La IA resol en menys de 4 dies un dels problemes matemàtics del mil·lenni: "Ens hem d'adaptar"

Doncs en ple debat sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial i els perills que pot tenir, aquests dies hem conegut aquesta notícia sonada que la companyia Open AI hauria resolt en només 88 hores, és a dir, en menys de 4 dies, un dels anomenats problemes del mil·lenni. I ara al Catalunya Nit podem saludar un matemàtic i professor de la Universitat Nord-Americana de Brown, que des de fa molt temps també treballava per resoldre aquest mateix problema. És el Javier Gómez Serrano. Bona nit, Javier. Hola, bona nit. Què tal? D'entrada, aclarim que tu ets de Madrid, nascut a Madrid, però que si tens aquest català tan perfecte és perquè en part t'has format a Catalunya, eh?

Sí, sí. Jo vaig estudiar a l'UPC i després vaig ser durant dos anys professor a l'UB.

Doncs encantats de tenir-te aquí al Catalunya Nit. D'entrada, tu com et vas quedar quan vas llegir la notícia que segons OpenAI aquest problema, un dels problemes del mil·lenni, havia quedat resolt?

Bueno, va ser bastant sorprenent, sobretot per això. O sigui, el fet que ho poguessin resoldre potser és menys O sigui, és una fita molt gran, però potser és menys sorprenent que el que van dir que ho van fer en 88 hores. Això va ser bastant sorprenent.

Clar, diuen 88 hores i 10.000 agents de la IAI, molts milions, que això deu costar, oi? Sí, sí, sí.

Bueno, no hi ha xifres com o sigui, només hi ha estimacions i tothom diu que és entre 2 i 20 milions de dòlars el que van posar per aconseguir això.

D'entrada, perquè això és una qüestió molt complicada, però recordem que estem parlant del problema de Navier-Stokes. ¿Hi ha alguna manera de resumir perquè la gent entengui de què es tracta aquest problema?

Sí, aquest problema es tracta d'entendre les equacions de Navier-Stokes, que són les equacions. Que modelitzen el comportament dels fluids. I la pregunta, i aquestes equacions són equacions que venen de la física, i la pregunta és, o que els matemàtics ens fèiem i ens fem, és si hi existeix solució per a tot temps. Dit d'una altra manera, si ho comença. Amb una dada inicial suau, que té bona pinta, que no té grans canvis, si això perdurarà per tot temps o, pel contrari, si hi ha un. Que a temps inicial tot funciona bé, però en un temps finit alguna cosa es fa molt gran, es fa infinita, com la velocitat o la pressió o alguna magnitud física.

Entenem, per tant, que ens hem d'imaginar el moviment de l'aigua, per exemple, o qualsevol. Sí, exacte. D'acord. Per què seria important resoldre-la? És més un repte matemàtic o té també aplicació pràctica, per entendre'ns? Bé,

a nivell pràctic encara no ho sabem. Això és ciència bàsica i, de moment, el que jo dic sempre. És que resolent o no les equacions de Navier-Stokes o independentment del resultat, els avions volaran de qualsevol manera. Però això sí que té implicacions, primer de tot en l'entendiment matemàtic d'aquestes equacions i també per donar-nos. Diguem-ne, una idea de si la natura es correspon amb el que modelitzem amb les equacions. És a dir, si hi ha aquest fenomen d'inestabilitat o de singularitat, no el veiem normalment a la natura. I, per tant, això el que ens està dient és que aquestes equacions segurament siguin incompletes. Per descriure la natura en algun regim on matemàticament sí que és possible que aquestes solucions dolentes ocorreixen. Implicacions a nivell pràctic encara no han sortit, però potser en algun regim o en algun laboratori no sé si. Això seria possible de replicar o no. Sembla molt difícil perquè aquesta singularitat té pinta de ser bastant inestable. Però bé, amb tot el que passa amb les matemàtiques encara O sigui, primer ens fem. La pregunta i després vindran potencialment les aplicacions.

Clar. Tu, Javier, ets un dels matemàtics que estaves darrere de resoldre aquest problema de Navier-Stokes. Creus que t'hi vas quedar molt a prop o què?

No, no, jo crec que no. Jo crec que estava molt lluny. O sigui, no, això. O sigui, veient el que han fet, no, no, ni de lluny, o sigui, jo no crec que estigués prou a prop ni tan sols per dir que estava a prop, o sigui, no, no, i l'article o els articles que s'han publicat hi ha idees i que, bueno, que no sé, que estan lluny de per on anava jo o per on estava jo, o sigui que no, no, no, cap problema amb això.

I en canvi sí que hi ha dos espanyols, el Diego Córdoba i Luis Martínez Zoroa, que diuen que tenien una fórmula, que ells ja estaven a prop, però pot ser mesos o potser anys de feina, però en qualsevol cas que aquesta mateixa fórmula o els seus descobriments, per entendre'ns, sí que van servir perquè la IA ho acabés resolent.

Bueno, o sigui, hi ha distincions aquí perquè la IA ha resolt. Dos problemes, o sigui, el problema més famós de Navier-Stokes i el problema que també té 250 anys, que és el problema de les equacions d'Euler, que són les mateixes on no hi ha fregament. I llavors, la tècnica o l'estil de la demostració és bastant diferent. En els dos casos. O sigui, no és exactament una fórmula. Sí que hi ha elements de la construcció que estan basats en articles de Córdoba i Martínez Feroa i d'altres, de molta més gent també. On és molta més, no és potser tant. En el cas de Navier Stocks, però sí en el de Euler, que és un problema en principi una mica més fàcil, perquè no hi ha el fregament, però també molt important i. I molt interessant d'haver-li resolt. I això potser no té tanta publicitat, el fet que s'han resolt aquests dos problemes, perquè la notícia més gran, el problema clau, és aquest de Navistox, però també aquesta setmana s'ha resolt el de les equacions d'Euler, Un dia abans va haver-hi un altre resultat sobre aquestes equacions d'Euler escrit per dos matemàtics, Tristan Backmaster i Levan Dalpoig, que també han contribuït. A la resolució o a l'entendiment de totes aquestes equacions.

De problemes del mil·lenni n'hi ha set, en tenim ara dos de resolts en principi. Tu creus, per exemple, que tot això que estàs explicant, la intel·ligència artificial sense el treball previ que han fet els matemàtics, hi haguessin arribat igualment? O com ho veus?

No sé, és complicat, però també. Et fixes el que fem els humans, o sigui, els humans també ens fixem en el treball d'altres matemàtics i d'altra gent. O sigui, que no ho veig tan diferent aquesta com distinció o, diguem-ne, aquestes regles diferents per la IA que pels humans. Els humans, quan escrivim o jo quan escric articles, em baso en resultats o en tècniques o en idees d'altres matemàtics o d'altra gent. I, per tant, no ho veig tan diferent el fet que s'hagi. Basat en literatura, diguem-ne, ja existent.

Clar, perquè ara un dels dubtes que surt aquests dies després de llegir això és si hi pot haver molts científics o matemàtics que hagin quedat desmotivats per seguir fent la seva feina. És a dir, portava aquí molt temps intentant resoldre això i resulta que ara m'ho resolen en poques hores. Si es pot perdre aquest incentiu, no? Tu no ho veus així?

Bueno, jo crec que el que s'ha de fer és com adaptar-se als temps moderns i fer servir aquesta tecnologia. O sigui, aquesta tecnologia està aquí i no s'anirà a cap lloc. Però suposa que és una eina molt poderosa que els matemàtics, amb coneixement humà o amb experiència humana, la poden fer servir i obtenir un rendiment encara millor que si no tinguéssim aquesta experiència. Llavors, jo crec que ara la comunitat matemàtica o científica s'ha d'adaptar i ha de començar a fer servir aquest tipus d'eines. Per fer recerca o per fer millor recerca o més important o coses així. És comparable a l'ordinador, en el sentit que quan van aparèixer els primers ordinadors, la diferència són els temps, la velocitat a la que evoluciona tot. Però en el sentit del que suposa i de la revolució científica que suposa, jo ho veig comparable, o sigui, jo veig això com comparable a quan els primers ordinadors van aparèixer i com van impactar. A la manera de fer recerca o al que es feia com a recerca i això. I jo crec que, per tant, els científics s'han d'adaptar i han de fer servir més aquest tipus d'eines per fer la seva recerca.

Clar, tu fa temps ja que t'havies associat amb Google DeepMind, per exemple, un altre gegant de la IA, per fer matemàtiques.

Sí, sí, sí. Jo vaig fer una col·laboració, o bé, diverses col·laboracions amb Google DeepMind per fer servir en aquest contexte i en altres contextes eines d'intel·ligència artificial per fer matemàtiques, diguem-ne. D'això ja fa temps, quan em vaig adonar que això sí que. Seria important. O sigui, continuo convençut que, en general, en el món científic, la intel·ligència artificial com a eina per fer recerca es tornarà fonamental.

Clar, estic segur que parlo en nom dels oients i dic que quan pensem en la IA no hi estaria gens en contra ningú si realment estéssim segurs que tothom la fa servir en aquesta línia, no? De resoldre problemes, de trobar solucions, etc. De posar les ments brillants de la ciència, com ara la teva. El servei de bones causes però per altra banda tenim aquestes alertes que hem explicat avui també al Catalunya Nit des de la mateixa indústria que si se li perd el control pot arribar a ser perillosa. És un bon contrapunt aquest punt d'optimisme que hi posem també de part d'un matemàtic com és el Javier Gómez Serrano que no t'enduràs em sembla que el premi per resoldre l'operació aquesta de Navier Stocks era d'un milió de dòlars, oi? Sí. Doncs aquesta se l'emportarà la intel·ligència artificial potser, tot i que se n'han gastat més, has dit entre 2 i 20.

Sí, però bueno, o sigui, això és publicitat, en el sentit que per ells el rendiment d'això, com que estan a punt de sortir a bolsa, això l'efecte que pot tenir és molt més gran que els 2 o 20 milions que n'hi han posat. Veus,

es nota que tens ment matemàtica, eh? Has fet ràpid aquest bon càlcul, però anava a dir que algun premi t'haurien de donar, perquè el nivell de català que tens és realment molt bo i t'agraïm molt que ens hagis atès aquí al Catalunya Nit. Una abraçada ben forta i que resolguis els problemes que tinguis per endavant. Moltes gràcies a vosaltres. Bona nit.