i resulta que va vindre la policia allà a un xou, pobra dona.

I ara li ha caigut una mica el pèl. Ni mitja bona idea surt d'aquí. Jo encara estic esperant les coses bones i meravelloses que suposadament ens ha de portar. Perquè el que hem d'entendre, igual que. Tampoc ho fas això de

llegir-te les cartes del tarot per xatgep de tu. No, això es porta molt.

L'horòscop diu. Mira, és que són tantes coses. Fa unes poques setmanes el Mark Zuckerberg estava dient que d'aquí a poc serà molt normal que la gent tingui amics que siguin fets per intel·ligència artificial, que diu que així resoldrem la crisi de la soledat. I jo amb això dic que podem extreure la conclusió que Mark Zuckerberg ni té amigues ni li agrada berenar. Perdoneu. Perquè, i per cert, jo, no sé vosaltres, però estic frisant per veure la nova pel·lícula de l'Aaron Sorkin sobre Mark Zuckerberg, que em sembla que s'estrena aquest divendres, si no vaig errada, i si no, el vinent, i m'estic fregant les mans de gust. Però el que és important que entenguem és que ens estan venent al xat GPT com una mena de ninotet. Jo no sé si us en recordeu a les novel·les del disc món de Terry Pratchett, que les teniu en català meravellosament traduïdes per l'Ernest Riera, publicades per Mai Més, Hi ha aquesta idea. Terry Pratchett, novel·lista, ciència-ficció.

Ho dic per si algú s'ha perdut. No, no, Discmond, perdoneu, és que tu vas molt forta. Vas com una centrifugadora.

Mireu, aneu a la vostra llibreria i dieu, poseu-me els Terry Pratchetts de mai més i no us empenedireu de res. Però el que us deia, que és aquest món màgic i les càmeres de fotos tenen un senyor petitet a dins que et fa el retrat. I ens pensem que la intel·ligència artificial és això, i no ho és. És molt important que entenguem que la intel·ligència artificial no està programada per oferir fets. Ni veritats, està programada per oferir semblança, no veracitat. És molt important això que ho tinguem, perquè. Avui vas fortíssima. No, no, és que estic farta de gent que en reunions de feina, del Zoom, diu, és que el xat GPT m'ha dit. Doncs això és com si tu vas a una reunió i dius, és que li he preguntat al meu gat i m'ha dit, miau. M'enteneu? És la mateixa validesa de resposta. Vull dir, hem de parar de fer veure que el xat GPT no és un teclat predictiu vingut a més.

No, i sobretot, sembla que li hagis preguntat a Déu. Què em passarà a la meva vida? Li he preguntat al xat GPT. Això començarà a passar. Hi haurà gent que et dirà, sé que m'he de morir la setmana que ve. No, és que li he preguntat al xat GPT.

Ja, però és que, aviam, tu has de saber on hi posites la confiança. Tu tens l'amiga als consells de la qual fas cas i la que no. I de sobte estem fent com si xatxepetes se li hagués de fer cas. I repeteixo, és una tòmbola de paraules amb anabolitzants. No és res més. I pregunteu-li a qualsevol matemàtic perquè us dirà el mateix que jo, que sóc de lletres. Veig una indignació tan gran que, escolta. És que, mira, em fa pensar molt en. Tu saps el Cory Doctoroff, que és l'impulsor del moviment copyleft i tal? Ell, a part de tenir el concepte aquest meravellós de la emmerdificació, que és que cada vegada a internet ens emmerden més els serveis i les eines, compara molt aquesta febre que tenim, aquesta faldera per la intel·ligència artificial, amb la febre de l'or. I diu una cosa que jo crec que s'entén perfectament, que és que és molt important recordar que la febre de l'or, els únics que es van enriquir de veritat, van ser els que venien les pales. Titular. Estàs rient molt, però és que jo estic parlant molt seriosament. Posem música, sisplau.

Si abans en aquest programa parlàvem de safarejos i de picadors, que podien ser un arma, jo ara crec que amb això de les pales també pot ser un arma contra aquests cervells desterotats que tenim, ja domesticats pel xat GPT, i que la Marta Armengol no pot sofrir-ho, això.

És que són moltes coses, eh, perquè a més a més hi ha el fet que les dades amb què s'han entrenat XGPTs, els models generadors d'imatges, són, diguéssim, de provenència, per no dir una cosa més gruixuda, èticament dubtosa. I jo no sé si tu te'n recordes, però fa 20 anys tu no podies posar una peli al DVD sense que et sortís un anunci dient que piratejar una pel·lícula era crim de lesa humanitat. Sí, sí, sí, absolutament. I aleshores ara sembla, perdoneu, però ara sembla que tenia raó Joseph Goebbels dient que. Si mates un home ets un assassí, però si et mates 10.000 ets una estadística.

Exacte. No, i a més ara ningú t'avisa de res, perquè tu estàs allà posant les teves dades. Fins i tot jo, mira, jo que encara tinc amigues, perquè no tinc xat GPT, encara tinc amigues, m'he enfadat amb algunes perquè els expliquen la seva vida. I llavors dius, si li expliques la teva vida al xat GPT, a mi què m'explicaràs?

A mi ja em dones les molles de la història. És terrible això, però amb això anem tard, perquè les nostres dades ja les hem venut i revenut. O sigui, abans de que passés el xac, ja les havíem anat. Amb el gemell ja anàvem venudes. No només ens estem venent les dades, ens estem venent l'entorn, ens estem venent el territori. I l'aigua, que encara no m'has portat el tema, que avui és el tema del programa. El tema és que Espanya és un país, ja sabeu que ara mateix l'economia espanyola dins d'Europa va com un tret, pim, pim, pim, visca, visca, És un dels països europeus on més centres de dades s'estan construint. El problema és que un 64% d'aquests centres de dades s'estan construint en zones amb estrès hídric. Hi ha gent arreu del món que s'està manifestant en contra de la construcció d'aquests centres de dades. A Mora d'Ebre, per exemple, en construiran un a la Ribera d'Ebre i, vaja, ara el riu va bé, però d'aquí dos dies no, eh? Ja ho veurem, perquè ara com. Torna la sacarró. Tan bon punt estem a la sequera com hem de sortir amb piragua de la feina. Però el cas és que és important pensar realment qui s'està enriquint d'això, perquè ara mateix la indústria, el sector europeu de la intel·ligència artificial, s'ha compromès d'aquí al 2030 que la indústria, tota aquesta aigua que cal fer servir per refredar els servidors, per totes les dades que s'alimenten i que regurgiten el xatxepete i els seus amiguets, doncs per ser climàticament neutrals. Però a mi això em sona, tu saps quan les empreses van prometre autorregular-se a la publicitat?

Sí, sí, quan els bancs es van salvar ells mateixos, però no van poder salvar els que tenien els calés dintre.

Exacte. És que jo ja no sé què hem de fer. Tu què proposes? Jo, el primer que us diria, és que és molt difícil això, el primer que us diria és que deixeu de demanar-li al xatge MPT, si us plau, que us escrigui mails de 10 línies. I si ho feu, és que no vull sentir-vos parlar de l'informe PISA. És que deixeu de parlar de la ruïntut. I sobretot, no vols ser amigues d'aquestes persones. No volem ser amigues, volem quedar amb les nostres amigues. Volem que sí, que ens faci més productius, però no per treballar més, si us plau, per poder rascar-me la figa i anar a berenar amb les meves amigues. No sigueu com el Mark Zuckerberg. Que no té amics, que porta anys dissimulant.

Imagineu-vos, imagineu-vos. T'ha hagut de fer una aplicació per tenir-la. Marta Armengol, respira.

És la recomanació que fem en el programa d'avui. Volia dir només una cosa abans de marxar molt ràpida, i és que a la campada de sol no hi ha ni un cartell fet amb intel·ligència artificial. Penseu-hi. Bona nit, tapeu-vos. Tapeu-vos.

Marta Armengol, moltes gràcies. Fins aviat. Nosaltres ho deixem aquí, aquest programa, que no fem per xatxepeter. Roser Pereira Moraga, Cèlia Forment, Mireia Isara, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo i qui us ha parlat, Montse Virgili. Atenció, que demà Roser Pereira va anar a conèixer Bàrbara Rei. Li preguntarem pel rei? Li preguntarem per la reina? Per qui li preguntem, exactament? Li preguntarem per Àngel Cristo, potser. Aquí hi ha moltes tigreses. Això a les 11 de la nit, cada nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.

En fin, fíjese. En fin, fíjese.

All my dancing have always existed They've just been waiting. To come out and multiply and take over It's time to now change.

¡Gemini!